( Abril de 2004 )
Publicat a El 9 Nou (Osona-Ripollès) el dilluns, dia 16 d’abril de 2004.
Finalment la solució que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha donat a la comunicació Vic-Olot ha estat una reformulació del projecte de túnel de Bracons. Una solució que suposa un nou error, per solucionar un error projectual de l’anterior govern convergent i que volia esmenar un primer primer error de planejament, no haver optat per l’anomenada solució nord en les diferents alternatives que hi havia de traçat de l’Eix Transversal.
Però més enllà de tot això, des de la Plataforma ciudadana El Ripollès Existeix fem una pregunta: ara és l’hora de les comunicacions del Ripollès? O dit d’una altra manera, el desdoblament de la carretera C-17 entre Vic i Ripoll és ara l’actuació prioritària de l’actual govern de la Generalitat a la zona? És ara el torn de la sempre ajornada millora de les comunicacions del Ripollès, tant per carretera com per ferrocarril?
Sembla que els calendaris de les obres de millora del ferrocarril segueixen el curs previst. També es diu que s’està treballant en un primer estudi de desdoblament del tram de la C-17 entre Vic i Ripoll.
Però el Ripollès viu sota la sensació que no li arriba mai el torn d’una actuació seriosa i integral sobre les sevescomunicacions estratègiques. Des de 1982 s’han anat fent promeses, però mai concretades en realitats, amb un calendari que es compleixi. Unes actuacions que incideixin molt principalment sobre l’eix vertical Barcelona-Puigcerdà, però alhora en l’eix transversal Berga-Ripoll-Olot. El Ripollès Existeix continua reclamant compromisos ferms, projectes racionals i respetuosos amb l’entorn, amb un calendari concret, no sols bones paraules i promeses.
En aquest sentit, en la darrera reunió de la Plataforma El Ripollès existeix es va proposar que des del Consell Comarcal del Ripollès es formés una comissió, que fes el seguiment de tot el conjunt d’obres promeses i programades, tant de la carretera C-17 com pel ferrocarril.
Aquesta comissió hauria, de manera periòdica informar al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis de cada actuació proposada, anunciada o programada. Hem de ser conscients que els terminis per la realització de una infrastructura poden arribar a ser de deu anys i si no es fa un seguiment, aquestes obres es poden allargar considerablement.
Una comissió d’aquest caràcter hauria de treballar sobre elcalendari que tenen previst les diferents administracions(Generalitat, Ministeri de Foment i RENFE) i, alhora, perseguir que els projectes concrets siguin racionals i respectuosos amb l’entorn. Un exemple: cal seguir amb atenció el tractament que hi haurà a la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès, ja que feia que l’eix Vic-Ripoll fos secundari en relació al ramal en direcció al túnel de Bracons.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix
Comissió seguiment obres C-17
(Març de 2004 )
Sra. Josefina del Pozo
Presidenta del Consell Comarcal del Ripollès
C/ Progrés
17500 RIPOLL
Assumpte: Comunicació Vic- Ripollès.
Distingida senyora :
En la reunió de !El Ripollès Existeix¡ del proppassat dia 26 es va parlar , entre altres temes, de la comunicació entre Vic i el Ripollès per carretera. La pregunta que es varen fer els assistents era si aquesta vegada i deprés d'haver decidit el govern Català la comunicació Vic-Olot pel túnel de Bracons, la comunicació Vic- Ripollès per la C-17 esdevindria prioritaria i si era el torn de plantejar seriosament les comunicacions de la nostre comarca.
El que planava en aquesta reunió era la inquietud de que no acaba de arribar el torn de executar d'una manera integral i seriosa les comunicacions estratègiques pel Ripollès dins el sistema de comunicacions de Catalunya, i que es l'hora de demanar, desprès de les promeses que s'han anat fent des de l'any 82, compromisos ferms i prou promeses . Els temes de Toses/Cadí i Bracons varen sortir reiteradament en la conversa.
Tots els assistents varen estar d'acord en adreçar-se al CC del Ripollès tot suggerint que contempli la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la C-17, que , de una manera periòdica ,informi al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis per deixar totalment en condicions aquesta comunicació. Hem de ser conscients que els termini per la realització de una infrastructura pot arribar a ser de 10 anys i si no es fa un seguiment es pot allargar considerablement.
Al nostre entendre aquesta comissió hauria de treballar sobre el calendari que te previst la Generalitat i fer l'esmentat seguiment d'acord amb el mateix. També creiem que hauria de perseguir projectes racionals i respectuosos amb l'entorn. Sobre aquest darrer punt hi havia inquietud de si s'havia modificat el projecta de la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès
Agraint les seves atencions volem desitjant-li mots encerts en la seva gestió al front del Consell Comarcal.
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de ! El Ripollès Existeix¡
Sra. Josefina del Pozo
Presidenta del Consell Comarcal del Ripollès
C/ Progrés
17500 RIPOLL
Assumpte: Comunicació Vic- Ripollès.
Distingida senyora :
En la reunió de !El Ripollès Existeix¡ del proppassat dia 26 es va parlar , entre altres temes, de la comunicació entre Vic i el Ripollès per carretera. La pregunta que es varen fer els assistents era si aquesta vegada i deprés d'haver decidit el govern Català la comunicació Vic-Olot pel túnel de Bracons, la comunicació Vic- Ripollès per la C-17 esdevindria prioritaria i si era el torn de plantejar seriosament les comunicacions de la nostre comarca.
El que planava en aquesta reunió era la inquietud de que no acaba de arribar el torn de executar d'una manera integral i seriosa les comunicacions estratègiques pel Ripollès dins el sistema de comunicacions de Catalunya, i que es l'hora de demanar, desprès de les promeses que s'han anat fent des de l'any 82, compromisos ferms i prou promeses . Els temes de Toses/Cadí i Bracons varen sortir reiteradament en la conversa.
Tots els assistents varen estar d'acord en adreçar-se al CC del Ripollès tot suggerint que contempli la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la C-17, que , de una manera periòdica ,informi al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis per deixar totalment en condicions aquesta comunicació. Hem de ser conscients que els termini per la realització de una infrastructura pot arribar a ser de 10 anys i si no es fa un seguiment es pot allargar considerablement.
Al nostre entendre aquesta comissió hauria de treballar sobre el calendari que te previst la Generalitat i fer l'esmentat seguiment d'acord amb el mateix. També creiem que hauria de perseguir projectes racionals i respectuosos amb l'entorn. Sobre aquest darrer punt hi havia inquietud de si s'havia modificat el projecta de la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès
Agraint les seves atencions volem desitjant-li mots encerts en la seva gestió al front del Consell Comarcal.
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de ! El Ripollès Existeix¡
Esl dèficits en telecomunicacions
(Gener de 2004 )
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)