( Maig de 2005 )
Més enllà de la consideració política que es faci de la celebracions dels centenari o setanta cinc aniversari de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol (amb l'anecdòtica presència del ministre de Defensa José Bono), cal continuar molt atents a la planificació ferroviària estatal.
En un dels dominicals del diari El Pais, fa unes setmanes, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia un plànol que detallava el pla estratègic d'infraestructuras i transport de la xarxa ferroviària pel 2020.
Una lectura atenta del que quedava reflexat en el plànol donava peu a preocupació: Les comunicacions ferroviàries amb França que constaven en aquesta previsió eren tres: Per Irún, per Osca i Canfranc (una línia actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querolno apareixia per enlloc.
Un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes de celebració de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tor de Querol, es constata novament que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors estatals de la xarxes de transport.
Els alcaldes, en la propera reunió que tindran amb el Ministeri de Foment, hauran de inquirir sobre quins plans hi ha per a aquest nostre ferrocarril internacional.
Quan una euregió avança en la seva configuració com és el cas, cal que les administracions públiques facin plans estratègics, especialment en el tema de les comunicacions.
Les peticions que des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s'han estat fent en els darrers anys continuen tenint una total vigència.
Cal que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Tant difícil és indicar en la pàgina web de RENFE aquesta situació! Tan difícil és indicar que pots anar de Barcelona a París per Tolosa de Llenguadoc!
Almenys fins a Ripoll, la línia ferroviària hauria d'estar inclosa dins del servei de Rodalies, amb el que això significa d'augment de la freqüència de pas, de manera que esdevingui com un metro regional. S'ha continuar amb una velocitat i servei que fa molts anys que no ha canviat i, al contrari, a vegades, ha disminuït!
Cal que les inversions previstes i en marxa a la línia ferroviària continuïn i que la via tingui l'equipament tècnic que correspon a les seves característiques.
La ministra de Foment asseverava en l'entrevista que acompanyava el plànol objecte de la nostra atenció, que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas i dificílment s'assolirà.
La contraoferta que esperem és que la línia ferroviària internacional Barcelona-Puigcerdà tingui els estàndars actuals d'una via ferroviària tradicional.
Assolint aquesta situació la millora de les comunicacions de les comarques catalanes d'Osona, Ripollès i Cerdanya, haurien fet un salt important. S'hauria assolit un nivell decent.
La línia internacional Barcelona-La Tour de Querolha de tenir un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional moderna.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Encreuament C-17 amb la C-37 (túnel de Bracons) a les Masies de Voltregà
( Maig de 2005 )
Distingida senyora:
La darrera reunió de El Ripollès Existeix va acordar fer-li arribar les següents consideracions :
El mes d’abril de 2001 la Plataforma El Ripollès Existeix – desprès de analitzar la proposta que laGeneralitat feia per la C- 17 en el terme municipal de Masies de Voltregà -va adreçar-se ales institucions i a la opinió publica demanant quees fes un projecte mes racionaldel’encreuament de la C-17 amb la C-37 ( Túnel de Bracons ) a fi de que la carretera Vic – Ripoll(C-17 ) continues essent una via preferent. Segons es vainformar mes tard a les diferents institucions del Ripollès i Osonaes va tenir en conte aquesta observació i l’esmentat encreuament va ser redisenyatsegons els criteris esmentats.
Coneixedors que el disseny d’aquestencreuament es troba dins el Projecte Constructiu C-17: Millora generalvariant de Masies de Voltregà carretera C-37 ( PK 148+160) a la carretera C-17( PK 75+152) Tram: Manlleu – Les Masies de Voltregà . Clau NB .01011 de data abril de 2004 i que aquestprojecte es vol treure a concurs properament per començar la seva construcció, El Ripollès Existeix va analitzar aquest projecte.
