(21 de novembre de 2001, Puigcerdà)
Més de setanta persones i els alcaldes de Puigcerdà, Ripoll i Ribes de Freser i els presidents dels consell comarcals de la Cerdanya i el Ripollès varen participar ahir per la nit, divendres, dia 16 de novembre de 2001, al Museu Cerdà de Puigcerdà, a la presentació del manifest Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès .
Aquest manifest, que enllaça amb iniciatives anteriors (especialment la reunió celebrada el 29 de juny de 1980), reclama una millora, amb actuacions molt concretes, de les comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions d aquestes dues comarques.
La taula d aquest acte fou presidit per l escriptor Joan Obiols; l alcalde de Puigcerdà, Joan Carretero; el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous; l alcalde de Ribes de Freser, Pere Vigo; el president del Consell Comarcal del Ripollès, Jaume Vilarrasa; el portaveu de Grup d Opinió de la Cerdanya Àngel Jove; i el portaveu de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, Pere Jordi Piella. També hi era present Eudald Casadesús, alcalde de Ripoll.
Aquest manifest ha estat promogut per la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, el Grup d Opinió de la Cerdanya, la Unió de Pagesos de la Cerdanya, Resistència Ceretana, Institut d Estudis Ceretans i la Federació d Associacions de Veïns de Ripoll.
Manifest
RAONS QUE EQUILIBREN LA CERDANYA I EL RIPOLLÈS
El 29 de juny de 1980, ara fa més de 20 anys, un centenar d alcaldes de comarques interiors de Catalunya, varen reunir-se a la Vila de Puigcerdà per aprovar un manifest reclamant la millora dels equipaments i comunicacions dels seus municipis a fi de reduir els desequilibris territorials de Catalunya.
Les comunicacions per carretera i per FFCC que varen merèixer una especial atenció foren: Les carreteres N-152 i C-1313.
El FFCC internacional Barcelona- Puigcerdà.
L'Eix Pirinenc.
Després de més de vint anys d aquesta assemblea, la millora de les carreteres catalanes és considerable i en projectes ferroviaris, principalment el tren l alta velocitat AVE, s han previst inversions quasi bilionàries.
No obstant això i respecte a les comunicacions per carreteres; la N-152 (actualment la C-17), entre Vic i Puigcerdà no té les característiques que la societat actual demana i necessita. La C-1313 té trams absolutament obsolets per les característiques de la circulació que sosté, mentre l Eix Pirinenc no disposa encara d una programació fiable i concreta, ni es veu cap voluntat per tirar-lo endavant.
El FFCC internacional Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol, no ha merescut, durant aquests vint anys, cap atenció de millora, veient-se, en molts trams obligat a circular a 30km/hora, al mateix temps que la seva categoria de circuit internacional pràcticament ja no s esmenta en les ofertes ferroviàries per internet.
A totes les mancances assenyalades, cal afegir-hi actualment les dificultats per disposar, al Pirineu en general, i en aquestes zones en particular, de les telecomunicacions que exigeix la nostra societat.
El propassat 20 de febrer el Ple del Senat va aprovar per unanimitat una moció perquè es comencin les obres del túnel de Toses l any 2007. Aquest túnel es fonamental per la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya, per donar un impuls decisiu a l Eix Pirinec i també perquè els habitants de la Cerdanya tinguin la llibertat de poder accedir a la seva comarca sense l obligació d haver de pagar peatge. Aquesta infraestructura representa també la inversió més important que, en molts anys, es pugui fer entre el Ripollès i la Cerdanya.
S ha de felicitar als promotors d aquesta iniciativa que és molt important per les comunicacions dels Pirineus. No obstant s ha d intentar treure el millor partit d aquesta inversió, optimitzant-la perquè serveixi per resoldre, definitivament i en tots sentits, una de les comunicacions bàsiques amb els Pirineus i França.
Es per això que els sotasignants, institucions i organitzacions ciutadanes, que es veuran afectades per aquesta important infraestructura, tenim el dret de participar i opinar, (tal com mana l'Art. 23.1 de la Constitució), a fi de que es tregui el màxim rendiment de la important inversió que representarà aquesta actuació viària.
