Pere Jordi Piella amb DNI 40590983P i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès existeix! del dia 20 –10-2006 guiats per la voluntat de contribuir a la millora del POUM de Ripoll actualment en període de exposició publica i que afecta en major o menor grau les comunicacions del Ripollès, es fan els següent comentaris i al·legacions a fi de que es prenguin en consideració :
PREAMBUL
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix ja va presentar a l’Ajuntament de Ripoll , en data 9 de maig de 2005, unes consideracions perquè es tinguessin en compte en els treballs inicials de elaboració del POUM.
Els eixos que, des de la seva constitució, orienten las actuacions de ”El Ripollès Existeix” son:
• Compromisos ferms i prou promeses
• Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
• Mes enllà de la comarca per prosperar
D’acord amb aquests principis es va creure convenient analitzar l’actual POUM de Ripoll - preferentment en la vessant de les infrastructures - a fi de fer arribar las nostres observacions a l’Ajuntament de Ripoll, amb l’objectiu de ajudar a la millorar l’esmentat Pla
Amb aquest fi es va organitzar una reunió del plenari del Ripollès Existeix precedida per la exposició de unes ponències que es varen encarregar a dos arquitectes expert en el tema .Fruit d’aquesta reunió varen ser un conjunt de observacions o esmenes consensuades que en alguns casos van mes enllà de les infrastructures però que es va creure convenient tramitar . En data 4 de novembre es va lliurar un esborrany de les esmenes als participants del Plenari tot donant de termini fins el 15 de novembre per presentar-hi aportacions que milloressin el text inicial .Dins aquest termini s’han fet tres aportacions al esborrany inicial .
MARC GENERAL
Valorem positivament el treball fet que, amb les degudes modificacions, ha de portar a que Ripoll tingui un nou POUM adequat a les exigències de l’actual societat ripollesa i de la comarca. La situació de Ripoll, via de pas per accedir a la majoria de pobles de la comarca i a una part important dels Pirineus Orientals catalans, és el punt crucial d'aquest POUM pel que cal estar molt atents a que les seves solucions tinguin un abast ambiciós però factible, amb solucions raonables, amb visió de futur, però sense caure en actuacions agressives al paisatge, sobredimensionades o difícilment executables.
AL·LEGACIONS
A) ASINCRONIA COMPETENCIAL
1.-Per la execució del POUM s’han de tenir en compte :
• Actuacions no condicionades als plans i projectes d’altres administracions.
• Actuacions condicionades als esmentats plans i projectes .
Es per això que, en el segon cas, cal considerar:
2.- Algunes de les actuacions previstes, especialment importants dins de l’urbanisme de Ripoll i molt especialment les relacionades amb les infrastructures viàries i de transport, estan supeditades als plans d’altres administracions (Estat central, Generalitat de Catalunya, RENFE,...). Aquesta situació suposa una greu dificultat de coordinació i realització que pot dificultar considerablement la seva realització.
En alguns casos, algunes de les actuacions previstes de les diferents administracions tenen per part d'aquestes terminis d’execució que van molt més enllà dels terminis del POUM. Tot això pot arribar a originar un “col·lapse“ administratiu en el seu desenvolupament.
B) INFRASTRUCTURES
1.- No es veu necessari - i la incertesa que un nou traçat ferroviari passi ,en el futur ,per aquest indret tampoc ho justifica - el trasllat de la estació del Ferrocarril transpirinenc al pla d’Ordina. Una estació central es quelcom que reclamen moltes ciutats.
Amb aquest trasllat s’està llençant el missatge que Ripoll esta disposat a prescindir de la estació de FC actual , cosa que pot tenir repercussions negatives per la vila davant d’un nou traçat ferroviari.
2.- Les carreteres han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. S'ha de tenir en compte, que amb l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, cal donar continuació raonable però no sobredimensionada cap a les valls de Ribes i Camprodon, sempre tenint en compte que la circulació es bifurca .Cal preveure aquests vials amb el mínim impacte, acomodats a l'orografia del territori prepirinenc , sense solucions monumentals.
La solució de donar continuïtat a la C-17 per l'est, recollint les diferents carreteres que conflueixen a Ripoll des de Girona i posteriorment dirigir-se cap a la vall de Ribes per darrera Sant Roc es teòricament la més correcta, però cal que faci la seva funció, donant connexió en totes direccions a totes les carreteres que va recollint.
La circumval·lació de Ripoll per l'est està molt supeditada al trasllat de la via fèrria.
3.- Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d’una comarca de muntanya .
4.- S’ha de preveure una reserva de sol adient per la variant súper nord.
5.- No és convenient planificar i creiem que , donada la política de RENFE de anular passos a nivell , es molt difícil que es doni el premis per fer-ne un de nou a l'alçada de l'Ambulatori
C) FINAÇAMENT
1.- Les indemnitzacions per pèrdua d’edificabilitat poden arribar a crear problemes seriosos a les finances municipals, bloquejant o minvant actuacions (socials, culturals etc.) necessàries per un desenvolupament equilibrat de la vila .
