Ripollès 20 d’octubre de 2008.-
L’assemblea de la Plataforma celebrada el 3 d’octubre de 2008 va examinar les darreres notícies que afecten a les infraestructures de la comarca. Aquestes notícies son:
A.- Aturada de les obres a la C-17 entre Voltregà i Ripoll
B.- Adjudicació del projecte de construcció de la variant de Ribes de Freser.
C.- Decisió del Ministeri de Foment de desdoblar la línia ferroviària que va de Barcelona a Vic.
En la mateixa sessió també es va donar el vist i plau a la presentació de la Plataforma que El Ripollès Existeix! ha de fer a les 5es. Trobades Culturals Pirinenques sobre el tema La Comunicació al Pirineu que s’han de celebrar a Ripoll el proper 25 d’octubre.
A.- ATURADA DE LES OBRES A LA C-17 ENTRE VOLTREGÀ I RIPOLL
1. Una vegada més s’ha de dir que els terminis donats per les obres que han de millorar les comunicacions del Ripollès no tenen credibilitat. Aquest desdoblament tenia d’estar finalitzat l’any 2009. S’ha de considerar que estan ajornades “sine die” donat que, al comunicar aquesta notícia, el conseller Nadal no va concretar cap termini clar.
2. L’explicació de que es volien reconsiderar alguns trams a fi de millorar-los no te consistència. Al costat de trams “complicats” també n’hi ha d’altres que ja es podrien iniciar. Una mostra que això és possible es veu a les obres a la C- 17 que actualment es fan a Centelles i que son de la mateixa concessió.
3. Sembla que la causa real de la aturada es que l’entitat de crèdit que havia d’aportar el finançament s’ha tirat enrere davant les dificultats financers actuals.
4. Aquest nou ajornament que afecta a les comunicacions del Ripollès encara es més punyent si es compara amb l’anunci fet també pel conseller Nadal que la C- 37, eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, s’inaugurarà per la primavera del 2009. Hem de recordar el que contemplava el Pla de Carreteres de la Generalitat de Catalunya de 1985: Mentre la comunicació Vic-Ripoll per l’actual C-17 tenia la consideració de preferent, l’eix Vic Olot pel Túnel de Bracons ni tan sols existia. Una vegada més es veu que el Ripollès i les seves comunicacions son “el último de la fila “
5. Davant de la constatació que les infraestructures d’altres indrets, entre elles les de Girona, avançaven a un ritme molt més ferm que les del Ripollès i que el Govern de la Generalitat va prometre que s’avançarien els projectes que afectaven a la nostra comarca i que, una vegada més, tampoc s’han complert aquestes promeses.... continuem reivindicant: COMPROMI-SOS FERMS I PROU PROMESES.
B.- ADJUDICACIO DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LA VARIANT DE RIBES DE FRESER
1. Cal felicitar-se per l’adjudicació del projecte de construcció de la variant de Ribes de Freser, esperant que tot seguit continuï amb el projecte constructiu del túnel de Toses.
2. De la informació facilitada es constata que l’opció definitivament escollida és la Baixa 60, creiem que es una equivocació i que origina un major impacte paisatgístic . La opció Baixa 80 es més ambiciosa però alhora -mitjançant les mesures correctores que calgui- pot ser molt més respectuosa amb l’entorn. Una
altra consideració a fer sobre l’opció escollida és que preveu fer un túnel a una cota de 1600 mts. Aquesta cota és massa elevada per un túnel pirinenc pel problema que pot suposar la neu en certes èpoques de l’any.
Per aquest motiu, hem de continuar reclamant PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN.
3. Per molt que s’ha de celebrar l’adjudicació d’aquest projecte per avançar la variant de Ribes de Freser, ens temem que sigui una “trampa“ per disminuir el nivell reivindicatiu per la construcció del túnel de Toses. Hem de recordar que la proposta presentada al Congres dels Diputats inicialment demanava també accelerar el túnel de Toses. Aquesta consideració es va suprimir del text aprovat a instancies d’un parlamentari proper al grup de pressió del túnel del Cadí. Cal recordar que a l’any 2001 el Senat va aprovar, per unanimitat, l’execució del túnel de Toses. Amb aquest acord l’Estat es comprometia a iniciar les obres l’any 2007.
C. DECISSIÓ DEL MINISTERI DE FOMENT DE DESDOBLAR LA LÍNIA FERROVIÀRIA QUE VA DE BARCELONA A VIC
1. Al mateix temps que s’ha d’aplaudir aquesta decisió, cal recordar que en els plans ferroviaris inicials no es preveia aquest desdoblament. Ha estat la reivindicació constant, encapçalada pels Ajuntaments, els Consells Comarcals i els mitjans de comunicació, els qui han ajudat a aconseguir aquesta fita.