Es per tot això que subscrivim el següent
Manifest:
1er. Davant de la important inversió que representarà la construcció del túnel de Toses és necessari que es contempli , també aquest equipament, dins d un projecte global per comunicar, tant per carretera com per FFCC, la Cerdanya amb el Ripollès i Osona.
2er. S ha de fer amb els criteris mediambientals i de respecte al paisatge que ha de tenir qualsevol obra que es faci en un lloc on el paisatge sigui un bé afegit.
3er. Aquest projecte global ha de portar al desdoblament de la C-17 (N-152) fins al Ripollès.
4er. Ha d aconseguir que el túnel de Toses tingui la doble funció de facilitar l accés a la Cerdanya tant per carretera com per FFCC.
La millora i economia que representarà que el túnel de Toses pugui ser utilitzat tant pels automòbils com pel FFCC, ha de facilitar el projecte que pretén que aquest FFCC comuniqui Barcelona i Toulouse amb el principat d Andorra.
Novembre de 2001.-
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Pere Jordi Piella i Vilaregut
Grup d Opinió de la Cerdanya
Josep Tallafero i Coll
Unió de Pagesos-Cerdanya
Juan Bagaria
Resistència Ceretana
Albert Pons
Institut d Estudis Ceretans
Joan Mateu
Federació d Associacions de Veïns de Ripoll
Fina Guix
Vic - Ripoll - Puigcerdà i el tren
(6 de novembre de 2001)
La línia Barcelona-La Tour de Carol és l única via ferroviària internacional espanyola que no apareix en la informació distribuïda per RENFE mitjançant fulletons i la seva web. I malgrat la manca d informació aquesta connexió en tren entre París, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona és utilitzada, com a sistema de comunicació, per bastants viatgers.
És una constatació que sobta davant el tractament que rep la mateixa línia, amb total normalitat i sense magnificiències, per part de la SNCF francesa. En canvi la línia de Canfranc, que fa desenes d anys que no funciona a causa d'un pont trencat a França, encara consta com a connexió internacional, segons la web de RENFE.
Però aquesta no és pas l'única crítica a fer a la situació d'aquesta línia ferroviària tant important per Osona, el Ripollès i la Cerdanya. Estem davant una via fèrria que s'està, literalment, deixant morir. Els darrers anuncis d'inversions no ens han d enganyar. Estem molt lluny de les necessitats d'inversió i modernització, amb dobles vies on sigui fàcil fer-les. I estem, qüestió més preocupant encara, lluny de la inversió que cal fer per mantenir simplement el servei en unes condicions segures i dignes.
Resulta desesperant veure que quan es parla de grans inversions ferroviàries, de TGV i de soterraments de línia fèrria a moltes ciutats, es deixa morir un sistema de comunicació que exerceix un paper molt important com a mitjà de transport bàsic per a una part de Catalunya.
Els membres de la plataforma ciutadana El Ripollès existeix! (i les iniciatives semblants que hi ha a la Cerdanya) que reivindiquem una millora global de les nostres comunicacions, tenim cada cop més preocupació pel mitjà de transport ferroviari, que considerem un sistema de transport primordial en el marc d'una política de reequilibri territorial a Catalunya. Per això veiem la necessitat de construir un túnel, a Toses, que comuniqui fàcilment el Ripollès i la Cerdanya, amb la possibilitat que tingui doble ús, automobilístic i pel tren.
L'Ajuntament de Vic, però, no ha estat fins ara un bon valedor en la ja llarga lluita que s'ha fet per mantenir la línia de tren Barcelona-La Tour de Carol. En aquest cas, com tantes vegades ha fet Vic (i resulta dur dir-ho quan es té present el debat sobre la capitalitat i la divisió territorial de Catalunya) continua amb una visió egoista i de vol curt. Ser capital d'un territori vol dir liderar les reivindicacions del seu entorn. Vic s'ha preocupat per aconseguir el soterrament i per a formar part de les zones de tarifa única integrada metropolitana, però molt poc per les necessitats de comunicació ferroviària de Manlleu, Torelló, Ripoll, Ribes de Freser o Puigcerdà. No és el mateix tenir un tren de rodalies que una línia internacional, que pot accedir a ajudes europees.
