( Desembre 2004 )
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983 i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3ª ; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès Existeix¡ ( apartat de correus Nº 85) del dia 19 de novembre de 2004, presenta les següents al·legacions l’Estudi informatiu del desdoblament de la C-17 entre les Masies de Voltregà i Ripoll segons el que disposa l’art 83 de la llei de Procediment Administratiu de 1988 a fi de que es prenguin en consideració.
Aquestes al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució , inspiren les actuacions de El Ripollès Existeix ¡.
Compromisos ferms i prou promeses
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Més enllà de la comarca per prosperar.
AL.LEGACIONS
1. L’estudi informatiu objecte d’aquest escrit és, segons el Pla de carreteres, un tram d’un dels principals accessos als Pirineus i un eix viari fonamental per la mobilitat interpirinenca i el progrés de les diferents valls del Ripollès. Per tot això s’ha de considerar com una part del sistema viari català i del Ripollès. Les connexions amb l’Eix Pirinenc i l’Eix Prepirinenc han d’estar molt presents en el projecte definitiu.
2. Seguint el raonament anterior les connexions amb els actuals o futurs accessos a les poblacions de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Les Lloses i Vallfogona s’haurien de resoldre racionalment i evitar improvisacions .
3. També amb la mateixa línia, les connexions amb el sistema viari de Ripoll que hauria de permetre desviar el trànsit pesat i de mercaderies perilloses per fora del casc urbà – principalment del C/ Progrés mitjançant el túnel de Sant Bartomeu- també hauria d’estar resolt en el projecte definitiu.
4. En relació amb el punt anterior s’ha de tenir en compte que actualment l’Ajuntament de Ripoll esta modificant el Pla General.
5. L’estudi informatiu té dos trams clarament diferenciats .Un, mentre discorre per la plana, en el que la dificultat i l’impacte serà fàcil de corregir. L’altre, a l’endinsar-se al pre-pirineu, en el que la dificultat i l’impacte pot ser considerable i, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per preservar el paisatge.
6. A fi d’optimitzar el disseny del traçat en la zona muntanyosa s’hauria de considerar la possibilitat de realitzar una maqueta -a una escala adient- dels trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny en la fase d’execució.
7. Amb la finalitat de minimitzar l’impacte paisatgístic es veu molt positiu que , en determinats trams, la solució adoptada sigui mitjançant túnels.
8. Encara que aquest punt sigui redundant amb els punts 3 i 4; en l’estudi informatiu no estan solucionats els enllaços de la C- 17 ( 2+2) amb el sistema viari de Ripoll .
Comunicat de la Permanent de la Plataforma "El Ripollès existeix! davant del darrer accident ferroviari a la línia transpirinenca Barcelona-Puigcerdà-La Tor del Querol
( Juliol de 2003 )
Davant de l’accident ferroviari ocorregut el passat dimarts dia 21 de desembre dins el túnel de Toses i que, per molt que no originà danys personals, va obligar a activar el pla d’emergència i evacuar unes desenes de persones de l’interior del túnel, la permanent de la Plataforma “ El Ripollès Existeix ¡ “ vol fer arribar a l’opinió pública el següent comunicat:
1. Volem manifestar, una vegada més, la nostra inquietud per la necessitat d’escometre millores urgents en el tram ferroviari de Ripoll a Puigcerdà que és el que presenta un traçat més crític. Aquesta opinió ja vàrem manifestar-la en el punt Nº 4 del manifest de 25 de juliol de 2003 elaborat amb motiu de l’anunci d’inversions que va fer el Ministeri de Foment en aquelles dates,
2. Donades les especials característiques d’aquest tram, la millora hauria de contemplar tant la infrastructura ferroviària com també que el material mòbil fos l’adient per un traçat amb unes pendents i radis de curvatura extrems i singulars dins els ferrocarrils europeus. Tal com vàrem manifestar en el punt Nº 5 del esmentat manifest.
3. Per molt que ja s’hagi iniciat la millora del tram Torelló- Ripoll- i que hi hagi una programació d’obres i inversions que arriba al l’any 2010, s’ha de dir que aquest programa només servirà per què aquesta línia tendeixi vers els estàndards de qualitat i de seguretat que es mereix un transport públic europeu avui dia .
4. Dins l’anterior programa i en vista de l’estat i les deficiències del recorregut Ripoll- Puigcerdà -que l’accident del dia 21 ha tornat a posar de manifest– s’haurien de prioritzar d’una manera immediata les millores d’aquest tram.
5. Conscients que la disponibilitat de noves inversions vindrà condicionat per la capacitat del trànsit, tant de passatgers com de mercaderies, per aquesta línia internacional -que connecta el port de Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc- i que aquest trànsit depèn tant de les solucions tècniques per poder transportar càrregues competitives, com de la confiança que hi tinguin els operadors logístics; “El Ripollès Existeix¡” pensa aportar properament una visió documentada de com es podria augmentar la capacitat actual d’aquest ferrocarril per transportar mercaderies.
6. En uns moments en que s’ha acabat l’exposició pública de l’estudi informatiu de la carretera N-152 per la collada de Toses, volem insistir, una vegada més, en la necessitat d’estudiar conjuntament el traçat d’aquesta nova carretera amb el traçat actual o modificat d’aquest ferrocarril. Tal com vàrem manifestar en el punt Nº 8 del manifest esmentat anteriorment.
7. Donada la importància estratègica d’aquest ferrocarril tant per la vertebració de la Catalunya interior i dels Pirineus, així com per la connexió amb la resta d’Europa, aquest manifest també es farà arribar als diputats i senadors de la zona i a la comissió d’alcaldes creada, el passat any, pel seguiment de les inversions compromeses pel Ministeri de Foment.
Pere Jordi Piella
Coordinador de “ El Ripollès Existeix¡”
Ripoll 23 de desembre de 2004.-
Davant de l’accident ferroviari ocorregut el passat dimarts dia 21 de desembre dins el túnel de Toses i que, per molt que no originà danys personals, va obligar a activar el pla d’emergència i evacuar unes desenes de persones de l’interior del túnel, la permanent de la Plataforma “ El Ripollès Existeix ¡ “ vol fer arribar a l’opinió pública el següent comunicat:
1. Volem manifestar, una vegada més, la nostra inquietud per la necessitat d’escometre millores urgents en el tram ferroviari de Ripoll a Puigcerdà que és el que presenta un traçat més crític. Aquesta opinió ja vàrem manifestar-la en el punt Nº 4 del manifest de 25 de juliol de 2003 elaborat amb motiu de l’anunci d’inversions que va fer el Ministeri de Foment en aquelles dates,
2. Donades les especials característiques d’aquest tram, la millora hauria de contemplar tant la infrastructura ferroviària com també que el material mòbil fos l’adient per un traçat amb unes pendents i radis de curvatura extrems i singulars dins els ferrocarrils europeus. Tal com vàrem manifestar en el punt Nº 5 del esmentat manifest.
3. Per molt que ja s’hagi iniciat la millora del tram Torelló- Ripoll- i que hi hagi una programació d’obres i inversions que arriba al l’any 2010, s’ha de dir que aquest programa només servirà per què aquesta línia tendeixi vers els estàndards de qualitat i de seguretat que es mereix un transport públic europeu avui dia .
4. Dins l’anterior programa i en vista de l’estat i les deficiències del recorregut Ripoll- Puigcerdà -que l’accident del dia 21 ha tornat a posar de manifest– s’haurien de prioritzar d’una manera immediata les millores d’aquest tram.
5. Conscients que la disponibilitat de noves inversions vindrà condicionat per la capacitat del trànsit, tant de passatgers com de mercaderies, per aquesta línia internacional -que connecta el port de Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc- i que aquest trànsit depèn tant de les solucions tècniques per poder transportar càrregues competitives, com de la confiança que hi tinguin els operadors logístics; “El Ripollès Existeix¡” pensa aportar properament una visió documentada de com es podria augmentar la capacitat actual d’aquest ferrocarril per transportar mercaderies.
6. En uns moments en que s’ha acabat l’exposició pública de l’estudi informatiu de la carretera N-152 per la collada de Toses, volem insistir, una vegada més, en la necessitat d’estudiar conjuntament el traçat d’aquesta nova carretera amb el traçat actual o modificat d’aquest ferrocarril. Tal com vàrem manifestar en el punt Nº 8 del manifest esmentat anteriorment.
7. Donada la importància estratègica d’aquest ferrocarril tant per la vertebració de la Catalunya interior i dels Pirineus, així com per la connexió amb la resta d’Europa, aquest manifest també es farà arribar als diputats i senadors de la zona i a la comissió d’alcaldes creada, el passat any, pel seguiment de les inversions compromeses pel Ministeri de Foment.
Pere Jordi Piella
Coordinador de “ El Ripollès Existeix¡”
Ripoll 23 de desembre de 2004.-
Per una nova collada de Toses
( Novembre de 2004 )
La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.
Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.
Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.
Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.
La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.
Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.
Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.
Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.
Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.
La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.
Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Ara és l'hora d'una nova collada de Toses
( Novembre de 2004 )
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
En la seva darrera reunió la Plataforma El Ripollès Existeix! va estudiar d’una manera quasi monogràfica el projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació pública en els darrers dies. L’entitat, més enllà dels que facin els municipis afectats i el Consell Comarcal del Ripollès presentarà una al·legacions al projecte.
