Publicat a El Ripollès (juliol de 2011)
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La setmana passada va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Pot semblar pedant dir que estem en un moment històric, però cal fer-ho ja que aquesta obra que ha estat una de les reivindicacions de la comarca durant molts anys, durant masses anys, és avui una realitat.
Cal recordar que les comunicacions de la comarca, entre elles, la carretera C-17 s’han fet, i encara s’estan fent, més per les reivindicacions dels ripollesos que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal). Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret (que no estava previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament. Caldria recordar també altres reivindicacions exitoses com el tercer carril a Oris o la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava la via del Ripollès com un accés als Pirineus. Han estat molts anys de peticions que semblava que no avançaven gens. Cal recordar les decisives peticions dels ajuntaments i del Consell Comarcal del Ripollès durant molts anys i la unanimitat que va generar el Pacte Comarcal per les Infraesturctures del Ripollès.
Ara, al costat dels anys de reivindicacions, es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès és incardinat en la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida), la finestra, la via de pas o com es vulgui dir de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures no son un mitjà en si mateix. Les infrastructures son instruments. Ara, d’aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17, s’en pot fer el que es vulgui. Aquesta infrastructura es pot utilitzar en un sentit o altra. Dels ripollesos, principalment, en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Però fets aquests apunts, cal tenir molt present que el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll no és la fi de la reivindicació per una millora de les comunicacions de la comarca. Resten pendents grans reptes. Està encara pendent el fa tants anys reivindicat túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser. Sobre aquesta infrastructura s’ha de recordar que, des d’els anys vuitanta, tots el partits la consideren prioritària per la província de Girona.
No s’ha d’oblidar que a Ripoll, per un correcte funcionament de la C-17 desdoblada, cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Malgrat el temps difícils, malgrat posicions toves des de l’actual nou govern de la Generalitat de Catalunya, cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
Una petició que es va convertir en el punt comú de reivindicació durant els actes d’inauguració del desdoblament de la C-17, va ser la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Totalment d’acord!
Sols un advertiment, aquestes reivindicacións no son cap polze contra l’administració sigui estatal o catalana. És un projecte que ha d’anar tirant endavant, exigint que es compleixin els terminis compromesos.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! no farem cap pas enrera, tot continuant reivindicant els tres principis fundacionals: Compromisos ferms i prou promeses, projectes racionals i respectuosos amb l’entorn i més enllà de la comarca, per prosperar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles d'opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles d'opinió. Mostrar tots els missatges
Una reivindicació aconseguida, la C-17 (antiga N-152)
Publicat a El 9 Nou (Vic) (juliol de 2011).
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns dies es va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, en concret el tram entre Sora i Ripoll. Sense voler pecar de pedants podem dir que estem en un moment històric. Una de les reivindicacions de la comarca del Ripollès durant molts anys, és avui una realitat.
Però davant els autoritats que es varen penjar la medalla (que els hi aprofiti!) cal recordar que les comunicacions de les comarques del Ripollès i Osona, entre les que hi havia la C-17, s’han fet més per les reivindicacions de les administracions locals i dels habitants de les dues comarques, més que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal).
Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret de Ripoll (que al no estar va previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament.
Caldria recordar també la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava l’accés als Pirineus per Osona i el Ripollès, un accés als Pirineus, i donava prioritat al que anava cap el túnel de Bracons.
Cal recordar les reiterades peticions dels ajuntaments de els dues comarques i del Consell Comarcal del Ripollès, que va generar el Pacte Comarcal per les Infraestructures del Ripollès, amb una atenció preferent a les comunicacions de les dues comarques.
Han estat molts anys de peticions que semblava que no conduïent a res. Ara es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès queda ben comunicat amb la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida, el que vulgueu), de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures son instruments, no son un mitjà en si mateix. Ara aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17 pot ser utilitzat com es vulgui i d’intel•ligents seria crear entre Osona i Ripollès una massa crítica important de persones i d’activitat econòmica. Dels ciutadans de les dues comarques en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Aconseguida aquesta reivindicació, cal més que mai, deixar constància dels grans reptes. Està encara pendent el túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser; cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord de Ripoll, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
I ara, per sobre de totes aquestes reivindicacions viàries hi ha un clam: la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Els polític semblava que tots estaven d’acord. Però no volem paraules, sinó fets! Qui tingui la responsabilitat, que faci la seva feina i que acompleixi els terminis.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! No volem deixar de manifestar amb rotunditat que el desdoblament de la C-17 ha estat un èxit d’una campanya que fa molts anys que dura. I ara, lluny de parar, s’ha de continuar reivindicant que volem doble via fins a Ripoll del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. És el proper pas que exigim. Esperem les notícies!
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns dies es va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, en concret el tram entre Sora i Ripoll. Sense voler pecar de pedants podem dir que estem en un moment històric. Una de les reivindicacions de la comarca del Ripollès durant molts anys, és avui una realitat.
Però davant els autoritats que es varen penjar la medalla (que els hi aprofiti!) cal recordar que les comunicacions de les comarques del Ripollès i Osona, entre les que hi havia la C-17, s’han fet més per les reivindicacions de les administracions locals i dels habitants de les dues comarques, més que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal).
Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret de Ripoll (que al no estar va previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament.
Caldria recordar també la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava l’accés als Pirineus per Osona i el Ripollès, un accés als Pirineus, i donava prioritat al que anava cap el túnel de Bracons.
Cal recordar les reiterades peticions dels ajuntaments de els dues comarques i del Consell Comarcal del Ripollès, que va generar el Pacte Comarcal per les Infraestructures del Ripollès, amb una atenció preferent a les comunicacions de les dues comarques.
Han estat molts anys de peticions que semblava que no conduïent a res. Ara es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès queda ben comunicat amb la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida, el que vulgueu), de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures son instruments, no son un mitjà en si mateix. Ara aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17 pot ser utilitzat com es vulgui i d’intel•ligents seria crear entre Osona i Ripollès una massa crítica important de persones i d’activitat econòmica. Dels ciutadans de les dues comarques en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Aconseguida aquesta reivindicació, cal més que mai, deixar constància dels grans reptes. Està encara pendent el túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser; cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord de Ripoll, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
I ara, per sobre de totes aquestes reivindicacions viàries hi ha un clam: la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Els polític semblava que tots estaven d’acord. Però no volem paraules, sinó fets! Qui tingui la responsabilitat, que faci la seva feina i que acompleixi els terminis.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! No volem deixar de manifestar amb rotunditat que el desdoblament de la C-17 ha estat un èxit d’una campanya que fa molts anys que dura. I ara, lluny de parar, s’ha de continuar reivindicant que volem doble via fins a Ripoll del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. És el proper pas que exigim. Esperem les notícies!
Deu anys de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Públicat a El Ripollès
Pere Jordi Piella Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Aquest any es celebra el desè aniversari de la constitució de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! Deu anys que permeten fer un balanç i alhora confirmar que la necessitat que la va crear no era pas puntual i que encara ara els motius que van portar a la seva creació continuen tenint vigència i no han perdut interès. Un cop hagin passat les febres electorals (ara venen les municipals) intentarem celebrar-ho com cal.
El primer que es pot dir d’aquest aniversari és que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha fet la seva tasca, tot sensibilitzant sobre la necessitat de que els ciutadans del Ripollès estiguin en igualat de condicions respecte a la resta de Catalunya. El nom de la Plataforma es un important potencial al trametre clarament que el Ripollès vol ser tingut en compte en els plans de l’Estat i la Generalitat.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! té com a objectiu potenciar la presència de la nostre comarca en les actuacions de les administracions, reivindicant principalment unes comunicacions que facilitin el progrés dels seus habitants, situant la nostra comarca dins la diferents xarxes comunicatives catalanes. Son tres les idees base amb les que s’ha treballat: es volia que les administracions fessin compromisos ferms, bandejant les promeses, en aspectes bàsics de les comunicacions del Ripollès. Alhora es partia de l’exigència de fer projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, per nosaltres tant preuat. I finalment, i no menys important, es tenia clara que la reivindicació de millors comunicacions pel Ripollès no era pas egoista i que calia el suport dels territoris veïns amb un plantejament global per els Pirineus i Catalunya. També les telecomunicacions han estat una de les constants reivindicacions donada la seva importància per el progrés d’un territori .
Aquests deu anys han confirmat que la reivindicació de millors comunicacions i telecomunicacions pel Ripollès calia que fos feta sense partidismes i amb una certa constància. Ara que hi ha nou govern es pot veure clar que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha exercir amb contundència la seva reivindicació en qualsevol supòsit. El nivell de reivindicació no ha estat mediatitzat per possibles coincidències polítiques. I aquesta constatació referma que l’opció reivindicativa sobre les comunicacions ripolleses té orígens que estan per sobre partidismes i que la pressió sobre governs i administracions en aquest punt no ha de tenir aturador i suposa una aposta a mig i llarg termini. No estem davant temes que es puguin solucionar en pocs anys i que cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes, als projectes i a les execucions.
Des de la creació de Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s’ha avançat, –principalment gracies a les reivindicacions de les institucions comarcals- però encara hi han moltes propostes i projectes que cal reivindicar i impulsar. En els propers mesos la C-17 arribarà desdoblada a l’entrada de Ripoll, però aquesta important millora pot portar problemes donada la lentitud en que avança la variant de Sant Bartomeu. També, gràcies al impuls del Consell Comarcal del Ripollès, s’ha avançat en el necessari consens sobre una estratègia comuna, amb la aprovació del Pacte Comarcal de Infraestructures. Però encara hi ha temes pendents com les variants de Sant Joan de les Abadesses i nord de Ripoll, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. Aquestes actuacions s’ha de vetllar que es facin amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. En el tema del ferrocarril internacional Barcelona–La Tor de Querol, malgrat algunes millores com a fruït del traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya, encara som molt lluny d’un servei potent, on el desdoblament fins a Torelló (i perquè no fins Ripoll?), és una fita clau i imprescindible. Alhora es necessari continuar reivindicant unes telecomunicacions.
Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! creiem que amb la seva creació, amb un caràcter plural i obert, va ser un encert polític que li ha conferit força. La lluita per unes millors comunicacions pel Ripollès ha de continuar, molt segurament encara no s’ha arribat a un equador i cal perseverar tot treballant per sensibilitzar en la direcció que ara, deu anys després, sembla diàfana i clara.
