Ripollès 20 d’octubre de 2008.-
L’assemblea de la Plataforma celebrada el 3 d’octubre de 2008 va examinar les darreres notícies que afecten a les infraestructures de la comarca. Aquestes notícies son:
A.- Aturada de les obres a la C-17 entre Voltregà i Ripoll
B.- Adjudicació del projecte de construcció de la variant de Ribes de Freser.
C.- Decisió del Ministeri de Foment de desdoblar la línia ferroviària que va de Barcelona a Vic.
En la mateixa sessió també es va donar el vist i plau a la presentació de la Plataforma que El Ripollès Existeix! ha de fer a les 5es. Trobades Culturals Pirinenques sobre el tema La Comunicació al Pirineu que s’han de celebrar a Ripoll el proper 25 d’octubre.
A.- ATURADA DE LES OBRES A LA C-17 ENTRE VOLTREGÀ I RIPOLL
1. Una vegada més s’ha de dir que els terminis donats per les obres que han de millorar les comunicacions del Ripollès no tenen credibilitat. Aquest desdoblament tenia d’estar finalitzat l’any 2009. S’ha de considerar que estan ajornades “sine die” donat que, al comunicar aquesta notícia, el conseller Nadal no va concretar cap termini clar.
2. L’explicació de que es volien reconsiderar alguns trams a fi de millorar-los no te consistència. Al costat de trams “complicats” també n’hi ha d’altres que ja es podrien iniciar. Una mostra que això és possible es veu a les obres a la C- 17 que actualment es fan a Centelles i que son de la mateixa concessió.
3. Sembla que la causa real de la aturada es que l’entitat de crèdit que havia d’aportar el finançament s’ha tirat enrere davant les dificultats financers actuals.
4. Aquest nou ajornament que afecta a les comunicacions del Ripollès encara es més punyent si es compara amb l’anunci fet també pel conseller Nadal que la C- 37, eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, s’inaugurarà per la primavera del 2009. Hem de recordar el que contemplava el Pla de Carreteres de la Generalitat de Catalunya de 1985: Mentre la comunicació Vic-Ripoll per l’actual C-17 tenia la consideració de preferent, l’eix Vic Olot pel Túnel de Bracons ni tan sols existia. Una vegada més es veu que el Ripollès i les seves comunicacions son “el último de la fila “
5. Davant de la constatació que les infraestructures d’altres indrets, entre elles les de Girona, avançaven a un ritme molt més ferm que les del Ripollès i que el Govern de la Generalitat va prometre que s’avançarien els projectes que afectaven a la nostra comarca i que, una vegada més, tampoc s’han complert aquestes promeses.... continuem reivindicant: COMPROMI-SOS FERMS I PROU PROMESES.
B.- ADJUDICACIO DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LA VARIANT DE RIBES DE FRESER
1. Cal felicitar-se per l’adjudicació del projecte de construcció de la variant de Ribes de Freser, esperant que tot seguit continuï amb el projecte constructiu del túnel de Toses.
2. De la informació facilitada es constata que l’opció definitivament escollida és la Baixa 60, creiem que es una equivocació i que origina un major impacte paisatgístic . La opció Baixa 80 es més ambiciosa però alhora -mitjançant les mesures correctores que calgui- pot ser molt més respectuosa amb l’entorn. Una
altra consideració a fer sobre l’opció escollida és que preveu fer un túnel a una cota de 1600 mts. Aquesta cota és massa elevada per un túnel pirinenc pel problema que pot suposar la neu en certes èpoques de l’any.
Per aquest motiu, hem de continuar reclamant PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN.
3. Per molt que s’ha de celebrar l’adjudicació d’aquest projecte per avançar la variant de Ribes de Freser, ens temem que sigui una “trampa“ per disminuir el nivell reivindicatiu per la construcció del túnel de Toses. Hem de recordar que la proposta presentada al Congres dels Diputats inicialment demanava també accelerar el túnel de Toses. Aquesta consideració es va suprimir del text aprovat a instancies d’un parlamentari proper al grup de pressió del túnel del Cadí. Cal recordar que a l’any 2001 el Senat va aprovar, per unanimitat, l’execució del túnel de Toses. Amb aquest acord l’Estat es comprometia a iniciar les obres l’any 2007.
C. DECISSIÓ DEL MINISTERI DE FOMENT DE DESDOBLAR LA LÍNIA FERROVIÀRIA QUE VA DE BARCELONA A VIC
1. Al mateix temps que s’ha d’aplaudir aquesta decisió, cal recordar que en els plans ferroviaris inicials no es preveia aquest desdoblament. Ha estat la reivindicació constant, encapçalada pels Ajuntaments, els Consells Comarcals i els mitjans de comunicació, els qui han ajudat a aconseguir aquesta fita.
2. S’ha de dir que, ara per ara, és nomes l’inici d’un llarg procés que pot durar més de deu anys. En la realització del projecte s’han de distingir dos trams ben diferenciats: el tram muntanyós del Tagamanent que presenta més dificultats i la part planera -tan al nord com al sud del Montseny- amb unes dificultats tècniques menors. Si el projecte es dividís en dues parts segons els anteriors criteris es podrien millorar els temps i la comoditat del servei sense haver d’esperar la realització de la totalitat del traçat. També en aquest cas reclamen: PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN.
3. La disminució de passatgers que ha sofert aquesta línia en els darrers anys és, en bona part, atribuïble a la mala qualitat del servei que dona. Si actualment aquest es millorés amb actuacions que requereixen inversions mínimes, molt segur que la taxa d’utilització augmentaria .
4. Celebrem que actualment els diaris d’abast nacional citin Puigcerdà i La Tour de Querol com el final de la línea. La seva internacionalitat, és un tret diferencial positiu que pot ajudar a que sigui més utilitzada i coneguda.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assemblees. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assemblees. Mostrar tots els missatges
Comunicat de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! sobre les infraestructures de la comarca
Ripollès 19 d’octubre de 2007.-
La assemblea de la Plataforma de 19 d’octubre de 2007 va examinar, per una banda, l’acord del proppassat mes de setembre entre els departaments d’Economia de la Generalitat i de l’Estat de destinar una inversió 31.000 milions d’euros a Catalunya fins el 2013; i per l’altre, l’intens debat que s’ha originat sobre les infraestructures de Catalunya. Al valorar les informacions aportades es varen constatar un seguit de declaracions, algunes contradictòries, sobre les infrastructures pendents que afecten a la nostra comarca. Aquestes declaracions han estat fetes tan per representants polítics com institucionals de l’Estat i de la Generalitat.
Sense voler ser exhaustius, es poden citar:
PELS MITJANS DE COMUNICACIO SABEM QUE :
A. El proppassat mes de juny el subdelegat del govern a Girona (diari de Girona 22-6-07) deia que les obres del túnel de Toses( eix Pirinenc) començarien el 2009.
B. El mes d’agost el govern de la Generalitat va facilitar als mitjans de comunicació el llistat de les obres que el Ministeri de Foment tenia pendents a Catalunya (El País 22-8-07). En aquest llistat no s’esmentava cap obra al Ripollès tan a nivell de projecte com d’estudi informatiu. El túnel de Toses( Eix Pirinenc) i el Ferrocarril internacional per Puigcerdà i La Tor de Querol no es troben en aquella relació.
C. A principis d’octubre, mentre parlamentaris de CiU deien que l’estudi informatiu del túnel de Toses estava paralitzat, parlamentaris del PSC deien que el 2008 començaria l’estudi previ d’aquest túnel.(Diari de Girona 7-10-07).
D. El 25 de setembre el Congres dels Diputats va aprovar una proposicio no de Llei demanant que, a l’Eix Pirinenc, les obres de la variant de Ribes de Freser siguin independents del túnel de Toses. D’aquesta proposició no de llei es va suprimir el punt que demanava també accelerar les obres de l’esmentat túnel (Diari de Girona 26-9-07).
E. D’acord a la disposició addicional tercera del nou Estatut de Catalunya, s’ha pactat una inversió a Catalunya de 31.000 milions de euros entre 2007 i 2014. Des de la Generalitat ja s’ha dit que aquesta important inversió nomes es podrà destinar a projectes que estiguin en una fase avançada . Quant des de Barcelona o des de Girona es defensen projectes que, al seu entendre son prioritaris, pràcticament s’obliden de les comunicacions viàries, ferroviàries o de telecomunicacions del Ripollès ( Dossier Econòmic de Catalunya 13-19 d’octubre de 2007).