La necessitat d’una via de comunicació correcta entre Ripoll i Puigcerdà ha estat una reivindicació constant en els darrers trenta anys al Ripollès. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions viàries de la comarca. Les veus que plantegen oblidar-nos ara d’aquesta aposta, davant les dificultats que presenta, no tenen en consideració que aquesta carretera és un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic. Estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt i no sols a les poblacions o particulars afectats.
Però si el projecte de la collada de Toses és una reivindicació important, pel mateix raonament cal debatre i escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn.
Però aquesta consideració i la necessària coherència, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer algunes consideracions crítiques a l’estudi informatiu presentat.
La carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc, que es pretén que comuniqui elMediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, pel que cal que tingui un tractament bastant unitari, a un nivell semblant, adaptant-se òbviament a l’orografia.
En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud. No pot continuar-se amb l’anomalia actual que fa més fàcil la comunicació per la vessant francesa. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.
L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té un important punt feble: el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els experts amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera d’aquest tipus, a l’hivern, presenta greus dificultats. I aquesta mateixa qüestió cal tenir-la en compte al optar pel disseny de les pendent màximes, els radi de curvatura , en definitiva, la velocitat. Cal una traça que obviï en el possible les obagues.
La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat. I sempre un túnel resulta molt més respectuós amb el paisatge.
La carretera recentment remodelada que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegin com opcions més adients les que passen per la vall.
Però, més enllà que són les que plantegen menys agressions al paisatge, cal insistir en que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisagístic i ambiental. Aquesta consideració és molt important donat elgran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard.
I com que per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos estatals de 2005 d’estudi del desdoblament de la línia del ferrocarril transpirinenc, des deBarcelona a Puigcerdà.
La Plataforma ripollesa va recomanar que en els trams més difícilsi de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte, en un nivell de detall que eviti els canvis de projecte durant la fase d’execució.
Cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Al·legacions a EI-2-GI-07 (Túnel de Toses)
( Novembre de 2004 )
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983; Carles Bassaganya amb DNI 43630620; Eudald Fajula amb DNI 40593391; Domènech Gómez amb DNI 406601619; Antoni Llagostera amb DNI 90000445; Xavier Mas amb DNI 39639623 ; Ferran Miquel amb DNI 40556119 ; Ramon Musach amb DNI 77886569; Josep Palau amb DNI 40555591; Josep Rossell amb DNI 40555591 i Pere Solà amb DNI 780209103 tots ells veïns de diferents pobles del Ripollès, recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma “El Ripollès Existeix!” del dia 19 de novembre de 2004, presenten les següents consideracions i al·legacions al: Estudio Informativo . EI-2-GI-07 . Mejora del trazado. Tramo Ribes de Freser – La Molina. Collado de Tosas. Carretera N-152 Barcelona Puigcerdà. Plan de infraestructuras 200-2007.
L’adreça de la Plataforma de “El Ripollès Existeix¡” és l’Apartat de correus de Ripoll Nº 85. En el seu defecte, es poden adreçar les comunicacions al primer signant : Pere Jordi Piella. C/ Nou 2; 3º. 17500 Ripoll.
Les següents consideracions i al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució, inspiren les actuacions de “El Ripollès Existeix!”.
CONSIDERACIONS.
1. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, forma part del “Eix Pirinenc “ que, comunicant d’est a oest les diferents valls pirinenques unirà el mar Mediterrani i el Cantàbric, des de Port Bou fins Irun, i aportarà, entre d’altres, les següents avantatges junt amb una millor mobilitat dels ciutadans:
Al permetre una comunicació fluïda entre els ciutadans de les diferents valls pirinenques facilitarà els contactes socials, econòmics i personals dels habitants d’aquest massís muntanyós, creant així fluxos de tota mena, així com poder defensar millor interessos comuns.
Evitarà la anomalia actual que obliga, en molts casos, que per accedir amb seguretat a una població pirinenca s’hagi d’anar, en uns casos primerament, en direcció sud, vers les zones metropolitanes, per connectar amb els eixos viaris verticals d’accés als Pirineus. En altres casos es necessari emprar les carreteres franceses per arribar amb seguretat a les poblacions de la vessant sud dels Pirineus.
En uns moments en que s’està avançant vers la Euroregio -que ha de sumar el potencial de territoris a una i altra banda dels Pirineus– a fi d’equilibrar aquest territori són necessaris eixos racionals est – oest a més dels nord sud que ja s’estan dissenyant. L’Eix Pirinenc ha de ser una comunicació, racional i respectuosa amb l’entorn, que permeti als ciutadans d’aquest massís muntanyós -caracteritzat per tenir una superfície important amb una densitat demogràfica baixa- jugar un paper singular i amb personalitat pròpia dins la Euroregio.
2. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, es una carretera de muntanya que discorre per uns indrets amb unes condicions hivernals extremes- hem de recordar que a l’hivern de l’any 2002 es varen assolir temperatures al voltant de –20 º C, per això tan la cota màxima de la carretera així com les pendents de la mateixa condicionaran fortament la seva viabilitat hivernal. Per això s’ha de temir una especial atenció a les següents característiques d’aquest estudi informatiu :
La cota màxima del traçat esmentat es de aproximadament 1570 m. Aquesta cota es similar a la de un altre pas Pirinenc, el Port de Somport, que amb una alçada de 1632 m va motivar que, en el seu dia i per millorar la seva viabilitat hivernal, es construis un túnel a una cota de 1183 m.
Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que, a partir de 1300 m de cota màxima en una carretera de muntanya, la viabilitat hivernal comença a presentar dificultats importants.
La pendent màxima del traçat es de 7,7 % . Si a aquesta pendent s’afegeix que bona part del trajecte de les opcions denominades BAIXA, transcorren per una zona obaga, es pot veure que les condicions de seguretat i viabilitat hivernal no seran les mes adients per un eix que també pretén millorar la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya.
3. L’estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i de una manera especial a la vall del riu Rigard, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aquest territori també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona – Puigcerdà- La Tor de Querol – Paris, per això cal considerar, en un mateix estudi , el traçat de la carretera i del ferrocarril.
4. Segons la nostra informació, els actuals pressupostos del Estat per 2005 han consignat una partida important per fer un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc. Això obliga, encara més, a fer un estudi conjunt del la carretera i del ferrocarril.
5. La carretera que actualment es un curt circuit de la N-152 i que passa per Fornells i Toses cada vegada es més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i és d’esperar que continui essent així. A més s’ha de tenir en compte que, independentment de escollir una o altra opció, s’han de millorar els accessos als pobles esmentats i altres nuclis habitats de les valls a fi de dotar-los dels accessos a que tenen dret, potenciant així els seu poblament i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants .
Aquesta consideració fa que es vegi mes adient una solució que, recullin les presents al·legacions, passi per la part baixa de la vall.
6. La tecnologia actual permet plantejar projectes ambiciosos i respectuosos amb l’entorn. Els túnels de Frejus ( França- Itàlia ) de 12.700 m o el de St. Gothart ( Suïssa) de 16.322 m, entre d’altres, poden ajudar a fer-ho veure. També hem de tenir en compte que mentre els Alps han estat dotats d’un gran nombre de túnels –més de 300 quilòmetres de túnels, alguns d ‘ells dobles- els Pirineus continuen essent un marcís poc permeable amb molt poques desenes de quilòmetres de Túnels foradats.
Es per tot això que es presenten les següents :
AL·LEGACIONS
1. Donat que aquest Estudi Informatiu es una part del Eix Pirinenc, les característiques han de ser similars a la resta d’aquest eix que ha d’unir el Mediterrani amb l’Atlàntic.
2. Donat que el tram objecte d’aquest Estudi Informatiu transcorre per una zona de muntanya amb una climatologia extrema i amb l’objectiu d’assegurar la seva viabilitat hivernal, la alçada màxima del seu recorregut hauria de aproximar-se, tenint en conte la orografia de la zona , a la cota 1300 m.
3. Donat que, en les alternatives denominades BAIXA, bona part del seu recorregut transcorre per la zona obaga, les pendents màximes de la carretera haurien de tenir molt present aquesta singularitat, a fi d’aconseguir una seguretat viària acceptable , principalment en el període hivernal.
4. Donat que el tram objecte de l’Estudi Informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, és necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aconseguir aquest objectiu caldrà potenciar la part subterrània del traçat mitjançant túnels.
5. Donat que les alternatives denominades BAIXA afecten la vall del riu Rigard i que aquesta vall ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. A fi d’aconseguir un futur impacte mínim, es necessari estudiar el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. Donat que es molt important aconseguir una actuació amb un mínim impacte sobre el paisatge es convenient que , en els trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic, es realitzin maquetes , a una escala adient a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
I com a mostra de conformitat dels punts ressenyats, signen les presents al·legacions les persones que encapçalen el present escrit.
Pere Jordi Piella amb DNI 40590983; Carles Bassaganya amb DNI 43630620; Eudald Fajula amb DNI 40593391; Domènech Gómez amb DNI 406601619; Antoni Llagostera amb DNI 90000445; Xavier Mas amb DNI 39639623 ; Ferran Miquel amb DNI 40556119 ; Ramon Musach amb DNI 77886569; Josep Palau amb DNI 40555591; Josep Rossell amb DNI 40555591 i Pere Solà amb DNI 780209103 tots ells veïns de diferents pobles del Ripollès, recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma “El Ripollès Existeix!” del dia 19 de novembre de 2004, presenten les següents consideracions i al·legacions al: Estudio Informativo . EI-2-GI-07 . Mejora del trazado. Tramo Ribes de Freser – La Molina. Collado de Tosas. Carretera N-152 Barcelona Puigcerdà. Plan de infraestructuras 200-2007.