2. S’ha de dir que, ara per ara, és nomes l’inici d’un llarg procés que pot durar més de deu anys. En la realització del projecte s’han de distingir dos trams ben diferenciats: el tram muntanyós del Tagamanent que presenta més dificultats i la part planera -tan al nord com al sud del Montseny- amb unes dificultats tècniques menors. Si el projecte es dividís en dues parts segons els anteriors criteris es podrien millorar els temps i la comoditat del servei sense haver d’esperar la realització de la totalitat del traçat. També en aquest cas reclamen: PROJECTES RACIONALS I RESPECTUOSOS AMB L’ENTORN.
3. La disminució de passatgers que ha sofert aquesta línia en els darrers anys és, en bona part, atribuïble a la mala qualitat del servei que dona. Si actualment aquest es millorés amb actuacions que requereixen inversions mínimes, molt segur que la taxa d’utilització augmentaria .
4. Celebrem que actualment els diaris d’abast nacional citin Puigcerdà i La Tour de Querol com el final de la línea. La seva internacionalitat, és un tret diferencial positiu que pot ajudar a que sigui més utilitzada i coneguda.
Carta del Síndic de Greugues sobre les ajudes a estudiants universitaris
Sr. Síndic de Greuges de Catalunya
Distingit senyor:
En la reunió de la Permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! de 17-5-08, es va acordar dirigir-se a vostè exposant les següents actuacions :
FETS:
1. El 21-1 08: La Generalitat va disposar un Pla de dinamització comarcal (IDC) a les quatre comarques de Catalunya amb una major necessitat de reactivacio econòmica . Una d’aquestes comarques es el Ripollès .
2. El 31-1-08: El DOGC Nº 5060 publicà una resolució del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa aprovant les bases per ajuts a estudiants universitaris de l’àmbit de l’Alt Pirineus, Aran i Solsonès ( APA).
El Ripollès al igual que la majoria de les altres comarques del Pla de dinamització comarcal esmentat queden excloses d’aquests ajuts universitaris.
OBSERVACIONS :
En l’annex de la resolució esmentada es pot llegir: “Aquesta convocatòria …….facilitar l’accés a la universitat, en igualtat de oportunitats , a la població … de les comarques de muntanya ….. i que no disposen, en el seu àmbit territorial, de centres de ensenyament superior".
Mes endavant es diu: “Concedir ajuts per la mobilitat comarcal a les famílies residents a les comarques de l’àmbit del APA”.
Per les declaracions dels màxims representa’ns de les institucions de l’Estat i de la Generalitat la principal ajuda per el progrés d’una zona es invertir en formació i augmentar el seu capital humà. La formació universitària és un pilar fonamental per assolir aquests objectius.
CONSIDERACIONS :
A. La Constitució en el seu article 130.2 mana donar un tractament especial a les zones de muntanya.
B. Les comarques i zones de muntanya estan definides per la llei 2/1983 del Parlament de Catalunya que va seguir les indicacions de directives europees . El Ripollès es troba dins d’aquestes comarques de muntanya al igual que altres comarques excloses dels ajuts abans esmentats com el Berguedà i la Garrotxa.
Per delimitar la extensió d’aquest ajuts es fa referència a un àmbit, Alt Pirineu, Aran i Solsonès que només pot estar en la ment del departament que ha promulgat la resolució. Aquesta nou àmbit introdueix encara mes confusió en la ja complicada organització territorial de Catalunya i que només pot decidir el Parlament al ser de la seva competència.
C. Per la justificació d’aquest ajuts universitaris s’esmenta la necessitat de augmentar la mobilitat comarcal de les famílies. Que pot ser no tenen aquesta necessitat les famílies del Ripollès, i les altres comarques de muntanya, amb estudiants universitaris. Per posar uns exemples, els ciutadans de poblacions com Gombrèn, Molló o Campelles, per citar només tres pobles del Ripollès, no tenen també ,amb serveis públics, poca mobilitat. Ampliant la anterior pregunta, si ens fixem en les poblacions situades al fons de les valls com Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ribes de Freser i Camprodon es veurà que les deficients comunicacions viàries i ferroviàries obliguen als estudiants universitaris a fixar la residència, durant els dies lectius, en l’entorn dels respectius centres docents .
D. Un altre argument que s’utilitza a favor de l’accés universal a la educació universitària es la possibilitat que, mitjançant la telemàtica, tothom pot cursar una carrera universitària . Deixant de banda que no es el mateix una educació presencial que una educació a distancia, també s’ha de dir que, actualment, l’accés de gran capacitat a Internet té molt que desitjar i en alguns llocs és inexistent en moltes zones i comarques de muntanya, entre elles el Ripolles .
