(Abril de 2003 )
Desprès del doble descarrilament de l’ un d’abril i amb l’historial de problemes dels darrers mesos al ferrocarril internacional Barcelona –Puigcerdà- Toulouse , difícilment aquest accidents es poden atribuir al capítol de simples reparacions. Casi segur que son els símptomes de la decrepitud de unes infrastructures ferroviàries internacionals a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris . Tampoc es pot argumentar que la manca de inversions son fruit de una política de austeritat pressupostaria. Les quantitats destinades a la estació de Vic i el projecte de soterrar el TGV a Girona mostren que s’ha estat mes sensible al marketing electoral i a les qüestions de imatge que a millorar el servei ferroviari, qüestió aquesta última d’inequívoc interès general per els habitants dels territoris per on transcorre la línia.
Uns mesos abans de les eleccions de 1999 el Govern de la Generalitat va presentar als mitjans de comunicació i als alcaldes un estudi valorat sobre aquest ferrocarril . Han passat quatre anys i l’Unió Europea ha elaborat una proposta ferroviària amb l’horitzó del 2010, s’han aprovat un seguit de plans de transport etc. sense que en cap d’aquest documents hi figuri una mínima atenció al Transpirinenc . Ara es presenta una nova tanda de eleccions: municipals, autonòmiques, generals i mes tard europees. Molt segur que aquest nou horitzó electoral va motivar la promesa del ministre de Foment de reunir-se amb els alcaldes. Pot ser que l’interès que ara mostren tots partits polítics per aquest ferrocarril, amb iniciatives de tot tipus, tingui que veure, en molts casos , també amb l’interès per captar el vot ciutadà; tot i que es just reconèixer que en aquests darrers quatre anys puntualment algun dels nostres representants, instigats per la ciutadania i/o els usuaris del tren han aconseguit que el Parlament català i espanyol aprovin per unanimitat resolucions o mocions per invertir a la línia.
Es parla d’un progressiu divorci entre la societat i els polítics , molt segur que les promeses i iniciatives que sorgeixen durant els períodes electorals i que desprès queden al “ frigorífic” durant quatre anys poden ser una bona explicació d’aquest desencontre; la part positiva d’aquest divorci es que cada vegada mes ciutadans estan disposats a mobilitzar-se i a participar activament en els temes que els afecten més directament.
El ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tro de Querol es utilitzat per quasi un milió de ciutadans , es un potencial important que si , per una banda es mobilitza i aconsegueix atreure la atenció dels mitjans de comunicació i per l’altre es te en compte l’interès intrínsec d’aquesta línia per solventar problemes funcionals del país – per exemple la necessitat de comunicar el port de Barcelona amb Toulouse , entre altres –pot constituir una bona base per que s’aposti pel ferrocarril, no deixant tota la política ferroviària penjada o depenent únicament del TGV. També s’ha de dir que no es una solució de futur el traspàs de la línia a la Generalitat si això porta a renunciar a la categoria de FFCC internacional.
Dissortadament s’ha demostrat que son mes efectives les mobilitzacions ciutadanes i els titulars als mitjans de comunicació que la paperassa que es discuteixen als Parlaments del nostre País . Per això les Plataformes “RENFE Espavila´t” i “El Ripollès Existeix” creuen que s’ha de canviar de estratègia incidint mes en la mobilització ciutadana. Per això es necessari una coordinació amb els diferents col·lectius interessats en el ferrocarril a fi de crear un estat d’opinió que, fent veure la diferencia entre els pedaços d’urgència i les inversions reals ,pot ser decisiu perquè es destinin a aquest ferrocarril internacional els recursos necessaris per posar-ho a la altura del segle XXI.
Davant del conjunt de eleccions que es presenten en l’horitzó immediat i com un element mes de les nostres actuacions, les Plataformes “RENFE Espavila’t” i “El Ripollès Existeix” demanem als usuaris que, en les properes votacions electorals , orientin el seu vot vers les formacions polítiques que es comprometin a impulsar la modernització del Transpirinenc tot recalcant que es un dels pocs ferrocarrils internacionals del nostre país .També, amb el seguiment que pensem fer durant els propers anys, farem arribar als usuaris el que ha quedat només en promeses per sortir del pas i el que son compromisos ferms amb visió de futur.