Pere Jordi Piella Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Aquest any es celebra el desè aniversari de la constitució de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! Deu anys que permeten fer un balanç i alhora confirmar que la necessitat que la va crear no era pas puntual i que encara ara els motius que van portar a la seva creació continuen tenint vigència i no han perdut interès. Un cop hagin passat les febres electorals (ara venen les municipals) intentarem celebrar-ho com cal.
El primer que es pot dir d’aquest aniversari és que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha fet la seva tasca, tot sensibilitzant sobre la necessitat de que els ciutadans del Ripollès estiguin en igualat de condicions respecte a la resta de Catalunya. El nom de la Plataforma es un important potencial al trametre clarament que el Ripollès vol ser tingut en compte en els plans de l’Estat i la Generalitat.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! té com a objectiu potenciar la presència de la nostre comarca en les actuacions de les administracions, reivindicant principalment unes comunicacions que facilitin el progrés dels seus habitants, situant la nostra comarca dins la diferents xarxes comunicatives catalanes. Son tres les idees base amb les que s’ha treballat: es volia que les administracions fessin compromisos ferms, bandejant les promeses, en aspectes bàsics de les comunicacions del Ripollès. Alhora es partia de l’exigència de fer projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, per nosaltres tant preuat. I finalment, i no menys important, es tenia clara que la reivindicació de millors comunicacions pel Ripollès no era pas egoista i que calia el suport dels territoris veïns amb un plantejament global per els Pirineus i Catalunya. També les telecomunicacions han estat una de les constants reivindicacions donada la seva importància per el progrés d’un territori .
Aquests deu anys han confirmat que la reivindicació de millors comunicacions i telecomunicacions pel Ripollès calia que fos feta sense partidismes i amb una certa constància. Ara que hi ha nou govern es pot veure clar que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha exercir amb contundència la seva reivindicació en qualsevol supòsit. El nivell de reivindicació no ha estat mediatitzat per possibles coincidències polítiques. I aquesta constatació referma que l’opció reivindicativa sobre les comunicacions ripolleses té orígens que estan per sobre partidismes i que la pressió sobre governs i administracions en aquest punt no ha de tenir aturador i suposa una aposta a mig i llarg termini. No estem davant temes que es puguin solucionar en pocs anys i que cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes, als projectes i a les execucions.
Des de la creació de Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s’ha avançat, –principalment gracies a les reivindicacions de les institucions comarcals- però encara hi han moltes propostes i projectes que cal reivindicar i impulsar. En els propers mesos la C-17 arribarà desdoblada a l’entrada de Ripoll, però aquesta important millora pot portar problemes donada la lentitud en que avança la variant de Sant Bartomeu. També, gràcies al impuls del Consell Comarcal del Ripollès, s’ha avançat en el necessari consens sobre una estratègia comuna, amb la aprovació del Pacte Comarcal de Infraestructures. Però encara hi ha temes pendents com les variants de Sant Joan de les Abadesses i nord de Ripoll, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. Aquestes actuacions s’ha de vetllar que es facin amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. En el tema del ferrocarril internacional Barcelona–La Tor de Querol, malgrat algunes millores com a fruït del traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya, encara som molt lluny d’un servei potent, on el desdoblament fins a Torelló (i perquè no fins Ripoll?), és una fita clau i imprescindible. Alhora es necessari continuar reivindicant unes telecomunicacions.
Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! creiem que amb la seva creació, amb un caràcter plural i obert, va ser un encert polític que li ha conferit força. La lluita per unes millors comunicacions pel Ripollès ha de continuar, molt segurament encara no s’ha arribat a un equador i cal perseverar tot treballant per sensibilitzar en la direcció que ara, deu anys després, sembla diàfana i clara.
Les infraestructures del Ripollès
Antoni Llagostera Fernández
Pere Jordi Piella
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
En un moment en que Catalunya viu sota l’efecte traumàtic d’un sotrac molt important en les infraestructures ferroviàries i viàries de l’àrea de Barcelona, no ha de resultar gens estrany que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! fes una reunió per debatre la situació. I no cal oblidar que també fa sols unes setmanes, un acord sobre el finançament
de Catalunya, feia renéixer les esperances que l’abandonament tradicional en les inversions de l’Estat a Catalunya tingui un gir positiu.
Des d’el Ripollès l’estat d’excepcionalitat que pateix l’àrea metropolitana de Barcelona, per errades molt importants en la planificació dels treballs d’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona, que ha suposat aturar línies ferroviàries neuràlgiques, no es cap sorpresa. Fa anys que la línia ferroviària internacional entre Barcelona i la Tour de Carol està en una situació límit, marcada negativament per una manca secular d’inversió i per accidents, obres, errades i molèsties. Recordem que l’abril de 2003 en un article d’opinió signat per “ El Ripollès Existeix “i la plataforma “RENFE espavila” i publicat en diferents
mitjans de comunicació ja varem denunciar “... la decrepitud d’ unes infraestructures ferroviàries a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris...” Pel Ripollès la situació que s’està visquen a Barcelona i rodalies no es cap situació anormal. És la quotidianitat pura i dura que fa
molts anys que pateixen els usuaris del transport públic ferroviari de la nostra comarca.
Com deia un usuari ja fa uns anys, “en la línia ferroviària de Puigcerdà, menys que ens hagin atacat el indios, ja ho hem vist tot!
Però quan es debat el futur de les infraestructures de mobilitat de Catalunya, i la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat, fa un plànol de les actuacions que ha de realitzar l’Estat, hi ha una part important de Catalunya on no apareix cap actuació prevista. Òbviament el Ripollès està dins d’aquest “aspre desert” on no sembla que hi visqui ningú i on no cal cap actuació urgent. Tot sabem quan injust és aquest oblit, ja que hi ha moltes necessitats i projectes en curs.
Contra aquests plantejaments cal continuar reivindicant la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries del Ripollès. En aquest sentit la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va acordar proposar al Consell Comarcal que encarregui un estudi que faci un seguiment pormenoritzat de l’estat de planejament, projecció i execució de totes les infraestructures viàries i ferroviàries estratègiques que interessen al Ripollès.
La llista es llarga però sols cal indicar els elements principals: desdoblament del ferrocarril fins a Vic i a continuació fins a Ripoll amb la millora substancial del tram fins Puigcerdà i La Tor de Querol,desdoblament de l’eix Vic-Ripoll (C-17), túnel de Tosses, variants de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Ribes de Freser, etc.
Cal tenir molt present que el desenvolupament i realització de les grans infraestructures, des de la planificació fins a la realització, pot tenir un termini de uns deu anys. Però en aquest termini que pot semblar llarg, cal anar avançant des del plantejament, l’estudi previ, el projecte de traçat, les al·legacions, l’informe d’impacte mediambiental, el projecte
constructiu, l’adjudicació de l’obra i la seva realització dins del terminis previstos en cada cas.
Cal estar amatent i, sobretot, continuar amb la mobilització, sempre atents a que les necessitats i reivindicacions del Ripollès en aquesta tema continuïn estant present en els llocs de decisió.
Pere Jordi Piella
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
En un moment en que Catalunya viu sota l’efecte traumàtic d’un sotrac molt important en les infraestructures ferroviàries i viàries de l’àrea de Barcelona, no ha de resultar gens estrany que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! fes una reunió per debatre la situació. I no cal oblidar que també fa sols unes setmanes, un acord sobre el finançament
de Catalunya, feia renéixer les esperances que l’abandonament tradicional en les inversions de l’Estat a Catalunya tingui un gir positiu.
Des d’el Ripollès l’estat d’excepcionalitat que pateix l’àrea metropolitana de Barcelona, per errades molt importants en la planificació dels treballs d’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona, que ha suposat aturar línies ferroviàries neuràlgiques, no es cap sorpresa. Fa anys que la línia ferroviària internacional entre Barcelona i la Tour de Carol està en una situació límit, marcada negativament per una manca secular d’inversió i per accidents, obres, errades i molèsties. Recordem que l’abril de 2003 en un article d’opinió signat per “ El Ripollès Existeix “i la plataforma “RENFE espavila” i publicat en diferents
mitjans de comunicació ja varem denunciar “... la decrepitud d’ unes infraestructures ferroviàries a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris...” Pel Ripollès la situació que s’està visquen a Barcelona i rodalies no es cap situació anormal. És la quotidianitat pura i dura que fa
molts anys que pateixen els usuaris del transport públic ferroviari de la nostra comarca.
Com deia un usuari ja fa uns anys, “en la línia ferroviària de Puigcerdà, menys que ens hagin atacat el indios, ja ho hem vist tot!
Però quan es debat el futur de les infraestructures de mobilitat de Catalunya, i la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat, fa un plànol de les actuacions que ha de realitzar l’Estat, hi ha una part important de Catalunya on no apareix cap actuació prevista. Òbviament el Ripollès està dins d’aquest “aspre desert” on no sembla que hi visqui ningú i on no cal cap actuació urgent. Tot sabem quan injust és aquest oblit, ja que hi ha moltes necessitats i projectes en curs.
Contra aquests plantejaments cal continuar reivindicant la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries del Ripollès. En aquest sentit la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va acordar proposar al Consell Comarcal que encarregui un estudi que faci un seguiment pormenoritzat de l’estat de planejament, projecció i execució de totes les infraestructures viàries i ferroviàries estratègiques que interessen al Ripollès.
La llista es llarga però sols cal indicar els elements principals: desdoblament del ferrocarril fins a Vic i a continuació fins a Ripoll amb la millora substancial del tram fins Puigcerdà i La Tor de Querol,desdoblament de l’eix Vic-Ripoll (C-17), túnel de Tosses, variants de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Ribes de Freser, etc.
Cal tenir molt present que el desenvolupament i realització de les grans infraestructures, des de la planificació fins a la realització, pot tenir un termini de uns deu anys. Però en aquest termini que pot semblar llarg, cal anar avançant des del plantejament, l’estudi previ, el projecte de traçat, les al·legacions, l’informe d’impacte mediambiental, el projecte
constructiu, l’adjudicació de l’obra i la seva realització dins del terminis previstos en cada cas.
Cal estar amatent i, sobretot, continuar amb la mobilització, sempre atents a que les necessitats i reivindicacions del Ripollès en aquesta tema continuïn estant present en els llocs de decisió.
El PICT i els ferrocarrils transversal i de Puigcerdà
26 de setembre de 2006.-
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns mesos el govern de Catalunya va posar a informació pública el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya (PICT). Un del temes estrella de la proposta era la creació d'un tren transversal entre Lleida i Girona.
