(Octubre de 2002 )
En el decurs del darrer mes la premsa s’ha fet reso de tres noticies que, no obstant no afectar directament a Ripoll i al Ripollès, estan relacionades i ,en el futur, poden tenir una incidència important en el desenvolupament de la nostre comarca. Una va donar-la “El 9 Nou” tot titular-la “ Un grup francès es fixa en Manlleu per traslladar mercaderies amb tren” , una altre , extreta de “ El Pais”, deia “ Las fronteras de Irun y La Jonquera se aproximan al colapso” la darrera, aquesta de “ La Vanguardia” informava “El puerto de Barcelona establece un centro logistico en Toulouse”.
Analitzant-les de seguida es veu que tenen el factor comú del ”Llibre Blanc de la Unió Europea sobre el transport en l’horitzó del 2010”. Aquest, i davant de la saturació i dificultats creixents del transport per carretera, aposta decididament per el FFCC ( en el cas de Espanya l’objectiu es assolir que un 15% del transport es faci per ferrocarril davant del escàs 4% actual) . Aquesta fita es relativament baixa si ens fixem que a Suïssa el transport ferroviari representa el 37%.
Davant la impossibilitat de que el FFCC arribi als molls de carrega de totes les empreses, es clar que els camions i el transport automòbil en general s’hauran de encarregar del transport des de les empreses fins les terminals ferroviàries, es a dir seran necessàries unes superfícies importants per fer possible l’intercanvi ferrocarril /automòbil. Les zones o comarques que planifiquin aquest servei, al tenir visió de futur , seran capaces de generar mes progrés i riquesa i per això estaran millor valorades per el mon empresarial. El grup francès que es vol establir a Manlleu aposta decididament per el negoci que veu darrera de la zona ferroviària de intercanvi.
Davant de la línia internacional de FF.CC. Barcelona -Ripoll- Puigcerdà- Paris ,el nou Pla General de Ripoll, parteix de una visió que coincideix amb la que , en passat , tenia la RENFE , es a dir que aquest ferrocarril ha d’anar a menys i que mantenint el que tenim ja n’hi ha prou. Donat que un Pla General ha de planificar el futur fora millor que es fixes amb el que diu la Unió Europea per el ferrocarril i en les apostes estratègiques que ja estan fent entitats tan importants com el Port de Barcelona.
Una de les avantatges que te Ripoll i el Ripollès es precisament tenir una infrastructura tan important com el FFCC. Son contades les comarques que poden dir el mateix. Davant d’aquest fet es poden adoptar dues postures una de passiva , la recolzada per el Pla General , que es conformem en ser només una zona de pas del ferrocarril- similar als pobles per els que hi passa la autopista però que només veuen passar-hi els cotxes- i l’altre - ambiciosa , activa i en visió de futur- es, aprofitant las dinàmiques de la Unió Europea i del Port de Barcelona; preveure una reserva ferroviària perquè les empreses del Ripollès tinguin a prop un centre intermodal ( es així com anomenen la zona per fer l’intercanvi ferrocarril / camió). No disposar d’aquest servei pot originar que , a mes de disminuir els atractius industrials de la comarca, les empreses actualment existents es plantegin traslladar-se a altres indrets que els hi puguin oferir.
També es veritat que aquesta reserva ferroviària no ha de ser precisament a Ripoll , pot ser en un altre poble de la comarca , el Ripollès no disposa de suficients terrenys útils i les distancies no son tan grans com per que tots els pobles puguin tenir tots els serveis. Si es vol un futur sostenible- que sembla que tothom el fixa en la indústria i potenciar també el turisme – cal que es comenci a pensar en compartir infrastructures . Un Pla Territorial , que hauria de impulsar el Consell Comarcal, pot ajudar a evitar que si cada poble ho vol tenir tot al final no es tingui res competitiu i en visió de futur.
En els darrers anys Ripoll i el Ripollès ha disminuït la seva importància estratègica dins el territori ; de estar situada en una de les principals vies de comunicació amb França, la N-152, la seva importancia ha anat passant a una posició secundaria primer amb la construcció de la autopista Barcelona- França i mes tard al construir-se el Túnel del Cadí en lloc del de Tosses. Potenciar el ferrocarril Barcelona-Toulouse i que aquest tingui infrastructures importants al Ripollès pot ajudar a augmentar el potencial econòmic de la comarca i recuperar importancia estratègica . Ho fa el nou Pla General de Ripoll o un futur Pla Territorial del Ripollès?
Per totes aquestes raons i d’altres “El Ripollès Existeix” va decidir , en la seva reunió del passat mes de setembre, presentar al·legacions al Pla General de Ripoll.