Vic – Ripoll abril 2003
Carles Baronet i Pere Jordi Piella
Coordinadors de les Plataformes “RENFE Espavila” i “El Ripollès Existeix”
També va recolzar aquest escrit el “Grup d’opinió de la Cerdanya”.
El FFCC Transpirinenc i el TGV
(Març de 2003 )
Durant les darreres setmanes el FFCC ha ocupat un lloc destacat en les noticies i comentaris. Els problemes per portar el TGV a Lleida i Barcelona han estat la causa. L’interès en l’alta velocitat ferroviària ha ajudat a que la interrupció , durant una setmana , de la línia transpirinenca entre Sant Quirze de Besora - Montesquiu i Puigcerdà també mereixés la atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
Sense dubtar de la importància del TGV, s’ha de dir que ,pels ciutadans dels Pirineus i de la Catalunya interior, és més útil i s’estimen mes l’únic FFCC transpirinenc que existeix; i que equilibra Catalunya al connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Aquesta funció equilibradora no la té el TGV que potenciarà, encara mes, la mobilitat per la zona costanera , materialitzant una Catalunya a dues velocitats.
Una setmana sense tràfec ferroviari entre Osona i la Cerdanya obliga a treure unes consideracions. Si, com s’ha dit , per poder posar en funcionament els combois ha estat necessari el vist i plau de Madrid , la primera interpretació és que ens trobem davant de problemes estructurals de la línia deguts a la manca d’un manteniment acurat i sistemàtic i no davant de simples problemes per la reparació d’una esllavissada. Quan el Ministre va dir, per justificar els problemes del TGV, que , per ell, el més important es la seguretat, es contradiu amb la manera en que s’ha actuat en el Transpirinenc . La inversió en la estació de Vic – que és molt important urbanísticament per aquesta ciutat - en res augmenta la seguretat d’aquell FFCC. Si una inversió similar a la de Vic, s’hagués fet en obres de infrastructura del Transpirinenc no hagués millorat en servei i seguretat?
Les inversions que els Pressupostos Generals del Estat destinen a infrastructures dels Pirineus son més aviat escasses , i en el cas del FFCC- per molt que la Unió Europea digui que ha de ser el transport del futur- es poden qualificar de raquítiques . Intentar aconseguir el màxim rendiment dels diners que el Ministeri de Foment i destinarà en el futur es una posició assenyada.
Quant el manifest “Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès ”- aprovat a Puigcerdà el desembre de 2001- demana que s’estudiïn conjuntament les solucions per carretera i per FFCC de la collada de Toses ,pretén per una banda aquell objectiu i per l’altre que els dos sistemes siguin respectuosos amb l’entorn causant el menor impacte ambiental als Pirineus i al potencial turístic de la Vall de Ribes i de la Cerdanya. Es el que recomana un dels punts de l’Agenda 21 quant demana “ Un model de mobilitat mes sostenible amb el menor impacte ambiental i social possible”.
Fa uns dies el Ministeri de Foment va “filtrar” a la premsa la existència d’un projecte sobre la reforma de la collada de Toses proposant tres alternatives , una d’elles amb nou túnels .No sembla que hi hagi un estudi paral·lel o complementari que contempli el FFCC. De la manera en que s’ha actuat- sense facilitar prèviament cap document tècnic als Ajuntaments afectats - sembla un “globo sonda” per veure la reacció dels ciutadans i les institucions del Ripollès i de la Cerdanya. Per evitar que els ciutadans de les nostres comarques es trobin en fets consumats i que enlloc de projectes racionals per la collada de Toses es plantegin simples “pedaços” per complir amb l’acord del Senat ; caldria que des de el Ripollès i des de la Cerdanya es prengui la iniciativa impulsant un estudi de Túnel de Toses que contempli també el traçat ferroviari per poder-ho presentar ,com una proposta constructiva, al Ministeri de Foment, així s’avançaria vers una solució que a mes de optimitzar la depesa publica, tindria el mínim impacte ambiental sobre tot el territori. En la darrera trobada de “El Ripollès Existeix” es va arribar a aquesta conclusió al debatre les noticies i informacions sobre el Túnel de Toses.