L'objectiu del el PICT era el de definir de manera integrada la xarxa d'infrastructures viàries, ferroviàries i logístiques amb l'horitzó posat a l'any 2026. Era un document molt interessant ja que contra la línia que varen mantenir els govern de Jordi Pujol (que sols oferiren el Pla de carreteres de 1985, revisat el 1995), amb la seva parcialitat ja que no englobava el ferrocarril, es volia recuperar una tradició iniciada pel pla de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques de 1935 de la Generalitat republicana, el Regional Planning.
El PICT tenia, en aquest sentit, un del seus punts més forts la definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal, amb una aposta decidida pel ferrocarril.
Les al·legacions presentades en el seu dia (gener de 2006) per la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! anaven molt concretament en aquesta direcció de potenciació del ferrocarril. El PICT definitivament aprovat recull algunes de les propostes com és el del desdoblament del tren fins a Vi i Ripoll (en dues fases) i la millora del tram entre Ripoll i Puigcerdà.
Però la versió definitiva del PICT no recull el plantejament d'utilitzar la via fèrria internacional de Puigcerdà pel transport de mercaderies, quan aquesta és una possibilitat molt vàlida quan hi ha un eix costaner molt saturat i quan cal potenciar la connexió amb Tolosa de Llenguadoc, un dels dos grans centres aeronàutics mundials.
El que resulta especialment frapant del PICT aprovat és la inconcreció del traçat entre Vic i Girona del tren transversal. La planificació del territori planteja molt clarament que la millor opció seria acollir Olot dins del traçat i fer arribar la connexió a Figueres. No es lògic tornar a cometre un error com el que suposa l'actual Eix Transversal i el túnel de Bracons com a solució alternativa.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! demanava en les seves al·legacions que la construcció d'un nou eix ferroviari transversal (Lleida-Girona) es fes revalorant la xarxa ferroviària existent, que és la solució més immediata
i econòmica, reconeixent alhora la categoria internacional de la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona –La Tour de Querol – Toulouse, amb un potenciació de la capacitat i utilització.
El PITC definitivament aprovat tampoc recull un plantejament bàsic com és la transformació ferroviària a l'amplada europea, qüestió molt factible i necessària en el cas del Transpirinenc si no es vol que resti una via secundària.
Hi ha altres aspectes del PICT aprovat que mereixerien unes apreciacions. La centralitat del tema ferroviari en el discurs de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ens fa incidir en especial en aquesta qüestió tant important per Osona i el Ripollès i les seves comarques veïnes.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns mesos el govern de Catalunya va posar a informació pública el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya (PICT). Un del temes estrella de la proposta era la creació d'un tren transversal entre Lleida i Girona.
L'objectiu del el PICT era el de definir de manera integrada la xarxa d'infrastructures viàries, ferroviàries i logístiques amb l'horitzó posat a l'any 2026. Era un document molt interessant ja que contra la línia que varen mantenir els govern de Jordi Pujol (que sols oferiren el Pla de carreteres de 1985, revisat el 1995), amb la seva parcialitat ja que no englobava el ferrocarril, es volia recuperar una tradició iniciada pel pla de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques de 1935 de la Generalitat republicana, el Regional Planning.
El PICT tenia, en aquest sentit, un del seus punts més forts la definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal, amb una aposta decidida pel ferrocarril.
Les al·legacions presentades en el seu dia (gener de 2006) per la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! anaven molt concretament en aquesta direcció de potenciació del ferrocarril. El PICT definitivament aprovat recull algunes de les propostes com és el del desdoblament del tren fins a Vi i Ripoll (en dues fases) i la millora del tram entre Ripoll i Puigcerdà.
Però la versió definitiva del PICT no recull el plantejament d'utilitzar la via fèrria internacional de Puigcerdà pel transport de mercaderies, quan aquesta és una possibilitat molt vàlida quan hi ha un eix costaner molt saturat i quan cal potenciar la connexió amb Tolosa de Llenguadoc, un dels dos grans centres aeronàutics mundials.
El que resulta especialment frapant del PICT aprovat és la inconcreció del traçat entre Vic i Girona del tren transversal. La planificació del territori planteja molt clarament que la millor opció seria acollir Olot dins del traçat i fer arribar la connexió a Figueres. No es lògic tornar a cometre un error com el que suposa l'actual Eix Transversal i el túnel de Bracons com a solució alternativa.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! demanava en les seves al·legacions que la construcció d'un nou eix ferroviari transversal (Lleida-Girona) es fes revalorant la xarxa ferroviària existent, que és la solució més immediata
i econòmica, reconeixent alhora la categoria internacional de la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona –La Tour de Querol – Toulouse, amb un potenciació de la capacitat i utilització.
El PITC definitivament aprovat tampoc recull un plantejament bàsic com és la transformació ferroviària a l'amplada europea, qüestió molt factible i necessària en el cas del Transpirinenc si no es vol que resti una via secundària.
Hi ha altres aspectes del PICT aprovat que mereixerien unes apreciacions. La centralitat del tema ferroviari en el discurs de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ens fa incidir en especial en aquesta qüestió tant important per Osona i el Ripollès i les seves comarques veïnes.
D'acord amb potenciar el ferrocaril, també el de Puigcerdà
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.
I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.
El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.
EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.
Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.
Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".
¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.
Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?
Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.
I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.
El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.
EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.
Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.
Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".
¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.
Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?
Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Potenciar el ferrocaril, però no el de Puigcerdà!
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
No estem en els plans ferroviaris previstos pel 2020
( Maig de 2005 )
Fa unes setmanes, en un diari de prestigi de Madrid, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia dos plànols amb el títol "Plan estratègico de Infraestructuras y transporte". El primer ells era titulat "Red de ferrocarriles para 2020. Red básica (altas prestaciones". El tema fou posant a consideració dels assistents en la darrera reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Resultava especialment xocant, que en aquest plànol la part oriental d'Espanya era la menys grafiada, en contrast amb la part central, occidental i sud, on les línies eren especialment abundants.
Hi havia doncs, una primera constatació: Les actuacions ferroviàries previstes a la xarxa bàsica d'altres prestacions eren molt clarament sesgades cap a una part de la península, essent les regions mediterrànies, en general, receptores de poques de les actuacions previstes.
Entrant més en detall, les comunicacions ferroviàries amb França eren tres: Per Irun, per Osca i Canfranc (actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querol no apareixia per cap lloc. I sense que serveixi de consol cal dir que la línia fèrria Barcelona-Manresa-Lleida tampoc apareixia per enlloc.
Haver donat publicitat a un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes del centenari i setanta-cinc aniversari de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tour de Querol (amb la circunstancial presència del ministre de Defensa José Bono), es constata que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors de la xarxes de transport espanyols.
En aquest sentit la qüestió hauria d'estar en l'ordre del dia de la propera reunió que han de tenir els alcaldes i el Ministeri de Foment: Tenen algun pla a 20 anys vista per aquest ferrocarril internacional?
En l'entrevista de la ministra de Foment que acompanyava els dos plànols, aquesta aseverava que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. Ripoll, a menys que les distàncies s'escurcin, és a cent quilòmetres de Barcelona o Girona. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas.
La nostre petició es molt més simple. No demanem tenir una estació d'un tren d'alta velocitat més a prop. Sols volem que la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol tingui un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional.
Volem que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Volem, senzillament, que la línia ferroviària tingui l'equipament i utillatge tècnic que correspon a una línia convencional moderna. Volem que, almenys fins a Ripoll, el línia estigui inclosa dins del servei de Rodalies, amb una freqüència de pas regular i constant, de metro regional.
No volem res més del que tenim tot el dret a demanar: Respecte, consideració i tractament correcte, d'acord amb les característiques històriques, de necessitat social i de servei que mereixem.
Quan es planteja la necessitat i es vol promocionar una euregió cal que les instàncies públiques facin els seus plans estratègics d'acord amb el plantejament polític.
La línia ferroviària Barcelona-La Tour de Querol ha de estar permanentment en els plans ferroviaris de l'Estat, més enllà d'actuacions puntuals i programades i més enllà de celebracions commemoratives.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa unes setmanes, en un diari de prestigi de Madrid, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia dos plànols amb el títol "Plan estratègico de Infraestructuras y transporte". El primer ells era titulat "Red de ferrocarriles para 2020. Red básica (altas prestaciones". El tema fou posant a consideració dels assistents en la darrera reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Resultava especialment xocant, que en aquest plànol la part oriental d'Espanya era la menys grafiada, en contrast amb la part central, occidental i sud, on les línies eren especialment abundants.
Hi havia doncs, una primera constatació: Les actuacions ferroviàries previstes a la xarxa bàsica d'altres prestacions eren molt clarament sesgades cap a una part de la península, essent les regions mediterrànies, en general, receptores de poques de les actuacions previstes.
Entrant més en detall, les comunicacions ferroviàries amb França eren tres: Per Irun, per Osca i Canfranc (actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querol no apareixia per cap lloc. I sense que serveixi de consol cal dir que la línia fèrria Barcelona-Manresa-Lleida tampoc apareixia per enlloc.
Haver donat publicitat a un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes del centenari i setanta-cinc aniversari de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tour de Querol (amb la circunstancial presència del ministre de Defensa José Bono), es constata que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors de la xarxes de transport espanyols.
En aquest sentit la qüestió hauria d'estar en l'ordre del dia de la propera reunió que han de tenir els alcaldes i el Ministeri de Foment: Tenen algun pla a 20 anys vista per aquest ferrocarril internacional?
En l'entrevista de la ministra de Foment que acompanyava els dos plànols, aquesta aseverava que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. Ripoll, a menys que les distàncies s'escurcin, és a cent quilòmetres de Barcelona o Girona. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas.
La nostre petició es molt més simple. No demanem tenir una estació d'un tren d'alta velocitat més a prop. Sols volem que la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol tingui un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional.
Volem que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Volem, senzillament, que la línia ferroviària tingui l'equipament i utillatge tècnic que correspon a una línia convencional moderna. Volem que, almenys fins a Ripoll, el línia estigui inclosa dins del servei de Rodalies, amb una freqüència de pas regular i constant, de metro regional.
No volem res més del que tenim tot el dret a demanar: Respecte, consideració i tractament correcte, d'acord amb les característiques històriques, de necessitat social i de servei que mereixem.
Quan es planteja la necessitat i es vol promocionar una euregió cal que les instàncies públiques facin els seus plans estratègics d'acord amb el plantejament polític.