L’adreça de la Plataforma de “El Ripollès Existeix¡” és l’Apartat de correus de Ripoll Nº 85. En el seu defecte, es poden adreçar les comunicacions al primer signant : Pere Jordi Piella. C/ Nou 2; 3º. 17500 Ripoll.
Les següents consideracions i al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució, inspiren les actuacions de “El Ripollès Existeix!”.
CONSIDERACIONS.
1. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, forma part del “Eix Pirinenc “ que, comunicant d’est a oest les diferents valls pirinenques unirà el mar Mediterrani i el Cantàbric, des de Port Bou fins Irun, i aportarà, entre d’altres, les següents avantatges junt amb una millor mobilitat dels ciutadans:
Al permetre una comunicació fluïda entre els ciutadans de les diferents valls pirinenques facilitarà els contactes socials, econòmics i personals dels habitants d’aquest massís muntanyós, creant així fluxos de tota mena, així com poder defensar millor interessos comuns.
Evitarà la anomalia actual que obliga, en molts casos, que per accedir amb seguretat a una població pirinenca s’hagi d’anar, en uns casos primerament, en direcció sud, vers les zones metropolitanes, per connectar amb els eixos viaris verticals d’accés als Pirineus. En altres casos es necessari emprar les carreteres franceses per arribar amb seguretat a les poblacions de la vessant sud dels Pirineus.
En uns moments en que s’està avançant vers la Euroregio -que ha de sumar el potencial de territoris a una i altra banda dels Pirineus– a fi d’equilibrar aquest territori són necessaris eixos racionals est – oest a més dels nord sud que ja s’estan dissenyant. L’Eix Pirinenc ha de ser una comunicació, racional i respectuosa amb l’entorn, que permeti als ciutadans d’aquest massís muntanyós -caracteritzat per tenir una superfície important amb una densitat demogràfica baixa- jugar un paper singular i amb personalitat pròpia dins la Euroregio.
2. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, es una carretera de muntanya que discorre per uns indrets amb unes condicions hivernals extremes- hem de recordar que a l’hivern de l’any 2002 es varen assolir temperatures al voltant de –20 º C, per això tan la cota màxima de la carretera així com les pendents de la mateixa condicionaran fortament la seva viabilitat hivernal. Per això s’ha de temir una especial atenció a les següents característiques d’aquest estudi informatiu :
La cota màxima del traçat esmentat es de aproximadament 1570 m. Aquesta cota es similar a la de un altre pas Pirinenc, el Port de Somport, que amb una alçada de 1632 m va motivar que, en el seu dia i per millorar la seva viabilitat hivernal, es construis un túnel a una cota de 1183 m.
Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que, a partir de 1300 m de cota màxima en una carretera de muntanya, la viabilitat hivernal comença a presentar dificultats importants.
La pendent màxima del traçat es de 7,7 % . Si a aquesta pendent s’afegeix que bona part del trajecte de les opcions denominades BAIXA, transcorren per una zona obaga, es pot veure que les condicions de seguretat i viabilitat hivernal no seran les mes adients per un eix que també pretén millorar la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya.
3. L’estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i de una manera especial a la vall del riu Rigard, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aquest territori també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona – Puigcerdà- La Tor de Querol – Paris, per això cal considerar, en un mateix estudi , el traçat de la carretera i del ferrocarril.
4. Segons la nostra informació, els actuals pressupostos del Estat per 2005 han consignat una partida important per fer un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc. Això obliga, encara més, a fer un estudi conjunt del la carretera i del ferrocarril.
5. La carretera que actualment es un curt circuit de la N-152 i que passa per Fornells i Toses cada vegada es més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i és d’esperar que continui essent així. A més s’ha de tenir en compte que, independentment de escollir una o altra opció, s’han de millorar els accessos als pobles esmentats i altres nuclis habitats de les valls a fi de dotar-los dels accessos a que tenen dret, potenciant així els seu poblament i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants .
Aquesta consideració fa que es vegi mes adient una solució que, recullin les presents al·legacions, passi per la part baixa de la vall.
6. La tecnologia actual permet plantejar projectes ambiciosos i respectuosos amb l’entorn. Els túnels de Frejus ( França- Itàlia ) de 12.700 m o el de St. Gothart ( Suïssa) de 16.322 m, entre d’altres, poden ajudar a fer-ho veure. També hem de tenir en compte que mentre els Alps han estat dotats d’un gran nombre de túnels –més de 300 quilòmetres de túnels, alguns d ‘ells dobles- els Pirineus continuen essent un marcís poc permeable amb molt poques desenes de quilòmetres de Túnels foradats.
Es per tot això que es presenten les següents :
AL·LEGACIONS
1. Donat que aquest Estudi Informatiu es una part del Eix Pirinenc, les característiques han de ser similars a la resta d’aquest eix que ha d’unir el Mediterrani amb l’Atlàntic.
2. Donat que el tram objecte d’aquest Estudi Informatiu transcorre per una zona de muntanya amb una climatologia extrema i amb l’objectiu d’assegurar la seva viabilitat hivernal, la alçada màxima del seu recorregut hauria de aproximar-se, tenint en conte la orografia de la zona , a la cota 1300 m.
3. Donat que, en les alternatives denominades BAIXA, bona part del seu recorregut transcorre per la zona obaga, les pendents màximes de la carretera haurien de tenir molt present aquesta singularitat, a fi d’aconseguir una seguretat viària acceptable , principalment en el període hivernal.
4. Donat que el tram objecte de l’Estudi Informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, és necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aconseguir aquest objectiu caldrà potenciar la part subterrània del traçat mitjançant túnels.
5. Donat que les alternatives denominades BAIXA afecten la vall del riu Rigard i que aquesta vall ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. A fi d’aconseguir un futur impacte mínim, es necessari estudiar el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. Donat que es molt important aconseguir una actuació amb un mínim impacte sobre el paisatge es convenient que , en els trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic, es realitzin maquetes , a una escala adient a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
I com a mostra de conformitat dels punts ressenyats, signen les presents al·legacions les persones que encapçalen el present escrit.
Comunicat de la Permanent d'"El Ripollès existeix!" sobre l'estudi informatiu del nou traçat de la collada de Toses
( Novembre de 2004 )
La permanent de “ El Ripollès Existeix!” i a la espera que , en una propera reunió del seu plenari, pugui analitzar amb més profunditat l’estudi informatiu del nou traçat de la collada de Toses que es troba a exposició pública des de finals del mes d’octubre, vol avançar el següent comunicat :
1. Volem manifestar la nostre satisfacció expectant per la presentació d’aquest estudi informatiu. També voldríem donar un vot de confiança al Govern de l’Estat pel compliment del mandat que, en el seu dia, va fer el Senat i que és molt important pels accessos als Pirineus i per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya.
2. Fidels al nostre principi de : Compromisos ferms i prou promeses no podem anar més enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que el projecte estigui adjudicat i en vies de realització.
3. A fi d’avançar vers un altre dels nostres principis: Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, veiem molt positiu que els ciutadans i les institucions del territori puguin ajudar a definir el projecte executiu. També es veu positiu que, en determinats trams, la solució suggerida sigui mitjançant túnels per així disminuir l’impacte paisatgístic.
4. L’esmentat estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge.
5. Alguna de les alternatives presentades afecta la vall del riu Rigat. Aquesta vall actualment ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona - Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. Seria convenient, a fí d’aconseguir un futur impacte mínim, que s’estudiés el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. A fi d’avançar vers un dels nostres principis “Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn” la permanent del “ “El Ripollès Existeix” pensa adreçar-se a les institucions afectades per aquest projecte a fi de que demanin al Ministerio de Fomento la realització d’una maqueta -a una escala adient- dels trams mes difícils i amb possibilitat de mes impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
Ripollès 9 de novembre de 2004.-
La permanent de “ El Ripollès Existeix!” i a la espera que , en una propera reunió del seu plenari, pugui analitzar amb més profunditat l’estudi informatiu del nou traçat de la collada de Toses que es troba a exposició pública des de finals del mes d’octubre, vol avançar el següent comunicat :
1. Volem manifestar la nostre satisfacció expectant per la presentació d’aquest estudi informatiu. També voldríem donar un vot de confiança al Govern de l’Estat pel compliment del mandat que, en el seu dia, va fer el Senat i que és molt important pels accessos als Pirineus i per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya.
2. Fidels al nostre principi de : Compromisos ferms i prou promeses no podem anar més enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que el projecte estigui adjudicat i en vies de realització.
3. A fi d’avançar vers un altre dels nostres principis: Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, veiem molt positiu que els ciutadans i les institucions del territori puguin ajudar a definir el projecte executiu. També es veu positiu que, en determinats trams, la solució suggerida sigui mitjançant túnels per així disminuir l’impacte paisatgístic.
4. L’esmentat estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge.
5. Alguna de les alternatives presentades afecta la vall del riu Rigat. Aquesta vall actualment ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona - Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. Seria convenient, a fí d’aconseguir un futur impacte mínim, que s’estudiés el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.