Aquestes i altres informacions sobre les infraestructures del Ripollès donen lloc a:
FER-NOS AQUESTES PREGUNTES
I. Com es pensa negociar el traspàs de Rodalies ?. Es negociarà nomes fins a Vic o es continuarà fent la gestió fins Puigcerdà ?. S’ha de recordar que el FC transpirinenc Vic- Puigcerdà administrativament es un FC regional i que les inversions fetes darrerament ha estat possibles gracies als diners de rodalies.
II. Quins son els terminis per fer l’estudi i el projecte del desdoblament del FC entre Mollet del Vallès i Vic ?
III. Quins plans hi han per fer arribar el FC fins Andorra ? S’està avançant en potenciar el FC transpirinenc fent un ramal Puigcerdà – Andorra?
IV. La consideració del FC Barcelona- La Tor de Querol- Tolosa de Llenguadoc com no apte per transportar mercaderies es nomes una imposició per raons polítiques? Hi han estudis tècnics comparatius que ho avalin ? (Recordem que altres FFCC europeus de característiques similars sí que són aptes per a mercaderies)
V. La promesa que va fer un diputat fa dos anys tot dient que faria incloure als pressupostos generals de l’Estat una partida important per fer l’estudi per potenciar el FC transpirinenc fins a Puigcerdà, va prosperar?
VI. Com es troben els projectes que afecten a les variant de diferents pobles del Ripollès? Aquest projectes es plantegen amb criteris racionals i respectuosos amb l’entorn?
VII. Davant del projecte de desdoblament de la C-17 fins Ripoll, les obres que s’executaran seran el màxim de racionals i respectuoses amb l’entorn?
VIII. També sobre les obres de desdoblament de la C-17 i davant l’anunci de les molèsties a que donaran lloc i recordant les molèsties i problemes que varen originar les darreres actuacions en aquesta carretera i les que esta originant actualment l’obra publica, quines mesures es pensen prendre per evitar al màxim les molèsties i perjudicis als ciutadans en general i als treballadors i empresaris es desplacen diàriament entre el Ripollès i Osona?
IX. Quins terminis s’ha fixat l’operador públic de telecomunicacions, format per la Generalitat i els Ajuntaments, per fer arribar les telecomunicacions amb banda ampla a tots els pobles del Ripollès?
Davant aquestes preguntes proposem les següents :
ACCIONS DE FUTUR
A fi de superar la situació actual, tenir una relació objectiva de l’estat de les comunicacions i telecomunicacions del Ripollès i així poder reivindicar el seu endegament i sensibilitzar als ciutadans sobre el tema.
Per això la assemblea va acordar avançar en:
1. SUMAR ESFORÇOS
1.1. Fer una proposta des d’“El Ripollès Existeix¡”, que s’ha de consensuar amb les forces politiques i socials, a fi de signar un gran “Pacte Territorial del Ripollès per les Infraestructures”, tot demanant al President del Consell Comarcal del Ripollès que lideri
aquest Pacte.
1.2. Demanar al President del Consell Comarcal del Ripollès que, juntament amb els alcaldes de la Vall de Ribes, s’arribi a una postura unitària sobre el traçat del túnel de Toses i així tenir un sol missatge davant de la Generalitat i el Ministeri de Foment.
1.3. A fi de sensibilitzar als ciutadans de la comarca i potenciar les reivindicacions davant les administracions, proposar al Consell Comarcal del Ripollès que promogui actuacions anuals (premis, commemoracions etc.) que tinguin com a eix central les comunicacions i telecomunicacions de la comarca.
2. COMPROMISOS FERMS , PROU PROMESES
2.1. Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que torni a activar i potencií la comissió de seguiment de les infraestructures del Ripollès anomenant una persona “ad hoc“ amb la missió especifica de fer d’”antena“ de seguiment de les promeses i projectes que afecten a la nostre comarca. “El Ripollès Existeix¡” s’ofereix, si es considera adient, a fer
aquesta tasca com assessor del President comarcal.
2.2. Demanar que, un tècnic independent, faci un estudi objectiu de l’estat actual dels projectes de comunicacions i telecomunicacions que afecten al Ripollès i de la fase en que es troba dins del procés de tramitació administrativa, avaluant, al mateix temps, un possible calendari.
2.3. Una vegada finalitzat l’esmenta’t estudi fer una presentació publica del mateix. En aquesta presentació publica, a fi de poder exposar opinions contraposades, hi haurien d’estar presents representant de la administració de la Generalitat i dels partits polítics, empresarial, sindicats i altres agents afectats (Organitzacions de l’àmbit turístic,
associacions ciutadanes, mitjans de comunicació com entitats...)
2.4. Com a pas previ als punts 2.2 i 2.3, i abans de l’inici de la campanya de les eleccions Generals de 2007, s’hauria de fer una acte públic en el que els diferents partits i les administracions donin la seva visió de l’estat actual dels projectes d’infraestructures que
afecten al Ripollès.
3. PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN
3.1. Demanar al President del Consell Comarcal del Ripollès que s’impliqui personalment en el Pla Territorial del Ripollès a fi de que, amb visió de futur, amb criteris mediambientals sostenibles i amb una visió amplia, reculli les necessitats estratègiques comarcals i d’una manera molt especial:
• La potenciació del Ripollès dins la xarxa de ciutats de Catalunya a fi
d’evitar una situació marginal de la comarca dins el territori.
• La mobilitat sostenible vers l’interior i l’exterior del Ripollès.
• L’arribada de tot el potencial de les TIC( Tecnologia de la Informació
i la Comunicació ) a tots el pobles de la comarca.
• Un creixement sostenible, (ocupació d’espai, despesa energètica...) i
preservació de la naturalesa i la producció agrícola-ramedera)
3.2. Demanar al President del consell Comarcal del Ripollès que, conjuntament amb la Generalitat i l’empresa que ha de fer l’obra del desdoblament de la C-17 fins al Ripollès, s’articuli un sistema de control i comunicació, a fi d’evitar al màxim els impactes mediambientals i les molèsties i perjudicis a que poden donar lloc aquestes obres i que
poden afectar considerablement als ciutadans en general i als empresaris i als treballadors que es desplacen diàriament entre el Ripollès i Osona.
4. MES ENLLA DE LA COMARCA PER PROSPERAR
4.1. Demanar al President del Consell que impulsi una “Visió de les infraestructures del Ripollès”, que vagi mes enllà del marc geogràfic de la nostre comarca. Entre les diferents accions a fer per aconseguir l’anterior objectiu s’hauria d’avançar per poder estar present en organismes amb una visió amplia del territori, entre ells els orga nismes
transpirinencs.
4.2. Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que juntament amb els d’Osona, la Cerdanya, el Vallès Oriental i la Garrotxa, impulsi la millora de la línia de FC internacional Barcelona -La Tor de Querol, vetllant, entre altres temes, per agilitzar el projecte de desdoblament Mollet del Vallès – Vic. També, conjuntament amb aquestes gestions, impulsar el desdoblament fins Ripoll i la millora substancial fins la Tor de Querol.
4.3 Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que juntament amb el d’Osona, postulin, davant la Garrotxa, que una vegada obert Bracons, la connexió Olot-Vic-Barcelona, emprant el FC Barcelona- Puigcerdà, es una llançadora més pròxima que la connexió Olot- Girona- Barcelona i que, per tant, també beneficia molt a la Garrotxa.
5. COMUNICAR-HO AL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL
5.1. Elegir una comissió formada per els Srs. Fajula; Piella; Planadecursach i Vilalta, per lliurar personalment al President del Consell Comarcal del Ripollès el present comunicat.
Observació al Punt 1.2- En aquest tema tenir en compte, entre d’altres, que el traçat no pot ser el d’una carretera en que la velocitat mitja sigui de 60 Km/h, atès que es tractarà d’una infrastructura obsoleta des de l’inici, condicionant el seu futur eternament. Per altre part, proposar un traçat d’aquest tipus amb una cultura de la circulació en carreteres de la xarxa bàsica amb velocitats mitges de 90 Km/ h, suposarà un greu perill pels que la utilitzin.