La línia ferroviària Barcelona-La Tour de Querol ha de estar permanentment en els plans ferroviaris de l'Estat, més enllà d'actuacions puntuals i programades i més enllà de celebracions commemoratives.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Barcelona-La Tor de Querol en els plans ferroviaris pel 2020
( Maig de 2005 )
Més enllà de la consideració política que es faci de la celebracions dels centenari o setanta cinc aniversari de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol (amb l'anecdòtica presència del ministre de Defensa José Bono), cal continuar molt atents a la planificació ferroviària estatal.
En un dels dominicals del diari El Pais, fa unes setmanes, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia un plànol que detallava el pla estratègic d'infraestructuras i transport de la xarxa ferroviària pel 2020.
Una lectura atenta del que quedava reflexat en el plànol donava peu a preocupació: Les comunicacions ferroviàries amb França que constaven en aquesta previsió eren tres: Per Irún, per Osca i Canfranc (una línia actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querolno apareixia per enlloc.
Un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes de celebració de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tor de Querol, es constata novament que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors estatals de la xarxes de transport.
Els alcaldes, en la propera reunió que tindran amb el Ministeri de Foment, hauran de inquirir sobre quins plans hi ha per a aquest nostre ferrocarril internacional.
Quan una euregió avança en la seva configuració com és el cas, cal que les administracions públiques facin plans estratègics, especialment en el tema de les comunicacions.
Les peticions que des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s'han estat fent en els darrers anys continuen tenint una total vigència.
Cal que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Tant difícil és indicar en la pàgina web de RENFE aquesta situació! Tan difícil és indicar que pots anar de Barcelona a París per Tolosa de Llenguadoc!
Almenys fins a Ripoll, la línia ferroviària hauria d'estar inclosa dins del servei de Rodalies, amb el que això significa d'augment de la freqüència de pas, de manera que esdevingui com un metro regional. S'ha continuar amb una velocitat i servei que fa molts anys que no ha canviat i, al contrari, a vegades, ha disminuït!
Cal que les inversions previstes i en marxa a la línia ferroviària continuïn i que la via tingui l'equipament tècnic que correspon a les seves característiques.
La ministra de Foment asseverava en l'entrevista que acompanyava el plànol objecte de la nostra atenció, que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas i dificílment s'assolirà.
La contraoferta que esperem és que la línia ferroviària internacional Barcelona-Puigcerdà tingui els estàndars actuals d'una via ferroviària tradicional.
Assolint aquesta situació la millora de les comunicacions de les comarques catalanes d'Osona, Ripollès i Cerdanya, haurien fet un salt important. S'hauria assolit un nivell decent.
La línia internacional Barcelona-La Tour de Querolha de tenir un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional moderna.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Més enllà de la consideració política que es faci de la celebracions dels centenari o setanta cinc aniversari de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol (amb l'anecdòtica presència del ministre de Defensa José Bono), cal continuar molt atents a la planificació ferroviària estatal.
En un dels dominicals del diari El Pais, fa unes setmanes, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia un plànol que detallava el pla estratègic d'infraestructuras i transport de la xarxa ferroviària pel 2020.
Una lectura atenta del que quedava reflexat en el plànol donava peu a preocupació: Les comunicacions ferroviàries amb França que constaven en aquesta previsió eren tres: Per Irún, per Osca i Canfranc (una línia actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querolno apareixia per enlloc.
Un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes de celebració de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tor de Querol, es constata novament que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors estatals de la xarxes de transport.
Els alcaldes, en la propera reunió que tindran amb el Ministeri de Foment, hauran de inquirir sobre quins plans hi ha per a aquest nostre ferrocarril internacional.
Quan una euregió avança en la seva configuració com és el cas, cal que les administracions públiques facin plans estratègics, especialment en el tema de les comunicacions.
Les peticions que des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s'han estat fent en els darrers anys continuen tenint una total vigència.
Cal que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Tant difícil és indicar en la pàgina web de RENFE aquesta situació! Tan difícil és indicar que pots anar de Barcelona a París per Tolosa de Llenguadoc!
Almenys fins a Ripoll, la línia ferroviària hauria d'estar inclosa dins del servei de Rodalies, amb el que això significa d'augment de la freqüència de pas, de manera que esdevingui com un metro regional. S'ha continuar amb una velocitat i servei que fa molts anys que no ha canviat i, al contrari, a vegades, ha disminuït!
Cal que les inversions previstes i en marxa a la línia ferroviària continuïn i que la via tingui l'equipament tècnic que correspon a les seves característiques.
La ministra de Foment asseverava en l'entrevista que acompanyava el plànol objecte de la nostra atenció, que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas i dificílment s'assolirà.
La contraoferta que esperem és que la línia ferroviària internacional Barcelona-Puigcerdà tingui els estàndars actuals d'una via ferroviària tradicional.
Assolint aquesta situació la millora de les comunicacions de les comarques catalanes d'Osona, Ripollès i Cerdanya, haurien fet un salt important. S'hauria assolit un nivell decent.
La línia internacional Barcelona-La Tour de Querolha de tenir un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional moderna.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Ripoll, març de 2005.-
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix !
Alcalde de Ripoll 1979-1993
La importància de les infrastructures en el desenvolupament d’un territori és quelcom abastament reconegut. Tan la Unió Europea com la OCDE ens diuen que les infrastructures ferroviàries canalitzaran, en el futur, una part important del transport. Segons això els pobles i ciutats propers a unaxarxaferroviària tindran una avantatge competitiva que impulsarà elseu desenvolupament . Seguint aquest raonament , que elPla d’Infrastructures de Transport de Catalunya - en el traçat del ferrocarril transversal – suprimeixi la connexió Vic- ( Puigcerdà ) - Olot –Figueres,es preocupant per el dissenydel territori català que implica i per l’augment delsdesequilibris territorials que introdueix
Actualment la majoria dels ferrocarrils de Catalunya són competència de Madrid.La diferencia entre el ferrocarril transversal que volia la Generalitat i el que ha resultat,desprès de negociar-ho ambel Ministeri de Foment , es substancial i distorsiona encara més el nostre territori. El Govern de Catalunyava treure a la llum, durant el mes de maig de 2004 ,la seva proposta de ferrocarril transversal per a passatgers i mercaderies . Molt segur queun dels motius que va portar al Govern a plantejar el traçatVic-( Puigcerdà ) Olot- Figueres eramillorarels accessos a les zones de muntanya i als Pirineusi afavorirla igualtat de oportunitats dels ciutadans de la Catalunya interior . Aquest traçat preveia que el ferrocarril transversal al arribar a las rodalies de Vic es bifurqués. Un delsramals era el Transpirinenc ambel trajecte Ripoll – Puigcerdà i l’altre, de nova construcció , havia de fer el recorregutOlot – Figueres . Era una aposta per mitigarel disseny d’una Catalunya a dues velocitats ,que des de fa molt temps es va imposant i que porta a destinar una part delterritori català a la economia mes dinàmicai innovadora , i a laresta del territori , a laeconomia tradicional i al lleure de caps de setmana .
Al Ministeri de Foment no li devia agradar el traçat de la Generalitat i va imposar el traçat Vic- Girona . Aquesta decisió , que marginael Ripollès, laCerdanyai la Garrotxa, i ignorala dimensió internacional del Transpirinenc ,es vol justificarpel menor cost que representa el recorregut Vic – Girona (500 M€ ). Seguint aquest criteri es podria argumentar que la raó de fons de la opció escollida per l’Estat- que dona prioritatall cost per sobre del equilibri territorial – es deguda a una política de austeritat i rigor pressupostari ; cosa que es contradiu amb les partides destinades només al soterrament de la estació del Tren d’Alta Velocitat ( TAV) a Girona ( 600M€) i que porten a creureque els motius s’han de buscar més en el marketing polític que en raons econòmiques de interès general.
Actualment el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya - que projectales carreteres i els ferrocarrils fins l’any 2026- es troba a informació publica i les institucions poden presentar-hi al·legacions . La eficàcia d’aquest tràmit , en elcas de la xarxa ferroviària , plantejaalguns dubtes . Un d’ellses fins a quin punt ,en un tema que es competència de Madrid i que decidirà el Ministeri de Foment, seran escoltats els arguments que arribina la Generalitat . Un altre dubte , que hauria de aclarir el Govern de Catalunya,es quina opció escollirà per el traçat definitiu de la xarxa si el nou Estatut li dona totes les competències sobre la xarxa ferroviària del Principat . En aquest darrer cas elPla d’Infrastructures ratificarà el traçat Vic – Girona ? o, fent us de les competències del nou Estatut ,recollirà l’aposta que,el maig de 2004va ferla Generalitat, amb el traçat Vic- ( Puigcerdà) - Olot -Figueres ?
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix !
Alcalde de Ripoll 1979-1993
La importància de les infrastructures en el desenvolupament d’un territori és quelcom abastament reconegut. Tan la Unió Europea com la OCDE ens diuen que les infrastructures ferroviàries canalitzaran, en el futur, una part important del transport. Segons això els pobles i ciutats propers a unaxarxaferroviària tindran una avantatge competitiva que impulsarà elseu desenvolupament . Seguint aquest raonament , que elPla d’Infrastructures de Transport de Catalunya - en el traçat del ferrocarril transversal – suprimeixi la connexió Vic- ( Puigcerdà ) - Olot –Figueres,es preocupant per el dissenydel territori català que implica i per l’augment delsdesequilibris territorials que introdueix
Actualment la majoria dels ferrocarrils de Catalunya són competència de Madrid.La diferencia entre el ferrocarril transversal que volia la Generalitat i el que ha resultat,desprès de negociar-ho ambel Ministeri de Foment , es substancial i distorsiona encara més el nostre territori. El Govern de Catalunyava treure a la llum, durant el mes de maig de 2004 ,la seva proposta de ferrocarril transversal per a passatgers i mercaderies . Molt segur queun dels motius que va portar al Govern a plantejar el traçatVic-( Puigcerdà ) Olot- Figueres eramillorarels accessos a les zones de muntanya i als Pirineusi afavorirla igualtat de oportunitats dels ciutadans de la Catalunya interior . Aquest traçat preveia que el ferrocarril transversal al arribar a las rodalies de Vic es bifurqués. Un delsramals era el Transpirinenc ambel trajecte Ripoll – Puigcerdà i l’altre, de nova construcció , havia de fer el recorregutOlot – Figueres . Era una aposta per mitigarel disseny d’una Catalunya a dues velocitats ,que des de fa molt temps es va imposant i que porta a destinar una part delterritori català a la economia mes dinàmicai innovadora , i a laresta del territori , a laeconomia tradicional i al lleure de caps de setmana .