6. A fi d’avançar vers un dels nostres principis “Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn” la permanent del “ “El Ripollès Existeix” pensa adreçar-se a les institucions afectades per aquest projecte a fi de que demanin al Ministerio de Fomento la realització d’una maqueta -a una escala adient- dels trams mes difícils i amb possibilitat de mes impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.
Ripollès 9 de novembre de 2004.-
Per unes carreteres ben fets al Ripollès
( Octubre de 2004 )
Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.
La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.
La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.
És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.
Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.
Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.
L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.
Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es
Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.
La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.
La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.
És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.
Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.
Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.
L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.
Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es
El Ripollès existeix! i l'ordenació territorial
( Octubre de 2004 )
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “El Ripollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i prou promeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veure l’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudent no introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a la seva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos de la nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per això serà necessari continuar demanant unes solucions que fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés dels seus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressar els diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt de la Plataforma
Pere Jordi Piella
Coordinador de “El Ripollès Existeix”
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “El Ripollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i prou promeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veure l’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudent no introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a la seva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos de la nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per això serà necessari continuar demanant unes solucions que fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés dels seus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressar els diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt de la Plataforma
Pere Jordi Piella
Coordinador de “El Ripollès Existeix”
Comunicat de la Permanent d'"El Ripollès existeix!" sobre al presentació de l'estudi informatiu de desdoblament de la C-17 fins al Ripollès
( Octubre de 2004 )
La permanent d’“El Ripollès Existeix!” i a la espera que, en una propera reunió del seuplenari , puguianalitzar amb més profunditat l’estudi informatiu del desdoblament de la C-17 fins el Ripollès -que es va presentar el proppassat divendres dia 22 al Consell Comarcal del Ripollès- vol avançar a la opinió publica el següent comunicat :
1. Volem manifestar la nostra satisfacció expectant per la presentació d’aquestestudi informatiu. Tambévoldríem donar un vot de confiançaal Govern de la Generalitat per coms’està complint el mandatdel Parlament de Catalunya de solucionaraquesta comunicació d’accés als Pirineus i queés vital pel progrés de la Catalunya interior i del Ripollès.
2. Fidels al nostre principi de : Compromisos ferms i prou promeses no podem anar més enllà de mostrar la nostra satisfacció expectant fins que el projecte estigui adjudicat i en vies de realització.
3. A fi d’avançar versun altre dels nostres principis: Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn,veiem molt positiuqueels ciutadans i les institucions del territoripuguin ajudar a definir el projecte executiu. També es veu positiuque, en determinats trams, la solució suggerida sigui mitjançant túnels per així disminuir l’impacte paisatgístic.
4. L’estudi informatiu presentat tédos trams clarament diferenciats .Un, mentre discorre per la plana, en el que la dificultat i l’impacte serà fàcil de corregir. L’altre, a l’endinsar-se al pre-pirineu,en el que la dificultat i l’impacte pot ser considerable i, per això, serà necessari aplicar les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar el paisatge.
5. A fi d’avançar en la consecució dels anteriors puntsla permanent d’“El Ripollès Existeix!”pensa adreçar-se a les institucions afectades per aquest projecte a fi de que demanin al Govern de la Generalitat la realització d’una maqueta -a una escala adient- dels trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projectei no sobre el terreny durant la fase d’execució.
Ripollès 25 d’octubre de 2004.-
La permanent d’“El Ripollès Existeix!” i a la espera que, en una propera reunió del seuplenari , puguianalitzar amb més profunditat l’estudi informatiu del desdoblament de la C-17 fins el Ripollès -que es va presentar el proppassat divendres dia 22 al Consell Comarcal del Ripollès- vol avançar a la opinió publica el següent comunicat :
1. Volem manifestar la nostra satisfacció expectant per la presentació d’aquestestudi informatiu. Tambévoldríem donar un vot de confiançaal Govern de la Generalitat per coms’està complint el mandatdel Parlament de Catalunya de solucionaraquesta comunicació d’accés als Pirineus i queés vital pel progrés de la Catalunya interior i del Ripollès.
2. Fidels al nostre principi de : Compromisos ferms i prou promeses no podem anar més enllà de mostrar la nostra satisfacció expectant fins que el projecte estigui adjudicat i en vies de realització.
3. A fi d’avançar versun altre dels nostres principis: Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn,veiem molt positiuqueels ciutadans i les institucions del territoripuguin ajudar a definir el projecte executiu. També es veu positiuque, en determinats trams, la solució suggerida sigui mitjançant túnels per així disminuir l’impacte paisatgístic.
4. L’estudi informatiu presentat tédos trams clarament diferenciats .Un, mentre discorre per la plana, en el que la dificultat i l’impacte serà fàcil de corregir. L’altre, a l’endinsar-se al pre-pirineu,en el que la dificultat i l’impacte pot ser considerable i, per això, serà necessari aplicar les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar el paisatge.
5. A fi d’avançar en la consecució dels anteriors puntsla permanent d’“El Ripollès Existeix!”pensa adreçar-se a les institucions afectades per aquest projecte a fi de que demanin al Govern de la Generalitat la realització d’una maqueta -a una escala adient- dels trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projectei no sobre el terreny durant la fase d’execució.
Ripollès 25 d’octubre de 2004.-
El Ripollès existeix! i l'ordenació territorial
(Octubre de 2004)
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “ElRipollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i proupromeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veurel’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudentno introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a laseva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos dela nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per aixòserà necessari continuar demanant unes solucionsque fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés delsseus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressarels diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt dela Plataforma
Pere Jordi Piella 1 d’octubre de 2004
Coordinador de “ El Ripollès Existeix”.-
En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :
1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “ElRipollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i proupromeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.
2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veurel’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudentno introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a laseva constitució.
3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos dela nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per aixòserà necessari continuar demanant unes solucionsque fa masses anys que estan ajornades.
4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés delsseus ciutadans .
5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressarels diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt dela Plataforma
Pere Jordi Piella 1 d’octubre de 2004
Coordinador de “ El Ripollès Existeix”.-
Una commemoració internacional amb reivindicació
( Setembre de 2004 )
L’organització dels actes de celebració dels aniversaris relacionats amb l’existència dels ferrocarrils transpirinecs sembla que estan molt avançants. En les properes setmanes hi hauran informacions sobre els actes centrals que es celebraran a Barcelona, Vic, Ripoll, Puigcerdà, Tour de Carol, Andorra i Tolosa de Llenguadoc.
Cal recordar que estem davant una efemèride important. L’enllaç ferroviari internacional a través de Puigcerdà i La Tour de Carol, inaugurat el 21 de juliol de 1929, ara fa 75 anys, fou el fruit del conveni entre França i Espanya, signat a Paris el 18 d'agost de 1904, que va establir la construcció de tres ferrocarrils transpirinencs; el de Oloron a Canfranc, el de Saint Girons a Lleida i el d'Ax les Thermes a Ripoll.
El ferrocarril entre Ripoll i Ax les Thermes és l'únic transpirinenc que actualment segueix funcionant en la seva totalitat. La línia ferroviària que havia de comunicar Lleida amb Saint-Girons, a l’Ariège francesa, es va quedar a mig camí, a La Pobla de Segur. La línia de Canfranc va deixar de funcionar el 1970 a causa d’un accident en un pont prop de l’estació francesa de Lescun.
El valor i importància de la línia Ripoll-Ax les Thermes era i és molt remarcable. La comunicació entre Espanya i França estava reduïda al passos de Portbou i Irún. Però a més a més, amb la nova línia catalana es reduïa en cent quilòmetres la distància entre Barcelona i Paris.
Ara cal commemorar aquest centenari i aquest setanta-cinc aniversari. I tot un seguit d’actes populars i festius donaran relleu a aquesta celebració, amb la presència de les màximes autoritats de Catalunya, Espanya, França i Andorra. Però que la celebració no ens faci oblidar que encara estem davant la necessitat de conservar i millorar aquesta via de comunicació, maltractada i amb una baix manteniment durant molts anys.
Durant anys s’havien anat deteriorant les infrastructures, no s’hi havia fet cap millora substancial i el servei anava empitjorant. Molt recentment, per primera vegada en els darrers anys, s’ha compromès un pla de conservació i millora, que contempla l’arranjament de la catenària, de la base del carril i, fins hi tot, de les estacions. Però aquest pla d’inversió cal que es vagi concretant i, sobretot, realitzant-se.
Però aquestes actuacions no son suficients. Cal que la línia millori amb elements com la doble via, com mínim de Barcelona fins a Vic, passant pel Vallès Oriental. Cal que el caràcter internacional i la possibilitat de connexió entre Barcelona i Paris per Tolosa continuï essent una realitat i que s’exploti la circumstància comercialment.El Port de Barcelona necessita comunicacions ferroviaries amb França i aquest ferrocarril ,fa cent anys , ja se li va donar aquesta funció que ara caldria actualitzar i modernitzar. Cal que els grans túnels del Cargol, de Toses i del Pimorent tinguin un tractament adequat. En aquest punt s’harecordar la proposta de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! d’un nou túnel a Toses que possibiliti alhora el trànsit ferroviari i de la carretera N-152 o C-17.
La celebració del transpirinec ha de tenir el to just, de commemoració i de reivindicació, de donar relleu al valor que té aquesta línia ferroviària però alhora lluny d’una simple apel·lació a la nostàlgia. Cal commemorar uns aniversaris però com a nou impuls cap el futur. Aquesta va ser una de les conclusions de la darrera reunió de El Ripolles Existeix !
