(Març de 2004 )
Sra. Josefina del Pozo
Presidenta del Consell Comarcal del Ripollès
C/ Progrés
17500 RIPOLL
Assumpte: Comunicació Vic- Ripollès.
Distingida senyora :
En la reunió de !El Ripollès Existeix¡ del proppassat dia 26 es va parlar , entre altres temes, de la comunicació entre Vic i el Ripollès per carretera. La pregunta que es varen fer els assistents era si aquesta vegada i deprés d'haver decidit el govern Català la comunicació Vic-Olot pel túnel de Bracons, la comunicació Vic- Ripollès per la C-17 esdevindria prioritaria i si era el torn de plantejar seriosament les comunicacions de la nostre comarca.
El que planava en aquesta reunió era la inquietud de que no acaba de arribar el torn de executar d'una manera integral i seriosa les comunicacions estratègiques pel Ripollès dins el sistema de comunicacions de Catalunya, i que es l'hora de demanar, desprès de les promeses que s'han anat fent des de l'any 82, compromisos ferms i prou promeses . Els temes de Toses/Cadí i Bracons varen sortir reiteradament en la conversa.
Tots els assistents varen estar d'acord en adreçar-se al CC del Ripollès tot suggerint que contempli la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la C-17, que , de una manera periòdica ,informi al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis per deixar totalment en condicions aquesta comunicació. Hem de ser conscients que els termini per la realització de una infrastructura pot arribar a ser de 10 anys i si no es fa un seguiment es pot allargar considerablement.
Al nostre entendre aquesta comissió hauria de treballar sobre el calendari que te previst la Generalitat i fer l'esmentat seguiment d'acord amb el mateix. També creiem que hauria de perseguir projectes racionals i respectuosos amb l'entorn. Sobre aquest darrer punt hi havia inquietud de si s'havia modificat el projecta de la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès
Agraint les seves atencions volem desitjant-li mots encerts en la seva gestió al front del Consell Comarcal.
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de ! El Ripollès Existeix¡
Esl dèficits en telecomunicacions
(Gener de 2004 )
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
Centenario reivindicativo del proyecto de la línia férrea Barcelona-Puigcerdà-Paris
ANTONI LÓPEZ - 21/01/2004. La Vanguardia
RIPOLL.- Hace un siglo, los gobiernos español y francés acordaron hacer confluir sus líneas ferroviarias en la Cerdanya para atravesar los Pirineos y establecer un enlace entre Barcelona y París. España se comprometió a prolongar el tramo Barcelona-Ripoll hasta Puigcerdà y la Tor de Querol salvando la enorme dificultad orográfica del collado de Toses, en tanto Francia asumió prolongar el trazado que moría en Aix-les-Tèrmes. El proyecto, que supuso trazar 80 kilómetros de complicada línea mediante grandes esfuerzos, se hizo realidad al cabo de 25 años.
Hace un siglo, pues, se concedió un alto valor estratégico a la línea de Puigcerdà y actualmente, cuando tanto predicamento adquieren los conceptos de transporte ferroviario y de permeabilidad de los Pirineos, presenta, paradójicamente, un futuro en que no se plantea más allá que su supervivencia. ¿Tenían los gobernantes del pasado una visión de las comunicaciones más moderna que los actuales?
La cuestión preocupa a los miembros del grupo de trabajo que ha comenzado a diseñar la conmemoración del centenario del pacto hispano-francés –se cumple el próximo mes de julio– y el 75.º aniversario, en agosto, de la puesta en servicio del tren que fue bautizado popularmente como Transpirinenc. Tal y como están las cosas, la celebración de las efemérides tendrá un marcado carácter reivindicativo, según el conseller comarcal de Ripollès, Ferran Miquel, uno de los cuatro integrantes de la comisión organizadora. “Estamos hablando de la única línea ferroviaria que atraviesa los Pirineos por la zona central –existen otros dos pasos, en Hendaya y Portbou– y por ahora lo único que tiene más o menos garantizado es su mantenimiento”, critica Miquel, que observa con suspicacia el interés existente en promover un enlace a través de Canfranc, en el Pirineo oscense. “Canfranc –recuerda– no ha estado nunca conectado y Catalunya no puede dejarse perder lo que tiene, un trazado internacional que podría ser especialmente válido para el transporte de mercancías entre dos importantes centro industriales, Barcelona y Tolouse.”