Al Ministeri de Foment no li devia agradar el traçat de la Generalitat i va imposar el traçat Vic- Girona . Aquesta decisió , que marginael Ripollès, laCerdanyai la Garrotxa, i ignorala dimensió internacional del Transpirinenc ,es vol justificarpel menor cost que representa el recorregut Vic – Girona (500 M€ ). Seguint aquest criteri es podria argumentar que la raó de fons de la opció escollida per l’Estat- que dona prioritatall cost per sobre del equilibri territorial – es deguda a una política de austeritat i rigor pressupostari ; cosa que es contradiu amb les partides destinades només al soterrament de la estació del Tren d’Alta Velocitat ( TAV) a Girona ( 600M€) i que porten a creureque els motius s’han de buscar més en el marketing polític que en raons econòmiques de interès general.
Actualment el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya - que projectales carreteres i els ferrocarrils fins l’any 2026- es troba a informació publica i les institucions poden presentar-hi al·legacions . La eficàcia d’aquest tràmit , en elcas de la xarxa ferroviària , plantejaalguns dubtes . Un d’ellses fins a quin punt ,en un tema que es competència de Madrid i que decidirà el Ministeri de Foment, seran escoltats els arguments que arribina la Generalitat . Un altre dubte , que hauria de aclarir el Govern de Catalunya,es quina opció escollirà per el traçat definitiu de la xarxa si el nou Estatut li dona totes les competències sobre la xarxa ferroviària del Principat . En aquest darrer cas elPla d’Infrastructures ratificarà el traçat Vic – Girona ? o, fent us de les competències del nou Estatut ,recollirà l’aposta que,el maig de 2004va ferla Generalitat, amb el traçat Vic- ( Puigcerdà) - Olot -Figueres ?
Per una nova collada de Toses
( Novembre de 2004 )
La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.
Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.
Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.
Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.
La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.
Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.
Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.
Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.
Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.
La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.
Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Ara és l'hora d'una nova collada de Toses
( Novembre de 2004 )
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Per unes carreteres ben fets al Ripollès
( Octubre de 2004 )
Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.
La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.
La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.
És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.
Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.
Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.
L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.
Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es
Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.
La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.
La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.
És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.
Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.
Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.
L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.
Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es
El Ripollès existeix! i l'ordenació territorial
( Octubre de 2004 )
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “El Ripollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i prou promeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veure l’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudent no introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a la seva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos de la nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per això serà necessari continuar demanant unes solucions que fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés dels seus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressar els diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt de la Plataforma
Pere Jordi Piella
Coordinador de “El Ripollès Existeix”
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “El Ripollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i prou promeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veure l’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudent no introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a la seva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos de la nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per això serà necessari continuar demanant unes solucions que fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés dels seus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressar els diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt de la Plataforma
Pere Jordi Piella
Coordinador de “El Ripollès Existeix”
Una commemoració internacional amb reivindicació
( Setembre de 2004 )
L’organització dels actes de celebració dels aniversaris relacionats amb l’existència dels ferrocarrils transpirinecs sembla que estan molt avançants. En les properes setmanes hi hauran informacions sobre els actes centrals que es celebraran a Barcelona, Vic, Ripoll, Puigcerdà, Tour de Carol, Andorra i Tolosa de Llenguadoc.
Cal recordar que estem davant una efemèride important. L’enllaç ferroviari internacional a través de Puigcerdà i La Tour de Carol, inaugurat el 21 de juliol de 1929, ara fa 75 anys, fou el fruit del conveni entre França i Espanya, signat a Paris el 18 d'agost de 1904, que va establir la construcció de tres ferrocarrils transpirinencs; el de Oloron a Canfranc, el de Saint Girons a Lleida i el d'Ax les Thermes a Ripoll.
El ferrocarril entre Ripoll i Ax les Thermes és l'únic transpirinenc que actualment segueix funcionant en la seva totalitat. La línia ferroviària que havia de comunicar Lleida amb Saint-Girons, a l’Ariège francesa, es va quedar a mig camí, a La Pobla de Segur. La línia de Canfranc va deixar de funcionar el 1970 a causa d’un accident en un pont prop de l’estació francesa de Lescun.
El valor i importància de la línia Ripoll-Ax les Thermes era i és molt remarcable. La comunicació entre Espanya i França estava reduïda al passos de Portbou i Irún. Però a més a més, amb la nova línia catalana es reduïa en cent quilòmetres la distància entre Barcelona i Paris.
Ara cal commemorar aquest centenari i aquest setanta-cinc aniversari. I tot un seguit d’actes populars i festius donaran relleu a aquesta celebració, amb la presència de les màximes autoritats de Catalunya, Espanya, França i Andorra. Però que la celebració no ens faci oblidar que encara estem davant la necessitat de conservar i millorar aquesta via de comunicació, maltractada i amb una baix manteniment durant molts anys.
Durant anys s’havien anat deteriorant les infrastructures, no s’hi havia fet cap millora substancial i el servei anava empitjorant. Molt recentment, per primera vegada en els darrers anys, s’ha compromès un pla de conservació i millora, que contempla l’arranjament de la catenària, de la base del carril i, fins hi tot, de les estacions. Però aquest pla d’inversió cal que es vagi concretant i, sobretot, realitzant-se.
Però aquestes actuacions no son suficients. Cal que la línia millori amb elements com la doble via, com mínim de Barcelona fins a Vic, passant pel Vallès Oriental. Cal que el caràcter internacional i la possibilitat de connexió entre Barcelona i Paris per Tolosa continuï essent una realitat i que s’exploti la circumstància comercialment.El Port de Barcelona necessita comunicacions ferroviaries amb França i aquest ferrocarril ,fa cent anys , ja se li va donar aquesta funció que ara caldria actualitzar i modernitzar. Cal que els grans túnels del Cargol, de Toses i del Pimorent tinguin un tractament adequat. En aquest punt s’harecordar la proposta de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! d’un nou túnel a Toses que possibiliti alhora el trànsit ferroviari i de la carretera N-152 o C-17.
La celebració del transpirinec ha de tenir el to just, de commemoració i de reivindicació, de donar relleu al valor que té aquesta línia ferroviària però alhora lluny d’una simple apel·lació a la nostàlgia. Cal commemorar uns aniversaris però com a nou impuls cap el futur. Aquesta va ser una de les conclusions de la darrera reunió de El Ripolles Existeix !
El ferrocarril és una important eina de futur, com a mostra la inversió en el TGV. Estem molt lluny del flaire de naftalina. Aquest eix ferroviari Barcelona –Paris, correctament tractat i potenciat, pot tornar a esdevenir un factor de progrés per les comarques del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès, la Cerdanya i les mes meridionals de França, sobretot si la Unió Europea la considerés com un eix ferroviari transeuropeu.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
L’organització dels actes de celebració dels aniversaris relacionats amb l’existència dels ferrocarrils transpirinecs sembla que estan molt avançants. En les properes setmanes hi hauran informacions sobre els actes centrals que es celebraran a Barcelona, Vic, Ripoll, Puigcerdà, Tour de Carol, Andorra i Tolosa de Llenguadoc.
Cal recordar que estem davant una efemèride important. L’enllaç ferroviari internacional a través de Puigcerdà i La Tour de Carol, inaugurat el 21 de juliol de 1929, ara fa 75 anys, fou el fruit del conveni entre França i Espanya, signat a Paris el 18 d'agost de 1904, que va establir la construcció de tres ferrocarrils transpirinencs; el de Oloron a Canfranc, el de Saint Girons a Lleida i el d'Ax les Thermes a Ripoll.
El ferrocarril entre Ripoll i Ax les Thermes és l'únic transpirinenc que actualment segueix funcionant en la seva totalitat. La línia ferroviària que havia de comunicar Lleida amb Saint-Girons, a l’Ariège francesa, es va quedar a mig camí, a La Pobla de Segur. La línia de Canfranc va deixar de funcionar el 1970 a causa d’un accident en un pont prop de l’estació francesa de Lescun.
El valor i importància de la línia Ripoll-Ax les Thermes era i és molt remarcable. La comunicació entre Espanya i França estava reduïda al passos de Portbou i Irún. Però a més a més, amb la nova línia catalana es reduïa en cent quilòmetres la distància entre Barcelona i Paris.
Ara cal commemorar aquest centenari i aquest setanta-cinc aniversari. I tot un seguit d’actes populars i festius donaran relleu a aquesta celebració, amb la presència de les màximes autoritats de Catalunya, Espanya, França i Andorra. Però que la celebració no ens faci oblidar que encara estem davant la necessitat de conservar i millorar aquesta via de comunicació, maltractada i amb una baix manteniment durant molts anys.
Durant anys s’havien anat deteriorant les infrastructures, no s’hi havia fet cap millora substancial i el servei anava empitjorant. Molt recentment, per primera vegada en els darrers anys, s’ha compromès un pla de conservació i millora, que contempla l’arranjament de la catenària, de la base del carril i, fins hi tot, de les estacions. Però aquest pla d’inversió cal que es vagi concretant i, sobretot, realitzant-se.
Però aquestes actuacions no son suficients. Cal que la línia millori amb elements com la doble via, com mínim de Barcelona fins a Vic, passant pel Vallès Oriental. Cal que el caràcter internacional i la possibilitat de connexió entre Barcelona i Paris per Tolosa continuï essent una realitat i que s’exploti la circumstància comercialment.El Port de Barcelona necessita comunicacions ferroviaries amb França i aquest ferrocarril ,fa cent anys , ja se li va donar aquesta funció que ara caldria actualitzar i modernitzar. Cal que els grans túnels del Cargol, de Toses i del Pimorent tinguin un tractament adequat. En aquest punt s’harecordar la proposta de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! d’un nou túnel a Toses que possibiliti alhora el trànsit ferroviari i de la carretera N-152 o C-17.
La celebració del transpirinec ha de tenir el to just, de commemoració i de reivindicació, de donar relleu al valor que té aquesta línia ferroviària però alhora lluny d’una simple apel·lació a la nostàlgia. Cal commemorar uns aniversaris però com a nou impuls cap el futur. Aquesta va ser una de les conclusions de la darrera reunió de El Ripolles Existeix !
