Al·legacions presentades al Pla General

(30 de setembre de 2002)

Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix del dia 27 de setembre de 2002, presenta les següents al·legacions al Pla general de Ripoll a fi de que es prenguin en consideració.

Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que , des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix.

1. SISTEMES GENERALS .

En el pla presentat a exposició publica no hi ha un document amb les comunicacions ( FFCC ; carreteres etc.) que es troben el terme municipal junt amb els seus enllaços i connexions.

1.1 Encara que sembla que es contempla la doble via de Vic a Ripoll a la C-17 no es veu una connexió racional d'aquesta carretera, amb la Vila. Tampoc es veu clar com s'ha de connectar la C-17 amb les carreteres N-260 ( carretera de Vallfogona) i C-151 per el futur túnel de Sant Bartomeu (carretera de Sant Joan de les Abadesses i Olot). En general i particularment en aquest darrer cas les previsions de sol urbanitzable poden dificultar en gran manera , per no dir impedir, les comunicacions i connexions futures. Difícilment l'enllaç Vic-Olot per Ripoll podrà competir amb el Vic-Olot per el túnel de Bracons quan el mateix pla general de Ripoll posa impediments seriosos per fer viable , en un futur, aquesta connexió.

1.2 El Llibre Blanc de la UE, preveu en l'horitzó de l'any 2010, que el FFCC ha de tornar a tenir molta importància per el transport de mercaderies . Ripoll i la seva comarca , amb una important indústria no pot quedar al marge de les polítiques de transport de la UE i mes quant s'està demanat que el FFCC Barcelona- Ripoll - Puigcerdà- Toulouse es potencií com una línia internacional per passatgers i mercaderies.

L'objectiu del llibre Blanc es de assolir un15% de quota modal per ferrocarril ( actualment Espanya esta en e 4% i Suïssa en el 37% ) .Tot això obliga a preveure la intermodalitat - es a dir la connexió ferrocarril / carretera - per fer possible el transport de mercaderies. Les ciutats que disposin de la reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat esmentada tindran una avantatge competitiva respecte a altres zones que no puguin donar aquest servei.

El Pla General de Ripoll no preveu cap zona amplia de reserva ferroviària per fer possible la intermodalitat ferrocarril /carretera ; aquesta mancança obligarà a les indústries de Ripoll i del Ripollès a cercar-ho en altres indrets i això pot originar que aquelles es plantegin traslladar les seves plantes de producció a les zones o ciutats que donin aquest servei.

2. TELECOMUNICACIONS.

Donada la seva importància estratègica s'han de contemplar i planificar per :

• Abastar i donar serveis de telecomunicacions al territori ( que va mes enllà del terme municipal )
•  Ordenar les instal·lacions i evitar la anarquia i el malbaratament de recursos que representa la proliferació i duplicació de infrastructures d'aquesta mena
• Regular els efectes dels camps electromagnètics ( regulació que també s'hauria de estendre als diferents aparells capaços de originar-los - transformadors, línies de alta tensió etc.-) a fi de evitar les situacions de alarma social que s'han originat en altres indrets.
• Disminuir l'impacte paisatgístic i ambiental de les seves infrastructures

El Pla General de Ripoll ha de tenir una especial cura d'aquestes noves tecnologies i els seus efectes si es vol tenir un territori competitiu i de qualitat , per això cal:

• Indicar les possibles zones de situació d'aquest tipus de infrastructures
• Definir les normatives a aplicar.

3. VISIÓ SUPRAMUNICIPAL I COMPLEMENTARIETAT COMARCAL.

El territori de Ripoll i del Ripollès esta situat al Pirineus. Aquesta situació s'ha de veure tan des de les oportunitats com des de les limitacions d'una zona de muntanya. Això vol dir que per una banda s'ha de administrar molt be un territori en el que les planes son escasses i el valor paisatgístic molt important i per l'altre que es necessari donar uns usos a una part del territori que possibilitin la activitat productiva i residencial .