El ferrocarril és una important eina de futur, com a mostra la inversió en el TGV. Estem molt lluny del flaire de naftalina. Aquest eix ferroviari Barcelona –Paris, correctament tractat i potenciat, pot tornar a esdevenir un factor de progrés per les comarques del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès, la Cerdanya i les mes meridionals de França, sobretot si la Unió Europea la considerés com un eix ferroviari transeuropeu.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
L’organització dels actes de celebració dels aniversaris relacionats amb l’existència dels ferrocarrils transpirinecs sembla que estan molt avançants. En les properes setmanes hi hauran informacions sobre els actes centrals que es celebraran a Barcelona, Vic, Ripoll, Puigcerdà, Tour de Carol, Andorra i Tolosa de Llenguadoc.
Cal recordar que estem davant una efemèride important. L’enllaç ferroviari internacional a través de Puigcerdà i La Tour de Carol, inaugurat el 21 de juliol de 1929, ara fa 75 anys, fou el fruit del conveni entre França i Espanya, signat a Paris el 18 d'agost de 1904, que va establir la construcció de tres ferrocarrils transpirinencs; el de Oloron a Canfranc, el de Saint Girons a Lleida i el d'Ax les Thermes a Ripoll.
El ferrocarril entre Ripoll i Ax les Thermes és l'únic transpirinenc que actualment segueix funcionant en la seva totalitat. La línia ferroviària que havia de comunicar Lleida amb Saint-Girons, a l’Ariège francesa, es va quedar a mig camí, a La Pobla de Segur. La línia de Canfranc va deixar de funcionar el 1970 a causa d’un accident en un pont prop de l’estació francesa de Lescun.
El valor i importància de la línia Ripoll-Ax les Thermes era i és molt remarcable. La comunicació entre Espanya i França estava reduïda al passos de Portbou i Irún. Però a més a més, amb la nova línia catalana es reduïa en cent quilòmetres la distància entre Barcelona i Paris.
Ara cal commemorar aquest centenari i aquest setanta-cinc aniversari. I tot un seguit d’actes populars i festius donaran relleu a aquesta celebració, amb la presència de les màximes autoritats de Catalunya, Espanya, França i Andorra. Però que la celebració no ens faci oblidar que encara estem davant la necessitat de conservar i millorar aquesta via de comunicació, maltractada i amb una baix manteniment durant molts anys.
Durant anys s’havien anat deteriorant les infrastructures, no s’hi havia fet cap millora substancial i el servei anava empitjorant. Molt recentment, per primera vegada en els darrers anys, s’ha compromès un pla de conservació i millora, que contempla l’arranjament de la catenària, de la base del carril i, fins hi tot, de les estacions. Però aquest pla d’inversió cal que es vagi concretant i, sobretot, realitzant-se.
Però aquestes actuacions no son suficients. Cal que la línia millori amb elements com la doble via, com mínim de Barcelona fins a Vic, passant pel Vallès Oriental. Cal que el caràcter internacional i la possibilitat de connexió entre Barcelona i Paris per Tolosa continuï essent una realitat i que s’exploti la circumstància comercialment.El Port de Barcelona necessita comunicacions ferroviaries amb França i aquest ferrocarril ,fa cent anys , ja se li va donar aquesta funció que ara caldria actualitzar i modernitzar. Cal que els grans túnels del Cargol, de Toses i del Pimorent tinguin un tractament adequat. En aquest punt s’harecordar la proposta de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! d’un nou túnel a Toses que possibiliti alhora el trànsit ferroviari i de la carretera N-152 o C-17.
La celebració del transpirinec ha de tenir el to just, de commemoració i de reivindicació, de donar relleu al valor que té aquesta línia ferroviària però alhora lluny d’una simple apel·lació a la nostàlgia. Cal commemorar uns aniversaris però com a nou impuls cap el futur. Aquesta va ser una de les conclusions de la darrera reunió de El Ripolles Existeix !
El ferrocarril és una important eina de futur, com a mostra la inversió en el TGV. Estem molt lluny del flaire de naftalina. Aquest eix ferroviari Barcelona –Paris, correctament tractat i potenciat, pot tornar a esdevenir un factor de progrés per les comarques del Vallès Oriental, Osona, el Ripollès, la Cerdanya i les mes meridionals de França, sobretot si la Unió Europea la considerés com un eix ferroviari transeuropeu.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Carta al president del Parlament Europeu
(Juliol de 2004 )
Distingit senyor:
Li volem trametre la nostre felicitacióper haver estat elegit president del Parlament Europeu tot desitjant que tingui molts encerts en les seves actuacions per enfortir la Unió Europea i millorar el benestar de tots elsseus ciutadans.
Un dels mitjans per incrementar lacohesió europea son les comunicacions transeuropeas i, molt especialment el Ferrocarril com una aposta de futur per un transport mes ecològic i sostenible. Per això volem posar-nos a la seva disposició per recolzar totes les actuacions que promogui el Parlament Europeu per millorar els ferrocarrils que vertebren Europa.
“ El Ripollès Existeix” es una plataforma ciutadana que emmarca les seves actuacions en el següent ideari:
Compromisos ferms i prou promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar.
Les seves actuacions estan adreçades a millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la Catalunya interior però especialment d’Osona , el Ripollès i la Cerdanya. Entre aquestes i de una manera molt especial es troba la millora i la potenciació del Ferrocarril Internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tor de Querol- Paris ; un dels FFCC Transpirinencs que el tractat Franco – Espanyol de 1904 preveia construir i que havien de unir les següent poblacions a una i altre banda dels Pirineus:
Zuera amb Oloron per Canfranc
Lleida amb Saint Girons pel Noguera Pallaresa.
Ripoll amb Ax les Thermes per Puigcerdà.
D’aquest tres Transpirinencs l’únic que, avui dia, continuaacomplint la seva funció Transpirinenca es el que uneix Barcelona amb Paris per Puigcerdà.
Per commemorar aquest tractat internacional centenari; s’ha constituït una Comissió amb la participació de autoritats Catalanes; Espanyoles; Franceses i Andorranes que teprevist la celebració dels actes centrals commemoratius a la població de Puigcerdà durant el proper mes de setembre.
Amb aquests actes també es pretén impulsar la potenciació del ferrocarril transpirinenc Barcelona – Paris per Puigcerdà i La Tor de Querol mitjançant un document , a signar per diputats dels dos Estats,amb la finalitat que desprès de la seva discussió alsparlaments de Madrid i de Paris el pugui contemplar també elParlament Europeu a Strasbourg. Esperem que, una vegada s’hagin acomplert tots els tràmits,aquesta iniciativa sigui ben rebuda a la institució que vostè dignament presideix.
Reiterant la nostre felicitació i el nostre oferiment per ajudar, dins les nostres possibilitats, peranar avançant vers un transport ferroviari transeuropeu ecològic i sostenible , rebi la nostre mes cordial salutació.
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix
Per la celebració - a partir del proper mes de setembre dels actes commemoratius del Centenari dels Transpirinencs i del 75 aniversari de la connexió ferroviària internacional per la Cerdanya- s'ha dissenyat el "logo" que s'adjunta. Aquest servirà per unificar la imatge de les celebracions que han de fer-se a Catalunya; França i Andorra. Podeu trobar més informació sobre la celebració d'aquesta efemèrides a www.cehfe.es/75
Distingit senyor:
Li volem trametre la nostre felicitacióper haver estat elegit president del Parlament Europeu tot desitjant que tingui molts encerts en les seves actuacions per enfortir la Unió Europea i millorar el benestar de tots elsseus ciutadans.
Un dels mitjans per incrementar lacohesió europea son les comunicacions transeuropeas i, molt especialment el Ferrocarril com una aposta de futur per un transport mes ecològic i sostenible. Per això volem posar-nos a la seva disposició per recolzar totes les actuacions que promogui el Parlament Europeu per millorar els ferrocarrils que vertebren Europa.
“ El Ripollès Existeix” es una plataforma ciutadana que emmarca les seves actuacions en el següent ideari:
Compromisos ferms i prou promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar.
Les seves actuacions estan adreçades a millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la Catalunya interior però especialment d’Osona , el Ripollès i la Cerdanya. Entre aquestes i de una manera molt especial es troba la millora i la potenciació del Ferrocarril Internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tor de Querol- Paris ; un dels FFCC Transpirinencs que el tractat Franco – Espanyol de 1904 preveia construir i que havien de unir les següent poblacions a una i altre banda dels Pirineus:
Zuera amb Oloron per Canfranc
Lleida amb Saint Girons pel Noguera Pallaresa.
Ripoll amb Ax les Thermes per Puigcerdà.
D’aquest tres Transpirinencs l’únic que, avui dia, continuaacomplint la seva funció Transpirinenca es el que uneix Barcelona amb Paris per Puigcerdà.
Per commemorar aquest tractat internacional centenari; s’ha constituït una Comissió amb la participació de autoritats Catalanes; Espanyoles; Franceses i Andorranes que teprevist la celebració dels actes centrals commemoratius a la població de Puigcerdà durant el proper mes de setembre.
Amb aquests actes també es pretén impulsar la potenciació del ferrocarril transpirinenc Barcelona – Paris per Puigcerdà i La Tor de Querol mitjançant un document , a signar per diputats dels dos Estats,amb la finalitat que desprès de la seva discussió alsparlaments de Madrid i de Paris el pugui contemplar també elParlament Europeu a Strasbourg. Esperem que, una vegada s’hagin acomplert tots els tràmits,aquesta iniciativa sigui ben rebuda a la institució que vostè dignament presideix.
