La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

va nèixer el gener de 2001 com un lloc de trobada de les persones interessades i preocupades per la situació de les comunicacions viàries, ferroviàries i telemàtiques de la comarca del Ripollès.

Aquesta es la pàgina oficial de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, una iniciativa que pretèn sobre unes bases programàtiques establertes en el manifest fundacional de gener de 2001, la millora de les comunicacions de la comarca del Ripollès.


- Compromisos ferms i prou promeses
- Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
- Més enllà de la comarca, per prosperar

________________________

Nova etapa de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

Totes les organitzacions han de ajustar la seva estratègia als canvis de conjuntura. En la assemblea del proppassat 24 de maig de 2013, en la que el coordinador de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! Pere Jordi Piella va anunciar que renunciava a continuar en el seu càrrec, es varen plantejar un seguit de temes sobre el futur, els objectius i la forma de funcionar  de la plataforma que des de fa mes deu anys han intentat impulsar una sensibilització en favor de les infrastructures de comunicació viària, ferroviària i telemàticas del Ripollès i dels Pirineus.

En el debat, viu com sempre, es varen plantejar un seguit de temes interessants sobre els que calia  reflexionar  i es va aprovar un document que vol emmarcar la nova etapa i que, entre d’altres, esmenta els següents temes.

La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va nàixer per reivindicar les comunicacions de la comarca del Ripollès en un temps de bonança econòmica, on davant l’allau d’inversions en molt sectors i llocs, hi havia la percepció de que les infrastructures de la comarca eren les grans  oblidades. Hi havia, doncs, uns objectius i un naixement lligat a una conjuntura i un temps molt concret.

Les tres idees força fundacionals (compromisos ferms i prou promeses, projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, i voluntat de prosperar, amb la vista posada mes enllà de la comarca)no han  perdut vigència.

Les actuacions i mobilització aconseguides, gràcies a la implicació dels ajuntament i consells comarcals, reivindicant la millora de les comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions del Pirineus i del Ripollès, per sensibilitzar  a les administracions autonòmica i estatal  i al ciutadans, han portat a fites importants, com la commemoració del centenari del Ferrocarril transpirinenc o la celebració del fòrum a Ripoll sobre La comunicació al Pirineu. Però més enllà d’aquests actes, els resultats en la millora de les infrastructures de la comarca del Ripollès i dels Pirineus han estat desiguals. No obstant cal ressaltar la aprovació, per el Consell Comarcal del Ripollès, del Pacte Comarcal per les Infrastructures, amb la importància que te aquest  document unitari.

La situació actual, de ajustaments pressupostaris a totes les administracions, aconsellava introduir canvis importants en l’estratègia reivindicativa, per molt que les  mancances de infrastructures viàries, ferroviàries i de telecomunicacions han de continuar mereixen una atenció preferent.

Malgrat la situació actual de estancament i crisi econòmica es necessari continuar actuant en un sentit positiu, reclamant que vagi avançant el camí administratiu dels projectes necessaris per el progrés del Pirineu i del Ripollès, donat que, des de l’inici fins el final d’una actuació, transcorren molts anys.

Però quina posició calia que tingués la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!? El que era necessari i segur era que no es podia continuar amb la mateixa dinàmica i que calia introduir canvis.

Hi ha algunes idees: Donar continuïtat de El Ripollès Existeix¡  com a grup de opinió, crear d’entrada una coordinació col·legial, augmentar la base de persones implicades i els centres d’interès (més enllà de la reivindicació, un laboratori d’idees, a noves perspectives.

Davant un sistema polític en crisi (on cal replantejar-se les relacions politiques i socials), continuar un treball d’aportacions i idees. Estem, doncs, davant una opció oberta.

Pere Jordi Piella
Antoni Llagostera

Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!

Felicitació 2013

Com cada any, sempre reivindicatius, un felicitació de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!


El Ripollès a Girona i la Guerra del Francès.

Ripoll 17 de desembre de 2012.-

Pere Jordi Piella
Coordinador de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!

Primer de tot cal felicitar als que han fet possible l’exposició La Guerra del Francès a les Comarques Gironines que s’exhibeix ara al Museu Etnogràfic de Ripoll.

Estem davant una exposició itinerant, que ha passat per molts llocs de la província, i que ara recala a Ripoll com un preludi de l’any de la capitalitat cultural.

S’ha volgut fer una exposició didàctica, on donar compte de les darreres investigacions que s’han fet sobre un episodi que suposa una entrada traumàtica en l’era contemporània i que ha marcat, més del que a vegades es creu, l’actual situació espanyola i europea.

Però hi ha un aspecte que caldria posar de relleu a aquesta exposició i es que, territorialment, només es fixa al que s’anomena Girona –Costa Brava, amb una manca total d’atenció al que va passar en els anys de la guerra del Francès a les comarques muntanyenques de la Garrotxa, al Ripollès i la Cerdanya.

Sols un document, bastant descontextualitzat, esmenta una de les freqüents batusses entre l’abadia i la vila . Cap menció, per exemple, a les tres vegades que els francesos s’arribaren en cinc anys a Ripoll (30 de desembre de 1809, Corpus del 26 de maig de 1812 i 28 de febrer de 1813), encara que sols estiguessin molt poques jornades a la vila. Molta poca cosa sobre la important aportació ripollesa en armes de foc (era l’única fàbrica d’armes del Principat i la indústria tradicional de la vila) a l’esforç bèl·lic català.

I cap esment a tres batalles que foren d’un considerable volum: La batalla de coll de Canes, entre Vallfogona i Ridaura (23 de febrer de 1813), la posterior batalla de Ripoll (que va merèixer un gravat de Langlois) o de la batalla de la vall de Ribes, o de la Corba (7 de maig de 1813).

I sobretot la manca de contextualització a un fet que serà cabdal per Ripoll, la supressió el 6 d’agost de 1811 del règim senyorial, que suposa la fi del domini del monestir sobre la vila, que sols la creació d’un pseudoajuntament el 1755 havia modificat una mica.

Suposem que l’exposició volia trencar, en una línia positiva, una mitologia sobre els setges de Girona (“tres vegades immortal”). En part, en l’exposició s’ha aconseguit, però encara resta bastant present un egocentrisme gironí, lligat al àmbit territorial del bisbat ,que deixa sense protagonisme una part important de la província de Girona. Aquesta percepció de l’espai ha originat episodis curiosos, entre d’altres ,el protagonitzar fa un temps per la Diputació de Girona, al no convocar els ajuntaments pirinencs del Ripollès i la Cerdanya, per resoldre els problemes originats per una nevada .

Felicitant de nou a les persones que han fet possible la exposició , voldríem reclamar cura per properes iniciatives com aquesta, tant lloable per altres conceptes i qüestions.