La assemblea de la Plataforma de 19 d’octubre de 2007 va examinar, per una banda, l’acord del proppassat mes de setembre entre els departaments d’Economia de la Generalitat i de l’Estat de destinar una inversió 31.000 milions d’euros a Catalunya fins el 2013; i per l’altre, l’intens debat que s’ha originat sobre les infraestructures de Catalunya. Al valorar les informacions aportades es varen constatar un seguit de declaracions, algunes contradictòries, sobre les infrastructures pendents que afecten a la nostra comarca. Aquestes declaracions han estat fetes tan per representants polítics com institucionals de l’Estat i de la Generalitat.
Sense voler ser exhaustius, es poden citar:
PELS MITJANS DE COMUNICACIO SABEM QUE :
A. El proppassat mes de juny el subdelegat del govern a Girona (diari de Girona 22-6-07) deia que les obres del túnel de Toses( eix Pirinenc) començarien el 2009.
B. El mes d’agost el govern de la Generalitat va facilitar als mitjans de comunicació el llistat de les obres que el Ministeri de Foment tenia pendents a Catalunya (El País 22-8-07). En aquest llistat no s’esmentava cap obra al Ripollès tan a nivell de projecte com d’estudi informatiu. El túnel de Toses( Eix Pirinenc) i el Ferrocarril internacional per Puigcerdà i La Tor de Querol no es troben en aquella relació.
C. A principis d’octubre, mentre parlamentaris de CiU deien que l’estudi informatiu del túnel de Toses estava paralitzat, parlamentaris del PSC deien que el 2008 començaria l’estudi previ d’aquest túnel.(Diari de Girona 7-10-07).
D. El 25 de setembre el Congres dels Diputats va aprovar una proposicio no de Llei demanant que, a l’Eix Pirinenc, les obres de la variant de Ribes de Freser siguin independents del túnel de Toses. D’aquesta proposició no de llei es va suprimir el punt que demanava també accelerar les obres de l’esmentat túnel (Diari de Girona 26-9-07).
E. D’acord a la disposició addicional tercera del nou Estatut de Catalunya, s’ha pactat una inversió a Catalunya de 31.000 milions de euros entre 2007 i 2014. Des de la Generalitat ja s’ha dit que aquesta important inversió nomes es podrà destinar a projectes que estiguin en una fase avançada . Quant des de Barcelona o des de Girona es defensen projectes que, al seu entendre son prioritaris, pràcticament s’obliden de les comunicacions viàries, ferroviàries o de telecomunicacions del Ripollès ( Dossier Econòmic de Catalunya 13-19 d’octubre de 2007).
Aquestes i altres informacions sobre les infraestructures del Ripollès donen lloc a:
FER-NOS AQUESTES PREGUNTES
I. Com es pensa negociar el traspàs de Rodalies ?. Es negociarà nomes fins a Vic o es continuarà fent la gestió fins Puigcerdà ?. S’ha de recordar que el FC transpirinenc Vic- Puigcerdà administrativament es un FC regional i que les inversions fetes darrerament ha estat possibles gracies als diners de rodalies.
II. Quins son els terminis per fer l’estudi i el projecte del desdoblament del FC entre Mollet del Vallès i Vic ?
III. Quins plans hi han per fer arribar el FC fins Andorra ? S’està avançant en potenciar el FC transpirinenc fent un ramal Puigcerdà – Andorra?
IV. La consideració del FC Barcelona- La Tor de Querol- Tolosa de Llenguadoc com no apte per transportar mercaderies es nomes una imposició per raons polítiques? Hi han estudis tècnics comparatius que ho avalin ? (Recordem que altres FFCC europeus de característiques similars sí que són aptes per a mercaderies)
V. La promesa que va fer un diputat fa dos anys tot dient que faria incloure als pressupostos generals de l’Estat una partida important per fer l’estudi per potenciar el FC transpirinenc fins a Puigcerdà, va prosperar?
VI. Com es troben els projectes que afecten a les variant de diferents pobles del Ripollès? Aquest projectes es plantegen amb criteris racionals i respectuosos amb l’entorn?
VII. Davant del projecte de desdoblament de la C-17 fins Ripoll, les obres que s’executaran seran el màxim de racionals i respectuoses amb l’entorn?
VIII. També sobre les obres de desdoblament de la C-17 i davant l’anunci de les molèsties a que donaran lloc i recordant les molèsties i problemes que varen originar les darreres actuacions en aquesta carretera i les que esta originant actualment l’obra publica, quines mesures es pensen prendre per evitar al màxim les molèsties i perjudicis als ciutadans en general i als treballadors i empresaris es desplacen diàriament entre el Ripollès i Osona?
IX. Quins terminis s’ha fixat l’operador públic de telecomunicacions, format per la Generalitat i els Ajuntaments, per fer arribar les telecomunicacions amb banda ampla a tots els pobles del Ripollès?
Davant aquestes preguntes proposem les següents :
ACCIONS DE FUTUR
A fi de superar la situació actual, tenir una relació objectiva de l’estat de les comunicacions i telecomunicacions del Ripollès i així poder reivindicar el seu endegament i sensibilitzar als ciutadans sobre el tema.
Per això la assemblea va acordar avançar en:
1. SUMAR ESFORÇOS
1.1. Fer una proposta des d’“El Ripollès Existeix¡”, que s’ha de consensuar amb les forces politiques i socials, a fi de signar un gran “Pacte Territorial del Ripollès per les Infraestructures”, tot demanant al President del Consell Comarcal del Ripollès que lideri
aquest Pacte.
1.2. Demanar al President del Consell Comarcal del Ripollès que, juntament amb els alcaldes de la Vall de Ribes, s’arribi a una postura unitària sobre el traçat del túnel de Toses i així tenir un sol missatge davant de la Generalitat i el Ministeri de Foment.
1.3. A fi de sensibilitzar als ciutadans de la comarca i potenciar les reivindicacions davant les administracions, proposar al Consell Comarcal del Ripollès que promogui actuacions anuals (premis, commemoracions etc.) que tinguin com a eix central les comunicacions i telecomunicacions de la comarca.
2. COMPROMISOS FERMS , PROU PROMESES
2.1. Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que torni a activar i potencií la comissió de seguiment de les infraestructures del Ripollès anomenant una persona “ad hoc“ amb la missió especifica de fer d’”antena“ de seguiment de les promeses i projectes que afecten a la nostre comarca. “El Ripollès Existeix¡” s’ofereix, si es considera adient, a fer
aquesta tasca com assessor del President comarcal.
2.2. Demanar que, un tècnic independent, faci un estudi objectiu de l’estat actual dels projectes de comunicacions i telecomunicacions que afecten al Ripollès i de la fase en que es troba dins del procés de tramitació administrativa, avaluant, al mateix temps, un possible calendari.
2.3. Una vegada finalitzat l’esmenta’t estudi fer una presentació publica del mateix. En aquesta presentació publica, a fi de poder exposar opinions contraposades, hi haurien d’estar presents representant de la administració de la Generalitat i dels partits polítics, empresarial, sindicats i altres agents afectats (Organitzacions de l’àmbit turístic,
associacions ciutadanes, mitjans de comunicació com entitats...)
2.4. Com a pas previ als punts 2.2 i 2.3, i abans de l’inici de la campanya de les eleccions Generals de 2007, s’hauria de fer una acte públic en el que els diferents partits i les administracions donin la seva visió de l’estat actual dels projectes d’infraestructures que
afecten al Ripollès.
3. PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN
3.1. Demanar al President del Consell Comarcal del Ripollès que s’impliqui personalment en el Pla Territorial del Ripollès a fi de que, amb visió de futur, amb criteris mediambientals sostenibles i amb una visió amplia, reculli les necessitats estratègiques comarcals i d’una manera molt especial:
• La potenciació del Ripollès dins la xarxa de ciutats de Catalunya a fi
d’evitar una situació marginal de la comarca dins el territori.
• La mobilitat sostenible vers l’interior i l’exterior del Ripollès.
• L’arribada de tot el potencial de les TIC( Tecnologia de la Informació
i la Comunicació ) a tots el pobles de la comarca.
• Un creixement sostenible, (ocupació d’espai, despesa energètica...) i
preservació de la naturalesa i la producció agrícola-ramedera)
3.2. Demanar al President del consell Comarcal del Ripollès que, conjuntament amb la Generalitat i l’empresa que ha de fer l’obra del desdoblament de la C-17 fins al Ripollès, s’articuli un sistema de control i comunicació, a fi d’evitar al màxim els impactes mediambientals i les molèsties i perjudicis a que poden donar lloc aquestes obres i que
poden afectar considerablement als ciutadans en general i als empresaris i als treballadors que es desplacen diàriament entre el Ripollès i Osona.