Desprès d’una primera interpretaciódel’esmentat encreuamentli vol fer arribar les següents consideracions:
S’ha de valorar positivament que en el Projecte constructiu esmentat , la C- 17 te el caràcter preferent que es mereix i que s’havia demanat.
Preocupa , per la seguretat vial d’aquest encreuament, que l’enllaç Nº 2 connexió Vic de la C-37 es faci per un tercer carril per l’esquerra ( carril de màxima velocitat) . Aquest dissenys podria donar lloc a accidents.
La connexió de la C-37 per incorporar-se a la C-17 direcció Vic es fa per un tercer carril pel costat esquerra del sentit de circulació ; això obligarà als vehicles lents a creuar dos carrils de circulació.
Segons la nostre opinió el disseny actual de l’esmentat encreuament te mancances respecte a la seguretat vial que caldria subsanar a fi de reduiral mínim les probabilitats d’accident.
Donat que el Consell Comarcal que vostè presideix temolts mes mitjans per fer un anàlisi mes acurat d’aquest encreuament, li demanen que si els seus tècnics arriben a conclusionssemblants , faci les gestions necessàries davant de la Generalitat de Catalunya a fi de optimitzar la seguretat vial d’aquest indret .
Ripollès 22 de maig de 2005.-
Atentament
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix
Distingida senyora:
La darrera reunió de El Ripollès Existeix va acordar fer-li arribar les següents consideracions :
El mes d’abril de 2001 la Plataforma El Ripollès Existeix – desprès de analitzar la proposta que laGeneralitat feia per la C- 17 en el terme municipal de Masies de Voltregà -va adreçar-se ales institucions i a la opinió publica demanant quees fes un projecte mes racionaldel’encreuament de la C-17 amb la C-37 ( Túnel de Bracons ) a fi de que la carretera Vic – Ripoll(C-17 ) continues essent una via preferent. Segons es vainformar mes tard a les diferents institucions del Ripollès i Osonaes va tenir en conte aquesta observació i l’esmentat encreuament va ser redisenyatsegons els criteris esmentats.
Coneixedors que el disseny d’aquestencreuament es troba dins el Projecte Constructiu C-17: Millora generalvariant de Masies de Voltregà carretera C-37 ( PK 148+160) a la carretera C-17( PK 75+152) Tram: Manlleu – Les Masies de Voltregà . Clau NB .01011 de data abril de 2004 i que aquestprojecte es vol treure a concurs properament per començar la seva construcció, El Ripollès Existeix va analitzar aquest projecte.
Desprès d’una primera interpretaciódel’esmentat encreuamentli vol fer arribar les següents consideracions:
S’ha de valorar positivament que en el Projecte constructiu esmentat , la C- 17 te el caràcter preferent que es mereix i que s’havia demanat.
Preocupa , per la seguretat vial d’aquest encreuament, que l’enllaç Nº 2 connexió Vic de la C-37 es faci per un tercer carril per l’esquerra ( carril de màxima velocitat) . Aquest dissenys podria donar lloc a accidents.
La connexió de la C-37 per incorporar-se a la C-17 direcció Vic es fa per un tercer carril pel costat esquerra del sentit de circulació ; això obligarà als vehicles lents a creuar dos carrils de circulació.
Segons la nostre opinió el disseny actual de l’esmentat encreuament te mancances respecte a la seguretat vial que caldria subsanar a fi de reduiral mínim les probabilitats d’accident.
Donat que el Consell Comarcal que vostè presideix temolts mes mitjans per fer un anàlisi mes acurat d’aquest encreuament, li demanen que si els seus tècnics arriben a conclusionssemblants , faci les gestions necessàries davant de la Generalitat de Catalunya a fi de optimitzar la seguretat vial d’aquest indret .
Ripollès 22 de maig de 2005.-
Atentament
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix
Participació en el POUM de Ripoll
( 8 de maig de 2005 )
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix del dia 22 d’abril de 2005 , i amb la voluntat de participar a la revisió del POUM de Ripoll fa les següents observacions a fi de que es prenguin en consideració.
Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que , des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix.
1. SISTEMES GENERALS .
En POUM ha de contemplar les comunicacions ( FFCC ; carreteres etc.) que es troben elterme municipal juntamb elsseus enllaços i connexions.
1.2 Ladoble via de Vic a Ripoll a la C-17 ha de tenir una connexió racional d’aquesta carretera, amb el sistema viari de la Vila. També s’ha de contemplarla connexió del laC-17 amb les carreteresN-260 ( carretera de Vallfogona) i C-151 per el futur túnel de Sant Bartomeu (carretera de Sant Joan de les Abadesses i Olot). En general i particularment en aquest darrer cas les previsions de sol urbanitzable poden dificultar en gran manera , per no dir impedir,les comunicacions i connexions futures. Difícilment l’enllaç Vic-Olot per Ripoll podrà competir amb el Vic-Olot per el túnel de Bracons si el POUM deRipoll posa impediments seriososper fer viable , el un futur, aquesta connexió.
1.3 El Llibre Blanc de la UE, preveu en l’horitzó de l’any 2010, que el FFCC ha de tornar a tenir molta importància per el transport de mercaderies . Ripoll i la seva comarca , amb una important indústria no pot quedar al marge de les polítiques de transport de la UE i mes quant s’està demanat que el FFCC Barcelona- Ripoll – Puigcerdà- Toulouse- Parises potencií com una línia internacional per passatgers i mercaderies.
L’objectiu del llibre Blanc es de assolir un15% de quota modal per ferrocarril ( actualment Espanya esta en e 4% i Suïssa en el 37% ) .Tot això obliga a preveure la intermodalitat - es a dir la connexió ferrocarril / carretera – per fer possible el transport de mercaderies. Les ciutats que disposin de la reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat esmentada tindran una avantatge competitiva respecte a altres zones que no puguin donar aquest servei.
El Pla General de Ripoll o en el seu defecte un Pla Territorial Comarcal ha de preveure una zona de reserva ferroviària per fer possible la intermodalitat ferrocarril /carretera i evitar així queles indústries de Ripoll i del Ripollès hagin de cercar-hoen altres indrets ; això pot originar que aquelles es plantegin traslladar les seves plantes de producció a les zones o ciutats que donaranaquestservei.
2. TELECOMUNICACIONS.Donada la seva importància estratègica s’han de contemplar i planificar per :
Abastar i donar serveis de telecomunicacions alterritori ( que va mes enllà del terme municipal )
Ordenar lesinstal·lacionsi evitar la anarquia i el malbaratament de recursosque representa la proliferació i duplicació de infrastructures d’aquesta mena
Regular els efectes dels camps electromagnètics ( regulació que també s’hauria de estendre als diferents aparells capaços de originar-los – transformadors, línies de alta tensió etc.-) a fi deevitar la situacions de alarma social que s’han originat en altres indrets.
Disminuir l’impacte paisatgístic i ambiental de les seves infrastructures
El POUM de Ripoll ha de tenir una especial cura d’aquestes noves tecnologies i els seus efectes si es vol tenir un territori competitiu i de qualitat , per això cal:
Indicarles possibles zones de situació d’aquest tipus de infrastructures
Definir les normatives a aplicar.
3. VISIO SUPRAMUNICIPAL I COMPLEMENTARIETAT COMARCAL.
El territori de Ripoll i del Ripollès esta situatal Pirineus. Aquesta situació s’ha de veuretan des de les oportunitats com des deles limitacions d’una zona de muntanya. Aixòvol dir que per una banda s’ha de administrar molt be unterritori en el que les planes son escasses i el valor paisatgístic molt important i per l’altre que es necessari donaruns usos a una part del territori que possibilitin la activitat productiva i residencial .
Es necessari veure que fer compatibles els dos enunciats porta ala necessitat de planejaments mes enllà del municipi, com , entre d’altres, a:
Una política de sol industrial a nivell comarcal superant la visió actual en que cada municipi voldisposar del seu polígon encara que això el portia hipotecar el seu futur.
