Felicitació 2013
Com cada any, sempre reivindicatius, un felicitació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Ripollès a Girona i la Guerra del Francès.
Ripoll 17 de desembre de 2012.-
Pere Jordi Piella
Coordinador de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!
Primer de tot cal felicitar als que han fet possible l’exposició La Guerra del Francès a les Comarques Gironines que s’exhibeix ara al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Estem davant una exposició itinerant, que ha passat per molts llocs de la província, i que ara recala a Ripoll com un preludi de l’any de la capitalitat cultural.
S’ha volgut fer una exposició didàctica, on donar compte de les darreres investigacions que s’han fet sobre un episodi que suposa una entrada traumàtica en l’era contemporània i que ha marcat, més del que a vegades es creu, l’actual situació espanyola i europea.
Però hi ha un aspecte que caldria posar de relleu a aquesta exposició i es que, territorialment, només es fixa al que s’anomena Girona –Costa Brava, amb una manca total d’atenció al que va passar en els anys de la guerra del Francès a les comarques muntanyenques de la Garrotxa, al Ripollès i la Cerdanya.
Sols un document, bastant descontextualitzat, esmenta una de les freqüents batusses entre l’abadia i la vila . Cap menció, per exemple, a les tres vegades que els francesos s’arribaren en cinc anys a Ripoll (30 de desembre de 1809, Corpus del 26 de maig de 1812 i 28 de febrer de 1813), encara que sols estiguessin molt poques jornades a la vila. Molta poca cosa sobre la important aportació ripollesa en armes de foc (era l’única fàbrica d’armes del Principat i la indústria tradicional de la vila) a l’esforç bèl·lic català.
I cap esment a tres batalles que foren d’un considerable volum: La batalla de coll de Canes, entre Vallfogona i Ridaura (23 de febrer de 1813), la posterior batalla de Ripoll (que va merèixer un gravat de Langlois) o de la batalla de la vall de Ribes, o de la Corba (7 de maig de 1813).
I sobretot la manca de contextualització a un fet que serà cabdal per Ripoll, la supressió el 6 d’agost de 1811 del règim senyorial, que suposa la fi del domini del monestir sobre la vila, que sols la creació d’un pseudoajuntament el 1755 havia modificat una mica.
Suposem que l’exposició volia trencar, en una línia positiva, una mitologia sobre els setges de Girona (“tres vegades immortal”). En part, en l’exposició s’ha aconseguit, però encara resta bastant present un egocentrisme gironí, lligat al àmbit territorial del bisbat ,que deixa sense protagonisme una part important de la província de Girona. Aquesta percepció de l’espai ha originat episodis curiosos, entre d’altres ,el protagonitzar fa un temps per la Diputació de Girona, al no convocar els ajuntaments pirinencs del Ripollès i la Cerdanya, per resoldre els problemes originats per una nevada .
Felicitant de nou a les persones que han fet possible la exposició , voldríem reclamar cura per properes iniciatives com aquesta, tant lloable per altres conceptes i qüestions.
Pere Jordi Piella
Coordinador de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!
Primer de tot cal felicitar als que han fet possible l’exposició La Guerra del Francès a les Comarques Gironines que s’exhibeix ara al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Estem davant una exposició itinerant, que ha passat per molts llocs de la província, i que ara recala a Ripoll com un preludi de l’any de la capitalitat cultural.
S’ha volgut fer una exposició didàctica, on donar compte de les darreres investigacions que s’han fet sobre un episodi que suposa una entrada traumàtica en l’era contemporània i que ha marcat, més del que a vegades es creu, l’actual situació espanyola i europea.
Però hi ha un aspecte que caldria posar de relleu a aquesta exposició i es que, territorialment, només es fixa al que s’anomena Girona –Costa Brava, amb una manca total d’atenció al que va passar en els anys de la guerra del Francès a les comarques muntanyenques de la Garrotxa, al Ripollès i la Cerdanya.
Sols un document, bastant descontextualitzat, esmenta una de les freqüents batusses entre l’abadia i la vila . Cap menció, per exemple, a les tres vegades que els francesos s’arribaren en cinc anys a Ripoll (30 de desembre de 1809, Corpus del 26 de maig de 1812 i 28 de febrer de 1813), encara que sols estiguessin molt poques jornades a la vila. Molta poca cosa sobre la important aportació ripollesa en armes de foc (era l’única fàbrica d’armes del Principat i la indústria tradicional de la vila) a l’esforç bèl·lic català.
I cap esment a tres batalles que foren d’un considerable volum: La batalla de coll de Canes, entre Vallfogona i Ridaura (23 de febrer de 1813), la posterior batalla de Ripoll (que va merèixer un gravat de Langlois) o de la batalla de la vall de Ribes, o de la Corba (7 de maig de 1813).
I sobretot la manca de contextualització a un fet que serà cabdal per Ripoll, la supressió el 6 d’agost de 1811 del règim senyorial, que suposa la fi del domini del monestir sobre la vila, que sols la creació d’un pseudoajuntament el 1755 havia modificat una mica.
Suposem que l’exposició volia trencar, en una línia positiva, una mitologia sobre els setges de Girona (“tres vegades immortal”). En part, en l’exposició s’ha aconseguit, però encara resta bastant present un egocentrisme gironí, lligat al àmbit territorial del bisbat ,que deixa sense protagonisme una part important de la província de Girona. Aquesta percepció de l’espai ha originat episodis curiosos, entre d’altres ,el protagonitzar fa un temps per la Diputació de Girona, al no convocar els ajuntaments pirinencs del Ripollès i la Cerdanya, per resoldre els problemes originats per una nevada .
Felicitant de nou a les persones que han fet possible la exposició , voldríem reclamar cura per properes iniciatives com aquesta, tant lloable per altres conceptes i qüestions.