4. MES ENLLA DE LA COMARCA PER PROSPERAR
4.1. Demanar al President del Consell que impulsi una “Visió de les infraestructures del Ripollès”, que vagi mes enllà del marc geogràfic de la nostre comarca. Entre les diferents accions a fer per aconseguir l’anterior objectiu s’hauria d’avançar per poder estar present en organismes amb una visió amplia del territori, entre ells els orga nismes
transpirinencs.
4.2. Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que juntament amb els d’Osona, la Cerdanya, el Vallès Oriental i la Garrotxa, impulsi la millora de la línia de FC internacional Barcelona -La Tor de Querol, vetllant, entre altres temes, per agilitzar el projecte de desdoblament Mollet del Vallès – Vic. També, conjuntament amb aquestes gestions, impulsar el desdoblament fins Ripoll i la millora substancial fins la Tor de Querol.
4.3 Demanar al Consell Comarcal del Ripollès que juntament amb el d’Osona, postulin, davant la Garrotxa, que una vegada obert Bracons, la connexió Olot-Vic-Barcelona, emprant el FC Barcelona- Puigcerdà, es una llançadora més pròxima que la connexió Olot- Girona- Barcelona i que, per tant, també beneficia molt a la Garrotxa.
5. COMUNICAR-HO AL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL
5.1. Elegir una comissió formada per els Srs. Fajula; Piella; Planadecursach i Vilalta, per lliurar personalment al President del Consell Comarcal del Ripollès el present comunicat.
Observació al Punt 1.2- En aquest tema tenir en compte, entre d’altres, que el traçat no pot ser el d’una carretera en que la velocitat mitja sigui de 60 Km/h, atès que es tractarà d’una infrastructura obsoleta des de l’inici, condicionant el seu futur eternament. Per altre part, proposar un traçat d’aquest tipus amb una cultura de la circulació en carreteres de la xarxa bàsica amb velocitats mitges de 90 Km/ h, suposarà un greu perill pels que la utilitzin.
Al·legacions al POUM de Ripoll 2006
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983P i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès existeix! del dia 20 –10-2006 guiats per la voluntat de contribuir a la millora del POUM de Ripoll actualment en període de exposició publica i que afecta en major o menor grau les comunicacions del Ripollès, es fan els següent comentaris i al·legacions a fi de que es prenguin en consideració :
PREAMBUL
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix ja va presentar a l’Ajuntament de Ripoll , en data 9 de maig de 2005, unes consideracions perquè es tinguessin en compte en els treballs inicials de elaboració del POUM.
Els eixos que, des de la seva constitució, orienten las actuacions de ”El Ripollès Existeix” son:
• Compromisos ferms i prou promeses
• Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
• Mes enllà de la comarca per prosperar
D’acord amb aquests principis es va creure convenient analitzar l’actual POUM de Ripoll - preferentment en la vessant de les infrastructures - a fi de fer arribar las nostres observacions a l’Ajuntament de Ripoll, amb l’objectiu de ajudar a la millorar l’esmentat Pla
Amb aquest fi es va organitzar una reunió del plenari del Ripollès Existeix precedida per la exposició de unes ponències que es varen encarregar a dos arquitectes expert en el tema .Fruit d’aquesta reunió varen ser un conjunt de observacions o esmenes consensuades que en alguns casos van mes enllà de les infrastructures però que es va creure convenient tramitar . En data 4 de novembre es va lliurar un esborrany de les esmenes als participants del Plenari tot donant de termini fins el 15 de novembre per presentar-hi aportacions que milloressin el text inicial .Dins aquest termini s’han fet tres aportacions al esborrany inicial .
MARC GENERAL
Valorem positivament el treball fet que, amb les degudes modificacions, ha de portar a que Ripoll tingui un nou POUM adequat a les exigències de l’actual societat ripollesa i de la comarca. La situació de Ripoll, via de pas per accedir a la majoria de pobles de la comarca i a una part important dels Pirineus Orientals catalans, és el punt crucial d'aquest POUM pel que cal estar molt atents a que les seves solucions tinguin un abast ambiciós però factible, amb solucions raonables, amb visió de futur, però sense caure en actuacions agressives al paisatge, sobredimensionades o difícilment executables.
AL·LEGACIONS
A) ASINCRONIA COMPETENCIAL
1.-Per la execució del POUM s’han de tenir en compte :
• Actuacions no condicionades als plans i projectes d’altres administracions.
• Actuacions condicionades als esmentats plans i projectes .
Es per això que, en el segon cas, cal considerar:
2.- Algunes de les actuacions previstes, especialment importants dins de l’urbanisme de Ripoll i molt especialment les relacionades amb les infrastructures viàries i de transport, estan supeditades als plans d’altres administracions (Estat central, Generalitat de Catalunya, RENFE,...). Aquesta situació suposa una greu dificultat de coordinació i realització que pot dificultar considerablement la seva realització.
En alguns casos, algunes de les actuacions previstes de les diferents administracions tenen per part d'aquestes terminis d’execució que van molt més enllà dels terminis del POUM. Tot això pot arribar a originar un “col·lapse“ administratiu en el seu desenvolupament.
B) INFRASTRUCTURES
1.- No es veu necessari - i la incertesa que un nou traçat ferroviari passi ,en el futur ,per aquest indret tampoc ho justifica - el trasllat de la estació del Ferrocarril transpirinenc al pla d’Ordina. Una estació central es quelcom que reclamen moltes ciutats.
Amb aquest trasllat s’està llençant el missatge que Ripoll esta disposat a prescindir de la estació de FC actual , cosa que pot tenir repercussions negatives per la vila davant d’un nou traçat ferroviari.
2.- Les carreteres han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. S'ha de tenir en compte, que amb l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, cal donar continuació raonable però no sobredimensionada cap a les valls de Ribes i Camprodon, sempre tenint en compte que la circulació es bifurca .Cal preveure aquests vials amb el mínim impacte, acomodats a l'orografia del territori prepirinenc , sense solucions monumentals.
La solució de donar continuïtat a la C-17 per l'est, recollint les diferents carreteres que conflueixen a Ripoll des de Girona i posteriorment dirigir-se cap a la vall de Ribes per darrera Sant Roc es teòricament la més correcta, però cal que faci la seva funció, donant connexió en totes direccions a totes les carreteres que va recollint.
La circumval·lació de Ripoll per l'est està molt supeditada al trasllat de la via fèrria.
3.- Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d’una comarca de muntanya .
4.- S’ha de preveure una reserva de sol adient per la variant súper nord.
5.- No és convenient planificar i creiem que , donada la política de RENFE de anular passos a nivell , es molt difícil que es doni el premis per fer-ne un de nou a l'alçada de l'Ambulatori
C) FINAÇAMENT
1.- Les indemnitzacions per pèrdua d’edificabilitat poden arribar a crear problemes seriosos a les finances municipals, bloquejant o minvant actuacions (socials, culturals etc.) necessàries per un desenvolupament equilibrat de la vila .
D) IMPACTES PAISAGISTICS
1.- S’hauria d’evitar l’impacte que ocasionarà el pont de la rectoria .
2.- La zona d’Ordina ha de ser considerada de concepte com a Parc Agrícola. Aquesta àrea fluvial és l'única garantia de poder mantenir, juntament amb les planes altes, una gran zona de qualitat entre Ripoll i Campdevànol.
3.- L’altra zona que també cal que quedi com a espai agrícola lliure és la zona del camí ral de Ripoll a Campdevànol, a la cota de les feixes altes. La muntanya de Sant Roc i les seves planes de Serrallonga, Sant Pere i Palou no han de ser proposades només que per ser espai agrícola i paisatgístic de gran visibilitat i qualitat. Cal afegir-hi aquí la destrossa immensa de la via de circumval·lació que baixaria del pla de Sant Pere,
tallaria el camí ral a l’alçada de Serrallonga i acabaria a la rotllana del Sant. S’intueix que aquesta rotllana de circulació interna funcionarà igual si té forma de U, i no pas de O.