Reiterant la nostre felicitació i el nostre oferiment per ajudar, dins les nostres possibilitats, peranar avançant vers un transport ferroviari transeuropeu ecològic i sostenible , rebi la nostre mes cordial salutació.
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix
Per la celebració - a partir del proper mes de setembre dels actes commemoratius del Centenari dels Transpirinencs i del 75 aniversari de la connexió ferroviària internacional per la Cerdanya- s'ha dissenyat el "logo" que s'adjunta. Aquest servirà per unificar la imatge de les celebracions que han de fer-se a Catalunya; França i Andorra. Podeu trobar més informació sobre la celebració d'aquesta efemèrides a www.cehfe.es/75
Web 75 aniversari de la connexió ferroviaria internacional per la Cerdanya
(Abril de 2004 )
El Centre d’Estudis del Ferrocarril ha creat una pagina web per informar sobre aquest esdeveniments. Aquesta pagina anirà donant noticies actualitzades sobre aquesta efemèrides .
La esmentada adreça a internet es : www.cehfe.es/75
Ripollès abril de 2004.-
El Centre d’Estudis del Ferrocarril ha creat una pagina web per informar sobre aquest esdeveniments. Aquesta pagina anirà donant noticies actualitzades sobre aquesta efemèrides .
La esmentada adreça a internet es : www.cehfe.es/75
Ripollès abril de 2004.-
El volem felicitar per haver estat elegit diputat....
(Abril de 2004 )
Carta enviada a: Carles Gasoliba (Senat CiU) BCN- Josep Antoni Duran ( CiU) BCN- Rosa Mª Aleixandre. (Senat- CiU) Girona- Miquel Bofill ( Senat-Entesa) Girona -Isidre Molas ( Senat- Entesa) BCN –Joan Herrera (ICV) BCN – Francesc Canet ( ERC) Girona- Jordi Xucla ( CiU) Girona- Joan Puigcercos ( ERC) BCN- Jose Montilla ( PSC) BCN- Montserrat Palma (PSC) Girona.
Ripollès 4 d’abrilde 2004.-
Distingit senyor:
El volem felicitarper haver estat elegit Diputat a les Corts Generals tot desitjant que vostè i el seu partittinguin molts encerts en les seves accions parlamentaries i especialment en la defensa dels interessos de la Catalunya interior .
En la darrera reunió de “ El Ripollès Existeix” es va acordar fer arribar als caps de llista del Congres idel Senat a Catalunya uncomunicat recordant els objectius de la nostre plataforma tot demanantel seu recolzament i posar-nos a la seva disposició.
El Ripollès Existeix es una plataforma integrada tan per ciutadans independents com per ciutadans propers als diferentspartits polítics. El seu ideari es:
Compromisos ferms i prou promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar.
Per això volem posar-nos a la seva disposició per recolzar totes les actuacions que promoguiper millorar les telecomunicacions i les comunicacions, tan per carretera com per ferrocarril,que vertebrenla Catalunya interior i els Pirineus.
L’Eix Pirinenc es una comunicació per carretera que , malgrat fa desenes d’anys que es creu que es molt important per vertebrar els Pirineus i malgrat les reiterades declaracions dels diferents governs del Estat sobre la seva voluntat de construir-ho, la veritat es que la seva realitzacióavança molt lentament i , al nostre parer, sense una visió global del mateix. En el cas delTúnel de Toses , per be que hi han hagut acords parlamentaris concrets, la veritat es que no acaba de concretar-se com i quant pensa programar-se. Les corporacions locals del Ripollès i de la Cerdanya i laDiputació de Girona, varen aprovar l’any 2002 mocions tot demanantque, a la collada de Toses ,es planifiquin conjuntament els túnels per carretera i per Ferrocarril, peraconseguir així una actuació :Racional i respectuosa amb l’entorn.
Com deu saber, el Ministre de Foment, va reunir-se , elmes de juliol de 2003 , amb una representació de les institucions afectades per la línia de FF CC internacional Barcelona- Vic- Puigcerdà - La Tor de Querol. Desprèsd’aquesta reunió, el Ripollès Existeix va emetre el comunicat que li adjuntem. Veurà que, al mateix temps que valoràvem molt positivament el resultat de la reunió,donat que per primera vegada hi havien “ compromisos ferms i prou promeses” , també consideràvem que s’havia de anar mes lluny per tal que aquesta línia de FFCC es potencií com una línia internacional transeuropea que enllaci Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc i Paris per així intentar equilibrar Catalunya davant del sistema de comunicacions costaner i el tren d’Alta Velocitat .
Aquest any es compliran cent anys de la signatura del conveni franco-espanyol per la construcció dels tresFFCC Transpirinencs i també farà 75 anys de la inauguració del tram internacional Puigcerdà- La Tor de Querol del FFCCBarcelona –Paris. Creiem que aquestes efemèride no poden passar desapercebudes si es vol potenciar aquest FFCC i per això estem intentantsensibilitzar a les institucions i als pobles afectats per recordar-ho i que ,al mateix temps,les Corts Generals aprovin mocions per la seva potenciació i modernització.
Reiterant el nostre oferiment de posar-nos a la seva disposició en totel que podem ser-li de utilitat i per recolzar totes les actuacions per millorar les comunicacions que vertebren la Catalunya interior. Atentament,
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix¡
Carta enviada a: Carles Gasoliba (Senat CiU) BCN- Josep Antoni Duran ( CiU) BCN- Rosa Mª Aleixandre. (Senat- CiU) Girona- Miquel Bofill ( Senat-Entesa) Girona -Isidre Molas ( Senat- Entesa) BCN –Joan Herrera (ICV) BCN – Francesc Canet ( ERC) Girona- Jordi Xucla ( CiU) Girona- Joan Puigcercos ( ERC) BCN- Jose Montilla ( PSC) BCN- Montserrat Palma (PSC) Girona.
Ripollès 4 d’abrilde 2004.-
Distingit senyor:
El volem felicitarper haver estat elegit Diputat a les Corts Generals tot desitjant que vostè i el seu partittinguin molts encerts en les seves accions parlamentaries i especialment en la defensa dels interessos de la Catalunya interior .
En la darrera reunió de “ El Ripollès Existeix” es va acordar fer arribar als caps de llista del Congres idel Senat a Catalunya uncomunicat recordant els objectius de la nostre plataforma tot demanantel seu recolzament i posar-nos a la seva disposició.
El Ripollès Existeix es una plataforma integrada tan per ciutadans independents com per ciutadans propers als diferentspartits polítics. El seu ideari es:
Compromisos ferms i prou promeses.
Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
Mes enllà de la comarca per prosperar.
Per això volem posar-nos a la seva disposició per recolzar totes les actuacions que promoguiper millorar les telecomunicacions i les comunicacions, tan per carretera com per ferrocarril,que vertebrenla Catalunya interior i els Pirineus.
L’Eix Pirinenc es una comunicació per carretera que , malgrat fa desenes d’anys que es creu que es molt important per vertebrar els Pirineus i malgrat les reiterades declaracions dels diferents governs del Estat sobre la seva voluntat de construir-ho, la veritat es que la seva realitzacióavança molt lentament i , al nostre parer, sense una visió global del mateix. En el cas delTúnel de Toses , per be que hi han hagut acords parlamentaris concrets, la veritat es que no acaba de concretar-se com i quant pensa programar-se. Les corporacions locals del Ripollès i de la Cerdanya i laDiputació de Girona, varen aprovar l’any 2002 mocions tot demanantque, a la collada de Toses ,es planifiquin conjuntament els túnels per carretera i per Ferrocarril, peraconseguir així una actuació :Racional i respectuosa amb l’entorn.
Com deu saber, el Ministre de Foment, va reunir-se , elmes de juliol de 2003 , amb una representació de les institucions afectades per la línia de FF CC internacional Barcelona- Vic- Puigcerdà - La Tor de Querol. Desprèsd’aquesta reunió, el Ripollès Existeix va emetre el comunicat que li adjuntem. Veurà que, al mateix temps que valoràvem molt positivament el resultat de la reunió,donat que per primera vegada hi havien “ compromisos ferms i prou promeses” , també consideràvem que s’havia de anar mes lluny per tal que aquesta línia de FFCC es potencií com una línia internacional transeuropea que enllaci Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc i Paris per així intentar equilibrar Catalunya davant del sistema de comunicacions costaner i el tren d’Alta Velocitat .
Aquest any es compliran cent anys de la signatura del conveni franco-espanyol per la construcció dels tresFFCC Transpirinencs i també farà 75 anys de la inauguració del tram internacional Puigcerdà- La Tor de Querol del FFCCBarcelona –Paris. Creiem que aquestes efemèride no poden passar desapercebudes si es vol potenciar aquest FFCC i per això estem intentantsensibilitzar a les institucions i als pobles afectats per recordar-ho i que ,al mateix temps,les Corts Generals aprovin mocions per la seva potenciació i modernització.
Reiterant el nostre oferiment de posar-nos a la seva disposició en totel que podem ser-li de utilitat i per recolzar totes les actuacions per millorar les comunicacions que vertebren la Catalunya interior. Atentament,
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de El Ripollès Existeix¡
Bracons. I el Ripollès quant?
