Publicat a El Ripollès (juliol de 2011)
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La setmana passada va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Pot semblar pedant dir que estem en un moment històric, però cal fer-ho ja que aquesta obra que ha estat una de les reivindicacions de la comarca durant molts anys, durant masses anys, és avui una realitat.
Cal recordar que les comunicacions de la comarca, entre elles, la carretera C-17 s’han fet, i encara s’estan fent, més per les reivindicacions dels ripollesos que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal). Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret (que no estava previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament. Caldria recordar també altres reivindicacions exitoses com el tercer carril a Oris o la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava la via del Ripollès com un accés als Pirineus. Han estat molts anys de peticions que semblava que no avançaven gens. Cal recordar les decisives peticions dels ajuntaments i del Consell Comarcal del Ripollès durant molts anys i la unanimitat que va generar el Pacte Comarcal per les Infraesturctures del Ripollès.
Ara, al costat dels anys de reivindicacions, es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès és incardinat en la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida), la finestra, la via de pas o com es vulgui dir de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures no son un mitjà en si mateix. Les infrastructures son instruments. Ara, d’aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17, s’en pot fer el que es vulgui. Aquesta infrastructura es pot utilitzar en un sentit o altra. Dels ripollesos, principalment, en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Però fets aquests apunts, cal tenir molt present que el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll no és la fi de la reivindicació per una millora de les comunicacions de la comarca. Resten pendents grans reptes. Està encara pendent el fa tants anys reivindicat túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser. Sobre aquesta infrastructura s’ha de recordar que, des d’els anys vuitanta, tots el partits la consideren prioritària per la província de Girona.
No s’ha d’oblidar que a Ripoll, per un correcte funcionament de la C-17 desdoblada, cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Malgrat el temps difícils, malgrat posicions toves des de l’actual nou govern de la Generalitat de Catalunya, cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
Una petició que es va convertir en el punt comú de reivindicació durant els actes d’inauguració del desdoblament de la C-17, va ser la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Totalment d’acord!
Sols un advertiment, aquestes reivindicacións no son cap polze contra l’administració sigui estatal o catalana. És un projecte que ha d’anar tirant endavant, exigint que es compleixin els terminis compromesos.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! no farem cap pas enrera, tot continuant reivindicant els tres principis fundacionals: Compromisos ferms i prou promeses, projectes racionals i respectuosos amb l’entorn i més enllà de la comarca, per prosperar.
Una reivindicació aconseguida, la C-17 (antiga N-152)
Publicat a El 9 Nou (Vic) (juliol de 2011).
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns dies es va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, en concret el tram entre Sora i Ripoll. Sense voler pecar de pedants podem dir que estem en un moment històric. Una de les reivindicacions de la comarca del Ripollès durant molts anys, és avui una realitat.
Però davant els autoritats que es varen penjar la medalla (que els hi aprofiti!) cal recordar que les comunicacions de les comarques del Ripollès i Osona, entre les que hi havia la C-17, s’han fet més per les reivindicacions de les administracions locals i dels habitants de les dues comarques, més que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal).
Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret de Ripoll (que al no estar va previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament.
Caldria recordar també la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava l’accés als Pirineus per Osona i el Ripollès, un accés als Pirineus, i donava prioritat al que anava cap el túnel de Bracons.
Cal recordar les reiterades peticions dels ajuntaments de els dues comarques i del Consell Comarcal del Ripollès, que va generar el Pacte Comarcal per les Infraestructures del Ripollès, amb una atenció preferent a les comunicacions de les dues comarques.
Han estat molts anys de peticions que semblava que no conduïent a res. Ara es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès queda ben comunicat amb la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida, el que vulgueu), de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures son instruments, no son un mitjà en si mateix. Ara aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17 pot ser utilitzat com es vulgui i d’intel•ligents seria crear entre Osona i Ripollès una massa crítica important de persones i d’activitat econòmica. Dels ciutadans de les dues comarques en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Aconseguida aquesta reivindicació, cal més que mai, deixar constància dels grans reptes. Està encara pendent el túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser; cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord de Ripoll, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
I ara, per sobre de totes aquestes reivindicacions viàries hi ha un clam: la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Els polític semblava que tots estaven d’acord. Però no volem paraules, sinó fets! Qui tingui la responsabilitat, que faci la seva feina i que acompleixi els terminis.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! No volem deixar de manifestar amb rotunditat que el desdoblament de la C-17 ha estat un èxit d’una campanya que fa molts anys que dura. I ara, lluny de parar, s’ha de continuar reivindicant que volem doble via fins a Ripoll del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. És el proper pas que exigim. Esperem les notícies!
Pere-Jordi Piella i Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns dies es va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, en concret el tram entre Sora i Ripoll. Sense voler pecar de pedants podem dir que estem en un moment històric. Una de les reivindicacions de la comarca del Ripollès durant molts anys, és avui una realitat.
