Comunicat de la Permanent de “El ripolles existeix” davant del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) en l’àmbit ferroviari
( Decembre de 2005 )
La permanent de “El Ripollès Existeix” a la espera que, en una propera reunió del seu plenari, pugui analitzar amb més profunditat el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) presentat fa uns dies pel govern de la Generalitat i a on es prioritzen les actuacions de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026, vol avançar el següent comunicat:
MARC GENERAL
A) S’ha de celebrar que, per primera vegada, es disposi d’una proposta que planifica el conjunt de les infrastructures viàries i ferroviàries a Catalunya.
B) Dins d’aquestes infrastructures algunes són competència de la Generalitat i altres, principalment les ferroviàries, de l’Estat i en alguns casos, la seva viabilitat dependrà de les relacions internacionals entre Espanya i França. Això ha de fer recordar que existeixen documents marc com :
· “El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010”, presentat el setembre de 2001 .
· “Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte” ( PEIT) presentat per el Ministeri de Foment el passat mes de juliol.
I que aquests condicionaven les decisions que podia prendre el govern de la Generalitat, principalment en el camp de les infrastructures ferroviàries .
C) La construcció del Tren de Gran Velocitat ( TGV) i l’entramat que l’envolta porta a que moltes decisions s’hagin decantant al voltant de la seva rendibilitat econòmica .
SOBRE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIARIES DEL PITC EN L’AMBIT DE EL RIPOLLES EXISTEIX¡
CELEBREM
1) La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar la mobilitat de les persones de la Catalunya interior.
2) L’actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuació cal recordar que, no fa massa temps, el tram del “Congost” era una actuació que es considerava prohibitiva. La reivindicació permanent de les institucions i els col·lectius interessats en el FC transpirinenc han aconseguit remoure aquest obstacle.
3) L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà. No obstant temem que la estimació pressupostària destinada pel conjunt de línies ferroviàries d’aquest apartat del Pla, pugui donar resultats no prou satisfactoris per aquest tram.
LAMENTEM
I) Que en cap document es reconegui la categoria internacional de la línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.
II) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució més immediata i econòmica d’arranjar i potenciar els ferrocarrils que ja funcionen com es, en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.
III) Que es descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies. Respecte a aquest decisió cal dir:
· Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguin òptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, si que serveix per transportar mercaderies .
· En una recent conferència europea sobre transport si que es va proposar condicionar aquest ferrocarril per fer-hi passar 20 trens / dia .
· Davant la disparitat entre la decisió presa, la capacitat d’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc, cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de França i Espanya del grup empresarial/financer -que construeix el túnel de peatge del TGV Barcelona - Perpinyà- ha obligat als Estats a prendre la decisió de dirigir totes les mercaderies vers aquest túnel a fi d’optimitzar els resultats econòmics de l’explotació del peatge? Si fos així es repetiria, a nivell ferroviari, el contenciós Toses / Cadí, en el que, per augmentar els beneficis d’un dels túnels, un grup de pressió volia impedir la construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra de l’equilibri territorial de Catalunya .
IV ) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futur d’una infrastructura de transport ferroviari per les seves mercaderies. Donada la importància que en un futur ha de tenir el ferrocarril, i que aquest pla reconeix, això representaria una desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo pel desenvolupament industrial d’aquestes zones .
RECORDEM
a) L’acord del Senat espanyol de plantejar que el llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010, augmentés les relacions ferroviàries pirinenques franco–espanyoles.
b) Que si es vol assegurar el futur del ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol es imprescindible reivindicar i exigir que les actuacions previstes per arranjar aquest FC es facin amb l’horitzó de disposar d’ample europeu. S’ha de tenir en conte que totes les línies ferroviàries que, en el futur, no disposin d’aquesta amplada estaran destinades a desaparèixer per la senzilla raó que el mercat de material mòbil ferroviari només disposarà d’unitats amb amplada europea.
c) El Pla es projecte fins l’any 2026. Aquest horitzó porta a un escenari que, per una part quedarà condicionat per la crisi energètica i per l’altre -degut a la liberalització del transport ferroviari- per la fi del monopoli de RENFE al nostre país i de la SNCF a França, aquest dos factors poden portar a que alternatives ara desestimades irrompin en força en un futur. Cal recordar que l’aeroport de Girona – Costa Brava fa molts pocs anys no se li veia futur i avui dia te una utilització fora de mida gràcies a la liberalització del transport aeri.