El ferrocarril és una important eina de futur, com a mostra la inversió en el TGV. Estem molt lluny del flaire de naftalina. Aquest eix ferroviari Barcelona –Paris, correctament tractat i potenciat, pot tornar a esdevenir un factor de progrés per les comarques del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès, la Cerdanya i les mes meridionals de França, sobretot si la Unió Europea la considerés com un eix ferroviari transeuropeu.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Bracons. I el Ripollès quant?
( Abril de 2004 )
Publicat a El 9 Nou (Osona-Ripollès) el dilluns, dia 16 d’abril de 2004.
Finalment la solució que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha donat a la comunicació Vic-Olot ha estat una reformulació del projecte de túnel de Bracons. Una solució que suposa un nou error, per solucionar un error projectual de l’anterior govern convergent i que volia esmenar un primer primer error de planejament, no haver optat per l’anomenada solució nord en les diferents alternatives que hi havia de traçat de l’Eix Transversal.
Però més enllà de tot això, des de la Plataforma ciudadana El Ripollès Existeix fem una pregunta: ara és l’hora de les comunicacions del Ripollès? O dit d’una altra manera, el desdoblament de la carretera C-17 entre Vic i Ripoll és ara l’actuació prioritària de l’actual govern de la Generalitat a la zona? És ara el torn de la sempre ajornada millora de les comunicacions del Ripollès, tant per carretera com per ferrocarril?
Sembla que els calendaris de les obres de millora del ferrocarril segueixen el curs previst. També es diu que s’està treballant en un primer estudi de desdoblament del tram de la C-17 entre Vic i Ripoll.
Però el Ripollès viu sota la sensació que no li arriba mai el torn d’una actuació seriosa i integral sobre les sevescomunicacions estratègiques. Des de 1982 s’han anat fent promeses, però mai concretades en realitats, amb un calendari que es compleixi. Unes actuacions que incideixin molt principalment sobre l’eix vertical Barcelona-Puigcerdà, però alhora en l’eix transversal Berga-Ripoll-Olot. El Ripollès Existeix continua reclamant compromisos ferms, projectes racionals i respetuosos amb l’entorn, amb un calendari concret, no sols bones paraules i promeses.
En aquest sentit, en la darrera reunió de la Plataforma El Ripollès existeix es va proposar que des del Consell Comarcal del Ripollès es formés una comissió, que fes el seguiment de tot el conjunt d’obres promeses i programades, tant de la carretera C-17 com pel ferrocarril.
Aquesta comissió hauria, de manera periòdica informar al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis de cada actuació proposada, anunciada o programada. Hem de ser conscients que els terminis per la realització de una infrastructura poden arribar a ser de deu anys i si no es fa un seguiment, aquestes obres es poden allargar considerablement.
Una comissió d’aquest caràcter hauria de treballar sobre elcalendari que tenen previst les diferents administracions(Generalitat, Ministeri de Foment i RENFE) i, alhora, perseguir que els projectes concrets siguin racionals i respectuosos amb l’entorn. Un exemple: cal seguir amb atenció el tractament que hi haurà a la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès, ja que feia que l’eix Vic-Ripoll fos secundari en relació al ramal en direcció al túnel de Bracons.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix
Publicat a El 9 Nou (Osona-Ripollès) el dilluns, dia 16 d’abril de 2004.
Finalment la solució que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha donat a la comunicació Vic-Olot ha estat una reformulació del projecte de túnel de Bracons. Una solució que suposa un nou error, per solucionar un error projectual de l’anterior govern convergent i que volia esmenar un primer primer error de planejament, no haver optat per l’anomenada solució nord en les diferents alternatives que hi havia de traçat de l’Eix Transversal.
Però més enllà de tot això, des de la Plataforma ciudadana El Ripollès Existeix fem una pregunta: ara és l’hora de les comunicacions del Ripollès? O dit d’una altra manera, el desdoblament de la carretera C-17 entre Vic i Ripoll és ara l’actuació prioritària de l’actual govern de la Generalitat a la zona? És ara el torn de la sempre ajornada millora de les comunicacions del Ripollès, tant per carretera com per ferrocarril?
Sembla que els calendaris de les obres de millora del ferrocarril segueixen el curs previst. També es diu que s’està treballant en un primer estudi de desdoblament del tram de la C-17 entre Vic i Ripoll.
Però el Ripollès viu sota la sensació que no li arriba mai el torn d’una actuació seriosa i integral sobre les sevescomunicacions estratègiques. Des de 1982 s’han anat fent promeses, però mai concretades en realitats, amb un calendari que es compleixi. Unes actuacions que incideixin molt principalment sobre l’eix vertical Barcelona-Puigcerdà, però alhora en l’eix transversal Berga-Ripoll-Olot. El Ripollès Existeix continua reclamant compromisos ferms, projectes racionals i respetuosos amb l’entorn, amb un calendari concret, no sols bones paraules i promeses.
En aquest sentit, en la darrera reunió de la Plataforma El Ripollès existeix es va proposar que des del Consell Comarcal del Ripollès es formés una comissió, que fes el seguiment de tot el conjunt d’obres promeses i programades, tant de la carretera C-17 com pel ferrocarril.
Aquesta comissió hauria, de manera periòdica informar al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis de cada actuació proposada, anunciada o programada. Hem de ser conscients que els terminis per la realització de una infrastructura poden arribar a ser de deu anys i si no es fa un seguiment, aquestes obres es poden allargar considerablement.
Una comissió d’aquest caràcter hauria de treballar sobre elcalendari que tenen previst les diferents administracions(Generalitat, Ministeri de Foment i RENFE) i, alhora, perseguir que els projectes concrets siguin racionals i respectuosos amb l’entorn. Un exemple: cal seguir amb atenció el tractament que hi haurà a la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès, ja que feia que l’eix Vic-Ripoll fos secundari en relació al ramal en direcció al túnel de Bracons.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix
Esl dèficits en telecomunicacions
(Gener de 2004 )
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
Eleccions i el ferrocarril transpirinenc
(Abril de 2003 )
Desprès del doble descarrilament de l’ un d’abril i amb l’historial de problemes dels darrers mesos al ferrocarril internacional Barcelona –Puigcerdà- Toulouse , difícilment aquest accidents es poden atribuir al capítol de simples reparacions. Casi segur que son els símptomes de la decrepitud de unes infrastructures ferroviàries internacionals a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris . Tampoc es pot argumentar que la manca de inversions son fruit de una política de austeritat pressupostaria. Les quantitats destinades a la estació de Vic i el projecte de soterrar el TGV a Girona mostren que s’ha estat mes sensible al marketing electoral i a les qüestions de imatge que a millorar el servei ferroviari, qüestió aquesta última d’inequívoc interès general per els habitants dels territoris per on transcorre la línia.
Uns mesos abans de les eleccions de 1999 el Govern de la Generalitat va presentar als mitjans de comunicació i als alcaldes un estudi valorat sobre aquest ferrocarril . Han passat quatre anys i l’Unió Europea ha elaborat una proposta ferroviària amb l’horitzó del 2010, s’han aprovat un seguit de plans de transport etc. sense que en cap d’aquest documents hi figuri una mínima atenció al Transpirinenc . Ara es presenta una nova tanda de eleccions: municipals, autonòmiques, generals i mes tard europees. Molt segur que aquest nou horitzó electoral va motivar la promesa del ministre de Foment de reunir-se amb els alcaldes. Pot ser que l’interès que ara mostren tots partits polítics per aquest ferrocarril, amb iniciatives de tot tipus, tingui que veure, en molts casos , també amb l’interès per captar el vot ciutadà; tot i que es just reconèixer que en aquests darrers quatre anys puntualment algun dels nostres representants, instigats per la ciutadania i/o els usuaris del tren han aconseguit que el Parlament català i espanyol aprovin per unanimitat resolucions o mocions per invertir a la línia.
Es parla d’un progressiu divorci entre la societat i els polítics , molt segur que les promeses i iniciatives que sorgeixen durant els períodes electorals i que desprès queden al “ frigorífic” durant quatre anys poden ser una bona explicació d’aquest desencontre; la part positiva d’aquest divorci es que cada vegada mes ciutadans estan disposats a mobilitzar-se i a participar activament en els temes que els afecten més directament.
El ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tro de Querol es utilitzat per quasi un milió de ciutadans , es un potencial important que si , per una banda es mobilitza i aconsegueix atreure la atenció dels mitjans de comunicació i per l’altre es te en compte l’interès intrínsec d’aquesta línia per solventar problemes funcionals del país – per exemple la necessitat de comunicar el port de Barcelona amb Toulouse , entre altres –pot constituir una bona base per que s’aposti pel ferrocarril, no deixant tota la política ferroviària penjada o depenent únicament del TGV. També s’ha de dir que no es una solució de futur el traspàs de la línia a la Generalitat si això porta a renunciar a la categoria de FFCC internacional.
Dissortadament s’ha demostrat que son mes efectives les mobilitzacions ciutadanes i els titulars als mitjans de comunicació que la paperassa que es discuteixen als Parlaments del nostre País . Per això les Plataformes “RENFE Espavila´t” i “El Ripollès Existeix” creuen que s’ha de canviar de estratègia incidint mes en la mobilització ciutadana. Per això es necessari una coordinació amb els diferents col·lectius interessats en el ferrocarril a fi de crear un estat d’opinió que, fent veure la diferencia entre els pedaços d’urgència i les inversions reals ,pot ser decisiu perquè es destinin a aquest ferrocarril internacional els recursos necessaris per posar-ho a la altura del segle XXI.
Davant del conjunt de eleccions que es presenten en l’horitzó immediat i com un element mes de les nostres actuacions, les Plataformes “RENFE Espavila’t” i “El Ripollès Existeix” demanem als usuaris que, en les properes votacions electorals , orientin el seu vot vers les formacions polítiques que es comprometin a impulsar la modernització del Transpirinenc tot recalcant que es un dels pocs ferrocarrils internacionals del nostre país .També, amb el seguiment que pensem fer durant els propers anys, farem arribar als usuaris el que ha quedat només en promeses per sortir del pas i el que son compromisos ferms amb visió de futur.
Vic – Ripoll abril 2003
Carles Baronet i Pere Jordi Piella
Coordinadors de les Plataformes “RENFE Espavila” i “El Ripollès Existeix”
També va recolzar aquest escrit el “Grup d’opinió de la Cerdanya”.
