La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

va nèixer el gener de 2001 com un lloc de trobada de les persones interessades i preocupades per la situació de les comunicacions viàries, ferroviàries i telemàtiques de la comarca del Ripollès.

Aquesta es la pàgina oficial de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, una iniciativa que pretèn sobre unes bases programàtiques establertes en el manifest fundacional de gener de 2001, la millora de les comunicacions de la comarca del Ripollès.


- Compromisos ferms i prou promeses
- Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
- Més enllà de la comarca, per prosperar

________________________

Per unes carreteres ben fets al Ripollès

( Octubre de 2004 )

Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.

La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.

La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.

És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.

Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.

Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.

L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.

Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.

Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es

El Ripollès existeix! i l'ordenació territorial

( Octubre de 2004 )

En la darrera assemblea de la Plataforma es va acordar fer públic el següent comunicat :

1. Els eixos d’actuació que varen portar a constituir “El Ripollès Existeix” son: a) Compromisos ferms i prou promeses ;b) Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn ; c) Mes enllà de la comarca per prosperar.

2. Donat que, en el si de la Plataforma, hi han diferents maneres de veure l’actual debat de la Ordenació Territorial de Catalunya, es va creure prudent no introduir aquest tema en la nostre agenda per així esmerçar tots els esforços en continuar insistint amb els eixos que varen portar a la seva constitució.

3. Independentment de com es resolgui la Ordenació Territorial de Catalunya , els problema de accessibilitat al Pirineus i de la millora dels accessos de la nostre comarca a les diferents capitals però principalment amb Barcelona , continuaran essent els mateixos; per això serà necessari continuar demanant unes solucions que fa masses anys que estan ajornades.

4. Donat el poc pes demogràfic de la nostre comarca , si volem que les diferents administracions ens escoltin, serà necessari sumar esforços amb els territoris i les comarques veïnes buscant temes d’interès comú que permetin reivindicar amb força solucions i plantejar propostes per el progrés dels seus ciutadans .

5. Per tot això es vol manifestar que les opinions que puguin expressar els diferents membres de ”El Ripollès Existeix” referents al debat de la Ordenació Territorial de Catalunya ho son a títol personal i, en cap cas, representen la opinió del conjunt de la Plataforma

Pere Jordi Piella
Coordinador de “El Ripollès Existeix”

Comunicat de la Permanent d'"El Ripollès existeix!" sobre al presentació de l'estudi informatiu de desdoblament de la C-17 fins al Ripollès

( Octubre de 2004 )

La permanent d’“El Ripollès Existeix!” i a la espera que, en una propera reunió del seuplenari , puguianalitzar amb més profunditat l’estudi informatiu del desdoblament de la C-17 fins el Ripollès -que es va presentar el proppassat divendres dia 22 al Consell Comarcal del Ripollès- vol avançar a la opinió publica el següent comunicat :

1. Volem manifestar la nostra satisfacció expectant per la presentació d’aquestestudi informatiu. Tambévoldríem donar un vot de confiançaal Govern de la Generalitat per coms’està complint el mandatdel Parlament de Catalunya de solucionaraquesta comunicació d’accés als Pirineus i queés vital pel progrés de la Catalunya interior i del Ripollès.

2. Fidels al nostre principi de : Compromisos ferms i prou promeses no podem anar més enllà de mostrar la nostra satisfacció expectant fins que el projecte estigui adjudicat i en vies de realització.

3. A fi d’avançar versun altre dels nostres principis: Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn,veiem molt positiuqueels ciutadans i les institucions del territoripuguin ajudar a definir el projecte executiu. També es veu positiuque, en determinats trams, la solució suggerida sigui mitjançant túnels per així disminuir l’impacte paisatgístic.

4. L’estudi informatiu presentat tédos trams clarament diferenciats .Un, mentre discorre per la plana, en el que la dificultat i l’impacte serà fàcil de corregir. L’altre, a l’endinsar-se al pre-pirineu,en el que la dificultat i l’impacte pot ser considerable i, per això, serà necessari aplicar les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar el paisatge.

5. A fi d’avançar en la consecució dels anteriors puntsla permanent d’“El Ripollès Existeix!”pensa adreçar-se a les institucions afectades per aquest projecte a fi de que demanin al Govern de la Generalitat la realització d’una maqueta -a una escala adient- dels trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projectei no sobre el terreny durant la fase d’execució.

Ripollès 25 d’octubre de 2004.-