( Novembre de 2004 )
La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.
Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.
Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.
Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.
La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.
Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Ara és l'hora d'una nova collada de Toses
( Novembre de 2004 )
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Al·legacions a EI-2-GI-07 (Túnel de Toses)
( Novembre de 2004 )
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983; Carles Bassaganya amb DNI 43630620; Eudald Fajula amb DNI 40593391; Domènech Gómez amb DNI 406601619; Antoni Llagostera amb DNI 90000445; Xavier Mas amb DNI 39639623 ; Ferran Miquel amb DNI 40556119 ; Ramon Musach amb DNI 77886569; Josep Palau amb DNI 40555591; Josep Rossell amb DNI 40555591 i Pere Solà amb DNI 780209103 tots ells veïns de diferents pobles del Ripollès, recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma “El Ripollès Existeix!” del dia 19 de novembre de 2004, presenten les següents consideracions i al·legacions al: Estudio Informativo . EI-2-GI-07 . Mejora del trazado. Tramo Ribes de Freser – La Molina. Collado de Tosas. Carretera N-152 Barcelona Puigcerdà. Plan de infraestructuras 200-2007.
L’adreça de la Plataforma de “El Ripollès Existeix¡” és l’Apartat de correus de Ripoll Nº 85. En el seu defecte, es poden adreçar les comunicacions al primer signant : Pere Jordi Piella. C/ Nou 2; 3º. 17500 Ripoll.
Les següents consideracions i al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució, inspiren les actuacions de “El Ripollès Existeix!”.
CONSIDERACIONS.
1. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, forma part del “Eix Pirinenc “ que, comunicant d’est a oest les diferents valls pirinenques unirà el mar Mediterrani i el Cantàbric, des de Port Bou fins Irun, i aportarà, entre d’altres, les següents avantatges junt amb una millor mobilitat dels ciutadans:
Al permetre una comunicació fluïda entre els ciutadans de les diferents valls pirinenques facilitarà els contactes socials, econòmics i personals dels habitants d’aquest massís muntanyós, creant així fluxos de tota mena, així com poder defensar millor interessos comuns.
Evitarà la anomalia actual que obliga, en molts casos, que per accedir amb seguretat a una població pirinenca s’hagi d’anar, en uns casos primerament, en direcció sud, vers les zones metropolitanes, per connectar amb els eixos viaris verticals d’accés als Pirineus. En altres casos es necessari emprar les carreteres franceses per arribar amb seguretat a les poblacions de la vessant sud dels Pirineus.
En uns moments en que s’està avançant vers la Euroregio -que ha de sumar el potencial de territoris a una i altra banda dels Pirineus– a fi d’equilibrar aquest territori són necessaris eixos racionals est – oest a més dels nord sud que ja s’estan dissenyant. L’Eix Pirinenc ha de ser una comunicació, racional i respectuosa amb l’entorn, que permeti als ciutadans d’aquest massís muntanyós -caracteritzat per tenir una superfície important amb una densitat demogràfica baixa- jugar un paper singular i amb personalitat pròpia dins la Euroregio.
2. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, es una carretera de muntanya que discorre per uns indrets amb unes condicions hivernals extremes- hem de recordar que a l’hivern de l’any 2002 es varen assolir temperatures al voltant de –20 º C, per això tan la cota màxima de la carretera així com les pendents de la mateixa condicionaran fortament la seva viabilitat hivernal. Per això s’ha de temir una especial atenció a les següents característiques d’aquest estudi informatiu :
La cota màxima del traçat esmentat es de aproximadament 1570 m. Aquesta cota es similar a la de un altre pas Pirinenc, el Port de Somport, que amb una alçada de 1632 m va motivar que, en el seu dia i per millorar la seva viabilitat hivernal, es construis un túnel a una cota de 1183 m.
Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que, a partir de 1300 m de cota màxima en una carretera de muntanya, la viabilitat hivernal comença a presentar dificultats importants.
La pendent màxima del traçat es de 7,7 % . Si a aquesta pendent s’afegeix que bona part del trajecte de les opcions denominades BAIXA, transcorren per una zona obaga, es pot veure que les condicions de seguretat i viabilitat hivernal no seran les mes adients per un eix que també pretén millorar la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya.
3. L’estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i de una manera especial a la vall del riu Rigard, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aquest territori també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona – Puigcerdà- La Tor de Querol – Paris, per això cal considerar, en un mateix estudi , el traçat de la carretera i del ferrocarril.
4. Segons la nostra informació, els actuals pressupostos del Estat per 2005 han consignat una partida important per fer un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc. Això obliga, encara més, a fer un estudi conjunt del la carretera i del ferrocarril.