Però davant els autoritats que es varen penjar la medalla (que els hi aprofiti!) cal recordar que les comunicacions de les comarques del Ripollès i Osona, entre les que hi havia la C-17, s’han fet més per les reivindicacions de les administracions locals i dels habitants de les dues comarques, més que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal).
Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret de Ripoll (que al no estar va previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament.
Caldria recordar també la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava l’accés als Pirineus per Osona i el Ripollès, un accés als Pirineus, i donava prioritat al que anava cap el túnel de Bracons.
Cal recordar les reiterades peticions dels ajuntaments de els dues comarques i del Consell Comarcal del Ripollès, que va generar el Pacte Comarcal per les Infraestructures del Ripollès, amb una atenció preferent a les comunicacions de les dues comarques.
Han estat molts anys de peticions que semblava que no conduïent a res. Ara es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.
Avui el Ripollès queda ben comunicat amb la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida, el que vulgueu), de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.
Les infrastructures son instruments, no son un mitjà en si mateix. Ara aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17 pot ser utilitzat com es vulgui i d’intel•ligents seria crear entre Osona i Ripollès una massa crítica important de persones i d’activitat econòmica. Dels ciutadans de les dues comarques en depèn el rendiment i el progrés que aporti.
Aconseguida aquesta reivindicació, cal més que mai, deixar constància dels grans reptes. Està encara pendent el túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser; cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord de Ripoll, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.
Cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.
I ara, per sobre de totes aquestes reivindicacions viàries hi ha un clam: la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Els polític semblava que tots estaven d’acord. Però no volem paraules, sinó fets! Qui tingui la responsabilitat, que faci la seva feina i que acompleixi els terminis.
Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! No volem deixar de manifestar amb rotunditat que el desdoblament de la C-17 ha estat un èxit d’una campanya que fa molts anys que dura. I ara, lluny de parar, s’ha de continuar reivindicant que volem doble via fins a Ripoll del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. És el proper pas que exigim. Esperem les notícies!
Deu anys de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Públicat a El Ripollès
Pere Jordi Piella Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Aquest any es celebra el desè aniversari de la constitució de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! Deu anys que permeten fer un balanç i alhora confirmar que la necessitat que la va crear no era pas puntual i que encara ara els motius que van portar a la seva creació continuen tenint vigència i no han perdut interès. Un cop hagin passat les febres electorals (ara venen les municipals) intentarem celebrar-ho com cal.
El primer que es pot dir d’aquest aniversari és que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha fet la seva tasca, tot sensibilitzant sobre la necessitat de que els ciutadans del Ripollès estiguin en igualat de condicions respecte a la resta de Catalunya. El nom de la Plataforma es un important potencial al trametre clarament que el Ripollès vol ser tingut en compte en els plans de l’Estat i la Generalitat.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! té com a objectiu potenciar la presència de la nostre comarca en les actuacions de les administracions, reivindicant principalment unes comunicacions que facilitin el progrés dels seus habitants, situant la nostra comarca dins la diferents xarxes comunicatives catalanes. Son tres les idees base amb les que s’ha treballat: es volia que les administracions fessin compromisos ferms, bandejant les promeses, en aspectes bàsics de les comunicacions del Ripollès. Alhora es partia de l’exigència de fer projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, per nosaltres tant preuat. I finalment, i no menys important, es tenia clara que la reivindicació de millors comunicacions pel Ripollès no era pas egoista i que calia el suport dels territoris veïns amb un plantejament global per els Pirineus i Catalunya. També les telecomunicacions han estat una de les constants reivindicacions donada la seva importància per el progrés d’un territori .
Aquests deu anys han confirmat que la reivindicació de millors comunicacions i telecomunicacions pel Ripollès calia que fos feta sense partidismes i amb una certa constància. Ara que hi ha nou govern es pot veure clar que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha exercir amb contundència la seva reivindicació en qualsevol supòsit. El nivell de reivindicació no ha estat mediatitzat per possibles coincidències polítiques. I aquesta constatació referma que l’opció reivindicativa sobre les comunicacions ripolleses té orígens que estan per sobre partidismes i que la pressió sobre governs i administracions en aquest punt no ha de tenir aturador i suposa una aposta a mig i llarg termini. No estem davant temes que es puguin solucionar en pocs anys i que cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes, als projectes i a les execucions.