Març de 2003.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix!.
Durant les darreres setmanes el FFCC ha ocupat un lloc destacat en les noticies i comentaris. Els problemes per portar el TGV a Lleida i Barcelona han estat la causa. L’interès en l’alta velocitat ferroviària ha ajudat a que la interrupció , durant una setmana , de la línia transpirinenca entre Sant Quirze de Besora - Montesquiu i Puigcerdà també mereixés la atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
Sense dubtar de la importància del TGV, s’ha de dir que ,pels ciutadans dels Pirineus i de la Catalunya interior, és més útil i s’estimen mes l’únic FFCC transpirinenc que existeix; i que equilibra Catalunya al connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Aquesta funció equilibradora no la té el TGV que potenciarà, encara mes, la mobilitat per la zona costanera , materialitzant una Catalunya a dues velocitats.
Una setmana sense tràfec ferroviari entre Osona i la Cerdanya obliga a treure unes consideracions. Si, com s’ha dit , per poder posar en funcionament els combois ha estat necessari el vist i plau de Madrid , la primera interpretació és que ens trobem davant de problemes estructurals de la línia deguts a la manca d’un manteniment acurat i sistemàtic i no davant de simples problemes per la reparació d’una esllavissada. Quan el Ministre va dir, per justificar els problemes del TGV, que , per ell, el més important es la seguretat, es contradiu amb la manera en que s’ha actuat en el Transpirinenc . La inversió en la estació de Vic – que és molt important urbanísticament per aquesta ciutat - en res augmenta la seguretat d’aquell FFCC. Si una inversió similar a la de Vic, s’hagués fet en obres de infrastructura del Transpirinenc no hagués millorat en servei i seguretat?
Les inversions que els Pressupostos Generals del Estat destinen a infrastructures dels Pirineus son més aviat escasses , i en el cas del FFCC- per molt que la Unió Europea digui que ha de ser el transport del futur- es poden qualificar de raquítiques . Intentar aconseguir el màxim rendiment dels diners que el Ministeri de Foment i destinarà en el futur es una posició assenyada.
Quant el manifest “Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès ”- aprovat a Puigcerdà el desembre de 2001- demana que s’estudiïn conjuntament les solucions per carretera i per FFCC de la collada de Toses ,pretén per una banda aquell objectiu i per l’altre que els dos sistemes siguin respectuosos amb l’entorn causant el menor impacte ambiental als Pirineus i al potencial turístic de la Vall de Ribes i de la Cerdanya. Es el que recomana un dels punts de l’Agenda 21 quant demana “ Un model de mobilitat mes sostenible amb el menor impacte ambiental i social possible”.
Fa uns dies el Ministeri de Foment va “filtrar” a la premsa la existència d’un projecte sobre la reforma de la collada de Toses proposant tres alternatives , una d’elles amb nou túnels .No sembla que hi hagi un estudi paral·lel o complementari que contempli el FFCC. De la manera en que s’ha actuat- sense facilitar prèviament cap document tècnic als Ajuntaments afectats - sembla un “globo sonda” per veure la reacció dels ciutadans i les institucions del Ripollès i de la Cerdanya. Per evitar que els ciutadans de les nostres comarques es trobin en fets consumats i que enlloc de projectes racionals per la collada de Toses es plantegin simples “pedaços” per complir amb l’acord del Senat ; caldria que des de el Ripollès i des de la Cerdanya es prengui la iniciativa impulsant un estudi de Túnel de Toses que contempli també el traçat ferroviari per poder-ho presentar ,com una proposta constructiva, al Ministeri de Foment, així s’avançaria vers una solució que a mes de optimitzar la depesa publica, tindria el mínim impacte ambiental sobre tot el territori. En la darrera trobada de “El Ripollès Existeix” es va arribar a aquesta conclusió al debatre les noticies i informacions sobre el Túnel de Toses.
Març de 2003.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix!.