5. La carretera que actualment es un curt circuit de la N-152 i que passa per Fornells i Toses cada vegada es més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i és d’esperar que continui essent així. A més s’ha de tenir en compte que, independentment de escollir una o altra opció, s’han de millorar els accessos als pobles esmentats i altres nuclis habitats de les valls a fi de dotar-los dels accessos a que tenen dret, potenciant així els seu poblament i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants .
Aquesta consideració fa que es vegi mes adient una solució que, recullin les presents al·legacions, passi per la part baixa de la vall.
6. La tecnologia actual permet plantejar projectes ambiciosos i respectuosos amb l’entorn. Els túnels de Frejus ( França- Itàlia ) de 12.700 m o el de St. Gothart ( Suïssa) de 16.322 m, entre d’altres, poden ajudar a fer-ho veure. També hem de tenir en compte que mentre els Alps han estat dotats d’un gran nombre de túnels –més de 300 quilòmetres de túnels, alguns d ‘ells dobles- els Pirineus continuen essent un marcís poc permeable amb molt poques desenes de quilòmetres de Túnels foradats.
Es per tot això que es presenten les següents :
AL·LEGACIONS
1. Donat que aquest Estudi Informatiu es una part del Eix Pirinenc, les característiques han de ser similars a la resta d’aquest eix que ha d’unir el Mediterrani amb l’Atlàntic.
2. Donat que el tram objecte d’aquest Estudi Informatiu transcorre per una zona de muntanya amb una climatologia extrema i amb l’objectiu d’assegurar la seva viabilitat hivernal, la alçada màxima del seu recorregut hauria de aproximar-se, tenint en conte la orografia de la zona , a la cota 1300 m.
3. Donat que, en les alternatives denominades BAIXA, bona part del seu recorregut transcorre per la zona obaga, les pendents màximes de la carretera haurien de tenir molt present aquesta singularitat, a fi d’aconseguir una seguretat viària acceptable , principalment en el període hivernal.
4. Donat que el tram objecte de l’Estudi Informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, és necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aconseguir aquest objectiu caldrà potenciar la part subterrània del traçat mitjançant túnels.
5. Donat que les alternatives denominades BAIXA afecten la vall del riu Rigard i que aquesta vall ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. A fi d’aconseguir un futur impacte mínim, es necessari estudiar el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. Donat que es molt important aconseguir una actuació amb un mínim impacte sobre el paisatge es convenient que , en els trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic, es realitzin maquetes , a una escala adient a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
I com a mostra de conformitat dels punts ressenyats, signen les presents al·legacions les persones que encapçalen el present escrit.
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983; Carles Bassaganya amb DNI 43630620; Eudald Fajula amb DNI 40593391; Domènech Gómez amb DNI 406601619; Antoni Llagostera amb DNI 90000445; Xavier Mas amb DNI 39639623 ; Ferran Miquel amb DNI 40556119 ; Ramon Musach amb DNI 77886569; Josep Palau amb DNI 40555591; Josep Rossell amb DNI 40555591 i Pere Solà amb DNI 780209103 tots ells veïns de diferents pobles del Ripollès, recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma “El Ripollès Existeix!” del dia 19 de novembre de 2004, presenten les següents consideracions i al·legacions al: Estudio Informativo . EI-2-GI-07 . Mejora del trazado. Tramo Ribes de Freser – La Molina. Collado de Tosas. Carretera N-152 Barcelona Puigcerdà. Plan de infraestructuras 200-2007.
L’adreça de la Plataforma de “El Ripollès Existeix¡” és l’Apartat de correus de Ripoll Nº 85. En el seu defecte, es poden adreçar les comunicacions al primer signant : Pere Jordi Piella. C/ Nou 2; 3º. 17500 Ripoll.
Les següents consideracions i al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució, inspiren les actuacions de “El Ripollès Existeix!”.
CONSIDERACIONS.
1. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, forma part del “Eix Pirinenc “ que, comunicant d’est a oest les diferents valls pirinenques unirà el mar Mediterrani i el Cantàbric, des de Port Bou fins Irun, i aportarà, entre d’altres, les següents avantatges junt amb una millor mobilitat dels ciutadans:
Al permetre una comunicació fluïda entre els ciutadans de les diferents valls pirinenques facilitarà els contactes socials, econòmics i personals dels habitants d’aquest massís muntanyós, creant així fluxos de tota mena, així com poder defensar millor interessos comuns.
Evitarà la anomalia actual que obliga, en molts casos, que per accedir amb seguretat a una població pirinenca s’hagi d’anar, en uns casos primerament, en direcció sud, vers les zones metropolitanes, per connectar amb els eixos viaris verticals d’accés als Pirineus. En altres casos es necessari emprar les carreteres franceses per arribar amb seguretat a les poblacions de la vessant sud dels Pirineus.