GREUGES .
Considerem que
I. La resolució es arbitraria, donat que crea àmbits territorials inexistents i al marge de la legislació catalana.
II. La resolució es discriminatòria donat que no compleix amb el mandat constitucional i amb l’esperit i la lletra de la Llei catalana d’alta muntanya.
III. Son incoherents les dues actuacions del govern de la Generalitat esmentades. No es pot dir, per una banda, que una comarca necessita ser reactivada i pocs dies desprès negar, als seus ciutadans, uns ajuts necessaris per facilitar l’augment del seu capital humà .
Es per això que ho posem a la seva consideració a fi de que, segons el seu bon fer i les seves competències, faci les actuacions oportunes .
Atentament,
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Distingit senyor:
En la reunió de la Permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! de 17-5-08, es va acordar dirigir-se a vostè exposant les següents actuacions :
FETS:
1. El 21-1 08: La Generalitat va disposar un Pla de dinamització comarcal (IDC) a les quatre comarques de Catalunya amb una major necessitat de reactivacio econòmica . Una d’aquestes comarques es el Ripollès .
2. El 31-1-08: El DOGC Nº 5060 publicà una resolució del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa aprovant les bases per ajuts a estudiants universitaris de l’àmbit de l’Alt Pirineus, Aran i Solsonès ( APA).
El Ripollès al igual que la majoria de les altres comarques del Pla de dinamització comarcal esmentat queden excloses d’aquests ajuts universitaris.
OBSERVACIONS :
En l’annex de la resolució esmentada es pot llegir: “Aquesta convocatòria …….facilitar l’accés a la universitat, en igualtat de oportunitats , a la població … de les comarques de muntanya ….. i que no disposen, en el seu àmbit territorial, de centres de ensenyament superior".
Mes endavant es diu: “Concedir ajuts per la mobilitat comarcal a les famílies residents a les comarques de l’àmbit del APA”.
Per les declaracions dels màxims representa’ns de les institucions de l’Estat i de la Generalitat la principal ajuda per el progrés d’una zona es invertir en formació i augmentar el seu capital humà. La formació universitària és un pilar fonamental per assolir aquests objectius.
CONSIDERACIONS :
A. La Constitució en el seu article 130.2 mana donar un tractament especial a les zones de muntanya.
B. Les comarques i zones de muntanya estan definides per la llei 2/1983 del Parlament de Catalunya que va seguir les indicacions de directives europees . El Ripollès es troba dins d’aquestes comarques de muntanya al igual que altres comarques excloses dels ajuts abans esmentats com el Berguedà i la Garrotxa.
Per delimitar la extensió d’aquest ajuts es fa referència a un àmbit, Alt Pirineu, Aran i Solsonès que només pot estar en la ment del departament que ha promulgat la resolució. Aquesta nou àmbit introdueix encara mes confusió en la ja complicada organització territorial de Catalunya i que només pot decidir el Parlament al ser de la seva competència.
C. Per la justificació d’aquest ajuts universitaris s’esmenta la necessitat de augmentar la mobilitat comarcal de les famílies. Que pot ser no tenen aquesta necessitat les famílies del Ripollès, i les altres comarques de muntanya, amb estudiants universitaris. Per posar uns exemples, els ciutadans de poblacions com Gombrèn, Molló o Campelles, per citar només tres pobles del Ripollès, no tenen també ,amb serveis públics, poca mobilitat. Ampliant la anterior pregunta, si ens fixem en les poblacions situades al fons de les valls com Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ribes de Freser i Camprodon es veurà que les deficients comunicacions viàries i ferroviàries obliguen als estudiants universitaris a fixar la residència, durant els dies lectius, en l’entorn dels respectius centres docents .
D. Un altre argument que s’utilitza a favor de l’accés universal a la educació universitària es la possibilitat que, mitjançant la telemàtica, tothom pot cursar una carrera universitària . Deixant de banda que no es el mateix una educació presencial que una educació a distancia, també s’ha de dir que, actualment, l’accés de gran capacitat a Internet té molt que desitjar i en alguns llocs és inexistent en moltes zones i comarques de muntanya, entre elles el Ripolles .
GREUGES .
Considerem que
I. La resolució es arbitraria, donat que crea àmbits territorials inexistents i al marge de la legislació catalana.
II. La resolució es discriminatòria donat que no compleix amb el mandat constitucional i amb l’esperit i la lletra de la Llei catalana d’alta muntanya.
III. Son incoherents les dues actuacions del govern de la Generalitat esmentades. No es pot dir, per una banda, que una comarca necessita ser reactivada i pocs dies desprès negar, als seus ciutadans, uns ajuts necessaris per facilitar l’augment del seu capital humà .
