Coordinador de El Ripollès existeix!
Ripoll, maig 2012.
Publicat a El Ripollès, El 9 Nou i Diari de Girona.
És un aniversari que es volia celebrar l’any passat, d’aquí el títol d’aquesta article . La convocatòria d’una elecció darrera l’altra va aconsellar deixar passar les febres electorals. L’acció reivindicativa de El Ripollès existeix! cal fer-la sense partidismes.
Amb aquest motiu s’han organitzat alguns actes .El segon divendres de juny es farà la taula rodona : Infrastructures , paisatge , medi ambient i Pirineus . Al mateix temps ,per deixar constància del aniversari , s’ha editat un butlletí . Es volia fer una exposició que mostrés la llarga historia de la reivindicació de comunicacions a la nostre comarca .La seva base era l’estudi - de l’any 1856- que Idelfons Cerdà va fer del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses . Les dificultats econòmiques generals han obligat a deixar-ho per temps millors.
Aquesta plataforma ciutadana va sorgir del convenciment que el progrés de la nostra comarca passava per tenir igualtat de oportunitats amb la resta de Catalunya i evitar un país a dues velocitats . El seu principal actiu és i ha estat el seu nom, que transmet la imatge que una comarca i la seva gent reivindiquen ser tinguts en compte.
La precarietat de les comunicacions i telecomunicacions comarcals requeria compromisos ferms, defugint les promeses buides fetes al llarg del temps. En 10 anys hem vist avenços i també estancaments. Davant de la C–17 desdoblada (a darrera hora i pels pèls), el túnel de Toses s’ha deixat per a temps millors, quan ja havia arribat al final d’un llarg procés. Les mobilitzacions, encapçalades pels Ajuntaments, exigint inversions en el FC internacional Barcelona–París per Puigcerdà, han aconseguit millores, però no la potenciació de la línia. S’ha avançat en les telecomunicacions, però indrets del Ripollès es troben dins de les “àrees obscures” que hi ha als Pirineus que, en no disposar de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), els obliga a lluitar en inferioritat de condicions.
La idea d’uns projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ha guiat sempre les actuacions de El Ripollès existeix!. La preservació del paisatge i el medi ambient amb les infrastructures necessàries per al progrés d’una comunitat, poden ser compatibles.
Sumar esforços per impulsar actuacions d’interès comú obliga a anar més enllà de la comarca per prosperar, això ha portat a col·laborar amb col·lectius de comarques veïnes, d’Andorra i de regions de França.
No es tracta de temes que puguin solucionar-se en pocs anys , cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes als projectes i les execucions. Una eina potent es El Pacte Comarcal per a les Infrastructures, aprovat pel C.C. del Ripollès.
Ens trobem davant d’una aposta estratègica i la col·laboració dels mitjans de comunicació junt amb la actuació de les administracions locals són fonamentals.
S’està fent un camí que ja sabíem que seria llarg, feixuc i de resultats incerts, però som conscients que sols una veu lliure i constant, amb l’ajuda de tothom, pot fer una feina de sensibilització que ara és més necessària que mai.
Amb aquest motiu s’han organitzat alguns actes .El segon divendres de juny es farà la taula rodona : Infrastructures , paisatge , medi ambient i Pirineus . Al mateix temps ,per deixar constància del aniversari , s’ha editat un butlletí . Es volia fer una exposició que mostrés la llarga historia de la reivindicació de comunicacions a la nostre comarca .La seva base era l’estudi - de l’any 1856- que Idelfons Cerdà va fer del ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses . Les dificultats econòmiques generals han obligat a deixar-ho per temps millors.
Aquesta plataforma ciutadana va sorgir del convenciment que el progrés de la nostra comarca passava per tenir igualtat de oportunitats amb la resta de Catalunya i evitar un país a dues velocitats . El seu principal actiu és i ha estat el seu nom, que transmet la imatge que una comarca i la seva gent reivindiquen ser tinguts en compte.
La precarietat de les comunicacions i telecomunicacions comarcals requeria compromisos ferms, defugint les promeses buides fetes al llarg del temps. En 10 anys hem vist avenços i també estancaments. Davant de la C–17 desdoblada (a darrera hora i pels pèls), el túnel de Toses s’ha deixat per a temps millors, quan ja havia arribat al final d’un llarg procés. Les mobilitzacions, encapçalades pels Ajuntaments, exigint inversions en el FC internacional Barcelona–París per Puigcerdà, han aconseguit millores, però no la potenciació de la línia. S’ha avançat en les telecomunicacions, però indrets del Ripollès es troben dins de les “àrees obscures” que hi ha als Pirineus que, en no disposar de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), els obliga a lluitar en inferioritat de condicions.
La idea d’uns projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ha guiat sempre les actuacions de El Ripollès existeix!. La preservació del paisatge i el medi ambient amb les infrastructures necessàries per al progrés d’una comunitat, poden ser compatibles.
Sumar esforços per impulsar actuacions d’interès comú obliga a anar més enllà de la comarca per prosperar, això ha portat a col·laborar amb col·lectius de comarques veïnes, d’Andorra i de regions de França.
No es tracta de temes que puguin solucionar-se en pocs anys , cal una visió global, mantinguda i coherent, que vagi fent el llarg camí des de les propostes als projectes i les execucions. Una eina potent es El Pacte Comarcal per a les Infrastructures, aprovat pel C.C. del Ripollès.
Ens trobem davant d’una aposta estratègica i la col·laboració dels mitjans de comunicació junt amb la actuació de les administracions locals són fonamentals.
S’està fent un camí que ja sabíem que seria llarg, feixuc i de resultats incerts, però som conscients que sols una veu lliure i constant, amb l’ajuda de tothom, pot fer una feina de sensibilització que ara és més necessària que mai.