Octubre de 2002.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix
Al·legacions presentades al Pla General
(30 de setembre de 2002)
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix del dia 27 de setembre de 2002, presenta les següents al·legacions al Pla general de Ripoll a fi de que es prenguin en consideració.
Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que , des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix.
1. SISTEMES GENERALS .
En el pla presentat a exposició publica no hi ha un document amb les comunicacions ( FFCC ; carreteres etc.) que es troben el terme municipal junt amb els seus enllaços i connexions.
1.1 Encara que sembla que es contempla la doble via de Vic a Ripoll a la C-17 no es veu una connexió racional d'aquesta carretera, amb la Vila. Tampoc es veu clar com s'ha de connectar la C-17 amb les carreteres N-260 ( carretera de Vallfogona) i C-151 per el futur túnel de Sant Bartomeu (carretera de Sant Joan de les Abadesses i Olot). En general i particularment en aquest darrer cas les previsions de sol urbanitzable poden dificultar en gran manera , per no dir impedir, les comunicacions i connexions futures. Difícilment l'enllaç Vic-Olot per Ripoll podrà competir amb el Vic-Olot per el túnel de Bracons quan el mateix pla general de Ripoll posa impediments seriosos per fer viable , en un futur, aquesta connexió.
1.2 El Llibre Blanc de la UE, preveu en l'horitzó de l'any 2010, que el FFCC ha de tornar a tenir molta importància per el transport de mercaderies . Ripoll i la seva comarca , amb una important indústria no pot quedar al marge de les polítiques de transport de la UE i mes quant s'està demanat que el FFCC Barcelona- Ripoll - Puigcerdà- Toulouse es potencií com una línia internacional per passatgers i mercaderies.
L'objectiu del llibre Blanc es de assolir un15% de quota modal per ferrocarril ( actualment Espanya esta en e 4% i Suïssa en el 37% ) .Tot això obliga a preveure la intermodalitat - es a dir la connexió ferrocarril / carretera - per fer possible el transport de mercaderies. Les ciutats que disposin de la reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat esmentada tindran una avantatge competitiva respecte a altres zones que no puguin donar aquest servei.
El Pla General de Ripoll no preveu cap zona amplia de reserva ferroviària per fer possible la intermodalitat ferrocarril /carretera ; aquesta mancança obligarà a les indústries de Ripoll i del Ripollès a cercar-ho en altres indrets i això pot originar que aquelles es plantegin traslladar les seves plantes de producció a les zones o ciutats que donin aquest servei.
2. TELECOMUNICACIONS.
Donada la seva importància estratègica s'han de contemplar i planificar per :
El territori de Ripoll i del Ripollès esta situat al Pirineus. Aquesta situació s'ha de veure tan des de les oportunitats com des de les limitacions d'una zona de muntanya. Això vol dir que per una banda s'ha de administrar molt be un territori en el que les planes son escasses i el valor paisatgístic molt important i per l'altre que es necessari donar uns usos a una part del territori que possibilitin la activitat productiva i residencial .
Es necessari veure que fer compatibles els dos enunciats porta a la necessitat de planejaments mes enllà del municipi, com , entre d'altres, a:
Una política de sol industrial a nivell comarcal superant la visió actual en que cada municipi vol disposar del seu polígon encara que això el porti a hipotecar el seu futur.
Davant del la futura potenciació del FFCC, s'ha de preveure una reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat al Ripollès.
Les telecomunicacions es necessari que abastin a tots els municipis i això porta a definir els llocs en que s'han de posar les infrastructures perquè això sigui possible.
Aquesta visió que ha de anar mes enllà del municipi i de la comarca demana la necessitat d'un Pla Territorial - que pot impulsar l'Ajuntament de Ripoll però que hauria de plantejar ,en primera instància, el Consell Comarcal - i que contempli , a mes dels temes anteriors, la necessitat de planificar totes les infrastructures ( comunicacions , sistemes energètics etc.) si realment es vol tenir un territori competitiu que, amb el seu impuls i desenvolupament social i econòmic , sigui capaç de potenciar el poblament tan quantitatiu com qualitatiu de Ripoll i del Ripollès.
Ripoll 30 de setembre de 2002.-
Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix del dia 27 de setembre de 2002, presenta les següents al·legacions al Pla general de Ripoll a fi de que es prenguin en consideració.
Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que , des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix.
1. SISTEMES GENERALS .
En el pla presentat a exposició publica no hi ha un document amb les comunicacions ( FFCC ; carreteres etc.) que es troben el terme municipal junt amb els seus enllaços i connexions.