PERSPECTIVA
Mirant en perspectiva les reivindicacions a favor del ferrocarril Barcelona- Puigcerdà- La Tor de Querol – Toulouse s’ha de recordar que, gràcies a les institucions i els seus responsables que no s’han volgut resignar, s’ha anat avançat, amb més o menys dificultat, envers la millora d’aquest servei.
Com a fets recents més remarcables a recordar hi ha la superació de l’intent de tancament del transpirinenc l’any 1984; les inversions per millorar la infrastructura –desprès d’un seguit d’accidents i la reacció popular, de les institucions i dels mitjans de comunicació – del Ministre Álvarez Cascos i ara, l’anunci que el PITC de la Generalitat, ja preveu doble via fins a Vic.
També s’ha de dir que encara falta molt per fer. Per això, per una banda s’ha de continuar reivindicant, davant els diferents governs de torn, el potenciament d’una línia ferroviària internacional que es estratègica pel desenvolupament del nostre territori i per l’equilibri territorial de Catalunya, i per l’altre cal continuar impulsant articles d’opinió, estudis, debats i actes públics que vagin estenent l’univers de persones que apostin decididament pel futur del ferrocarril transpirinenc.
Ripollès desembre de 2005.-
Etiqueta postal del transpirinenc
( Desembre de 2005 )
A instàncies del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, enguany, es posaranen circulació 50 milions de etiquetes postals ( es l’equivalent alsegell de correus ) dedicadesa les primeres locomotores elèctriques del Transpirinenc .
Aquestes locomotores es varen denominarsèrie Estado 1000-1007.Les va construir Construccionesy Auxiliar de Ferrocarril, SA de Beasain l’any 1927 expressament per la línia del Transpirinenc, Ripoll – La Tor de Querol . Realitzaren aquest recorregut durant seixanta anys .
A instàncies del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, enguany, es posaranen circulació 50 milions de etiquetes postals ( es l’equivalent alsegell de correus ) dedicadesa les primeres locomotores elèctriques del Transpirinenc .
Aquestes locomotores es varen denominarsèrie Estado 1000-1007.Les va construir Construccionesy Auxiliar de Ferrocarril, SA de Beasain l’any 1927 expressament per la línia del Transpirinenc, Ripoll – La Tor de Querol . Realitzaren aquest recorregut durant seixanta anys .
Comunicat de la Permanent d' "El Ripollès existeix!" davant del Pla d'Inversions conjunt Generalitat-Fomento
( Novembre de 2005 )
La permanent de “El Ripollès Existeix”,a la espera que en una propera reunió del seu plenari es pugui analitzar amb mes profunditat el conveni signat fa uns dies entre la Generalitat i el Ministeri de Foment -segonshan informat els mitjans de comunicació- per la execució d’un conjunt de carreteres a Catalunya entre els anys 2007 i 2012, i quepreveu la arribada de la C-17 (antiga N-152)com una autovia al Ripollès i també la connexió entre Ribes de Freser i la Molinamitjançant un túnel a la collada de Tosses, vol avançar el següent comunicat:
Volarem positivament que les dues administracions hagin elaborat, per primera vegada, un pla conjunt per coordinar les seves actuacions a Catalunya. Creiem que els ciutadans agrairan aquest tipus d’iniciatives que pretenen que el país funcioni independent de la titularitat de les infraestructures.
S’ha de valorar positivament el conjunt d’ actuacions queafecten al’Eix Pirinenc que, en un futur, ha de possibilitar una comunicació fluida entre les diferents valls pirinenques. La realització d’aquest eix millorarà la mobilitat entre les diferents valls pirinenques ipossibilitarà la defensa delsinteressos comuns i la millora delbenestar dels seus ciutadans.
Les comunicacions que es proposen avancen en el sentit de fer mes permeable els Pirineus, encara que la distancia que, en aquest sentit, ens separen dels Alps continuarà essent considerable.
També valorem molt positivament que tan la autovia fins a Ripoll per la C-17 com la connexió entre Ribes de Freser i la Molina,mitjançant un túnel a la collada de Toses, es trobin dins del conveni.