Es necessari veure que fer compatibles els dos enunciats porta a la necessitat de planejaments mes enllà del municipi, com , entre d'altres, a:

Una política de sol industrial a nivell comarcal superant la visió actual en que cada municipi vol disposar del seu polígon encara que això el porti a hipotecar el seu futur.

Davant del la futura potenciació del FFCC, s'ha de preveure una reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat al Ripollès.

Les telecomunicacions es necessari que abastin a tots els municipis i això porta a definir els llocs en que s'han de posar les infrastructures perquè això sigui possible.

Aquesta visió que ha de anar mes enllà del municipi i de la comarca demana la necessitat d'un Pla Territorial - que pot impulsar l'Ajuntament de Ripoll però que hauria de plantejar ,en primera instància, el Consell Comarcal - i que contempli , a mes dels temes anteriors, la necessitat de planificar totes les infrastructures ( comunicacions , sistemes energètics etc.) si realment es vol tenir un territori competitiu que, amb el seu impuls i desenvolupament social i econòmic , sigui capaç de potenciar el poblament tan quantitatiu com qualitatiu de Ripoll i del Ripollès.

Ripoll 30 de setembre de 2002.-

Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella

Pedaços de tercera generació a la C-17 (antiga N-152). Entrada nord de Sant Hispòlit de Voltregà Km 72

(8 de juliol de 2002 )

Una de les idees que van motivar la plataforma el Ripollès Existeix! va ser que els accessos a la comarca havien de fer-se mitjançant projectes racionals i respectuosos amb l'entorn, fugint dels pedaços com els que es fan a la N-152 per intentar fer-nos callar.

Per això i també perquè, com a ciutadans responsables, no podem quedar indiferents davant el malbaratament dels recursos públics, hem vist amb preocupació com, per tercera vegada es modifica el tram de la C-17 ( N-152) a al entrada nord de sant Hipòlit de Voltregà. Aquesta actuació ens fa plantejar les preguntes següents:

Dona la imatge de "Catalunya un país de qualitat" que els projectes s'hagin de fer com a mínim tres vegades ?

Si hi hagués un projecte integral de la C- 17 (N-152) entre Vic i Ripoll- com sempre ha reclamat el Ripollès Existeix!- no s'hages encertat aquest tram a la primera ?

El finançament de la Generalitat es tant gras que ens podem permetre el luxe de pagar tres vegades un mateix projecte ?

Amb els diners malbaratats en aquest tram no s'hagués pogut pagar el projecte executiu de la carretera entre Vic i el Ripollès i que fa 20 anys que es va prometre ?

La seguretat vial també es una responsabilitat del govern de la Generalitat que ha de procurar tenir les carreteres en condicions. Es pot dir que, fins avui, s'ha actuat així en la C-17 (N-152) principalment entre Vic i Ripoll ?

Perquè ens preocupa l'estat d'aquesta via de comunicació, vital pel desenvolupament del Ripollès, volem denunciar una vegada més aquesta política de pedaços amb que s'està actuant a la C-17 i al mateix temps de fer-ho arribar a la opinió publica també demanar a tots els grups del Parlament de Catalunya que s'executi l'acord, près per unanimitat, de fer el projecte executiu de la C-17 (N-152) entre Vic i el Ripollès. Així, fent la feina ben feta, aquesta carretera donarà la imatge de "Catalunya un país de qualitat"

Ripoll 8 de juliol de 2002.-

Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella

El ministre, el tren i Europa

(Abril de 2002)

S'ha de felicitar a les persones que varen fer possible la visita del Ministre de Foment a Osona. Això ha portat que el FFCC internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tor de Carol passi de ser un dels molts expedients anonims a tenir, per al Ministre, una existència real i un recorregut més precís.