Los organizadores del centenario solicitarán, en principio, la implicación en los actos de las instituciones territoriales: ayuntamientos de trazado español y francés, consejos comarcales y consejos generales del Ariège y del Midi-Pyrenées. Más tarde exigirán el compromiso de la Generalitat y de los gobiernos español y francés en dos sentidos: potenciar la dimensión internacional de la línea e incluirla en el Libro Blanco del Transporte de la Comisión Europea, del que fue incomprensiblemente excluida.
Tras numerosas campañas institucionales y de colectivos de usuarios, y después de una sucesión de incidencias, descarrilamientos y cortes en la línea, el ministro de Fomento, Francisco Álvarez-Cascos, presentó en julio en Puigcerdà un proyecto de mantenimiento del trazado, que entre Ripoll y Puigcerdà prácticamente no ha experimentado ninguna mejora desde que entró en servicio hará 75 años.
RIPOLL.- Hace un siglo, los gobiernos español y francés acordaron hacer confluir sus líneas ferroviarias en la Cerdanya para atravesar los Pirineos y establecer un enlace entre Barcelona y París. España se comprometió a prolongar el tramo Barcelona-Ripoll hasta Puigcerdà y la Tor de Querol salvando la enorme dificultad orográfica del collado de Toses, en tanto Francia asumió prolongar el trazado que moría en Aix-les-Tèrmes. El proyecto, que supuso trazar 80 kilómetros de complicada línea mediante grandes esfuerzos, se hizo realidad al cabo de 25 años.
Hace un siglo, pues, se concedió un alto valor estratégico a la línea de Puigcerdà y actualmente, cuando tanto predicamento adquieren los conceptos de transporte ferroviario y de permeabilidad de los Pirineos, presenta, paradójicamente, un futuro en que no se plantea más allá que su supervivencia. ¿Tenían los gobernantes del pasado una visión de las comunicaciones más moderna que los actuales?
La cuestión preocupa a los miembros del grupo de trabajo que ha comenzado a diseñar la conmemoración del centenario del pacto hispano-francés –se cumple el próximo mes de julio– y el 75.º aniversario, en agosto, de la puesta en servicio del tren que fue bautizado popularmente como Transpirinenc. Tal y como están las cosas, la celebración de las efemérides tendrá un marcado carácter reivindicativo, según el conseller comarcal de Ripollès, Ferran Miquel, uno de los cuatro integrantes de la comisión organizadora. “Estamos hablando de la única línea ferroviaria que atraviesa los Pirineos por la zona central –existen otros dos pasos, en Hendaya y Portbou– y por ahora lo único que tiene más o menos garantizado es su mantenimiento”, critica Miquel, que observa con suspicacia el interés existente en promover un enlace a través de Canfranc, en el Pirineo oscense. “Canfranc –recuerda– no ha estado nunca conectado y Catalunya no puede dejarse perder lo que tiene, un trazado internacional que podría ser especialmente válido para el transporte de mercancías entre dos importantes centro industriales, Barcelona y Tolouse.”
Los organizadores del centenario solicitarán, en principio, la implicación en los actos de las instituciones territoriales: ayuntamientos de trazado español y francés, consejos comarcales y consejos generales del Ariège y del Midi-Pyrenées. Más tarde exigirán el compromiso de la Generalitat y de los gobiernos español y francés en dos sentidos: potenciar la dimensión internacional de la línea e incluirla en el Libro Blanco del Transporte de la Comisión Europea, del que fue incomprensiblemente excluida.
Tras numerosas campañas institucionales y de colectivos de usuarios, y después de una sucesión de incidencias, descarrilamientos y cortes en la línea, el ministro de Fomento, Francisco Álvarez-Cascos, presentó en julio en Puigcerdà un proyecto de mantenimiento del trazado, que entre Ripoll y Puigcerdà prácticamente no ha experimentado ninguna mejora desde que entró en servicio hará 75 años.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)