D) IMPACTES PAISAGISTICS
1.- S’hauria d’evitar l’impacte que ocasionarà el pont de la rectoria .
2.- La zona d’Ordina ha de ser considerada de concepte com a Parc Agrícola. Aquesta àrea fluvial és l'única garantia de poder mantenir, juntament amb les planes altes, una gran zona de qualitat entre Ripoll i Campdevànol.
3.- L’altra zona que també cal que quedi com a espai agrícola lliure és la zona del camí ral de Ripoll a Campdevànol, a la cota de les feixes altes. La muntanya de Sant Roc i les seves planes de Serrallonga, Sant Pere i Palou no han de ser proposades només que per ser espai agrícola i paisatgístic de gran visibilitat i qualitat. Cal afegir-hi aquí la destrossa immensa de la via de circumval·lació que baixaria del pla de Sant Pere,
tallaria el camí ral a l’alçada de Serrallonga i acabaria a la rotllana del Sant. S’intueix que aquesta rotllana de circulació interna funcionarà igual si té forma de U, i no pas de O.
4.- La exagerada carretera de territori que, venint de Barcelona amb quatre carrils, comença a desviar-se a l’alçada de Can Villaura i s’aixeca fins passar per damunt de la via del tren per entrar al futur túnel de Sant Bartomeu, és dissenyada a una alçada escandalosa. Com als dos altres punts 2 i 3, tindrem assegurat per sempre més: poc i banal accés al medi, contaminació acústica, lumínica i desenvolupament d’una gran infrastructura que farà riure al desviament de la del Monti-Calvari.
Alhora en aquesta zona les planes dels voltants de Can Villaura han de mantenir per llei un corredor biològic i han d’avançar, per tant en territori, fent recular la proposta del POUM d’ocupar tot l’espai fins el trencant de Les Llosses.
E) CIRCULACIO
1.- S’ha de potenciar el centre de Ripoll i promoure la seva rehabilitació. Per això ha de ser accessible preveient accessos per avituallament i suficient capacitat d’aparcament per accedir a l’esmentat centre.
Preveure importants zones d'aparcament en el centre o molt properes es bàsic per a la gestió del trànsit de la zona de casc antic. Caldria preveure una important zona d'aparcament lligada al monestir i conjunt museístic.
2.- La circumvolució pel pla de Sant Pere no es veu com la més adient per potenciar el centre urbà .
F) ACTUACIO A LA PREPARACIO TEXTIL.
1.- L’actuació que es preveu als terrenys de la Preparació Tèxtil pot portar que el 60- 70 % dels terrenys edificables de Ripoll passin a ser d’un sol propietari, aquesta situació de quasi monopoli pot distorsionar el mercat immobiliari de Ripoll.
2.-.Per molt que es digui que el sal d’aigua i la seva concessió passa a l’Ajuntament no hi ha cap mena de document que ho reguli i ,si es així ,quedarà fora del domini municipal.
G) APORTACIO DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER ( GDT) .
S’adjunta com l’Annex I les aportacions que ha fet arribar el Sr. A. Ferrer de GDT.
Assistents :
Carme Brugarolas; Jaume Camps; Eudald Fajula; Àngel Ferrer, Domènec Gómez, Antoni Llagostera Fernández, Santi Llagostera, Xavier Mas, Ramon Musach, Josep Palau, Josep Pascal, Pere Jordi Piella, Jordi Planadecursach, Josep Rossell; Pere Sola; Miquel Vivas.
----------------------------------------------------------------------------------------
ANNEX I
Esmenes del GDT aportades per el Sr. Àngel Ferrer .
Assumpte : Proposta de al·legacions al POUM de Ripoll.
Ajuntament de Ripoll
Regidoria d´Urbanisme
Plaça de l´Ajuntament, 3
17500 Ripoll Ripoll, 14 de novembre de 2006
Al·legacions PGOUM de Ripoll
El Grup de Defensa del Ter, amb el NIF G-59553644 i domicili al carrer Alta Cortada, 1 de Manlleu (08560),
EXPOSA:
Que dins el termini legalment establert per a presentar al·legacions al Pla General d´Ordenació Urbanística de Ripoll, aprovat recentment per l´Ajuntament de Ripoll, la nostra entitat presenta les següents al·legacions:
1.- Rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies.
El PGOUM aprovat no té en consideració el respecte necessari als rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies del nostre municipi. Tan és així, que en diferents punts de la proposta del PGOUM de Ripoll, s´aixafen espais representatius dels diferents ecosistemes fluvials que encara sobreviuen al municipi de Ripoll, sense que es presentin mesures correctores i/o d´altres alternatives.