Desprès del doble descarrilament de l’ un d’abril i amb l’historial de problemes dels darrers mesos al ferrocarril internacional Barcelona –Puigcerdà- Toulouse , difícilment aquest accidents es poden atribuir al capítol de simples reparacions. Casi segur que son els símptomes de la decrepitud de unes infrastructures ferroviàries internacionals a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris . Tampoc es pot argumentar que la manca de inversions son fruit de una política de austeritat pressupostaria. Les quantitats destinades a la estació de Vic i el projecte de soterrar el TGV a Girona mostren que s’ha estat mes sensible al marketing electoral i a les qüestions de imatge que a millorar el servei ferroviari, qüestió aquesta última d’inequívoc interès general per els habitants dels territoris per on transcorre la línia.
Uns mesos abans de les eleccions de 1999 el Govern de la Generalitat va presentar als mitjans de comunicació i als alcaldes un estudi valorat sobre aquest ferrocarril . Han passat quatre anys i l’Unió Europea ha elaborat una proposta ferroviària amb l’horitzó del 2010, s’han aprovat un seguit de plans de transport etc. sense que en cap d’aquest documents hi figuri una mínima atenció al Transpirinenc . Ara es presenta una nova tanda de eleccions: municipals, autonòmiques, generals i mes tard europees. Molt segur que aquest nou horitzó electoral va motivar la promesa del ministre de Foment de reunir-se amb els alcaldes. Pot ser que l’interès que ara mostren tots partits polítics per aquest ferrocarril, amb iniciatives de tot tipus, tingui que veure, en molts casos , també amb l’interès per captar el vot ciutadà; tot i que es just reconèixer que en aquests darrers quatre anys puntualment algun dels nostres representants, instigats per la ciutadania i/o els usuaris del tren han aconseguit que el Parlament català i espanyol aprovin per unanimitat resolucions o mocions per invertir a la línia.
Es parla d’un progressiu divorci entre la societat i els polítics , molt segur que les promeses i iniciatives que sorgeixen durant els períodes electorals i que desprès queden al “ frigorífic” durant quatre anys poden ser una bona explicació d’aquest desencontre; la part positiva d’aquest divorci es que cada vegada mes ciutadans estan disposats a mobilitzar-se i a participar activament en els temes que els afecten més directament.
El ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tro de Querol es utilitzat per quasi un milió de ciutadans , es un potencial important que si , per una banda es mobilitza i aconsegueix atreure la atenció dels mitjans de comunicació i per l’altre es te en compte l’interès intrínsec d’aquesta línia per solventar problemes funcionals del país – per exemple la necessitat de comunicar el port de Barcelona amb Toulouse , entre altres –pot constituir una bona base per que s’aposti pel ferrocarril, no deixant tota la política ferroviària penjada o depenent únicament del TGV. També s’ha de dir que no es una solució de futur el traspàs de la línia a la Generalitat si això porta a renunciar a la categoria de FFCC internacional.
Dissortadament s’ha demostrat que son mes efectives les mobilitzacions ciutadanes i els titulars als mitjans de comunicació que la paperassa que es discuteixen als Parlaments del nostre País . Per això les Plataformes “RENFE Espavila´t” i “El Ripollès Existeix” creuen que s’ha de canviar de estratègia incidint mes en la mobilització ciutadana. Per això es necessari una coordinació amb els diferents col·lectius interessats en el ferrocarril a fi de crear un estat d’opinió que, fent veure la diferencia entre els pedaços d’urgència i les inversions reals ,pot ser decisiu perquè es destinin a aquest ferrocarril internacional els recursos necessaris per posar-ho a la altura del segle XXI.
Davant del conjunt de eleccions que es presenten en l’horitzó immediat i com un element mes de les nostres actuacions, les Plataformes “RENFE Espavila’t” i “El Ripollès Existeix” demanem als usuaris que, en les properes votacions electorals , orientin el seu vot vers les formacions polítiques que es comprometin a impulsar la modernització del Transpirinenc tot recalcant que es un dels pocs ferrocarrils internacionals del nostre país .També, amb el seguiment que pensem fer durant els propers anys, farem arribar als usuaris el que ha quedat només en promeses per sortir del pas i el que son compromisos ferms amb visió de futur.
Vic – Ripoll abril 2003
Carles Baronet i Pere Jordi Piella
Coordinadors de les Plataformes “RENFE Espavila” i “El Ripollès Existeix”
També va recolzar aquest escrit el “Grup d’opinió de la Cerdanya”.
El FFCC Transpirinenc i el TGV
(Març de 2003 )
Durant les darreres setmanes el FFCC ha ocupat un lloc destacat en les noticies i comentaris. Els problemes per portar el TGV a Lleida i Barcelona han estat la causa. L’interès en l’alta velocitat ferroviària ha ajudat a que la interrupció , durant una setmana , de la línia transpirinenca entre Sant Quirze de Besora - Montesquiu i Puigcerdà també mereixés la atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
Sense dubtar de la importància del TGV, s’ha de dir que ,pels ciutadans dels Pirineus i de la Catalunya interior, és més útil i s’estimen mes l’únic FFCC transpirinenc que existeix; i que equilibra Catalunya al connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Aquesta funció equilibradora no la té el TGV que potenciarà, encara mes, la mobilitat per la zona costanera , materialitzant una Catalunya a dues velocitats.
Una setmana sense tràfec ferroviari entre Osona i la Cerdanya obliga a treure unes consideracions. Si, com s’ha dit , per poder posar en funcionament els combois ha estat necessari el vist i plau de Madrid , la primera interpretació és que ens trobem davant de problemes estructurals de la línia deguts a la manca d’un manteniment acurat i sistemàtic i no davant de simples problemes per la reparació d’una esllavissada. Quan el Ministre va dir, per justificar els problemes del TGV, que , per ell, el més important es la seguretat, es contradiu amb la manera en que s’ha actuat en el Transpirinenc . La inversió en la estació de Vic – que és molt important urbanísticament per aquesta ciutat - en res augmenta la seguretat d’aquell FFCC. Si una inversió similar a la de Vic, s’hagués fet en obres de infrastructura del Transpirinenc no hagués millorat en servei i seguretat?
Les inversions que els Pressupostos Generals del Estat destinen a infrastructures dels Pirineus son més aviat escasses , i en el cas del FFCC- per molt que la Unió Europea digui que ha de ser el transport del futur- es poden qualificar de raquítiques . Intentar aconseguir el màxim rendiment dels diners que el Ministeri de Foment i destinarà en el futur es una posició assenyada.
Quant el manifest “Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès ”- aprovat a Puigcerdà el desembre de 2001- demana que s’estudiïn conjuntament les solucions per carretera i per FFCC de la collada de Toses ,pretén per una banda aquell objectiu i per l’altre que els dos sistemes siguin respectuosos amb l’entorn causant el menor impacte ambiental als Pirineus i al potencial turístic de la Vall de Ribes i de la Cerdanya. Es el que recomana un dels punts de l’Agenda 21 quant demana “ Un model de mobilitat mes sostenible amb el menor impacte ambiental i social possible”.
Fa uns dies el Ministeri de Foment va “filtrar” a la premsa la existència d’un projecte sobre la reforma de la collada de Toses proposant tres alternatives , una d’elles amb nou túnels .No sembla que hi hagi un estudi paral·lel o complementari que contempli el FFCC. De la manera en que s’ha actuat- sense facilitar prèviament cap document tècnic als Ajuntaments afectats - sembla un “globo sonda” per veure la reacció dels ciutadans i les institucions del Ripollès i de la Cerdanya. Per evitar que els ciutadans de les nostres comarques es trobin en fets consumats i que enlloc de projectes racionals per la collada de Toses es plantegin simples “pedaços” per complir amb l’acord del Senat ; caldria que des de el Ripollès i des de la Cerdanya es prengui la iniciativa impulsant un estudi de Túnel de Toses que contempli també el traçat ferroviari per poder-ho presentar ,com una proposta constructiva, al Ministeri de Foment, així s’avançaria vers una solució que a mes de optimitzar la depesa publica, tindria el mínim impacte ambiental sobre tot el territori. En la darrera trobada de “El Ripollès Existeix” es va arribar a aquesta conclusió al debatre les noticies i informacions sobre el Túnel de Toses.
Març de 2003.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix!.
Durant les darreres setmanes el FFCC ha ocupat un lloc destacat en les noticies i comentaris. Els problemes per portar el TGV a Lleida i Barcelona han estat la causa. L’interès en l’alta velocitat ferroviària ha ajudat a que la interrupció , durant una setmana , de la línia transpirinenca entre Sant Quirze de Besora - Montesquiu i Puigcerdà també mereixés la atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
Sense dubtar de la importància del TGV, s’ha de dir que ,pels ciutadans dels Pirineus i de la Catalunya interior, és més útil i s’estimen mes l’únic FFCC transpirinenc que existeix; i que equilibra Catalunya al connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Aquesta funció equilibradora no la té el TGV que potenciarà, encara mes, la mobilitat per la zona costanera , materialitzant una Catalunya a dues velocitats.
Una setmana sense tràfec ferroviari entre Osona i la Cerdanya obliga a treure unes consideracions. Si, com s’ha dit , per poder posar en funcionament els combois ha estat necessari el vist i plau de Madrid , la primera interpretació és que ens trobem davant de problemes estructurals de la línia deguts a la manca d’un manteniment acurat i sistemàtic i no davant de simples problemes per la reparació d’una esllavissada. Quan el Ministre va dir, per justificar els problemes del TGV, que , per ell, el més important es la seguretat, es contradiu amb la manera en que s’ha actuat en el Transpirinenc . La inversió en la estació de Vic – que és molt important urbanísticament per aquesta ciutat - en res augmenta la seguretat d’aquell FFCC. Si una inversió similar a la de Vic, s’hagués fet en obres de infrastructura del Transpirinenc no hagués millorat en servei i seguretat?
Les inversions que els Pressupostos Generals del Estat destinen a infrastructures dels Pirineus son més aviat escasses , i en el cas del FFCC- per molt que la Unió Europea digui que ha de ser el transport del futur- es poden qualificar de raquítiques . Intentar aconseguir el màxim rendiment dels diners que el Ministeri de Foment i destinarà en el futur es una posició assenyada.
Quant el manifest “Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès ”- aprovat a Puigcerdà el desembre de 2001- demana que s’estudiïn conjuntament les solucions per carretera i per FFCC de la collada de Toses ,pretén per una banda aquell objectiu i per l’altre que els dos sistemes siguin respectuosos amb l’entorn causant el menor impacte ambiental als Pirineus i al potencial turístic de la Vall de Ribes i de la Cerdanya. Es el que recomana un dels punts de l’Agenda 21 quant demana “ Un model de mobilitat mes sostenible amb el menor impacte ambiental i social possible”.