( Abril de 2004 )
Publicat a El 9 Nou (Osona-Ripollès) el dilluns, dia 16 d’abril de 2004.
Finalment la solució que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha donat a la comunicació Vic-Olot ha estat una reformulació del projecte de túnel de Bracons. Una solució que suposa un nou error, per solucionar un error projectual de l’anterior govern convergent i que volia esmenar un primer primer error de planejament, no haver optat per l’anomenada solució nord en les diferents alternatives que hi havia de traçat de l’Eix Transversal.
Però més enllà de tot això, des de la Plataforma ciudadana El Ripollès Existeix fem una pregunta: ara és l’hora de les comunicacions del Ripollès? O dit d’una altra manera, el desdoblament de la carretera C-17 entre Vic i Ripoll és ara l’actuació prioritària de l’actual govern de la Generalitat a la zona? És ara el torn de la sempre ajornada millora de les comunicacions del Ripollès, tant per carretera com per ferrocarril?
Sembla que els calendaris de les obres de millora del ferrocarril segueixen el curs previst. També es diu que s’està treballant en un primer estudi de desdoblament del tram de la C-17 entre Vic i Ripoll.
Però el Ripollès viu sota la sensació que no li arriba mai el torn d’una actuació seriosa i integral sobre les sevescomunicacions estratègiques. Des de 1982 s’han anat fent promeses, però mai concretades en realitats, amb un calendari que es compleixi. Unes actuacions que incideixin molt principalment sobre l’eix vertical Barcelona-Puigcerdà, però alhora en l’eix transversal Berga-Ripoll-Olot. El Ripollès Existeix continua reclamant compromisos ferms, projectes racionals i respetuosos amb l’entorn, amb un calendari concret, no sols bones paraules i promeses.
En aquest sentit, en la darrera reunió de la Plataforma El Ripollès existeix es va proposar que des del Consell Comarcal del Ripollès es formés una comissió, que fes el seguiment de tot el conjunt d’obres promeses i programades, tant de la carretera C-17 com pel ferrocarril.
Aquesta comissió hauria, de manera periòdica informar al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis de cada actuació proposada, anunciada o programada. Hem de ser conscients que els terminis per la realització de una infrastructura poden arribar a ser de deu anys i si no es fa un seguiment, aquestes obres es poden allargar considerablement.
Una comissió d’aquest caràcter hauria de treballar sobre elcalendari que tenen previst les diferents administracions(Generalitat, Ministeri de Foment i RENFE) i, alhora, perseguir que els projectes concrets siguin racionals i respectuosos amb l’entorn. Un exemple: cal seguir amb atenció el tractament que hi haurà a la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès, ja que feia que l’eix Vic-Ripoll fos secundari en relació al ramal en direcció al túnel de Bracons.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix
Publicat a El 9 Nou (Osona-Ripollès) el dilluns, dia 16 d’abril de 2004.
Finalment la solució que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha donat a la comunicació Vic-Olot ha estat una reformulació del projecte de túnel de Bracons. Una solució que suposa un nou error, per solucionar un error projectual de l’anterior govern convergent i que volia esmenar un primer primer error de planejament, no haver optat per l’anomenada solució nord en les diferents alternatives que hi havia de traçat de l’Eix Transversal.
Però més enllà de tot això, des de la Plataforma ciudadana El Ripollès Existeix fem una pregunta: ara és l’hora de les comunicacions del Ripollès? O dit d’una altra manera, el desdoblament de la carretera C-17 entre Vic i Ripoll és ara l’actuació prioritària de l’actual govern de la Generalitat a la zona? És ara el torn de la sempre ajornada millora de les comunicacions del Ripollès, tant per carretera com per ferrocarril?
Sembla que els calendaris de les obres de millora del ferrocarril segueixen el curs previst. També es diu que s’està treballant en un primer estudi de desdoblament del tram de la C-17 entre Vic i Ripoll.
Però el Ripollès viu sota la sensació que no li arriba mai el torn d’una actuació seriosa i integral sobre les sevescomunicacions estratègiques. Des de 1982 s’han anat fent promeses, però mai concretades en realitats, amb un calendari que es compleixi. Unes actuacions que incideixin molt principalment sobre l’eix vertical Barcelona-Puigcerdà, però alhora en l’eix transversal Berga-Ripoll-Olot. El Ripollès Existeix continua reclamant compromisos ferms, projectes racionals i respetuosos amb l’entorn, amb un calendari concret, no sols bones paraules i promeses.
En aquest sentit, en la darrera reunió de la Plataforma El Ripollès existeix es va proposar que des del Consell Comarcal del Ripollès es formés una comissió, que fes el seguiment de tot el conjunt d’obres promeses i programades, tant de la carretera C-17 com pel ferrocarril.
Aquesta comissió hauria, de manera periòdica informar al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis de cada actuació proposada, anunciada o programada. Hem de ser conscients que els terminis per la realització de una infrastructura poden arribar a ser de deu anys i si no es fa un seguiment, aquestes obres es poden allargar considerablement.
Una comissió d’aquest caràcter hauria de treballar sobre elcalendari que tenen previst les diferents administracions(Generalitat, Ministeri de Foment i RENFE) i, alhora, perseguir que els projectes concrets siguin racionals i respectuosos amb l’entorn. Un exemple: cal seguir amb atenció el tractament que hi haurà a la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès, ja que feia que l’eix Vic-Ripoll fos secundari en relació al ramal en direcció al túnel de Bracons.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix
Comissió seguiment obres C-17
(Març de 2004 )
Sra. Josefina del Pozo
Presidenta del Consell Comarcal del Ripollès
C/ Progrés
17500 RIPOLL
Assumpte: Comunicació Vic- Ripollès.
Distingida senyora :
En la reunió de !El Ripollès Existeix¡ del proppassat dia 26 es va parlar , entre altres temes, de la comunicació entre Vic i el Ripollès per carretera. La pregunta que es varen fer els assistents era si aquesta vegada i deprés d'haver decidit el govern Català la comunicació Vic-Olot pel túnel de Bracons, la comunicació Vic- Ripollès per la C-17 esdevindria prioritaria i si era el torn de plantejar seriosament les comunicacions de la nostre comarca.
El que planava en aquesta reunió era la inquietud de que no acaba de arribar el torn de executar d'una manera integral i seriosa les comunicacions estratègiques pel Ripollès dins el sistema de comunicacions de Catalunya, i que es l'hora de demanar, desprès de les promeses que s'han anat fent des de l'any 82, compromisos ferms i prou promeses . Els temes de Toses/Cadí i Bracons varen sortir reiteradament en la conversa.
Tots els assistents varen estar d'acord en adreçar-se al CC del Ripollès tot suggerint que contempli la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la C-17, que , de una manera periòdica ,informi al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis per deixar totalment en condicions aquesta comunicació. Hem de ser conscients que els termini per la realització de una infrastructura pot arribar a ser de 10 anys i si no es fa un seguiment es pot allargar considerablement.
Al nostre entendre aquesta comissió hauria de treballar sobre el calendari que te previst la Generalitat i fer l'esmentat seguiment d'acord amb el mateix. També creiem que hauria de perseguir projectes racionals i respectuosos amb l'entorn. Sobre aquest darrer punt hi havia inquietud de si s'havia modificat el projecta de la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès
Agraint les seves atencions volem desitjant-li mots encerts en la seva gestió al front del Consell Comarcal.
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de ! El Ripollès Existeix¡
Sra. Josefina del Pozo
Presidenta del Consell Comarcal del Ripollès
C/ Progrés
17500 RIPOLL
Assumpte: Comunicació Vic- Ripollès.
Distingida senyora :
En la reunió de !El Ripollès Existeix¡ del proppassat dia 26 es va parlar , entre altres temes, de la comunicació entre Vic i el Ripollès per carretera. La pregunta que es varen fer els assistents era si aquesta vegada i deprés d'haver decidit el govern Català la comunicació Vic-Olot pel túnel de Bracons, la comunicació Vic- Ripollès per la C-17 esdevindria prioritaria i si era el torn de plantejar seriosament les comunicacions de la nostre comarca.
El que planava en aquesta reunió era la inquietud de que no acaba de arribar el torn de executar d'una manera integral i seriosa les comunicacions estratègiques pel Ripollès dins el sistema de comunicacions de Catalunya, i que es l'hora de demanar, desprès de les promeses que s'han anat fent des de l'any 82, compromisos ferms i prou promeses . Els temes de Toses/Cadí i Bracons varen sortir reiteradament en la conversa.
Tots els assistents varen estar d'acord en adreçar-se al CC del Ripollès tot suggerint que contempli la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la C-17, que , de una manera periòdica ,informi al Consell Comarcal i a la opinió publica de si es compleixen els terminis per deixar totalment en condicions aquesta comunicació. Hem de ser conscients que els termini per la realització de una infrastructura pot arribar a ser de 10 anys i si no es fa un seguiment es pot allargar considerablement.
Al nostre entendre aquesta comissió hauria de treballar sobre el calendari que te previst la Generalitat i fer l'esmentat seguiment d'acord amb el mateix. També creiem que hauria de perseguir projectes racionals i respectuosos amb l'entorn. Sobre aquest darrer punt hi havia inquietud de si s'havia modificat el projecta de la variant de Sant Hipòlit, donat que el projecte inicial era molt perjudicial pel Ripollès
Agraint les seves atencions volem desitjant-li mots encerts en la seva gestió al front del Consell Comarcal.