1.1 Encara que sembla que es contempla la doble via de Vic a Ripoll a la C-17 no es veu una connexió racional d'aquesta carretera, amb la Vila. Tampoc es veu clar com s'ha de connectar la C-17 amb les carreteres N-260 ( carretera de Vallfogona) i C-151 per el futur túnel de Sant Bartomeu (carretera de Sant Joan de les Abadesses i Olot). En general i particularment en aquest darrer cas les previsions de sol urbanitzable poden dificultar en gran manera , per no dir impedir, les comunicacions i connexions futures. Difícilment l'enllaç Vic-Olot per Ripoll podrà competir amb el Vic-Olot per el túnel de Bracons quan el mateix pla general de Ripoll posa impediments seriosos per fer viable , en un futur, aquesta connexió.
1.2 El Llibre Blanc de la UE, preveu en l'horitzó de l'any 2010, que el FFCC ha de tornar a tenir molta importància per el transport de mercaderies . Ripoll i la seva comarca , amb una important indústria no pot quedar al marge de les polítiques de transport de la UE i mes quant s'està demanat que el FFCC Barcelona- Ripoll - Puigcerdà- Toulouse es potencií com una línia internacional per passatgers i mercaderies.
L'objectiu del llibre Blanc es de assolir un15% de quota modal per ferrocarril ( actualment Espanya esta en e 4% i Suïssa en el 37% ) .Tot això obliga a preveure la intermodalitat - es a dir la connexió ferrocarril / carretera - per fer possible el transport de mercaderies. Les ciutats que disposin de la reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat esmentada tindran una avantatge competitiva respecte a altres zones que no puguin donar aquest servei.
El Pla General de Ripoll no preveu cap zona amplia de reserva ferroviària per fer possible la intermodalitat ferrocarril /carretera ; aquesta mancança obligarà a les indústries de Ripoll i del Ripollès a cercar-ho en altres indrets i això pot originar que aquelles es plantegin traslladar les seves plantes de producció a les zones o ciutats que donin aquest servei.
2. TELECOMUNICACIONS.
Donada la seva importància estratègica s'han de contemplar i planificar per :
- Abastar i donar serveis de telecomunicacions al territori ( que va mes enllà del terme municipal )
- Ordenar les instal·lacions i evitar la anarquia i el malbaratament de recursos que representa la proliferació i duplicació de infrastructures d'aquesta mena
- Regular els efectes dels camps electromagnètics ( regulació que també s'hauria de estendre als diferents aparells capaços de originar-los - transformadors, línies de alta tensió etc.-) a fi de evitar les situacions de alarma social que s'han originat en altres indrets.
- Disminuir l'impacte paisatgístic i ambiental de les seves infrastructures
El Pla General de Ripoll ha de tenir una especial cura d'aquestes noves tecnologies i els seus efectes si es vol tenir un territori competitiu i de qualitat , per això cal:
- Indicar les possibles zones de situació d'aquest tipus de infrastructures
- Definir les normatives a aplicar.
3. VISIÓ SUPRAMUNICIPAL I COMPLEMENTARIETAT COMARCAL.
El territori de Ripoll i del Ripollès esta situat al Pirineus. Aquesta situació s'ha de veure tan des de les oportunitats com des de les limitacions d'una zona de muntanya. Això vol dir que per una banda s'ha de administrar molt be un territori en el que les planes son escasses i el valor paisatgístic molt important i per l'altre que es necessari donar uns usos a una part del territori que possibilitin la activitat productiva i residencial .
Es necessari veure que fer compatibles els dos enunciats porta a la necessitat de planejaments mes enllà del municipi, com , entre d'altres, a:
Una política de sol industrial a nivell comarcal superant la visió actual en que cada municipi vol disposar del seu polígon encara que això el porti a hipotecar el seu futur.
Davant del la futura potenciació del FFCC, s'ha de preveure una reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat al Ripollès.
Les telecomunicacions es necessari que abastin a tots els municipis i això porta a definir els llocs en que s'han de posar les infrastructures perquè això sigui possible.
Aquesta visió que ha de anar mes enllà del municipi i de la comarca demana la necessitat d'un Pla Territorial - que pot impulsar l'Ajuntament de Ripoll però que hauria de plantejar ,en primera instància, el Consell Comarcal - i que contempli , a mes dels temes anteriors, la necessitat de planificar totes les infrastructures ( comunicacions , sistemes energètics etc.) si realment es vol tenir un territori competitiu que, amb el seu impuls i desenvolupament social i econòmic , sigui capaç de potenciar el poblament tan quantitatiu com qualitatiu de Ripoll i del Ripollès.