- Cal esmentar les destrosses inevitables que preveu el PGOUM i que afecten negativament als ecosistemes dels torrents de Carboneres, Maiols, Serrallonga, rec i Font del Sant, la sèquia del Molinar, etc.
- El trencament dels corredors biològics amb un seguit de viaductes, ponts i passeres que tallen la continuïtat dels connectors ecològics evidencien una manca de respecte per a la flora i la fauna aquàtica i semiaquàtica del nostre municipi i no es corresponen amb les lleis, decrets, directives, etc. vigents actualment.
- Manca ncessàriament definir clarament la zona de domini públic hidràulic i consegüentment cal marcar els accessos i els camins de la vora dels rius. Un exemple clar és el camí ral, vora el marge dret del riu Ter, que va des del nucli urbà de Ripoll fins a Can Villaura, entre d’altres.
2.- Rutes, camins ramaders, camins rals, corriols, senders GR, PR i SL.
El PGOUM no té la cura necessària en diferents punts dels camins rals, de senders locals, del GR-210, etc. perquè en trenca la continuïtat que ha de tenir un camí.
Cal establir una xarxa de camins per a ús de vianants i ciclistes ben definida, sobre tot a l’entorn dels nostres rius, respectant la zona de domini públic hidràulic i les directives europees al respecte del tema en qüestió.
3.- Impactes sobre el medi.
Grans impactes mediambientals a nivell visual, acústic, paisatgístic, geològic etc.:
- La carretera prevista des del punt on finalitzarà el desdoblament de la C-17 en el lloc on travessa el riu Ter i segueix fins a la casa de la Marinyosa passant per sobre de l´actual via del tren. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La carretera i el pont (a gran alçada) que es dibuixa més enllà de l´estació de Meroil i va fins a l´actual carretera de Sant Joan de les Abadesses. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)
- La variant supernord no podrà evitar destruir paisatgísticament per a sempre l´entorn del Coll de Baups i de la vall del torrent de Maiols, entre d´altres espais propers. Cal estudi d´impacte ambiental.
- L´impacte sobre tota la zona de la Font del Sant, el camí ral de Campdevànol, la sèquia del Molinar, etc. que es produeix donant sortida a la nova zona urbanitzable de sobre el Pla de Sant Pere, a la muntanya de Sant Roc. Cal estudi d´impacte ambiental
3.- Creixement urbanístic desmesurat
- El PGOUM estableix un creixement urbanístic desproporcionat a les necessitats reals de Ripoll.
- Caldria anar construint paulatinament segons les necessitats per tal de no ocupar tot el territori legalment urbanitzable, la qual cosa comporta donar feina a la gent del territori, afavorir la transparència, etc. Allò que es diu creixement sostenible i no decreixement sostenible.
- Caldria retirar la proposta d´urbanitzar la zona de Mas Palou i la zona baixa de la plana de Sant Quintí. També cal disminuir la zona urbanitzable a les terrasses de Sant Roc.
- A la zona del Pla de Santa Magdalena (antiga "La Preparación Textil. S.A.), cal disminuir el nombre d´habitatges proposats en un 30% aprox. per tal d´equiparar les ratios a d´altres municipis propers al nostre i amb característiques semblants. Cal tenir en compte que la carretera de Barcelona és una zona molt densa actualment (massa) i que més aviat necessita un esponjament, que no pas una nova zona urbanitzable. A més, al seu entorn immediat ja hi ha proposades dues noves zones urbanitzables prou importants que inevitablement comportaran pèrdua de mobilitat, de fluïdesa de circulació, d’espais per a aparcaments, etc. en definitiva, una pèrdua de qualitat de vida.
El fet d’intentar construir un edifici de 7 plantes en la zona esmentada, contradiu el propi tarannà social dels habitatges previstos, en tant que discrimina tots els altres edificis i els limita les vistes.
L’aprofitament hidràulic de l’antiga fàbrica ha de passar indiscutiblement a mans municipals, tot respectant la recentment aprovada llei de cabals de manteniment.
- La plana d’Ordina és el darrer reducte natural pla de què disposem relativament a prop del nucli urbà. No s’ha de menysprear el seu valor (agrícola, paisatgístic, biològic, etc.) Cal preservar la plana d’Ordina
4.- Infraestructures viàries.
La majoria de les actuals vies proposades espatllen inevitablement el nostre preuat entorn. Cal recordar els nyaps del passat no gaire llunyà.
- Veure punt 2.- Impactes sobre el medi
5.- Conclusions.
- Cal tenir presents com a documents de referència:
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana.
2.- Els informes de l´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU, i d´altres al respecte del tema.
3.- L´estudi de medi físic i natural.
4.- L´informe de sostenibilitat.
No adoptar un posicionament de consideració envers a aquests documents aniria en detriment de Ripoll i dels seus vilatans i possiblement no s’aprovarà en un annex superior.