Les seves paraules, desitjant llarga vida a aquest ferrocarril, hauran tranquil·litzat a molta gent. No hi han motius per desconfiar-ne i més si es celebra la entrevista que varen demanar els alcaldes i ,aquesta vegada, en surten projectes concrets; però, per sobre de les esperances i les bones intencions hi ha les realitats i aquestes, per als països de la Unió Europea, són les polítiques que es van dissenyant a Brussel·les .

Dins el sistema Europa, Espanya, Catalunya; que una infrastructura estigui present en les estratègies de una u altre instància equival a tenir un "estatus" de primera, de segona o de tercera categoria i , en el cas d'aquesta línia al no trobar-se dins el Llibre Blanc, que marca la estratègia europea de transports amb l'horitzó del 2010, aclareix moltes coses i la situa en un lloc que no està precisament dins els prioritaris.

La trobada de març de la plataforma El Ripollès Existeix va dedicar-se al esmentat llibre Blanc i al FFCC. Es va constatar que no hi han hagut polítiques conjuntes per potenciar aquest mitja de transport. Des de el Vallès Oriental només preocupa la seva funció de "metro" per comunicar-els amb la capital, des de a Osona que arribi doble via fins a Vic i des de el Ripollès i la Cerdanya es veu que el seu caire internacional i l'equilibri del territori hauria de portar les inversions necessàries. No obstant hi ha un factor comú -que el Ministre va recalcar- i aquest és que no hi han diners per fer-ho tot i que el nombre de persones interessades per un servei és determinant per invertir-hi. D'acord amb aquesta lògica insistir que aquest FFCC dona servei a l'àrea metropolitana , la més poblada de Catalunya, és un element molt important per la seva potenciació. L'acord de l'ajuntament de Barcelona de fa unes setmanes donant-li recolzament és una bona noticia, si a mes -, recolzant-se amb el seu "status" internacional i que pot donar servei a tres Estats : Espanya, Andorra i França - l'esmentat Llibre Blanc recullis el ferrocarril transpirenenc, el finançament de la UE faria avançar decididament la seva modernització, de la mateixa manera que els fons europeus varen ser determinant per que la N-152 tingues quatre carrils fins a Vic. Una de les singularitats que distingeix aquest ferrocarril de les desenes de trens regionals i de rodalies, és precisament, el seu caire internacional.

Tornant al Llibre Blanc de la UE sobre transports , quant planteja la necessitat de travessar els Pirineus per la seva part central només parla d'un futur FFCC per Canfranc. S'ha de fer notar que no té massa sentit dir que s'ha de garantir la permeabilitat dels Pirineus, quan es deixen 300 dels 400 km del total de la longitud pirinenca sense connexió ferroviària. També s'ha de preguntar perquè només es tenen en compte les noves infrastructures per estrènyer els lligams amb el resta de Europa, oblidant-se de les que ja existeixen i que fa molt temps varen construir-se per aquest fi. Només com exemple d'aquests lligams europeus, s'ha de dir, que enfront de les dues o tres connexions ferroviàries que es projecten per Espanya, Itàlia actualment ja en disposa de set.

Un altre element a tenir en compte és la data del 21 de juliol del 1929 en la que va fer-se la inauguració de la connexió ferroviària internacional entre Puigcerdà i La Tor de Carol. El vigatà Gay de Montellà va descriure aquest esdeveniment mostrant la importància de la diada i el seu caire de agermanament internacional . L'any 2004 farà 75 anys de la inauguració d'aquest lligam franco-espanyol. La manera de celebrar la efemèrides serà un índex del interès de les institucions i dels ciutadans per el ferrocarril transpirenenc. Si des de ara no es comença a preparar una celebració adient, es corre el risc que quan es pregunti , als ministres francesos i espanyols de torn, sobre aquest tren puguin dir que si no hi han inversions es perquè en altres indrets hi ha més interès

Ripoll abril de 2002.-

Pere Jordi Piella
Coordinador de la plataforma El Ripollès existeix!