Sense voler restar mèrit als punt anteriors, cal fer les següents consideracions:
Si be es veritat que aquest conveni representa una promesa clara d’actuació a un nivell que, fins avui no s’ havia produït mai, hem de dir que fidels al nostre principi de Compromisos ferms i proupromeses, no podem anar mes enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que els projectes estiguin adjudicatsi en vies de realització.
Fa moltsanys que els ciutadans del Ripollès, carregats deraó, reclamen aquestes comunicacions; per això s’haurien de considerarprioritàries essent les primeres en fer-se realitat. Aquesta observació ve motivada per les ombres que projecta l’horitzó de 2012. En aquesta data, al haver finalitzat lesajudesde la Unió Europea, pot fer que la disminució de lacapacitat inversora de les administracions obligui a fer ajustaments en les inversions compromeses i no seria just que, una vegada més, el Ripollès estigués en el vagó de cua de les prioritats i que les reclamacions delsciutadans del Ripollès fossin les darreres ateses.
També d’acord amb un altre dels nostres principis, Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hem de recordar que bona part d’aquest projectes afecten a uns indrets de elevat valor paisatgístic i, per això, l’impacte pot ser considerable si no s’apliquen les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar així els valors ambientals de la nostra comarca.
També recordant l’altre principi que guia les actuacions de“El Ripollès Existeix”, Més enllà de la comarca per prosperar. La realització d’aquests dos projectesserà un nou impuls per obrir elRipollès a lescomarques veïnes d’Osona i la Cerdanya. La suma dels potencials d’aquest conjunt de comarques segur que podran donar resposta als reptes del món actual i augmentaran el benestar i les oportunitats dels seus ciutadans. Només la manca de planificació i una comunicació fluida entre el Ripollès i el Berguedà aporta una certa ombra sobra el conjunt.
Donada la singularitat del projecte deconnexió entre Ribes de Freser i la Molina, voldríem fer-hi un seguit de consideracions:
Per la informació de que es disposa sembla que l’opció escollida per aquesta comunicació és la que en l’estudi informatiu presentat fa un any es denominava Baixa 60. Si apliquem a aquesta opció el nostreprincipi de Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hi ha seriosos dubtessobre la idoneïtat d’aquest opció per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya i fer competitiu aquest eix sud-nord amb l’eix del Llobregat i el túnel del Cadí. Aquestesconsideracions venen donades per:
La cota del túnel és aproximadament 1.570 m, el que representa una alçada molt per sobre dels 1.300 m que recomanen els experts si es vol facilitarla viabilitat hivernal d’una carretera de muntanya.
La pendent màxima del traçat de la opció Baixa 60 és de aproximadament el 7,7%. Si considerem que en aquest indret s’han arribat a assolir temperatures de –-20º C i que la traça transcorre per una zona obaga ens porta a veure que la connexió entre el Ripollès i la Cerdanya- per les seves les condicions de seguretat i viabilitat hivernal- continuaran tenint una certa precarietat.
La opció Baixa 60 afecte un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i d’unamanera especial la vall del riu Rigard, per això és necessari aplicar les millors tècniques disponibles per preservar el paisatge.
Per aquest indret també transcorrela línia delferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà–La Tor de Querol–Paris, per això caldria considerar, en la mesura de les possibilitats, el traçat de la carretera i del ferrocarril i els estudis que s’estan fent sobre aquestainfraestructura ferroviària.
Ripollès,5 de novembre de 2005.-
La permanent de “El Ripollès Existeix”,a la espera que en una propera reunió del seu plenari es pugui analitzar amb mes profunditat el conveni signat fa uns dies entre la Generalitat i el Ministeri de Foment -segonshan informat els mitjans de comunicació- per la execució d’un conjunt de carreteres a Catalunya entre els anys 2007 i 2012, i quepreveu la arribada de la C-17 (antiga N-152)com una autovia al Ripollès i també la connexió entre Ribes de Freser i la Molinamitjançant un túnel a la collada de Tosses, vol avançar el següent comunicat:
Volarem positivament que les dues administracions hagin elaborat, per primera vegada, un pla conjunt per coordinar les seves actuacions a Catalunya. Creiem que els ciutadans agrairan aquest tipus d’iniciatives que pretenen que el país funcioni independent de la titularitat de les infraestructures.