Des de la creació de Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s’ha avançat, –principalment gracies a les reivindicacions de les institucions comarcals- però encara hi han moltes propostes i projectes que cal reivindicar i impulsar. En els propers mesos la C-17 arribarà desdoblada a l’entrada de Ripoll, però aquesta important millora pot portar problemes donada la lentitud en que avança la variant de Sant Bartomeu. També, gràcies al impuls del Consell Comarcal del Ripollès, s’ha avançat en el necessari consens sobre una estratègia comuna, amb la aprovació del Pacte Comarcal de Infraestructures. Però encara hi ha temes pendents com les variants de Sant Joan de les Abadesses i nord de Ripoll, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. Aquestes actuacions s’ha de vetllar que es facin amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. En el tema del ferrocarril internacional Barcelona–La Tor de Querol, malgrat algunes millores com a fruït del traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya, encara som molt lluny d’un servei potent, on el desdoblament fins a Torelló (i perquè no fins Ripoll?), és una fita clau i imprescindible. Alhora es necessari continuar reivindicant unes telecomunicacions.
Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! creiem que amb la seva creació, amb un caràcter plural i obert, va ser un encert polític que li ha conferit força. La lluita per unes millors comunicacions pel Ripollès ha de continuar, molt segurament encara no s’ha arribat a un equador i cal perseverar tot treballant per sensibilitzar en la direcció que ara, deu anys després, sembla diàfana i clara.
Pere Jordi Piella Vilaregut
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Aquest any es celebra el desè aniversari de la constitució de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! Deu anys que permeten fer un balanç i alhora confirmar que la necessitat que la va crear no era pas puntual i que encara ara els motius que van portar a la seva creació continuen tenint vigència i no han perdut interès. Un cop hagin passat les febres electorals (ara venen les municipals) intentarem celebrar-ho com cal.
El primer que es pot dir d’aquest aniversari és que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha fet la seva tasca, tot sensibilitzant sobre la necessitat de que els ciutadans del Ripollès estiguin en igualat de condicions respecte a la resta de Catalunya. El nom de la Plataforma es un important potencial al trametre clarament que el Ripollès vol ser tingut en compte en els plans de l’Estat i la Generalitat.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! té com a objectiu potenciar la presència de la nostre comarca en les actuacions de les administracions, reivindicant principalment unes comunicacions que facilitin el progrés dels seus habitants, situant la nostra comarca dins la diferents xarxes comunicatives catalanes. Son tres les idees base amb les que s’ha treballat: es volia que les administracions fessin compromisos ferms, bandejant les promeses, en aspectes bàsics de les comunicacions del Ripollès. Alhora es partia de l’exigència de fer projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, per nosaltres tant preuat. I finalment, i no menys important, es tenia clara que la reivindicació de millors comunicacions pel Ripollès no era pas egoista i que calia el suport dels territoris veïns amb un plantejament global per els Pirineus i Catalunya. També les telecomunicacions han estat una de les constants reivindicacions donada la seva importància per el progrés d’un territori .
Aquests deu anys han confirmat que la reivindicació de millors comunicacions i telecomunicacions pel Ripollès calia que fos feta sense partidismes i amb una certa constància. Ara que hi ha nou govern es pot veure clar que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha exercir amb contundència la seva reivindicació en qualsevol supòsit. El nivell de reivindicació no ha estat mediatitzat per possibles coincidències polítiques. I aquesta constatació referma que l’opció reivindicativa sobre les comunicacions ripolleses té orígens que estan per sobre partidismes i que la pressió sobre governs i administracions en aquest punt no ha de tenir aturador i suposa una aposta a mig i llarg termini. No estem davant temes que es puguin solucionar en pocs anys i que cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes, als projectes i a les execucions.
Des de la creació de Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s’ha avançat, –principalment gracies a les reivindicacions de les institucions comarcals- però encara hi han moltes propostes i projectes que cal reivindicar i impulsar. En els propers mesos la C-17 arribarà desdoblada a l’entrada de Ripoll, però aquesta important millora pot portar problemes donada la lentitud en que avança la variant de Sant Bartomeu. També, gràcies al impuls del Consell Comarcal del Ripollès, s’ha avançat en el necessari consens sobre una estratègia comuna, amb la aprovació del Pacte Comarcal de Infraestructures. Però encara hi ha temes pendents com les variants de Sant Joan de les Abadesses i nord de Ripoll, la variant de Ribes de Freser i el túnel de Toses. Aquestes actuacions s’ha de vetllar que es facin amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. En el tema del ferrocarril internacional Barcelona–La Tor de Querol, malgrat algunes millores com a fruït del traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya, encara som molt lluny d’un servei potent, on el desdoblament fins a Torelló (i perquè no fins Ripoll?), és una fita clau i imprescindible. Alhora es necessari continuar reivindicant unes telecomunicacions.
Deu anys després de la creació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! creiem que amb la seva creació, amb un caràcter plural i obert, va ser un encert polític que li ha conferit força. La lluita per unes millors comunicacions pel Ripollès ha de continuar, molt segurament encara no s’ha arribat a un equador i cal perseverar tot treballant per sensibilitzar en la direcció que ara, deu anys després, sembla diàfana i clara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)