En uns moments en que s’està avançant vers la Euroregio -que ha de sumar el potencial de territoris a una i altra banda dels Pirineus– a fi d’equilibrar aquest territori són necessaris eixos racionals est – oest a més dels nord sud que ja s’estan dissenyant. L’Eix Pirinenc ha de ser una comunicació, racional i respectuosa amb l’entorn, que permeti als ciutadans d’aquest massís muntanyós -caracteritzat per tenir una superfície important amb una densitat demogràfica baixa- jugar un paper singular i amb personalitat pròpia dins la Euroregio.
2. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, es una carretera de muntanya que discorre per uns indrets amb unes condicions hivernals extremes- hem de recordar que a l’hivern de l’any 2002 es varen assolir temperatures al voltant de –20 º C, per això tan la cota màxima de la carretera així com les pendents de la mateixa condicionaran fortament la seva viabilitat hivernal. Per això s’ha de temir una especial atenció a les següents característiques d’aquest estudi informatiu :
La cota màxima del traçat esmentat es de aproximadament 1570 m. Aquesta cota es similar a la de un altre pas Pirinenc, el Port de Somport, que amb una alçada de 1632 m va motivar que, en el seu dia i per millorar la seva viabilitat hivernal, es construis un túnel a una cota de 1183 m.
Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que, a partir de 1300 m de cota màxima en una carretera de muntanya, la viabilitat hivernal comença a presentar dificultats importants.
La pendent màxima del traçat es de 7,7 % . Si a aquesta pendent s’afegeix que bona part del trajecte de les opcions denominades BAIXA, transcorren per una zona obaga, es pot veure que les condicions de seguretat i viabilitat hivernal no seran les mes adients per un eix que també pretén millorar la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya.
3. L’estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i de una manera especial a la vall del riu Rigard, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aquest territori també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona – Puigcerdà- La Tor de Querol – Paris, per això cal considerar, en un mateix estudi , el traçat de la carretera i del ferrocarril.
4. Segons la nostra informació, els actuals pressupostos del Estat per 2005 han consignat una partida important per fer un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc. Això obliga, encara més, a fer un estudi conjunt del la carretera i del ferrocarril.
5. La carretera que actualment es un curt circuit de la N-152 i que passa per Fornells i Toses cada vegada es més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i és d’esperar que continui essent així. A més s’ha de tenir en compte que, independentment de escollir una o altra opció, s’han de millorar els accessos als pobles esmentats i altres nuclis habitats de les valls a fi de dotar-los dels accessos a que tenen dret, potenciant així els seu poblament i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants .
Aquesta consideració fa que es vegi mes adient una solució que, recullin les presents al·legacions, passi per la part baixa de la vall.
6. La tecnologia actual permet plantejar projectes ambiciosos i respectuosos amb l’entorn. Els túnels de Frejus ( França- Itàlia ) de 12.700 m o el de St. Gothart ( Suïssa) de 16.322 m, entre d’altres, poden ajudar a fer-ho veure. També hem de tenir en compte que mentre els Alps han estat dotats d’un gran nombre de túnels –més de 300 quilòmetres de túnels, alguns d ‘ells dobles- els Pirineus continuen essent un marcís poc permeable amb molt poques desenes de quilòmetres de Túnels foradats.
Es per tot això que es presenten les següents :
AL·LEGACIONS
1. Donat que aquest Estudi Informatiu es una part del Eix Pirinenc, les característiques han de ser similars a la resta d’aquest eix que ha d’unir el Mediterrani amb l’Atlàntic.
2. Donat que el tram objecte d’aquest Estudi Informatiu transcorre per una zona de muntanya amb una climatologia extrema i amb l’objectiu d’assegurar la seva viabilitat hivernal, la alçada màxima del seu recorregut hauria de aproximar-se, tenint en conte la orografia de la zona , a la cota 1300 m.
3. Donat que, en les alternatives denominades BAIXA, bona part del seu recorregut transcorre per la zona obaga, les pendents màximes de la carretera haurien de tenir molt present aquesta singularitat, a fi d’aconseguir una seguretat viària acceptable , principalment en el període hivernal.
4. Donat que el tram objecte de l’Estudi Informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, és necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aconseguir aquest objectiu caldrà potenciar la part subterrània del traçat mitjançant túnels.
5. Donat que les alternatives denominades BAIXA afecten la vall del riu Rigard i que aquesta vall ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. A fi d’aconseguir un futur impacte mínim, es necessari estudiar el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. Donat que es molt important aconseguir una actuació amb un mínim impacte sobre el paisatge es convenient que , en els trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic, es realitzin maquetes , a una escala adient a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
I com a mostra de conformitat dels punts ressenyats, signen les presents al·legacions les persones que encapçalen el present escrit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)