Per això, el Grup de Defensa del Ter demana que es tinguin presents aquestes al·legacions i se’ns informi en tot moment sobre el desenvolupament del procés del PGOUM de Ripoll.
GDT Ripollès
Ctra. de Barcelona, 11, 4t-2ª
17500 Ripoll
Tel. 972700573-627417552
c/e. aferrer@xartel.net
Davant les recents averies a Rodalies RENFE i en especial a l'ocorreguda a Centelles
Ripollès, 19 de Novembre de 2006 .-
Davant els darrers accidents -que pràcticament es corresponen a un accident diari -que pateixen les línies de rodalies RENFE, i en especial el que ocorregué a Centelles el passat dissabte, dia 18 de novembre, la Permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! vol fer arribar a l’opinió pública el següent comunicat.
1. Manifestem, una vegada més, que es necessari escometre millores urgents i amb visió de futur a las línies de rodalies a fi d’assegurar uns estàndards de seguretat i qualitat europeus i així fomentar el transport públic ferroviari. Tambe volem recordar que la línia Barcelona-Puigcerdà és a més internacional i per tant aquests estàndars haurien de acomplir-se.
2. Constatem que el conjunt de accidents i avaries en el servei de rodalies RENFE son deguts principalment a la poca despesa que es destina al manteniment d’aquest servei. Una dada demostrativa és el fet que, en el període 1990-2003 (el darrer del que tenim dades), les inversions de manteniment per quilòmetre a rodalies RENFE varen ser nou vegades inferiors a les que va destinar-hi, per el mateix concepte i en el mateix període, Ferrocarrils de la Generalitat a les seves línies ferroviàries. Això avalaria l’esperança que el traspàs d’aquest servei a Generalitat de Catalunya podria traduir-se en uns millors serveis ferroviaris als ciutadans.
3. Lamenten tenir de dir que ofèn a la intel·ligència dels ciutadans el gest de la Ministre de Foment Margarita Avarez que, per aconseguir un titular de premsa i tapar així la seva responsabilitat per no destinar prou recursos al manteniment de les línies de rodalies, intentés liquidar-ho destituint al director de rodalies de RENFE de Barcelona al mateix temps que deia que la seva gestió havia estat excel·lent.
4. Temem que, amb independència del TAV (Tren d’Alta Velocitat ), les actuacions del Ministeri de Foment son més el fruit d’una política d’“anar tirant i tapar forats” que de una planificació rigorosa. Les inversions anunciades per la Ministre Margarita Álvarez (que s’ha de dir no preveuen cap millora a la línia internacional Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol) s’han produït a causa de les reiterades queixes dels usuaris recollides per els mitjans d’informació. Recordem que s’ha reproduït el mateix procés que anys enrera va obligar al Ministre Álvarez Cascos a comprometre plans i inversions en el Ferrocarril Transpirinenc.
5. Denunciem que bona part dels problemes que esta arrossegant el ferrocarril convencional –el que ofereix més servei als ciutadans- son deguts a la atenció desmesurada que es destina al TAV (Tren d’Alta velocitat). Com si fos el vedell d’or bíblic s’està sacrificant la seguretat de les persones que utilitzen el ferrocarril convencional a les necessitats de l’alta velocitat ferroviària .
6. Felicitem als mitjans de comunicació per la seva decidida aposta en denunciar les deficiències d’uns serveis que no es corresponen a uns estàndards europeus de qualitat al que tenen dret els usuaris del ferrocarril.
7. Donada la importància estratègica del ferrocarril transpirinenc Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol per la vertebració de la Catalunya interior, per l’accés al Pirineu i per la connexió amb la resta d’Europa, aquest comunicat també es farà arribar als Consells Comarcals de la Cerdanya, el Ripollès, Osona i el Vallès Oriental, als diputats i senadors de la zona i a la comissió d’alcaldes creada pel seguiment de les inversions que, en el seu dia, va comprometre el Ministeri de Foment
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Davant els darrers accidents -que pràcticament es corresponen a un accident diari -que pateixen les línies de rodalies RENFE, i en especial el que ocorregué a Centelles el passat dissabte, dia 18 de novembre, la Permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! vol fer arribar a l’opinió pública el següent comunicat.
1. Manifestem, una vegada més, que es necessari escometre millores urgents i amb visió de futur a las línies de rodalies a fi d’assegurar uns estàndards de seguretat i qualitat europeus i així fomentar el transport públic ferroviari. Tambe volem recordar que la línia Barcelona-Puigcerdà és a més internacional i per tant aquests estàndars haurien de acomplir-se.