Es per això que ho posem a la seva consideració a fi de que, segons el seu bon fer i les seves competències, faci les actuacions oportunes .
Atentament,
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Variant de Ribes de Freser
Ripollès, 7 d’abril de 2008.-
La permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar, en la seva darrera reunió, adreçar a la opinió publica el següent comunicat:
Cal felicitar-se per la licitació de la redacció del projecte de la variant de Ribes de Freser, però cal reclamar alhora contestació a les al·legacions fetes al projecte de Toses.
La variant de Ribes de Freser, que comptarà amb un túnel d'un quilòmetre i mig, així com dues rotondes seguides d'una via d'accés d'uns 500 metres per cada costat, ha de suposar una important millora urbana per la població de Ribes de Freser i alhora una millora viària per la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya, amb un cost de 45 milions d'euros.
Però aquesta obra no és més que el primer pas de cara a construir el reivindicat túnel de Toses i revisar tot el traçat de la N-152 entre el Ripollès i la Cerdanya.
En aquest sentit, volem reclamar que el Ministeri de Foment contesti les al·legacions formulades als estudis de traçat posats a informació pública.
En aquesta aspecte trobem desafortunat que el projecte de variant de Ribes de Freser doni per feta una opció anomenada Baixa 60.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! considera que l’opció Baixa 80 pot ser una opció més ambiciosa però alhora, mitjançant les mesures correctores que calgui, molt més respectuosa amb l’entorn.
Les al·legacions de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, presentades ara fa 41 mesos i que encara no han estat contestades, reclamaven com element bàsic que el túnel de Toses estigués a una alçada molt més baixa del previst en els quatre variants de traçat proposades (no a 1.600 metres d’altitud, amb el greu problema que pot suposar la neu en certes èpoques de l’any i amb la llargària que sigui necessària i no supeditada als 1.800 metres previstos).
Denunciem alhora la labor obstruccionista dels promotors de túnel del Cadí, presentant actuacions en contra de les propostes de Toses.
El pressupost estimat per a fer el condicionament de tota la collada amb túnel de Toses inclòs és d'uns 227 milions d'euros. Foment ho contempla fer en tres trams, el primer del qual és la variant. El segon tram és el que inclou el túnel de Toses (estimat en uns 1.800 metres de llargària) que costaria 170 milions. El tercer tram seria per enllaçar la N-152 i la Molina, estimat en uns 15 milions.
La permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar, en la seva darrera reunió, adreçar a la opinió publica el següent comunicat:
Cal felicitar-se per la licitació de la redacció del projecte de la variant de Ribes de Freser, però cal reclamar alhora contestació a les al·legacions fetes al projecte de Toses.
La variant de Ribes de Freser, que comptarà amb un túnel d'un quilòmetre i mig, així com dues rotondes seguides d'una via d'accés d'uns 500 metres per cada costat, ha de suposar una important millora urbana per la població de Ribes de Freser i alhora una millora viària per la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya, amb un cost de 45 milions d'euros.
Però aquesta obra no és més que el primer pas de cara a construir el reivindicat túnel de Toses i revisar tot el traçat de la N-152 entre el Ripollès i la Cerdanya.
En aquest sentit, volem reclamar que el Ministeri de Foment contesti les al·legacions formulades als estudis de traçat posats a informació pública.
En aquesta aspecte trobem desafortunat que el projecte de variant de Ribes de Freser doni per feta una opció anomenada Baixa 60.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! considera que l’opció Baixa 80 pot ser una opció més ambiciosa però alhora, mitjançant les mesures correctores que calgui, molt més respectuosa amb l’entorn.
Les al·legacions de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, presentades ara fa 41 mesos i que encara no han estat contestades, reclamaven com element bàsic que el túnel de Toses estigués a una alçada molt més baixa del previst en els quatre variants de traçat proposades (no a 1.600 metres d’altitud, amb el greu problema que pot suposar la neu en certes èpoques de l’any i amb la llargària que sigui necessària i no supeditada als 1.800 metres previstos).
Denunciem alhora la labor obstruccionista dels promotors de túnel del Cadí, presentant actuacions en contra de les propostes de Toses.
El pressupost estimat per a fer el condicionament de tota la collada amb túnel de Toses inclòs és d'uns 227 milions d'euros. Foment ho contempla fer en tres trams, el primer del qual és la variant. El segon tram és el que inclou el túnel de Toses (estimat en uns 1.800 metres de llargària) que costaria 170 milions. El tercer tram seria per enllaçar la N-152 i la Molina, estimat en uns 15 milions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)