4.- La exagerada carretera de territori que, venint de Barcelona amb quatre carrils, comença a desviar-se a l’alçada de Can Villaura i s’aixeca fins passar per damunt de la via del tren per entrar al futur túnel de Sant Bartomeu, és dissenyada a una alçada escandalosa. Com als dos altres punts 2 i 3, tindrem assegurat per sempre més: poc i banal accés al medi, contaminació acústica, lumínica i desenvolupament d’una gran infrastructura que farà riure al desviament de la del Monti-Calvari.
Alhora en aquesta zona les planes dels voltants de Can Villaura han de mantenir per llei un corredor biològic i han d’avançar, per tant en territori, fent recular la proposta del POUM d’ocupar tot l’espai fins el trencant de Les Llosses.
E) CIRCULACIO
1.- S’ha de potenciar el centre de Ripoll i promoure la seva rehabilitació. Per això ha de ser accessible preveient accessos per avituallament i suficient capacitat d’aparcament per accedir a l’esmentat centre.
Preveure importants zones d'aparcament en el centre o molt properes es bàsic per a la gestió del trànsit de la zona de casc antic. Caldria preveure una important zona d'aparcament lligada al monestir i conjunt museístic.
2.- La circumvolució pel pla de Sant Pere no es veu com la més adient per potenciar el centre urbà .
F) ACTUACIO A LA PREPARACIO TEXTIL.
1.- L’actuació que es preveu als terrenys de la Preparació Tèxtil pot portar que el 60- 70 % dels terrenys edificables de Ripoll passin a ser d’un sol propietari, aquesta situació de quasi monopoli pot distorsionar el mercat immobiliari de Ripoll.
2.-.Per molt que es digui que el sal d’aigua i la seva concessió passa a l’Ajuntament no hi ha cap mena de document que ho reguli i ,si es així ,quedarà fora del domini municipal.
G) APORTACIO DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER ( GDT) .
S’adjunta com l’Annex I les aportacions que ha fet arribar el Sr. A. Ferrer de GDT.
Assistents :
Carme Brugarolas; Jaume Camps; Eudald Fajula; Àngel Ferrer, Domènec Gómez, Antoni Llagostera Fernández, Santi Llagostera, Xavier Mas, Ramon Musach, Josep Palau, Josep Pascal, Pere Jordi Piella, Jordi Planadecursach, Josep Rossell; Pere Sola; Miquel Vivas.
----------------------------------------------------------------------------------------
ANNEX I
Esmenes del GDT aportades per el Sr. Àngel Ferrer .
Assumpte : Proposta de al·legacions al POUM de Ripoll.
Ajuntament de Ripoll
Regidoria d´Urbanisme
Plaça de l´Ajuntament, 3
17500 Ripoll Ripoll, 14 de novembre de 2006
Al·legacions PGOUM de Ripoll
El Grup de Defensa del Ter, amb el NIF G-59553644 i domicili al carrer Alta Cortada, 1 de Manlleu (08560),
EXPOSA:
Que dins el termini legalment establert per a presentar al·legacions al Pla General d´Ordenació Urbanística de Ripoll, aprovat recentment per l´Ajuntament de Ripoll, la nostra entitat presenta les següents al·legacions:
1.- Rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies.
El PGOUM aprovat no té en consideració el respecte necessari als rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies del nostre municipi. Tan és així, que en diferents punts de la proposta del PGOUM de Ripoll, s´aixafen espais representatius dels diferents ecosistemes fluvials que encara sobreviuen al municipi de Ripoll, sense que es presentin mesures correctores i/o d´altres alternatives.
- Cal esmentar les destrosses inevitables que preveu el PGOUM i que afecten negativament als ecosistemes dels torrents de Carboneres, Maiols, Serrallonga, rec i Font del Sant, la sèquia del Molinar, etc.
- El trencament dels corredors biològics amb un seguit de viaductes, ponts i passeres que tallen la continuïtat dels connectors ecològics evidencien una manca de respecte per a la flora i la fauna aquàtica i semiaquàtica del nostre municipi i no es corresponen amb les lleis, decrets, directives, etc. vigents actualment.
- Manca ncessàriament definir clarament la zona de domini públic hidràulic i consegüentment cal marcar els accessos i els camins de la vora dels rius. Un exemple clar és el camí ral, vora el marge dret del riu Ter, que va des del nucli urbà de Ripoll fins a Can Villaura, entre d’altres.
2.- Rutes, camins ramaders, camins rals, corriols, senders GR, PR i SL.
El PGOUM no té la cura necessària en diferents punts dels camins rals, de senders locals, del GR-210, etc. perquè en trenca la continuïtat que ha de tenir un camí.
Cal establir una xarxa de camins per a ús de vianants i ciclistes ben definida, sobre tot a l’entorn dels nostres rius, respectant la zona de domini públic hidràulic i les directives europees al respecte del tema en qüestió.
3.- Impactes sobre el medi.
Grans impactes mediambientals a nivell visual, acústic, paisatgístic, geològic etc.:
- La carretera prevista des del punt on finalitzarà el desdoblament de la C-17 en el lloc on travessa el riu Ter i segueix fins a la casa de la Marinyosa passant per sobre de l´actual via del tren. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La carretera i el pont (a gran alçada) que es dibuixa més enllà de l´estació de Meroil i va fins a l´actual carretera de Sant Joan de les Abadesses. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La variant supernord no podrà evitar destruir paisatgísticament per a sempre l´entorn del Coll de Baups i de la vall del torrent de Maiols, entre d´altres espais propers. Cal estudi d´impacte ambiental.
- L´impacte sobre tota la zona de la Font del Sant, el camí ral de Campdevànol, la sèquia del Molinar, etc. que es produeix donant sortida a la nova zona urbanitzable de sobre el Pla de Sant Pere, a la muntanya de Sant Roc. Cal estudi d´impacte ambiental
3.- Creixement urbanístic desmesurat
- El PGOUM estableix un creixement urbanístic desproporcionat a les necessitats reals de Ripoll.
- Caldria anar construint paulatinament segons les necessitats per tal de no ocupar tot el territori legalment urbanitzable, la qual cosa comporta donar feina a la gent del territori, afavorir la transparència, etc. Allò que es diu creixement sostenible i no decreixement sostenible.
- Caldria retirar la proposta d´urbanitzar la zona de Mas Palou i la zona baixa de la plana de Sant Quintí. També cal disminuir la zona urbanitzable a les terrasses de Sant Roc.
- A la zona del Pla de Santa Magdalena (antiga "La Preparación Textil. S.A.), cal disminuir el nombre d´habitatges proposats en un 30% aprox. per tal d´equiparar les ratios a d´altres municipis propers al nostre i amb característiques semblants. Cal tenir en compte que la carretera de Barcelona és una zona molt densa actualment (massa) i que més aviat necessita un esponjament, que no pas una nova zona urbanitzable. A més, al seu entorn immediat ja hi ha proposades dues noves zones urbanitzables prou importants que inevitablement comportaran pèrdua de mobilitat, de fluïdesa de circulació, d’espais per a aparcaments, etc. en definitiva, una pèrdua de qualitat de vida.
El fet d’intentar construir un edifici de 7 plantes en la zona esmentada, contradiu el propi tarannà social dels habitatges previstos, en tant que discrimina tots els altres edificis i els limita les vistes.
L’aprofitament hidràulic de l’antiga fàbrica ha de passar indiscutiblement a mans municipals, tot respectant la recentment aprovada llei de cabals de manteniment.
- La plana d’Ordina és el darrer reducte natural pla de què disposem relativament a prop del nucli urbà. No s’ha de menysprear el seu valor (agrícola, paisatgístic, biològic, etc.) Cal preservar la plana d’Ordina
4.- Infraestructures viàries.
La majoria de les actuals vies proposades espatllen inevitablement el nostre preuat entorn. Cal recordar els nyaps del passat no gaire llunyà.
- Veure punt 2.- Impactes sobre el medi
5.- Conclusions.
- Cal tenir presents com a documents de referència:
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana.
2.- Els informes de l´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU, i d´altres al respecte del tema.
3.- L´estudi de medi físic i natural.
4.- L´informe de sostenibilitat.
No adoptar un posicionament de consideració envers a aquests documents aniria en detriment de Ripoll i dels seus vilatans i possiblement no s’aprovarà en un annex superior.
Per això, el Grup de Defensa del Ter demana que es tinguin presents aquestes al·legacions i se’ns informi en tot moment sobre el desenvolupament del procés del PGOUM de Ripoll.