2. Constatem que el conjunt de accidents i avaries en el servei de rodalies RENFE son deguts principalment a la poca despesa que es destina al manteniment d’aquest servei. Una dada demostrativa és el fet que, en el període 1990-2003 (el darrer del que tenim dades), les inversions de manteniment per quilòmetre a rodalies RENFE varen ser nou vegades inferiors a les que va destinar-hi, per el mateix concepte i en el mateix període, Ferrocarrils de la Generalitat a les seves línies ferroviàries. Això avalaria l’esperança que el traspàs d’aquest servei a Generalitat de Catalunya podria traduir-se en uns millors serveis ferroviaris als ciutadans.
3. Lamenten tenir de dir que ofèn a la intel·ligència dels ciutadans el gest de la Ministre de Foment Margarita Avarez que, per aconseguir un titular de premsa i tapar així la seva responsabilitat per no destinar prou recursos al manteniment de les línies de rodalies, intentés liquidar-ho destituint al director de rodalies de RENFE de Barcelona al mateix temps que deia que la seva gestió havia estat excel·lent.
4. Temem que, amb independència del TAV (Tren d’Alta Velocitat ), les actuacions del Ministeri de Foment son més el fruit d’una política d’“anar tirant i tapar forats” que de una planificació rigorosa. Les inversions anunciades per la Ministre Margarita Álvarez (que s’ha de dir no preveuen cap millora a la línia internacional Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol) s’han produït a causa de les reiterades queixes dels usuaris recollides per els mitjans d’informació. Recordem que s’ha reproduït el mateix procés que anys enrera va obligar al Ministre Álvarez Cascos a comprometre plans i inversions en el Ferrocarril Transpirinenc.
5. Denunciem que bona part dels problemes que esta arrossegant el ferrocarril convencional –el que ofereix més servei als ciutadans- son deguts a la atenció desmesurada que es destina al TAV (Tren d’Alta velocitat). Com si fos el vedell d’or bíblic s’està sacrificant la seguretat de les persones que utilitzen el ferrocarril convencional a les necessitats de l’alta velocitat ferroviària .
6. Felicitem als mitjans de comunicació per la seva decidida aposta en denunciar les deficiències d’uns serveis que no es corresponen a uns estàndards europeus de qualitat al que tenen dret els usuaris del ferrocarril.
7. Donada la importància estratègica del ferrocarril transpirinenc Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol per la vertebració de la Catalunya interior, per l’accés al Pirineu i per la connexió amb la resta d’Europa, aquest comunicat també es farà arribar als Consells Comarcals de la Cerdanya, el Ripollès, Osona i el Vallès Oriental, als diputats i senadors de la zona i a la comissió d’alcaldes creada pel seguiment de les inversions que, en el seu dia, va comprometre el Ministeri de Foment
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Davant les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2006
Ripollès, 22 d’octubre de 2006.-
Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya a celebrar el proper 1 de novembre, el Plenari de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar adreçar-se als ciutadans del Ripollès tot recordant que abans de decidir el seu vot per un dels partits polítics que es presenten i a fi que aquest serveixi per avançar vers un futur de progrés sostenible, tinguin en compte:
1. Que les propostes dels partits polítics referents al Ripollès, posin terminis i concretin Projectes Racionals i respectuosos amb l’entorn per millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la nostre comarca.
2. Que, respecte al Ferrocarril Transpirinenc Barcelon-Ripoll -Puigcerdà –La Tour de Querol, mirin si els diferents partits polítics estan disposats a prendre compromisos ferms mes enllà de les promeses per reclamar al Govern de Madrid que sigui reconeguda aquesta via com internacional i apte per mercaderies per comunicar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, un dels centres mundials de la aeronàutica.
3. Que, respecte al nostre entorn mes immediat, els diferents partits polítics contemplin una visió del Ripollès que vagi mes enllà de la comarca, per així augmentar la seva prosperitat, al sumar el seu potencial amb el de les comarques veïnes per aconseguir mercats de treball i prestació de serveis capaços donar resposta a les necessitats de la població, a fi d’anar vestint un futur de prosperitat sostenible per el Ripollès i per tot Catalunya.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya a celebrar el proper 1 de novembre, el Plenari de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! va acordar adreçar-se als ciutadans del Ripollès tot recordant que abans de decidir el seu vot per un dels partits polítics que es presenten i a fi que aquest serveixi per avançar vers un futur de progrés sostenible, tinguin en compte:
1. Que les propostes dels partits polítics referents al Ripollès, posin terminis i concretin Projectes Racionals i respectuosos amb l’entorn per millorar les comunicacions i les telecomunicacions de la nostre comarca.
2. Que, respecte al Ferrocarril Transpirinenc Barcelon-Ripoll -Puigcerdà –La Tour de Querol, mirin si els diferents partits polítics estan disposats a prendre compromisos ferms mes enllà de les promeses per reclamar al Govern de Madrid que sigui reconeguda aquesta via com internacional i apte per mercaderies per comunicar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, un dels centres mundials de la aeronàutica.