Les reivindicacions a fer son clares: Que RENFE informi (és molt senzill!) del caràcter de connexió internacional que té aquest traçat ferroviari amb França, Tolosa i Paris; que es realitzin les inversions milionàries que aquesta línia necessita i mereix, per tal de potenciar-la; i que, finalment, s'estudií la proposa d un nou túnel de Toses per a ús mixt (ferroviari i automobilístic). I fins hi tot, no seria millor cedir la gestió d aquesta línia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya?
La línia fèrria Barcelona-La Tour de Carol mereix una inversió comparable a la que s està fent a altres punts del territori en quant a sistemes ferroviaris i altres mitjans de comunicació. El futur d Osona, el Ripollès i la Cerdanya té també una reivindicació molt clara i pendent en el transport ferroviari.
La línia Barcelona-La Tour de Carol és l única via ferroviària internacional espanyola que no apareix en la informació distribuïda per RENFE mitjançant fulletons i la seva web. I malgrat la manca d informació aquesta connexió en tren entre París, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona és utilitzada, com a sistema de comunicació, per bastants viatgers.
És una constatació que sobta davant el tractament que rep la mateixa línia, amb total normalitat i sense magnificiències, per part de la SNCF francesa. En canvi la línia de Canfranc, que fa desenes d anys que no funciona a causa d'un pont trencat a França, encara consta com a connexió internacional, segons la web de RENFE.
Però aquesta no és pas l'única crítica a fer a la situació d'aquesta línia ferroviària tant important per Osona, el Ripollès i la Cerdanya. Estem davant una via fèrria que s'està, literalment, deixant morir. Els darrers anuncis d'inversions no ens han d enganyar. Estem molt lluny de les necessitats d'inversió i modernització, amb dobles vies on sigui fàcil fer-les. I estem, qüestió més preocupant encara, lluny de la inversió que cal fer per mantenir simplement el servei en unes condicions segures i dignes.
Resulta desesperant veure que quan es parla de grans inversions ferroviàries, de TGV i de soterraments de línia fèrria a moltes ciutats, es deixa morir un sistema de comunicació que exerceix un paper molt important com a mitjà de transport bàsic per a una part de Catalunya.
Els membres de la plataforma ciutadana El Ripollès existeix! (i les iniciatives semblants que hi ha a la Cerdanya) que reivindiquem una millora global de les nostres comunicacions, tenim cada cop més preocupació pel mitjà de transport ferroviari, que considerem un sistema de transport primordial en el marc d'una política de reequilibri territorial a Catalunya. Per això veiem la necessitat de construir un túnel, a Toses, que comuniqui fàcilment el Ripollès i la Cerdanya, amb la possibilitat que tingui doble ús, automobilístic i pel tren.
L'Ajuntament de Vic, però, no ha estat fins ara un bon valedor en la ja llarga lluita que s'ha fet per mantenir la línia de tren Barcelona-La Tour de Carol. En aquest cas, com tantes vegades ha fet Vic (i resulta dur dir-ho quan es té present el debat sobre la capitalitat i la divisió territorial de Catalunya) continua amb una visió egoista i de vol curt. Ser capital d'un territori vol dir liderar les reivindicacions del seu entorn. Vic s'ha preocupat per aconseguir el soterrament i per a formar part de les zones de tarifa única integrada metropolitana, però molt poc per les necessitats de comunicació ferroviària de Manlleu, Torelló, Ripoll, Ribes de Freser o Puigcerdà. No és el mateix tenir un tren de rodalies que una línia internacional, que pot accedir a ajudes europees.
Les reivindicacions a fer son clares: Que RENFE informi (és molt senzill!) del caràcter de connexió internacional que té aquest traçat ferroviari amb França, Tolosa i Paris; que es realitzin les inversions milionàries que aquesta línia necessita i mereix, per tal de potenciar-la; i que, finalment, s'estudií la proposa d un nou túnel de Toses per a ús mixt (ferroviari i automobilístic). I fins hi tot, no seria millor cedir la gestió d aquesta línia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya?