GDT Ripollès
Ctra. de Barcelona, 11, 4t-2ª
17500 Ripoll
Tel. 972700573-627417552
c/e. aferrer@xartel.net
PREAMBUL
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix ja va presentar a l’Ajuntament de Ripoll , en data 9 de maig de 2005, unes consideracions perquè es tinguessin en compte en els treballs inicials de elaboració del POUM.
Els eixos que, des de la seva constitució, orienten las actuacions de ”El Ripollès Existeix” son:
• Compromisos ferms i prou promeses
• Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
• Mes enllà de la comarca per prosperar
D’acord amb aquests principis es va creure convenient analitzar l’actual POUM de Ripoll - preferentment en la vessant de les infrastructures - a fi de fer arribar las nostres observacions a l’Ajuntament de Ripoll, amb l’objectiu de ajudar a la millorar l’esmentat Pla
Amb aquest fi es va organitzar una reunió del plenari del Ripollès Existeix precedida per la exposició de unes ponències que es varen encarregar a dos arquitectes expert en el tema .Fruit d’aquesta reunió varen ser un conjunt de observacions o esmenes consensuades que en alguns casos van mes enllà de les infrastructures però que es va creure convenient tramitar . En data 4 de novembre es va lliurar un esborrany de les esmenes als participants del Plenari tot donant de termini fins el 15 de novembre per presentar-hi aportacions que milloressin el text inicial .Dins aquest termini s’han fet tres aportacions al esborrany inicial .
MARC GENERAL
Valorem positivament el treball fet que, amb les degudes modificacions, ha de portar a que Ripoll tingui un nou POUM adequat a les exigències de l’actual societat ripollesa i de la comarca. La situació de Ripoll, via de pas per accedir a la majoria de pobles de la comarca i a una part important dels Pirineus Orientals catalans, és el punt crucial d'aquest POUM pel que cal estar molt atents a que les seves solucions tinguin un abast ambiciós però factible, amb solucions raonables, amb visió de futur, però sense caure en actuacions agressives al paisatge, sobredimensionades o difícilment executables.
AL·LEGACIONS
A) ASINCRONIA COMPETENCIAL
1.-Per la execució del POUM s’han de tenir en compte :
• Actuacions no condicionades als plans i projectes d’altres administracions.
• Actuacions condicionades als esmentats plans i projectes .
Es per això que, en el segon cas, cal considerar:
2.- Algunes de les actuacions previstes, especialment importants dins de l’urbanisme de Ripoll i molt especialment les relacionades amb les infrastructures viàries i de transport, estan supeditades als plans d’altres administracions (Estat central, Generalitat de Catalunya, RENFE,...). Aquesta situació suposa una greu dificultat de coordinació i realització que pot dificultar considerablement la seva realització.
En alguns casos, algunes de les actuacions previstes de les diferents administracions tenen per part d'aquestes terminis d’execució que van molt més enllà dels terminis del POUM. Tot això pot arribar a originar un “col·lapse“ administratiu en el seu desenvolupament.
B) INFRASTRUCTURES
1.- No es veu necessari - i la incertesa que un nou traçat ferroviari passi ,en el futur ,per aquest indret tampoc ho justifica - el trasllat de la estació del Ferrocarril transpirinenc al pla d’Ordina. Una estació central es quelcom que reclamen moltes ciutats.
Amb aquest trasllat s’està llençant el missatge que Ripoll esta disposat a prescindir de la estació de FC actual , cosa que pot tenir repercussions negatives per la vila davant d’un nou traçat ferroviari.
2.- Les carreteres han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. S'ha de tenir en compte, que amb l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, cal donar continuació raonable però no sobredimensionada cap a les valls de Ribes i Camprodon, sempre tenint en compte que la circulació es bifurca .Cal preveure aquests vials amb el mínim impacte, acomodats a l'orografia del territori prepirinenc , sense solucions monumentals.
La solució de donar continuïtat a la C-17 per l'est, recollint les diferents carreteres que conflueixen a Ripoll des de Girona i posteriorment dirigir-se cap a la vall de Ribes per darrera Sant Roc es teòricament la més correcta, però cal que faci la seva funció, donant connexió en totes direccions a totes les carreteres que va recollint.
La circumval·lació de Ripoll per l'est està molt supeditada al trasllat de la via fèrria.
3.- Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d’una comarca de muntanya .
4.- S’ha de preveure una reserva de sol adient per la variant súper nord.
5.- No és convenient planificar i creiem que , donada la política de RENFE de anular passos a nivell , es molt difícil que es doni el premis per fer-ne un de nou a l'alçada de l'Ambulatori
C) FINAÇAMENT
1.- Les indemnitzacions per pèrdua d’edificabilitat poden arribar a crear problemes seriosos a les finances municipals, bloquejant o minvant actuacions (socials, culturals etc.) necessàries per un desenvolupament equilibrat de la vila .
D) IMPACTES PAISAGISTICS
1.- S’hauria d’evitar l’impacte que ocasionarà el pont de la rectoria .
2.- La zona d’Ordina ha de ser considerada de concepte com a Parc Agrícola. Aquesta àrea fluvial és l'única garantia de poder mantenir, juntament amb les planes altes, una gran zona de qualitat entre Ripoll i Campdevànol.
3.- L’altra zona que també cal que quedi com a espai agrícola lliure és la zona del camí ral de Ripoll a Campdevànol, a la cota de les feixes altes. La muntanya de Sant Roc i les seves planes de Serrallonga, Sant Pere i Palou no han de ser proposades només que per ser espai agrícola i paisatgístic de gran visibilitat i qualitat. Cal afegir-hi aquí la destrossa immensa de la via de circumval·lació que baixaria del pla de Sant Pere,
tallaria el camí ral a l’alçada de Serrallonga i acabaria a la rotllana del Sant. S’intueix que aquesta rotllana de circulació interna funcionarà igual si té forma de U, i no pas de O.
4.- La exagerada carretera de territori que, venint de Barcelona amb quatre carrils, comença a desviar-se a l’alçada de Can Villaura i s’aixeca fins passar per damunt de la via del tren per entrar al futur túnel de Sant Bartomeu, és dissenyada a una alçada escandalosa. Com als dos altres punts 2 i 3, tindrem assegurat per sempre més: poc i banal accés al medi, contaminació acústica, lumínica i desenvolupament d’una gran infrastructura que farà riure al desviament de la del Monti-Calvari.
Alhora en aquesta zona les planes dels voltants de Can Villaura han de mantenir per llei un corredor biològic i han d’avançar, per tant en territori, fent recular la proposta del POUM d’ocupar tot l’espai fins el trencant de Les Llosses.
E) CIRCULACIO
1.- S’ha de potenciar el centre de Ripoll i promoure la seva rehabilitació. Per això ha de ser accessible preveient accessos per avituallament i suficient capacitat d’aparcament per accedir a l’esmentat centre.
Preveure importants zones d'aparcament en el centre o molt properes es bàsic per a la gestió del trànsit de la zona de casc antic. Caldria preveure una important zona d'aparcament lligada al monestir i conjunt museístic.
2.- La circumvolució pel pla de Sant Pere no es veu com la més adient per potenciar el centre urbà .
F) ACTUACIO A LA PREPARACIO TEXTIL.
1.- L’actuació que es preveu als terrenys de la Preparació Tèxtil pot portar que el 60- 70 % dels terrenys edificables de Ripoll passin a ser d’un sol propietari, aquesta situació de quasi monopoli pot distorsionar el mercat immobiliari de Ripoll.
2.-.Per molt que es digui que el sal d’aigua i la seva concessió passa a l’Ajuntament no hi ha cap mena de document que ho reguli i ,si es així ,quedarà fora del domini municipal.
G) APORTACIO DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER ( GDT) .
S’adjunta com l’Annex I les aportacions que ha fet arribar el Sr. A. Ferrer de GDT.
Assistents :
Carme Brugarolas; Jaume Camps; Eudald Fajula; Àngel Ferrer, Domènec Gómez, Antoni Llagostera Fernández, Santi Llagostera, Xavier Mas, Ramon Musach, Josep Palau, Josep Pascal, Pere Jordi Piella, Jordi Planadecursach, Josep Rossell; Pere Sola; Miquel Vivas.
----------------------------------------------------------------------------------------
ANNEX I
Esmenes del GDT aportades per el Sr. Àngel Ferrer .