Fa uns dies el Ministeri de Foment va “filtrar” a la premsa la existència d’un projecte sobre la reforma de la collada de Toses proposant tres alternatives , una d’elles amb nou túnels .No sembla que hi hagi un estudi paral·lel o complementari que contempli el FFCC. De la manera en que s’ha actuat- sense facilitar prèviament cap document tècnic als Ajuntaments afectats - sembla un “globo sonda” per veure la reacció dels ciutadans i les institucions del Ripollès i de la Cerdanya. Per evitar que els ciutadans de les nostres comarques es trobin en fets consumats i que enlloc de projectes racionals per la collada de Toses es plantegin simples “pedaços” per complir amb l’acord del Senat ; caldria que des de el Ripollès i des de la Cerdanya es prengui la iniciativa impulsant un estudi de Túnel de Toses que contempli també el traçat ferroviari per poder-ho presentar ,com una proposta constructiva, al Ministeri de Foment, així s’avançaria vers una solució que a mes de optimitzar la depesa publica, tindria el mínim impacte ambiental sobre tot el territori. En la darrera trobada de “El Ripollès Existeix” es va arribar a aquesta conclusió al debatre les noticies i informacions sobre el Túnel de Toses.
Març de 2003.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix!.
El Pal General, el ferrocarril i el Ripollès
(Octubre de 2002 )
En el decurs del darrer mes la premsa s’ha fet reso de tres noticies que, no obstant no afectar directament a Ripoll i al Ripollès, estan relacionades i ,en el futur, poden tenir una incidència important en el desenvolupament de la nostre comarca. Una va donar-la “El 9 Nou” tot titular-la “ Un grup francès es fixa en Manlleu per traslladar mercaderies amb tren” , una altre , extreta de “ El Pais”, deia “ Las fronteras de Irun y La Jonquera se aproximan al colapso” la darrera, aquesta de “ La Vanguardia” informava “El puerto de Barcelona establece un centro logistico en Toulouse”.
Analitzant-les de seguida es veu que tenen el factor comú del ”Llibre Blanc de la Unió Europea sobre el transport en l’horitzó del 2010”. Aquest, i davant de la saturació i dificultats creixents del transport per carretera, aposta decididament per el FFCC ( en el cas de Espanya l’objectiu es assolir que un 15% del transport es faci per ferrocarril davant del escàs 4% actual) . Aquesta fita es relativament baixa si ens fixem que a Suïssa el transport ferroviari representa el 37%.
Davant la impossibilitat de que el FFCC arribi als molls de carrega de totes les empreses, es clar que els camions i el transport automòbil en general s’hauran de encarregar del transport des de les empreses fins les terminals ferroviàries, es a dir seran necessàries unes superfícies importants per fer possible l’intercanvi ferrocarril /automòbil. Les zones o comarques que planifiquin aquest servei, al tenir visió de futur , seran capaces de generar mes progrés i riquesa i per això estaran millor valorades per el mon empresarial. El grup francès que es vol establir a Manlleu aposta decididament per el negoci que veu darrera de la zona ferroviària de intercanvi.
Davant de la línia internacional de FF.CC. Barcelona -Ripoll- Puigcerdà- Paris ,el nou Pla General de Ripoll, parteix de una visió que coincideix amb la que , en passat , tenia la RENFE , es a dir que aquest ferrocarril ha d’anar a menys i que mantenint el que tenim ja n’hi ha prou. Donat que un Pla General ha de planificar el futur fora millor que es fixes amb el que diu la Unió Europea per el ferrocarril i en les apostes estratègiques que ja estan fent entitats tan importants com el Port de Barcelona.
Una de les avantatges que te Ripoll i el Ripollès es precisament tenir una infrastructura tan important com el FFCC. Son contades les comarques que poden dir el mateix. Davant d’aquest fet es poden adoptar dues postures una de passiva , la recolzada per el Pla General , que es conformem en ser només una zona de pas del ferrocarril- similar als pobles per els que hi passa la autopista però que només veuen passar-hi els cotxes- i l’altre - ambiciosa , activa i en visió de futur- es, aprofitant las dinàmiques de la Unió Europea i del Port de Barcelona; preveure una reserva ferroviària perquè les empreses del Ripollès tinguin a prop un centre intermodal ( es així com anomenen la zona per fer l’intercanvi ferrocarril / camió). No disposar d’aquest servei pot originar que , a mes de disminuir els atractius industrials de la comarca, les empreses actualment existents es plantegin traslladar-se a altres indrets que els hi puguin oferir.
També es veritat que aquesta reserva ferroviària no ha de ser precisament a Ripoll , pot ser en un altre poble de la comarca , el Ripollès no disposa de suficients terrenys útils i les distancies no son tan grans com per que tots els pobles puguin tenir tots els serveis. Si es vol un futur sostenible- que sembla que tothom el fixa en la indústria i potenciar també el turisme – cal que es comenci a pensar en compartir infrastructures . Un Pla Territorial , que hauria de impulsar el Consell Comarcal, pot ajudar a evitar que si cada poble ho vol tenir tot al final no es tingui res competitiu i en visió de futur.
En els darrers anys Ripoll i el Ripollès ha disminuït la seva importància estratègica dins el territori ; de estar situada en una de les principals vies de comunicació amb França, la N-152, la seva importancia ha anat passant a una posició secundaria primer amb la construcció de la autopista Barcelona- França i mes tard al construir-se el Túnel del Cadí en lloc del de Tosses. Potenciar el ferrocarril Barcelona-Toulouse i que aquest tingui infrastructures importants al Ripollès pot ajudar a augmentar el potencial econòmic de la comarca i recuperar importancia estratègica . Ho fa el nou Pla General de Ripoll o un futur Pla Territorial del Ripollès?
Per totes aquestes raons i d’altres “El Ripollès Existeix” va decidir , en la seva reunió del passat mes de setembre, presentar al·legacions al Pla General de Ripoll.
Octubre de 2002.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix
En el decurs del darrer mes la premsa s’ha fet reso de tres noticies que, no obstant no afectar directament a Ripoll i al Ripollès, estan relacionades i ,en el futur, poden tenir una incidència important en el desenvolupament de la nostre comarca. Una va donar-la “El 9 Nou” tot titular-la “ Un grup francès es fixa en Manlleu per traslladar mercaderies amb tren” , una altre , extreta de “ El Pais”, deia “ Las fronteras de Irun y La Jonquera se aproximan al colapso” la darrera, aquesta de “ La Vanguardia” informava “El puerto de Barcelona establece un centro logistico en Toulouse”.
Analitzant-les de seguida es veu que tenen el factor comú del ”Llibre Blanc de la Unió Europea sobre el transport en l’horitzó del 2010”. Aquest, i davant de la saturació i dificultats creixents del transport per carretera, aposta decididament per el FFCC ( en el cas de Espanya l’objectiu es assolir que un 15% del transport es faci per ferrocarril davant del escàs 4% actual) . Aquesta fita es relativament baixa si ens fixem que a Suïssa el transport ferroviari representa el 37%.
Davant la impossibilitat de que el FFCC arribi als molls de carrega de totes les empreses, es clar que els camions i el transport automòbil en general s’hauran de encarregar del transport des de les empreses fins les terminals ferroviàries, es a dir seran necessàries unes superfícies importants per fer possible l’intercanvi ferrocarril /automòbil. Les zones o comarques que planifiquin aquest servei, al tenir visió de futur , seran capaces de generar mes progrés i riquesa i per això estaran millor valorades per el mon empresarial. El grup francès que es vol establir a Manlleu aposta decididament per el negoci que veu darrera de la zona ferroviària de intercanvi.
Davant de la línia internacional de FF.CC. Barcelona -Ripoll- Puigcerdà- Paris ,el nou Pla General de Ripoll, parteix de una visió que coincideix amb la que , en passat , tenia la RENFE , es a dir que aquest ferrocarril ha d’anar a menys i que mantenint el que tenim ja n’hi ha prou. Donat que un Pla General ha de planificar el futur fora millor que es fixes amb el que diu la Unió Europea per el ferrocarril i en les apostes estratègiques que ja estan fent entitats tan importants com el Port de Barcelona.
Una de les avantatges que te Ripoll i el Ripollès es precisament tenir una infrastructura tan important com el FFCC. Son contades les comarques que poden dir el mateix. Davant d’aquest fet es poden adoptar dues postures una de passiva , la recolzada per el Pla General , que es conformem en ser només una zona de pas del ferrocarril- similar als pobles per els que hi passa la autopista però que només veuen passar-hi els cotxes- i l’altre - ambiciosa , activa i en visió de futur- es, aprofitant las dinàmiques de la Unió Europea i del Port de Barcelona; preveure una reserva ferroviària perquè les empreses del Ripollès tinguin a prop un centre intermodal ( es així com anomenen la zona per fer l’intercanvi ferrocarril / camió). No disposar d’aquest servei pot originar que , a mes de disminuir els atractius industrials de la comarca, les empreses actualment existents es plantegin traslladar-se a altres indrets que els hi puguin oferir.
També es veritat que aquesta reserva ferroviària no ha de ser precisament a Ripoll , pot ser en un altre poble de la comarca , el Ripollès no disposa de suficients terrenys útils i les distancies no son tan grans com per que tots els pobles puguin tenir tots els serveis. Si es vol un futur sostenible- que sembla que tothom el fixa en la indústria i potenciar també el turisme – cal que es comenci a pensar en compartir infrastructures . Un Pla Territorial , que hauria de impulsar el Consell Comarcal, pot ajudar a evitar que si cada poble ho vol tenir tot al final no es tingui res competitiu i en visió de futur.
En els darrers anys Ripoll i el Ripollès ha disminuït la seva importància estratègica dins el territori ; de estar situada en una de les principals vies de comunicació amb França, la N-152, la seva importancia ha anat passant a una posició secundaria primer amb la construcció de la autopista Barcelona- França i mes tard al construir-se el Túnel del Cadí en lloc del de Tosses. Potenciar el ferrocarril Barcelona-Toulouse i que aquest tingui infrastructures importants al Ripollès pot ajudar a augmentar el potencial econòmic de la comarca i recuperar importancia estratègica . Ho fa el nou Pla General de Ripoll o un futur Pla Territorial del Ripollès?
Per totes aquestes raons i d’altres “El Ripollès Existeix” va decidir , en la seva reunió del passat mes de setembre, presentar al·legacions al Pla General de Ripoll.
Octubre de 2002.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)