Davant del la futura potenciació del FFCC, s’ha de preveure una reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat al Ripollès.
Les telecomunicacions es necessari que abastin a tots els municipis i això porta a definir els llocs en que s’han de posar les infrastructures perquè això sigui possible.
Aquesta visió que ha de anar mes enllà del municipi i de la comarca demanala necessitat d’un Pla Territorial - que pot impulsar l’Ajuntament de Ripoll però quehauria de plantejar ,en primera instància, el Consell Comarcal – i que contempli , a mes dels temes anteriors,la necessitat de planificar totes les infrastructures ( comunicacions , sistemes energètics etc.) si realment es vol tenir un territori competitiu que, amb el seuimpuls i desenvolupamentsocial i econòmic , sigui capaç de potenciar el poblament tan quantitatiu com qualitatiu de Ripoll i del Ripollès.
4. RECUPERACIO DE INSTALACIONS INDUSTRIALS TANCADES.
Conèixer i inventariar les naus i zones industrials tancades i fora d’us per integrar-les dins la planificació de les zones industrials, ajudaria a definir molt mes be una política de sol i instal·lacions industrials dins una política industrial sostenible sota les idees de recuperar i reutilitzar aquest actius del territori.
Aquest inventari també hauria de donar informació de les instalacions hidràuliques i del seu us actual.
5. ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL .
La contribució de Ripoll a la industrialització de Catalunya encara es mostra amb un conjunt de elements arquitectònics i tècnics ( p.e. xemeneies, canals etc.) que cal inventariar i protegir . Aquest patrimoni com un element de la Arqueologia Industrial es un element diferenciador i alhora pot ser un motiu d’atracció de la vila.
Ripoll 8 de maig de 2005.-
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix del dia 22 d’abril de 2005 , i amb la voluntat de participar a la revisió del POUM de Ripoll fa les següents observacions a fi de que es prenguin en consideració.
Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que , des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix.
1. SISTEMES GENERALS .
En POUM ha de contemplar les comunicacions ( FFCC ; carreteres etc.) que es troben elterme municipal juntamb elsseus enllaços i connexions.
1.2 Ladoble via de Vic a Ripoll a la C-17 ha de tenir una connexió racional d’aquesta carretera, amb el sistema viari de la Vila. També s’ha de contemplarla connexió del laC-17 amb les carreteresN-260 ( carretera de Vallfogona) i C-151 per el futur túnel de Sant Bartomeu (carretera de Sant Joan de les Abadesses i Olot). En general i particularment en aquest darrer cas les previsions de sol urbanitzable poden dificultar en gran manera , per no dir impedir,les comunicacions i connexions futures. Difícilment l’enllaç Vic-Olot per Ripoll podrà competir amb el Vic-Olot per el túnel de Bracons si el POUM deRipoll posa impediments seriososper fer viable , el un futur, aquesta connexió.
1.3 El Llibre Blanc de la UE, preveu en l’horitzó de l’any 2010, que el FFCC ha de tornar a tenir molta importància per el transport de mercaderies . Ripoll i la seva comarca , amb una important indústria no pot quedar al marge de les polítiques de transport de la UE i mes quant s’està demanat que el FFCC Barcelona- Ripoll – Puigcerdà- Toulouse- Parises potencií com una línia internacional per passatgers i mercaderies.
L’objectiu del llibre Blanc es de assolir un15% de quota modal per ferrocarril ( actualment Espanya esta en e 4% i Suïssa en el 37% ) .Tot això obliga a preveure la intermodalitat - es a dir la connexió ferrocarril / carretera – per fer possible el transport de mercaderies. Les ciutats que disposin de la reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat esmentada tindran una avantatge competitiva respecte a altres zones que no puguin donar aquest servei.