Ripoll 30 de setembre de 2002.-
Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella
Pedaços de tercera generació a la C-17 (antiga N-152). Entrada nord de Sant Hispòlit de Voltregà Km 72
(8 de juliol de 2002 )
Una de les idees que van motivar la plataforma el Ripollès Existeix! va ser que els accessos a la comarca havien de fer-se mitjançant projectes racionals i respectuosos amb l'entorn, fugint dels pedaços com els que es fan a la N-152 per intentar fer-nos callar.
Per això i també perquè, com a ciutadans responsables, no podem quedar indiferents davant el malbaratament dels recursos públics, hem vist amb preocupació com, per tercera vegada es modifica el tram de la C-17 ( N-152) a al entrada nord de sant Hipòlit de Voltregà. Aquesta actuació ens fa plantejar les preguntes següents:
Dona la imatge de "Catalunya un país de qualitat" que els projectes s'hagin de fer com a mínim tres vegades ?
Si hi hagués un projecte integral de la C- 17 (N-152) entre Vic i Ripoll- com sempre ha reclamat el Ripollès Existeix!- no s'hages encertat aquest tram a la primera ?
El finançament de la Generalitat es tant gras que ens podem permetre el luxe de pagar tres vegades un mateix projecte ?
Amb els diners malbaratats en aquest tram no s'hagués pogut pagar el projecte executiu de la carretera entre Vic i el Ripollès i que fa 20 anys que es va prometre ?
La seguretat vial també es una responsabilitat del govern de la Generalitat que ha de procurar tenir les carreteres en condicions. Es pot dir que, fins avui, s'ha actuat així en la C-17 (N-152) principalment entre Vic i Ripoll ?
Perquè ens preocupa l'estat d'aquesta via de comunicació, vital pel desenvolupament del Ripollès, volem denunciar una vegada més aquesta política de pedaços amb que s'està actuant a la C-17 i al mateix temps de fer-ho arribar a la opinió publica també demanar a tots els grups del Parlament de Catalunya que s'executi l'acord, près per unanimitat, de fer el projecte executiu de la C-17 (N-152) entre Vic i el Ripollès. Així, fent la feina ben feta, aquesta carretera donarà la imatge de "Catalunya un país de qualitat"
Ripoll 8 de juliol de 2002.-
Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella
Una de les idees que van motivar la plataforma el Ripollès Existeix! va ser que els accessos a la comarca havien de fer-se mitjançant projectes racionals i respectuosos amb l'entorn, fugint dels pedaços com els que es fan a la N-152 per intentar fer-nos callar.
Per això i també perquè, com a ciutadans responsables, no podem quedar indiferents davant el malbaratament dels recursos públics, hem vist amb preocupació com, per tercera vegada es modifica el tram de la C-17 ( N-152) a al entrada nord de sant Hipòlit de Voltregà. Aquesta actuació ens fa plantejar les preguntes següents:
Dona la imatge de "Catalunya un país de qualitat" que els projectes s'hagin de fer com a mínim tres vegades ?
Si hi hagués un projecte integral de la C- 17 (N-152) entre Vic i Ripoll- com sempre ha reclamat el Ripollès Existeix!- no s'hages encertat aquest tram a la primera ?
El finançament de la Generalitat es tant gras que ens podem permetre el luxe de pagar tres vegades un mateix projecte ?
Amb els diners malbaratats en aquest tram no s'hagués pogut pagar el projecte executiu de la carretera entre Vic i el Ripollès i que fa 20 anys que es va prometre ?
La seguretat vial també es una responsabilitat del govern de la Generalitat que ha de procurar tenir les carreteres en condicions. Es pot dir que, fins avui, s'ha actuat així en la C-17 (N-152) principalment entre Vic i Ripoll ?
Perquè ens preocupa l'estat d'aquesta via de comunicació, vital pel desenvolupament del Ripollès, volem denunciar una vegada més aquesta política de pedaços amb que s'està actuant a la C-17 i al mateix temps de fer-ho arribar a la opinió publica també demanar a tots els grups del Parlament de Catalunya que s'executi l'acord, près per unanimitat, de fer el projecte executiu de la C-17 (N-152) entre Vic i el Ripollès. Així, fent la feina ben feta, aquesta carretera donarà la imatge de "Catalunya un país de qualitat"
Ripoll 8 de juliol de 2002.-
Per la Plataforma el Ripollès Existeix!
Pere J. Piella
Subscriure's a:
Missatges (Atom)