El Ripollès existeix!, més de 10 anys
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès existeix!
Coordinador de El Ripollès existeix!
Ripoll, maig 2012.
Publicat a El Ripollès, El 9 Nou i Diari de Girona.
És un aniversari que es volia celebrar l’any passat, d’aquí el títol d’aquesta article . La convocatòria d’una elecció darrera l’altra va aconsellar deixar passar les febres electorals. L’acció reivindicativa de El Ripollès existeix! cal fer-la sense partidismes.
Amb aquest motiu s’han organitzat alguns actes .El segon divendres de juny es farà la taula rodona : Infrastructures , paisatge , medi ambient i Pirineus . Al mateix temps ,per deixar constància del aniversari , s’ha editat un butlletí . Es volia fer una exposició que mostrés la llarga historia de la reivindicació de comunicacions a la nostre comarca .La seva base era l’estudi - de l’any 1856- que Idelfons Cerdà va fer del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses . Les dificultats econòmiques generals han obligat a deixar-ho per temps millors.
Aquesta plataforma ciutadana va sorgir del convenciment que el progrés de la nostra comarca passava per tenir igualtat de oportunitats amb la resta de Catalunya i evitar un país a dues velocitats . El seu principal actiu és i ha estat el seu nom, que transmet la imatge que una comarca i la seva gent reivindiquen ser tinguts en compte.
La precarietat de les comunicacions i telecomunicacions comarcals requeria compromisos ferms, defugint les promeses buides fetes al llarg del temps. En 10 anys hem vist avenços i també estancaments. Davant de la C–17 desdoblada (a darrera hora i pels pèls), el túnel de Toses s’ha deixat per a temps millors, quan ja havia arribat al final d’un llarg procés. Les mobilitzacions, encapçalades pels Ajuntaments, exigint inversions en el FC internacional Barcelona–París per Puigcerdà, han aconseguit millores, però no la potenciació de la línia. S’ha avançat en les telecomunicacions, però indrets del Ripollès es troben dins de les “àrees obscures” que hi ha als Pirineus que, en no disposar de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), els obliga a lluitar en inferioritat de condicions.
La idea d’uns projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ha guiat sempre les actuacions de El Ripollès existeix!. La preservació del paisatge i el medi ambient amb les infrastructures necessàries per al progrés d’una comunitat, poden ser compatibles.
Sumar esforços per impulsar actuacions d’interès comú obliga a anar més enllà de la comarca per prosperar, això ha portat a col·laborar amb col·lectius de comarques veïnes, d’Andorra i de regions de França.
No es tracta de temes que puguin solucionar-se en pocs anys , cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes als projectes i les execucions. Una eina potent es El Pacte Comarcal per a les Infrastructures, aprovat pel C.C. del Ripollès.
Ens trobem davant d’una aposta estratègica i la col·laboració dels mitjans de comunicació junt amb la actuació de les administracions locals són fonamentals.
S’està fent un camí que ja sabíem que seria llarg, feixuc i de resultats incerts, però som conscients que sols una veu lliure i constant, amb l’ajuda de tothom, pot fer una feina de sensibilització que ara és més necessària que mai.
Amb aquest motiu s’han organitzat alguns actes .El segon divendres de juny es farà la taula rodona : Infrastructures , paisatge , medi ambient i Pirineus . Al mateix temps ,per deixar constància del aniversari , s’ha editat un butlletí . Es volia fer una exposició que mostrés la llarga historia de la reivindicació de comunicacions a la nostre comarca .La seva base era l’estudi - de l’any 1856- que Idelfons Cerdà va fer del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses . Les dificultats econòmiques generals han obligat a deixar-ho per temps millors.
Aquesta plataforma ciutadana va sorgir del convenciment que el progrés de la nostra comarca passava per tenir igualtat de oportunitats amb la resta de Catalunya i evitar un país a dues velocitats . El seu principal actiu és i ha estat el seu nom, que transmet la imatge que una comarca i la seva gent reivindiquen ser tinguts en compte.
La precarietat de les comunicacions i telecomunicacions comarcals requeria compromisos ferms, defugint les promeses buides fetes al llarg del temps. En 10 anys hem vist avenços i també estancaments. Davant de la C–17 desdoblada (a darrera hora i pels pèls), el túnel de Toses s’ha deixat per a temps millors, quan ja havia arribat al final d’un llarg procés. Les mobilitzacions, encapçalades pels Ajuntaments, exigint inversions en el FC internacional Barcelona–París per Puigcerdà, han aconseguit millores, però no la potenciació de la línia. S’ha avançat en les telecomunicacions, però indrets del Ripollès es troben dins de les “àrees obscures” que hi ha als Pirineus que, en no disposar de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), els obliga a lluitar en inferioritat de condicions.
La idea d’uns projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ha guiat sempre les actuacions de El Ripollès existeix!. La preservació del paisatge i el medi ambient amb les infrastructures necessàries per al progrés d’una comunitat, poden ser compatibles.
Sumar esforços per impulsar actuacions d’interès comú obliga a anar més enllà de la comarca per prosperar, això ha portat a col·laborar amb col·lectius de comarques veïnes, d’Andorra i de regions de França.
No es tracta de temes que puguin solucionar-se en pocs anys , cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes als projectes i les execucions. Una eina potent es El Pacte Comarcal per a les Infrastructures, aprovat pel C.C. del Ripollès.
Ens trobem davant d’una aposta estratègica i la col·laboració dels mitjans de comunicació junt amb la actuació de les administracions locals són fonamentals.
S’està fent un camí que ja sabíem que seria llarg, feixuc i de resultats incerts, però som conscients que sols una veu lliure i constant, amb l’ajuda de tothom, pot fer una feina de sensibilització que ara és més necessària que mai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)