El Pla General de Ripoll o en el seu defecte un Pla Territorial Comarcal ha de preveure una zona de reserva ferroviària per fer possible la intermodalitat ferrocarril /carretera i evitar així queles indústries de Ripoll i del Ripollès hagin de cercar-hoen altres indrets ; això pot originar que aquelles es plantegin traslladar les seves plantes de producció a les zones o ciutats que donaranaquestservei.
2. TELECOMUNICACIONS.Donada la seva importància estratègica s’han de contemplar i planificar per :
Abastar i donar serveis de telecomunicacions alterritori ( que va mes enllà del terme municipal )
Ordenar lesinstal·lacionsi evitar la anarquia i el malbaratament de recursosque representa la proliferació i duplicació de infrastructures d’aquesta mena
Regular els efectes dels camps electromagnètics ( regulació que també s’hauria de estendre als diferents aparells capaços de originar-los – transformadors, línies de alta tensió etc.-) a fi deevitar la situacions de alarma social que s’han originat en altres indrets.
Disminuir l’impacte paisatgístic i ambiental de les seves infrastructures
El POUM de Ripoll ha de tenir una especial cura d’aquestes noves tecnologies i els seus efectes si es vol tenir un territori competitiu i de qualitat , per això cal:
Indicarles possibles zones de situació d’aquest tipus de infrastructures
Definir les normatives a aplicar.
3. VISIO SUPRAMUNICIPAL I COMPLEMENTARIETAT COMARCAL.
El territori de Ripoll i del Ripollès esta situatal Pirineus. Aquesta situació s’ha de veuretan des de les oportunitats com des deles limitacions d’una zona de muntanya. Aixòvol dir que per una banda s’ha de administrar molt be unterritori en el que les planes son escasses i el valor paisatgístic molt important i per l’altre que es necessari donaruns usos a una part del territori que possibilitin la activitat productiva i residencial .
Es necessari veure que fer compatibles els dos enunciats porta ala necessitat de planejaments mes enllà del municipi, com , entre d’altres, a:
Una política de sol industrial a nivell comarcal superant la visió actual en que cada municipi voldisposar del seu polígon encara que això el portia hipotecar el seu futur.
Davant del la futura potenciació del FFCC, s’ha de preveure una reserva ferroviària que faci possible la intermodalitat al Ripollès.
Les telecomunicacions es necessari que abastin a tots els municipis i això porta a definir els llocs en que s’han de posar les infrastructures perquè això sigui possible.
Aquesta visió que ha de anar mes enllà del municipi i de la comarca demanala necessitat d’un Pla Territorial - que pot impulsar l’Ajuntament de Ripoll però quehauria de plantejar ,en primera instància, el Consell Comarcal – i que contempli , a mes dels temes anteriors,la necessitat de planificar totes les infrastructures ( comunicacions , sistemes energètics etc.) si realment es vol tenir un territori competitiu que, amb el seuimpuls i desenvolupamentsocial i econòmic , sigui capaç de potenciar el poblament tan quantitatiu com qualitatiu de Ripoll i del Ripollès.
4. RECUPERACIO DE INSTALACIONS INDUSTRIALS TANCADES.
Conèixer i inventariar les naus i zones industrials tancades i fora d’us per integrar-les dins la planificació de les zones industrials, ajudaria a definir molt mes be una política de sol i instal·lacions industrials dins una política industrial sostenible sota les idees de recuperar i reutilitzar aquest actius del territori.
Aquest inventari també hauria de donar informació de les instalacions hidràuliques i del seu us actual.
5. ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL .
La contribució de Ripoll a la industrialització de Catalunya encara es mostra amb un conjunt de elements arquitectònics i tècnics ( p.e. xemeneies, canals etc.) que cal inventariar i protegir . Aquest patrimoni com un element de la Arqueologia Industrial es un element diferenciador i alhora pot ser un motiu d’atracció de la vila.
Ripoll 8 de maig de 2005.-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)