3. Que, respecte al nostre entorn mes immediat, els diferents partits polítics contemplin una visió del Ripollès que vagi mes enllà de la comarca, per així augmentar la seva prosperitat, al sumar el seu potencial amb el de les comarques veïnes per aconseguir mercats de treball i prestació de serveis capaços donar resposta a les necessitats de la població, a fi d’anar vestint un futur de prosperitat sostenible per el Ripollès i per tot Catalunya.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El PICT i els ferrocarrils transversal i de Puigcerdà
26 de setembre de 2006.-
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns mesos el govern de Catalunya va posar a informació pública el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya (PICT). Un del temes estrella de la proposta era la creació d'un tren transversal entre Lleida i Girona.
L'objectiu del el PICT era el de definir de manera integrada la xarxa d'infrastructures viàries, ferroviàries i logístiques amb l'horitzó posat a l'any 2026. Era un document molt interessant ja que contra la línia que varen mantenir els govern de Jordi Pujol (que sols oferiren el Pla de carreteres de 1985, revisat el 1995), amb la seva parcialitat ja que no englobava el ferrocarril, es volia recuperar una tradició iniciada pel pla de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques de 1935 de la Generalitat republicana, el Regional Planning.
El PICT tenia, en aquest sentit, un del seus punts més forts la definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal, amb una aposta decidida pel ferrocarril.
Les al·legacions presentades en el seu dia (gener de 2006) per la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! anaven molt concretament en aquesta direcció de potenciació del ferrocarril. El PICT definitivament aprovat recull algunes de les propostes com és el del desdoblament del tren fins a Vi i Ripoll (en dues fases) i la millora del tram entre Ripoll i Puigcerdà.
Però la versió definitiva del PICT no recull el plantejament d'utilitzar la via fèrria internacional de Puigcerdà pel transport de mercaderies, quan aquesta és una possibilitat molt vàlida quan hi ha un eix costaner molt saturat i quan cal potenciar la connexió amb Tolosa de Llenguadoc, un dels dos grans centres aeronàutics mundials.
El que resulta especialment frapant del PICT aprovat és la inconcreció del traçat entre Vic i Girona del tren transversal. La planificació del territori planteja molt clarament que la millor opció seria acollir Olot dins del traçat i fer arribar la connexió a Figueres. No es lògic tornar a cometre un error com el que suposa l'actual Eix Transversal i el túnel de Bracons com a solució alternativa.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! demanava en les seves al·legacions que la construcció d'un nou eix ferroviari transversal (Lleida-Girona) es fes revalorant la xarxa ferroviària existent, que és la solució més immediata
i econòmica, reconeixent alhora la categoria internacional de la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona –La Tour de Querol – Toulouse, amb un potenciació de la capacitat i utilització.
El PITC definitivament aprovat tampoc recull un plantejament bàsic com és la transformació ferroviària a l'amplada europea, qüestió molt factible i necessària en el cas del Transpirinenc si no es vol que resti una via secundària.
Hi ha altres aspectes del PICT aprovat que mereixerien unes apreciacions. La centralitat del tema ferroviari en el discurs de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ens fa incidir en especial en aquesta qüestió tant important per Osona i el Ripollès i les seves comarques veïnes.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Fa uns mesos el govern de Catalunya va posar a informació pública el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya (PICT). Un del temes estrella de la proposta era la creació d'un tren transversal entre Lleida i Girona.
L'objectiu del el PICT era el de definir de manera integrada la xarxa d'infrastructures viàries, ferroviàries i logístiques amb l'horitzó posat a l'any 2026. Era un document molt interessant ja que contra la línia que varen mantenir els govern de Jordi Pujol (que sols oferiren el Pla de carreteres de 1985, revisat el 1995), amb la seva parcialitat ja que no englobava el ferrocarril, es volia recuperar una tradició iniciada pel pla de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques de 1935 de la Generalitat republicana, el Regional Planning.
El PICT tenia, en aquest sentit, un del seus punts més forts la definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal, amb una aposta decidida pel ferrocarril.
Les al·legacions presentades en el seu dia (gener de 2006) per la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! anaven molt concretament en aquesta direcció de potenciació del ferrocarril. El PICT definitivament aprovat recull algunes de les propostes com és el del desdoblament del tren fins a Vi i Ripoll (en dues fases) i la millora del tram entre Ripoll i Puigcerdà.
Però la versió definitiva del PICT no recull el plantejament d'utilitzar la via fèrria internacional de Puigcerdà pel transport de mercaderies, quan aquesta és una possibilitat molt vàlida quan hi ha un eix costaner molt saturat i quan cal potenciar la connexió amb Tolosa de Llenguadoc, un dels dos grans centres aeronàutics mundials.