S’ha de valorar positivament el conjunt d’ actuacions queafecten al’Eix Pirinenc que, en un futur, ha de possibilitar una comunicació fluida entre les diferents valls pirinenques. La realització d’aquest eix millorarà la mobilitat entre les diferents valls pirinenques ipossibilitarà la defensa delsinteressos comuns i la millora delbenestar dels seus ciutadans.
Les comunicacions que es proposen avancen en el sentit de fer mes permeable els Pirineus, encara que la distancia que, en aquest sentit, ens separen dels Alps continuarà essent considerable.
També valorem molt positivament que tan la autovia fins a Ripoll per la C-17 com la connexió entre Ribes de Freser i la Molina,mitjançant un túnel a la collada de Toses, es trobin dins del conveni.
Sense voler restar mèrit als punt anteriors, cal fer les següents consideracions:
Si be es veritat que aquest conveni representa una promesa clara d’actuació a un nivell que, fins avui no s’ havia produït mai, hem de dir que fidels al nostre principi de Compromisos ferms i proupromeses, no podem anar mes enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que els projectes estiguin adjudicatsi en vies de realització.
Fa moltsanys que els ciutadans del Ripollès, carregats deraó, reclamen aquestes comunicacions; per això s’haurien de considerarprioritàries essent les primeres en fer-se realitat. Aquesta observació ve motivada per les ombres que projecta l’horitzó de 2012. En aquesta data, al haver finalitzat lesajudesde la Unió Europea, pot fer que la disminució de lacapacitat inversora de les administracions obligui a fer ajustaments en les inversions compromeses i no seria just que, una vegada més, el Ripollès estigués en el vagó de cua de les prioritats i que les reclamacions delsciutadans del Ripollès fossin les darreres ateses.
També d’acord amb un altre dels nostres principis, Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hem de recordar que bona part d’aquest projectes afecten a uns indrets de elevat valor paisatgístic i, per això, l’impacte pot ser considerable si no s’apliquen les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar així els valors ambientals de la nostra comarca.
També recordant l’altre principi que guia les actuacions de“El Ripollès Existeix”, Més enllà de la comarca per prosperar. La realització d’aquests dos projectesserà un nou impuls per obrir elRipollès a lescomarques veïnes d’Osona i la Cerdanya. La suma dels potencials d’aquest conjunt de comarques segur que podran donar resposta als reptes del món actual i augmentaran el benestar i les oportunitats dels seus ciutadans. Només la manca de planificació i una comunicació fluida entre el Ripollès i el Berguedà aporta una certa ombra sobra el conjunt.
Donada la singularitat del projecte deconnexió entre Ribes de Freser i la Molina, voldríem fer-hi un seguit de consideracions:
Per la informació de que es disposa sembla que l’opció escollida per aquesta comunicació és la que en l’estudi informatiu presentat fa un any es denominava Baixa 60. Si apliquem a aquesta opció el nostreprincipi de Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hi ha seriosos dubtessobre la idoneïtat d’aquest opció per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya i fer competitiu aquest eix sud-nord amb l’eix del Llobregat i el túnel del Cadí. Aquestesconsideracions venen donades per:
La cota del túnel és aproximadament 1.570 m, el que representa una alçada molt per sobre dels 1.300 m que recomanen els experts si es vol facilitarla viabilitat hivernal d’una carretera de muntanya.
La pendent màxima del traçat de la opció Baixa 60 és de aproximadament el 7,7%. Si considerem que en aquest indret s’han arribat a assolir temperatures de –-20º C i que la traça transcorre per una zona obaga ens porta a veure que la connexió entre el Ripollès i la Cerdanya- per les seves les condicions de seguretat i viabilitat hivernal- continuaran tenint una certa precarietat.
La opció Baixa 60 afecte un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i d’unamanera especial la vall del riu Rigard, per això és necessari aplicar les millors tècniques disponibles per preservar el paisatge.
Per aquest indret també transcorrela línia delferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà–La Tor de Querol–Paris, per això caldria considerar, en la mesura de les possibilitats, el traçat de la carretera i del ferrocarril i els estudis que s’estan fent sobre aquestainfraestructura ferroviària.
Ripollès,5 de novembre de 2005.-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)