Atentament,
Pere Jordi Piella
Coordinador de ! El Ripollès Existeix¡
Esl dèficits en telecomunicacions
(Gener de 2004 )
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
La celebració de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya han obert una nova etapa en la vida política, social i econòmica del país. En el cas del Ripollès i de l’estat deplorable de les seves comunicacions, tant viàries, ferroviàries com en el camp de les telecomunicacions, cal esperar que s’iniciï una fase positiva.
Però, com que en diferents etapes anteriors, els resultats han estat poc favorables i fins hi tot, negatius, cal tenir molt present que sols una mobilització permanent, amb un treball d’anys, serà possible eixugar un dèficit molt important. Sols amb un treball constant i mitjançant actuacions d’una entitat considerable, es podrà refer una situació fruit d’anys d’abandonament.
En el camp de les telecomunicacions (estem parlant de la implantació d’Internet i de la possibilitat d’accedir a la banda ample) la situació ripollesa pot semblar igual a la que es presenta en altres zones del país. Però no és així. L’especial situació geogràfica de la comarca, el seu caràcter muntanyós, l’existència de nuclis urbans amb pocs habitants pot convertir-nos en una zona altament deficitària en aquest terreny.
Les telecomunicacions són avui un element bàsic en la vida quotidiana. Sols cal recordar l’exotisme que suposaven sols fa uns anys el telèfons mòbils. I en el futur això anirà a més. El no disposar dels elements tecnològics lligats al món de les telecomunicacions es convertirà en un element essencial pel progrés econòmic, tant com les carreteres o el tren.
En aquest sentit, plataformes ciutadanes com El Ripollès existeix (en la reunió celebrada el 12 de desembre) també posen l’accent en aquesta temàtica. Cal estar molt atent al desenvolupament tecnològic en el món de les comunicacions i no quedar-nos enrere en un camí de ràpida evolució.
Avui sembla molt difícil que la fibra òptica pugui arribar a tots els indrets de la comarca. Els nuclis urbans més importants poden gaudir d’aquesta tecnologia gràcies a l’existència de xarxes de companyies de serveis com Telefónica o Gas Natural. Però quan podrem gaudir plenament del important avenç de capacitat que té aquesta infrastructura? No hi ha cap pla en marxa que ens marqui un calendari. Quedarà el Ripollès, com sempre, per vestir sants?
Però més enllà de la fibra òptica cal pensar que tots els habitants del Ripollès mereixen gaudir d’un serveis cada poc més imprescindibles. Com s’oferirà serveis als nuclis més reduïts i per tant no rentables? Hi ha tecnologies alternatives (per via telefònica convencional, inalàmbrica o utilitzant la xarxa elèctrica) que cal que siguin posades en marxa, també amb un pla d’instal·lació progressiva, per tal de no quedar endarrerits, de manera general, en aquest tipus de comunicacions a la comarca.
Sembla, en aquest sentit, que no s’està donant tot el servei que es podria des d’una infrastructura com és la torre de comunicacions d’El Catllar de Ripoll. Per cert, quan es desmantellarà la torre de Telefónica existent al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll?
La reivindicació d’unes comunicacions viàries i ferroviàries a l’alçada del moment no ens ha de fer oblidar de les telecomunicacions, avui en el centre del desenvolupament econòmic.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix
Centenario reivindicativo del proyecto de la línia férrea Barcelona-Puigcerdà-Paris
ANTONI LÓPEZ - 21/01/2004. La Vanguardia
RIPOLL.- Hace un siglo, los gobiernos español y francés acordaron hacer confluir sus líneas ferroviarias en la Cerdanya para atravesar los Pirineos y establecer un enlace entre Barcelona y París. España se comprometió a prolongar el tramo Barcelona-Ripoll hasta Puigcerdà y la Tor de Querol salvando la enorme dificultad orográfica del collado de Toses, en tanto Francia asumió prolongar el trazado que moría en Aix-les-Tèrmes. El proyecto, que supuso trazar 80 kilómetros de complicada línea mediante grandes esfuerzos, se hizo realidad al cabo de 25 años.
Hace un siglo, pues, se concedió un alto valor estratégico a la línea de Puigcerdà y actualmente, cuando tanto predicamento adquieren los conceptos de transporte ferroviario y de permeabilidad de los Pirineos, presenta, paradójicamente, un futuro en que no se plantea más allá que su supervivencia. ¿Tenían los gobernantes del pasado una visión de las comunicaciones más moderna que los actuales?
La cuestión preocupa a los miembros del grupo de trabajo que ha comenzado a diseñar la conmemoración del centenario del pacto hispano-francés –se cumple el próximo mes de julio– y el 75.º aniversario, en agosto, de la puesta en servicio del tren que fue bautizado popularmente como Transpirinenc. Tal y como están las cosas, la celebración de las efemérides tendrá un marcado carácter reivindicativo, según el conseller comarcal de Ripollès, Ferran Miquel, uno de los cuatro integrantes de la comisión organizadora. “Estamos hablando de la única línea ferroviaria que atraviesa los Pirineos por la zona central –existen otros dos pasos, en Hendaya y Portbou– y por ahora lo único que tiene más o menos garantizado es su mantenimiento”, critica Miquel, que observa con suspicacia el interés existente en promover un enlace a través de Canfranc, en el Pirineo oscense. “Canfranc –recuerda– no ha estado nunca conectado y Catalunya no puede dejarse perder lo que tiene, un trazado internacional que podría ser especialmente válido para el transporte de mercancías entre dos importantes centro industriales, Barcelona y Tolouse.”
Los organizadores del centenario solicitarán, en principio, la implicación en los actos de las instituciones territoriales: ayuntamientos de trazado español y francés, consejos comarcales y consejos generales del Ariège y del Midi-Pyrenées. Más tarde exigirán el compromiso de la Generalitat y de los gobiernos español y francés en dos sentidos: potenciar la dimensión internacional de la línea e incluirla en el Libro Blanco del Transporte de la Comisión Europea, del que fue incomprensiblemente excluida.
Tras numerosas campañas institucionales y de colectivos de usuarios, y después de una sucesión de incidencias, descarrilamientos y cortes en la línea, el ministro de Fomento, Francisco Álvarez-Cascos, presentó en julio en Puigcerdà un proyecto de mantenimiento del trazado, que entre Ripoll y Puigcerdà prácticamente no ha experimentado ninguna mejora desde que entró en servicio hará 75 años.
RIPOLL.- Hace un siglo, los gobiernos español y francés acordaron hacer confluir sus líneas ferroviarias en la Cerdanya para atravesar los Pirineos y establecer un enlace entre Barcelona y París. España se comprometió a prolongar el tramo Barcelona-Ripoll hasta Puigcerdà y la Tor de Querol salvando la enorme dificultad orográfica del collado de Toses, en tanto Francia asumió prolongar el trazado que moría en Aix-les-Tèrmes. El proyecto, que supuso trazar 80 kilómetros de complicada línea mediante grandes esfuerzos, se hizo realidad al cabo de 25 años.
Hace un siglo, pues, se concedió un alto valor estratégico a la línea de Puigcerdà y actualmente, cuando tanto predicamento adquieren los conceptos de transporte ferroviario y de permeabilidad de los Pirineos, presenta, paradójicamente, un futuro en que no se plantea más allá que su supervivencia. ¿Tenían los gobernantes del pasado una visión de las comunicaciones más moderna que los actuales?
La cuestión preocupa a los miembros del grupo de trabajo que ha comenzado a diseñar la conmemoración del centenario del pacto hispano-francés –se cumple el próximo mes de julio– y el 75.º aniversario, en agosto, de la puesta en servicio del tren que fue bautizado popularmente como Transpirinenc. Tal y como están las cosas, la celebración de las efemérides tendrá un marcado carácter reivindicativo, según el conseller comarcal de Ripollès, Ferran Miquel, uno de los cuatro integrantes de la comisión organizadora. “Estamos hablando de la única línea ferroviaria que atraviesa los Pirineos por la zona central –existen otros dos pasos, en Hendaya y Portbou– y por ahora lo único que tiene más o menos garantizado es su mantenimiento”, critica Miquel, que observa con suspicacia el interés existente en promover un enlace a través de Canfranc, en el Pirineo oscense. “Canfranc –recuerda– no ha estado nunca conectado y Catalunya no puede dejarse perder lo que tiene, un trazado internacional que podría ser especialmente válido para el transporte de mercancías entre dos importantes centro industriales, Barcelona y Tolouse.”
Los organizadores del centenario solicitarán, en principio, la implicación en los actos de las instituciones territoriales: ayuntamientos de trazado español y francés, consejos comarcales y consejos generales del Ariège y del Midi-Pyrenées. Más tarde exigirán el compromiso de la Generalitat y de los gobiernos español y francés en dos sentidos: potenciar la dimensión internacional de la línea e incluirla en el Libro Blanco del Transporte de la Comisión Europea, del que fue incomprensiblemente excluida.
Tras numerosas campañas institucionales y de colectivos de usuarios, y después de una sucesión de incidencias, descarrilamientos y cortes en la línea, el ministro de Fomento, Francisco Álvarez-Cascos, presentó en julio en Puigcerdà un proyecto de mantenimiento del trazado, que entre Ripoll y Puigcerdà prácticamente no ha experimentado ninguna mejora desde que entró en servicio hará 75 años.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)