El que resulta especialment frapant del PICT aprovat és la inconcreció del traçat entre Vic i Girona del tren transversal. La planificació del territori planteja molt clarament que la millor opció seria acollir Olot dins del traçat i fer arribar la connexió a Figueres. No es lògic tornar a cometre un error com el que suposa l'actual Eix Transversal i el túnel de Bracons com a solució alternativa.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! demanava en les seves al·legacions que la construcció d'un nou eix ferroviari transversal (Lleida-Girona) es fes revalorant la xarxa ferroviària existent, que és la solució més immediata
i econòmica, reconeixent alhora la categoria internacional de la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona –La Tour de Querol – Toulouse, amb un potenciació de la capacitat i utilització.
El PITC definitivament aprovat tampoc recull un plantejament bàsic com és la transformació ferroviària a l'amplada europea, qüestió molt factible i necessària en el cas del Transpirinenc si no es vol que resti una via secundària.
Hi ha altres aspectes del PICT aprovat que mereixerien unes apreciacions. La centralitat del tema ferroviari en el discurs de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ens fa incidir en especial en aquesta qüestió tant important per Osona i el Ripollès i les seves comarques veïnes.
Cinquè aniversari de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Maig de 2006.-
Desprès de cinc anys de vida de la Plataforma ciutadana El Ripolles existeix! calia valorar la feina feta i reflexionar si aquesta plataforma, malgrat la seva humilitat, ha servit per els objectius que persones de diferent forma de pensar i diferents opcions polítiques varen impulsar ara fa un lustre sota els lemes: Compromisos ferms i prou promeses; projectes racionals i respectuosos amb l’entorn i mes enllà de la comarca per prosperar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! neix de la voluntat de crear una iniciativa d'impuls i mobilització a l'entorn de les comunicacions de la comarca, sempre tant deficitàries i deixades de la mà de Déu. Concretant, tres han estat el temes recurrents: la millora de la connexió viària i ferroviària amb Barcelona, la permanència i millora del ferrocarril internacional entre Barcelona i la Tour de Carol, i amb aquest, la necessitat de la construcció del túnel de Toses, en un projecte que pogués solucionar alhora problemes viaris i ferroviaris.
Un tret a ressaltar de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! és que la seva pluralitat i la no dependència d'alguna de les organitzacions polítiques del país li ha permès valorar críticament les actuacions que les administracions estatal o autonòmica preveien al Ripollès i a la Catalunya interior. Aquest posicionament, evitant la dinàmica partidista, no sempre ha estat ben entès i ha comportat una certa desconfiança des d'els poders polítics.
Un altre tret d'aquesta iniciativa son las limitacions amb que han d’actuar les organitzacions d’aquest tipus, sense una estructura legal que els hi doni fermesa. Això era un paràmetre assumit des de el principi i per això las actuacions s’han adreçat principalment a mantenir viva la flama de les reivindicacions estratègiques que des de sempre ha tingut el Ripollès.
Sempre s'ha tingut la voluntat d'anar més enllà de la comarca per prosperar, projectant propostes cap al territoris veïns, molts conscients que els temes de comunicacions tenen sempre aquesta marc ampli. També s'ha estat molt atent a posicionar el Ripollès dins de l’Euroregió, dins de l'eix Barcelona-Toulouse.
S'ha procurat preferentment incidir, dins de les nostres possibilitats, en els mitjans de comunicació i les administracions locals, conscients de que la mobilització avui té uns límits.
Durant aquest cinc anys s’ha avançat clarament en compromisos ferms per dotar el Ripollès de infrastructures de comunicacions i telecomunicacions, amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. Tot això ha estat possible gràcies als mitjans de comunicació i a les reivindicacions dels ajuntaments i dels consells comarcals que moltes vegades han recolzat les propostes i anàlisi fets des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! volia recollir l'esperit ciutadà que cada dia manifesta la seva opinió sobre les comunicacions de la comarca. S'ha volgut recordar insistentment els objectius estratègics que moltes vegades, en la dura cursa de fons que suposa el dia a dia, queden difuminats degut el neguit per solucionar problemes candents dels ciutadans.
Les accions de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! han estat possibles gràcies a la col·laboració amb entitats ciutadanes (entre les que cal destacar la Intersectorial) i a la generositat d’uns ciutadans i ciutadanes que amb la seva contribució econòmica i d'idees, donant la seva opinió o assistit als diferents sopars- assemblees que s’han organitzat per debatre temes d’actualitat i per consensuar posicionaments davant de actuacions que afectaven principalment la nostre comarca i els Pirineus, han fet possible una actuació sostinguda durant aquests cinc anys.
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! vol agrair a tots ells la seva ajuda i el seu recolzament.
Cara al futur volem millorar la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! perquè pugui ser encara més efectiva per veure acomplits els seus objectius, essent conscient que els plans -principalment en el camp ferroviari- que les administracions autonòmica i estatal ,estan desenvolupant, no contemplen el Ripollès i els Pirineus i van mes encaminats a grans infrastructures de nova planta, d’acord amb els paràmetres que imperen a Europa, que a millorar el servei i el funcionament de les línies que actualment estan donant servei als ciutadans .