Comunicat d'"El Ripollès existeix!" davant l'interrupció entre Sant Qurize de Besora i Puigcerdà del FFCC internacional Barcelona-La Tor de Carol
(Març de 2003 )
Demà farà una setmana que va quedar interromput el trànsit ferroviari entre Sant Quirze de Besora i Puigcerdà. Una setmana d’interrupció i el no compliment dels terminis que s’havien donat per tornar a posar en funcionament la línia, permet , sense que es pugui qualificar de precipitació, fer les següents consideracions que “EL RIPOLLES EXISTEIX” vol fer arribar a la opinió publica, a les institucions i als representants polítics:
1. Donat que no s’han complert les previsions de RENFE de reobrir-la a principis d’aquesta setmana, tal com s’havia promès, s’ha de suposar que ens trobem davant de problemes estructurals per manca de manteniment i d’inversions en aquesta línia ferroviària internacional i no davant de una situació circumstancial degut a les pluges de les darreres setmanes.
2. En uns moment en que la Unió Europea aposta per el ferrocarril es de lamentar la deixadesa que el Ministeri de Foment té amb aquesta línia internacional, donada la migradesa de recursos que hi destina dins els Pressupostos Generals del Estat. No s’hi val a dir que ja ha invertit en la estació de Vic; aquesta inversió, molt important urbanísticament per aquesta ciutat, en rès millora la seguretat i les prestacions de la línia ferroviària Barcelona- Puigcerdà.
3. Demanem que les nostres institucions reclamin una vegada més la necessitat d’inversions suficient per millorar aquesta línia ferroviària internacional que també és fonamental per comunicar Osona amb el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta reivindicacions sempre ens tindran al seu costat.
4. Davant de les obres que s’estan fent a la carretera C-17 i recordant l’aïllament que va patir el Ripollès a finals del any passat, demanem a la Conselleria de Obres Publiques que s’extremin les precaucions per evitar que es pugui repetir una situació similar que ïllaria totalment el Ripollès.
5. Recordem a tots els partits polítics que davant les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals que han de celebrar-se en el termini d’un any, plantegin propostes serioses amb terminis clars per potenciar aquesta línia ferroviària internacional.
6. Aquest comunicat es fidel als principis que inspiren a “El RIPOLLES EXISTEIX” i que son :
Compromisos ferms i prous promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar
Ripoll 5 de març de 2003.-
Demà farà una setmana que va quedar interromput el trànsit ferroviari entre Sant Quirze de Besora i Puigcerdà. Una setmana d’interrupció i el no compliment dels terminis que s’havien donat per tornar a posar en funcionament la línia, permet , sense que es pugui qualificar de precipitació, fer les següents consideracions que “EL RIPOLLES EXISTEIX” vol fer arribar a la opinió publica, a les institucions i als representants polítics:
1. Donat que no s’han complert les previsions de RENFE de reobrir-la a principis d’aquesta setmana, tal com s’havia promès, s’ha de suposar que ens trobem davant de problemes estructurals per manca de manteniment i d’inversions en aquesta línia ferroviària internacional i no davant de una situació circumstancial degut a les pluges de les darreres setmanes.
2. En uns moment en que la Unió Europea aposta per el ferrocarril es de lamentar la deixadesa que el Ministeri de Foment té amb aquesta línia internacional, donada la migradesa de recursos que hi destina dins els Pressupostos Generals del Estat. No s’hi val a dir que ja ha invertit en la estació de Vic; aquesta inversió, molt important urbanísticament per aquesta ciutat, en rès millora la seguretat i les prestacions de la línia ferroviària Barcelona- Puigcerdà.
3. Demanem que les nostres institucions reclamin una vegada més la necessitat d’inversions suficient per millorar aquesta línia ferroviària internacional que també és fonamental per comunicar Osona amb el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta reivindicacions sempre ens tindran al seu costat.
4. Davant de les obres que s’estan fent a la carretera C-17 i recordant l’aïllament que va patir el Ripollès a finals del any passat, demanem a la Conselleria de Obres Publiques que s’extremin les precaucions per evitar que es pugui repetir una situació similar que ïllaria totalment el Ripollès.
5. Recordem a tots els partits polítics que davant les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals que han de celebrar-se en el termini d’un any, plantegin propostes serioses amb terminis clars per potenciar aquesta línia ferroviària internacional.
6. Aquest comunicat es fidel als principis que inspiren a “El RIPOLLES EXISTEIX” i que son :
Compromisos ferms i prous promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar
Ripoll 5 de març de 2003.-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)