La línia fèrria Barcelona-La Tour de Carol mereix una inversió comparable a la que s està fent a altres punts del territori en quant a sistemes ferroviaris i altres mitjans de comunicació. El futur d Osona, el Ripollès i la Cerdanya té també una reivindicació molt clara i pendent en el transport ferroviari.
La Federació d'Associacions de Veïns de Ripoll inicia una campanya de tramesa de missatges al Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat
(7 de juny de 2001)
La Federació d'Associacions de Veïns de Ripoll, amb coordinació amb la plataforma El Ripollès existeix! va decidir iniciar el passat 7 de juny del 2001 una campanya de tramesa de missatges al Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de suport a les reivindicacions de millora de les comunicacions de la comarca.
La campanya consistia en que a partir del dia 12 i fins el 25 de juny s'enviessin, per fax (93 495 80 01) o correu electrònic consellermacias@correu.gencat.es), missatges al Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat, Pere Macias i Arau, amb el següent text:
"Sr. Conseller: Ripollès i Cerdanya situació precària en comunicacions. C-17 autovia. Millores qualitat i rapidesa tren Barcelona-Puigcerdà. Menys política i més recursos. Salut.
Federació d'Associacions de Veïns de Ripoll.
Ripoll, a 7 de juny del 2001.
Davant del lamentable estat de les comunicacions per carretera i tren en que es troben les nostres comarques, la federació ha elaborat un pla de actuació per sensibilitzar a l'Administració així com els polítics que ens representen perquè actuïn fent les inversions necessàries per deixar el territori en el qual vivim en unes condicions més òptimes.
Reivindiquem:
1er. Autovia fins a Ripoll en una primera fase. Quatre carrils.
2on. Millorar el tren entre Barcelona i Puigcerdà. Via moderna, ràpida i còmoda.
Enllaçar amb Franca. Horaris per estudiants i treballadors.
3er. Túnel de Toses. Comunicar Ripollès i Cerdanya.
4rt. Millores en la xarxa telemàtica.
5è. Dotar a el Ripollès d'un heliport en condicions operatives.
Com que ningú ens fa cas i no volem convertir-nos en una reserva de éssers en vies d'extinció, creiem que com a societat civil que som hem d'exigir als polítics actuacions adequades i amb dates d'execució concretes."
La Federació d'Associacions de Veïns de Ripoll, amb coordinació amb la plataforma El Ripollès existeix! va decidir iniciar el passat 7 de juny del 2001 una campanya de tramesa de missatges al Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de suport a les reivindicacions de millora de les comunicacions de la comarca.
La campanya consistia en que a partir del dia 12 i fins el 25 de juny s'enviessin, per fax (93 495 80 01) o correu electrònic consellermacias@correu.gencat.es), missatges al Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat, Pere Macias i Arau, amb el següent text:
"Sr. Conseller: Ripollès i Cerdanya situació precària en comunicacions. C-17 autovia. Millores qualitat i rapidesa tren Barcelona-Puigcerdà. Menys política i més recursos. Salut.
Federació d'Associacions de Veïns de Ripoll.
Ripoll, a 7 de juny del 2001.
Davant del lamentable estat de les comunicacions per carretera i tren en que es troben les nostres comarques, la federació ha elaborat un pla de actuació per sensibilitzar a l'Administració així com els polítics que ens representen perquè actuïn fent les inversions necessàries per deixar el territori en el qual vivim en unes condicions més òptimes.
Reivindiquem:
1er. Autovia fins a Ripoll en una primera fase. Quatre carrils.
2on. Millorar el tren entre Barcelona i Puigcerdà. Via moderna, ràpida i còmoda.
Enllaçar amb Franca. Horaris per estudiants i treballadors.
3er. Túnel de Toses. Comunicar Ripollès i Cerdanya.
4rt. Millores en la xarxa telemàtica.
5è. Dotar a el Ripollès d'un heliport en condicions operatives.
Com que ningú ens fa cas i no volem convertir-nos en una reserva de éssers en vies d'extinció, creiem que com a societat civil que som hem d'exigir als polítics actuacions adequades i amb dates d'execució concretes."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)