Assumpte : Proposta de al·legacions al POUM de Ripoll.
Ajuntament de Ripoll
Regidoria d´Urbanisme
Plaça de l´Ajuntament, 3
17500 Ripoll Ripoll, 14 de novembre de 2006
Al·legacions PGOUM de Ripoll
El Grup de Defensa del Ter, amb el NIF G-59553644 i domicili al carrer Alta Cortada, 1 de Manlleu (08560),
EXPOSA:
Que dins el termini legalment establert per a presentar al·legacions al Pla General d´Ordenació Urbanística de Ripoll, aprovat recentment per l´Ajuntament de Ripoll, la nostra entitat presenta les següents al·legacions:
1.- Rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies.
El PGOUM aprovat no té en consideració el respecte necessari als rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies del nostre municipi. Tan és així, que en diferents punts de la proposta del PGOUM de Ripoll, s´aixafen espais representatius dels diferents ecosistemes fluvials que encara sobreviuen al municipi de Ripoll, sense que es presentin mesures correctores i/o d´altres alternatives.
- Cal esmentar les destrosses inevitables que preveu el PGOUM i que afecten negativament als ecosistemes dels torrents de Carboneres, Maiols, Serrallonga, rec i Font del Sant, la sèquia del Molinar, etc.
- El trencament dels corredors biològics amb un seguit de viaductes, ponts i passeres que tallen la continuïtat dels connectors ecològics evidencien una manca de respecte per a la flora i la fauna aquàtica i semiaquàtica del nostre municipi i no es corresponen amb les lleis, decrets, directives, etc. vigents actualment.
- Manca ncessàriament definir clarament la zona de domini públic hidràulic i consegüentment cal marcar els accessos i els camins de la vora dels rius. Un exemple clar és el camí ral, vora el marge dret del riu Ter, que va des del nucli urbà de Ripoll fins a Can Villaura, entre d’altres.
2.- Rutes, camins ramaders, camins rals, corriols, senders GR, PR i SL.
El PGOUM no té la cura necessària en diferents punts dels camins rals, de senders locals, del GR-210, etc. perquè en trenca la continuïtat que ha de tenir un camí.
Cal establir una xarxa de camins per a ús de vianants i ciclistes ben definida, sobre tot a l’entorn dels nostres rius, respectant la zona de domini públic hidràulic i les directives europees al respecte del tema en qüestió.
3.- Impactes sobre el medi.
Grans impactes mediambientals a nivell visual, acústic, paisatgístic, geològic etc.:
- La carretera prevista des del punt on finalitzarà el desdoblament de la C-17 en el lloc on travessa el riu Ter i segueix fins a la casa de la Marinyosa passant per sobre de l´actual via del tren. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La carretera i el pont (a gran alçada) que es dibuixa més enllà de l´estació de Meroil i va fins a l´actual carretera de Sant Joan de les Abadesses. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La variant supernord no podrà evitar destruir paisatgísticament per a sempre l´entorn del Coll de Baups i de la vall del torrent de Maiols, entre d´altres espais propers. Cal estudi d´impacte ambiental.
- L´impacte sobre tota la zona de la Font del Sant, el camí ral de Campdevànol, la sèquia del Molinar, etc. que es produeix donant sortida a la nova zona urbanitzable de sobre el Pla de Sant Pere, a la muntanya de Sant Roc. Cal estudi d´impacte ambiental
3.- Creixement urbanístic desmesurat
- El PGOUM estableix un creixement urbanístic desproporcionat a les necessitats reals de Ripoll.
- Caldria anar construint paulatinament segons les necessitats per tal de no ocupar tot el territori legalment urbanitzable, la qual cosa comporta donar feina a la gent del territori, afavorir la transparència, etc. Allò que es diu creixement sostenible i no decreixement sostenible.
- Caldria retirar la proposta d´urbanitzar la zona de Mas Palou i la zona baixa de la plana de Sant Quintí. També cal disminuir la zona urbanitzable a les terrasses de Sant Roc.
- A la zona del Pla de Santa Magdalena (antiga "La Preparación Textil. S.A.), cal disminuir el nombre d´habitatges proposats en un 30% aprox. per tal d´equiparar les ratios a d´altres municipis propers al nostre i amb característiques semblants. Cal tenir en compte que la carretera de Barcelona és una zona molt densa actualment (massa) i que més aviat necessita un esponjament, que no pas una nova zona urbanitzable. A més, al seu entorn immediat ja hi ha proposades dues noves zones urbanitzables prou importants que inevitablement comportaran pèrdua de mobilitat, de fluïdesa de circulació, d’espais per a aparcaments, etc. en definitiva, una pèrdua de qualitat de vida.
El fet d’intentar construir un edifici de 7 plantes en la zona esmentada, contradiu el propi tarannà social dels habitatges previstos, en tant que discrimina tots els altres edificis i els limita les vistes.
L’aprofitament hidràulic de l’antiga fàbrica ha de passar indiscutiblement a mans municipals, tot respectant la recentment aprovada llei de cabals de manteniment.
- La plana d’Ordina és el darrer reducte natural pla de què disposem relativament a prop del nucli urbà. No s’ha de menysprear el seu valor (agrícola, paisatgístic, biològic, etc.) Cal preservar la plana d’Ordina
4.- Infraestructures viàries.
La majoria de les actuals vies proposades espatllen inevitablement el nostre preuat entorn. Cal recordar els nyaps del passat no gaire llunyà.
- Veure punt 2.- Impactes sobre el medi
5.- Conclusions.
- Cal tenir presents com a documents de referència:
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana.
2.- Els informes de l´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU, i d´altres al respecte del tema.
3.- L´estudi de medi físic i natural.
4.- L´informe de sostenibilitat.
No adoptar un posicionament de consideració envers a aquests documents aniria en detriment de Ripoll i dels seus vilatans i possiblement no s’aprovarà en un annex superior.
Per això, el Grup de Defensa del Ter demana que es tinguin presents aquestes al·legacions i se’ns informi en tot moment sobre el desenvolupament del procés del PGOUM de Ripoll.
GDT Ripollès
Ctra. de Barcelona, 11, 4t-2ª
17500 Ripoll
Tel. 972700573-627417552
c/e. aferrer@xartel.net
Davant les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2006
Ripollès, 22 d’octubre de 2006.-
Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya a celebrar el proper 1 de novembre, el Plenari de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar adreçar-se als ciutadans del Ripollès tot recordant que abans de decidir el seu vot per un dels partits polítics que es presenten i a fi que aquest serveixi per avançar vers un futur de progrés sostenible, tinguin en compte:
1. Que les propostes dels partits polítics referents al Ripollès, posin terminis i concretin Projectes Racionals i respectuosos amb l’entorn per millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la nostre comarca.
2. Que, respecte al Ferrocarril Transpirinenc Barcelon-Ripoll -Puigcerdà –La Tour de Querol, mirin si els diferents partits polítics estan disposats a prendre compromisos ferms mes enllà de les promeses per reclamar al Govern de Madrid que sigui reconeguda aquesta via com internacional i apte per mercaderies per comunicar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, un dels centres mundials de la aeronàutica.
3. Que, respecte al nostre entorn mes immediat, els diferents partits polítics contemplin una visió del Ripollès que vagi mes enllà de la comarca, per així augmentar la seva prosperitat, al sumar el seu potencial amb el de les comarques veïnes per aconseguir mercats de treball i prestació de serveis capaços donar resposta a les necessitats de la població, a fi d’anar vestint un futur de prosperitat sostenible per el Ripollès i per tot Catalunya.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya a celebrar el proper 1 de novembre, el Plenari de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar adreçar-se als ciutadans del Ripollès tot recordant que abans de decidir el seu vot per un dels partits polítics que es presenten i a fi que aquest serveixi per avançar vers un futur de progrés sostenible, tinguin en compte:
1. Que les propostes dels partits polítics referents al Ripollès, posin terminis i concretin Projectes Racionals i respectuosos amb l’entorn per millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la nostre comarca.
2. Que, respecte al Ferrocarril Transpirinenc Barcelon-Ripoll -Puigcerdà –La Tour de Querol, mirin si els diferents partits polítics estan disposats a prendre compromisos ferms mes enllà de les promeses per reclamar al Govern de Madrid que sigui reconeguda aquesta via com internacional i apte per mercaderies per comunicar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, un dels centres mundials de la aeronàutica.
3. Que, respecte al nostre entorn mes immediat, els diferents partits polítics contemplin una visió del Ripollès que vagi mes enllà de la comarca, per així augmentar la seva prosperitat, al sumar el seu potencial amb el de les comarques veïnes per aconseguir mercats de treball i prestació de serveis capaços donar resposta a les necessitats de la població, a fi d’anar vestint un futur de prosperitat sostenible per el Ripollès i per tot Catalunya.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Ripollès existeix! i l'ordenació territorial
(Octubre de 2004)
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “ElRipollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i proupromeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veurel’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudentno introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a laseva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos dela nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per aixòserà necessari continuar demanant unes solucionsque fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés delsseus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressarels diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt dela Plataforma
Pere Jordi Piella 1 d’octubre de 2004
Coordinador de “ El Ripollès Existeix”.-
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “ElRipollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i proupromeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veurel’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudentno introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a laseva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos dela nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per aixòserà necessari continuar demanant unes solucionsque fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés delsseus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressarels diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt dela Plataforma
Pere Jordi Piella 1 d’octubre de 2004
Coordinador de “ El Ripollès Existeix”.-
Comunicat de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! sobre les inversions previstes en la línia de FFCC Barcelona-La Tour de Carol
( Juliol de 2003 )
En la reunió extraordinària i urgent de “El Ripollès Existeix” celebrada a Ripoll el dia 25 de juliol de 2003, per valorar la documentació lliurada a Puigcerdà el passat 22 de juliol ,pel ministre de Fomento, Francisco Álvarez Cascos, a la comissió d’alcaldes i representants comarcals afectats per la línia fèrria Barcelona- La Tour de Carol. La Plataforma ciutadana “El Ripollès Existeix” desitja fer arribar a la opinió publica el següent comunicat:
1.-Valorem molt positivament que, per primera vegada en la historia recent de les comunicacions de la zona, el Ministerio de Fomento hagi presentat un pla d’actuació per la millora de la línia de FFCC Barcelona- La Tour de Carol amb un calendari i unes inversions concretes.
2.-Valorem també molt positivament que es torni a reconèixer el caràcter internacional d’aquesta línia de ferrocarril. El decret de l’any 1929 ja li va donar aquest “estatus” transnacional.
3.-S’ha de reconèixer que la constància i l’esforç dels consells comarcals i ajuntaments del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya, la mobilització ciutadana i el tractament donat per part del mitjans de comunicació, tant comarcals com nacionals , ha estat molt important per aconseguir aquest pla de millora de la línia fèrria . També s’ha de reconèixer l’agilitat demostrada pel ministre.
4.-Valorem molt positivament que es prioritzin les inversions en el tram de línia entre Ripoll i Puigcerdà donat que es el que presenta un estat mes deficient i es el que necessita una actuació mes urgent per la seguretat de les persones
5.-També es valora el que es parli no sols de la millora de les infrastructures sinó també del material mòbil i de la previsió d’ample europeu.
6.-No obstant aquestes valoracions positives, volem cridar l’atenció que aquestes inversions son les necessàries per tendir vers els estàndard de qualitat i seguretat que es mereix un transport públic europeu avui dia. Per això s’ha de avançar vers un nou projecte que estigui d’acord amb els plantejaments ferroviaris del segle XXI . També s’ha de veure si les inversions anunciades pel Ministre de Foment son concordant amb les d’altres estudis anteriors que s’han realitzat per la millora d’aquesta línia fèrria.
7.- Mes enllà de l’any 2010 en que finalitza el pla d’inversions, cal preveure que aquesta línia sigui considera, a tots els efectes, com una línia internacional transeuropea, dins del marc del Llibre Blanc de la Unió Europea sobre Transports. Per això s’han de fer les gestions pertinent i endegar els estudis necessaris per preveure les inversions adients en un nou projecte de sistema ferroviari capaç de superar les limitacions actuals.
8.-Un nou sistema ferroviari per la línia fèrria Barcelona- La Tour de Carol obligarà a nous plantejaments en el seu traçat que, per minvar impacte paisatgístic, caldria estudiar conjuntament amb les solucions de la carretera, principalment en el tram de Toses i el seu túnel.
9.-Aquesta línia fèrria cal que tingui també un tractament de línia pel transport de mercaderies entre Barcelona i el seu port i Tolosa de Llenguadoc i la zona central de França.
10.-Una de la primeres actuacions que caldria preveure per potenciar aquesta línia fèrria seria ampliar el servei de rodalies fins Ripoll.
11.-Es molt important , per la potenciació i promoció de la línia Barcelona- La Tour de Carol , que els serveis comercials de RENFE la tinguin molt present com una connexió internacional Barcelona - Paris i la zona central de França i així ho recullin en la seva publicitat i propaganda, principalment per internet.
Ripoll 25 de juliol de 2003.-
En la reunió extraordinària i urgent de “El Ripollès Existeix” celebrada a Ripoll el dia 25 de juliol de 2003, per valorar la documentació lliurada a Puigcerdà el passat 22 de juliol ,pel ministre de Fomento, Francisco Álvarez Cascos, a la comissió d’alcaldes i representants comarcals afectats per la línia fèrria Barcelona- La Tour de Carol. La Plataforma ciutadana “El Ripollès Existeix” desitja fer arribar a la opinió publica el següent comunicat:
1.-Valorem molt positivament que, per primera vegada en la historia recent de les comunicacions de la zona, el Ministerio de Fomento hagi presentat un pla d’actuació per la millora de la línia de FFCC Barcelona- La Tour de Carol amb un calendari i unes inversions concretes.
2.-Valorem també molt positivament que es torni a reconèixer el caràcter internacional d’aquesta línia de ferrocarril. El decret de l’any 1929 ja li va donar aquest “estatus” transnacional.
3.-S’ha de reconèixer que la constància i l’esforç dels consells comarcals i ajuntaments del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya, la mobilització ciutadana i el tractament donat per part del mitjans de comunicació, tant comarcals com nacionals , ha estat molt important per aconseguir aquest pla de millora de la línia fèrria . També s’ha de reconèixer l’agilitat demostrada pel ministre.
4.-Valorem molt positivament que es prioritzin les inversions en el tram de línia entre Ripoll i Puigcerdà donat que es el que presenta un estat mes deficient i es el que necessita una actuació mes urgent per la seguretat de les persones
5.-També es valora el que es parli no sols de la millora de les infrastructures sinó també del material mòbil i de la previsió d’ample europeu.
6.-No obstant aquestes valoracions positives, volem cridar l’atenció que aquestes inversions son les necessàries per tendir vers els estàndard de qualitat i seguretat que es mereix un transport públic europeu avui dia. Per això s’ha de avançar vers un nou projecte que estigui d’acord amb els plantejaments ferroviaris del segle XXI . També s’ha de veure si les inversions anunciades pel Ministre de Foment son concordant amb les d’altres estudis anteriors que s’han realitzat per la millora d’aquesta línia fèrria.
7.- Mes enllà de l’any 2010 en que finalitza el pla d’inversions, cal preveure que aquesta línia sigui considera, a tots els efectes, com una línia internacional transeuropea, dins del marc del Llibre Blanc de la Unió Europea sobre Transports. Per això s’han de fer les gestions pertinent i endegar els estudis necessaris per preveure les inversions adients en un nou projecte de sistema ferroviari capaç de superar les limitacions actuals.
8.-Un nou sistema ferroviari per la línia fèrria Barcelona- La Tour de Carol obligarà a nous plantejaments en el seu traçat que, per minvar impacte paisatgístic, caldria estudiar conjuntament amb les solucions de la carretera, principalment en el tram de Toses i el seu túnel.
9.-Aquesta línia fèrria cal que tingui també un tractament de línia pel transport de mercaderies entre Barcelona i el seu port i Tolosa de Llenguadoc i la zona central de França.
10.-Una de la primeres actuacions que caldria preveure per potenciar aquesta línia fèrria seria ampliar el servei de rodalies fins Ripoll.
11.-Es molt important , per la potenciació i promoció de la línia Barcelona- La Tour de Carol , que els serveis comercials de RENFE la tinguin molt present com una connexió internacional Barcelona - Paris i la zona central de França i així ho recullin en la seva publicitat i propaganda, principalment per internet.
Ripoll 25 de juliol de 2003.-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)