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!
Desprès de cinc anys de vida de la Plataforma ciutadana El Ripolles existeix! calia valorar la feina feta i reflexionar si aquesta plataforma, malgrat la seva humilitat, ha servit per els objectius que persones de diferent forma de pensar i diferents opcions polítiques varen impulsar ara fa un lustre sota els lemes: Compromisos ferms i prou promeses; projectes racionals i respectuosos amb l’entorn i mes enllà de la comarca per prosperar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! neix de la voluntat de crear una iniciativa d'impuls i mobilització a l'entorn de les comunicacions de la comarca, sempre tant deficitàries i deixades de la mà de Déu. Concretant, tres han estat el temes recurrents: la millora de la connexió viària i ferroviària amb Barcelona, la permanència i millora del ferrocarril internacional entre Barcelona i la Tour de Carol, i amb aquest, la necessitat de la construcció del túnel de Toses, en un projecte que pogués solucionar alhora problemes viaris i ferroviaris.
Un tret a ressaltar de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! és que la seva pluralitat i la no dependència d'alguna de les organitzacions polítiques del país li ha permès valorar críticament les actuacions que les administracions estatal o autonòmica preveien al Ripollès i a la Catalunya interior. Aquest posicionament, evitant la dinàmica partidista, no sempre ha estat ben entès i ha comportat una certa desconfiança des d'els poders polítics.
Un altre tret d'aquesta iniciativa son las limitacions amb que han d’actuar les organitzacions d’aquest tipus, sense una estructura legal que els hi doni fermesa. Això era un paràmetre assumit des de el principi i per això las actuacions s’han adreçat principalment a mantenir viva la flama de les reivindicacions estratègiques que des de sempre ha tingut el Ripollès.
Sempre s'ha tingut la voluntat d'anar més enllà de la comarca per prosperar, projectant propostes cap al territoris veïns, molts conscients que els temes de comunicacions tenen sempre aquesta marc ampli. També s'ha estat molt atent a posicionar el Ripollès dins de l’Euroregió, dins de l'eix Barcelona-Toulouse.
S'ha procurat preferentment incidir, dins de les nostres possibilitats, en els mitjans de comunicació i les administracions locals, conscients de que la mobilització avui té uns límits.
Durant aquest cinc anys s’ha avançat clarament en compromisos ferms per dotar el Ripollès de infrastructures de comunicacions i telecomunicacions, amb projectes racionals i respectuosos amb l’entorn. Tot això ha estat possible gràcies als mitjans de comunicació i a les reivindicacions dels ajuntaments i dels consells comarcals que moltes vegades han recolzat les propostes i anàlisi fets des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! volia recollir l'esperit ciutadà que cada dia manifesta la seva opinió sobre les comunicacions de la comarca. S'ha volgut recordar insistentment els objectius estratègics que moltes vegades, en la dura cursa de fons que suposa el dia a dia, queden difuminats degut el neguit per solucionar problemes candents dels ciutadans.
Les accions de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! han estat possibles gràcies a la col·laboració amb entitats ciutadanes (entre les que cal destacar la Intersectorial) i a la generositat d’uns ciutadans i ciutadanes que amb la seva contribució econòmica i d'idees, donant la seva opinió o assistit als diferents sopars- assemblees que s’han organitzat per debatre temes d’actualitat i per consensuar posicionaments davant de actuacions que afectaven principalment la nostre comarca i els Pirineus, han fet possible una actuació sostinguda durant aquests cinc anys.
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! vol agrair a tots ells la seva ajuda i el seu recolzament.
Cara al futur volem millorar la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! perquè pugui ser encara més efectiva per veure acomplits els seus objectius, essent conscient que els plans -principalment en el camp ferroviari- que les administracions autonòmica i estatal ,estan desenvolupant, no contemplen el Ripollès i els Pirineus i van mes encaminats a grans infrastructures de nova planta, d’acord amb els paràmetres que imperen a Europa, que a millorar el servei i el funcionament de les línies que actualment estan donant servei als ciutadans .
Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!
Davant l'anunci del Pla de la Generalitat per Rodalies RENFE 2006-2020
Ripollès, 20 d’abril de 2006.-
Coneixedors del pla de rodalies que la Generalitat ha presentat al Ministeri de Foment, la permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!, a la espera que el seu plenari pugui posicionar-se sobre el mateix, vol fer arribar a la opinió publica el següent comunicat :
ANALISI
1. Donat que la Generalitat no te competències sobre la majoria de ferrocarrils que circulen per Catalunya i el nou Estatut només preveu la participació en la gestió de la xarxa ferroviària; el Pla de rodalies esmentat es només una proposta de inversions que s’ha presentat al Ministeri de Foment. Caldrà esperar a conèixer quines actuacions son assumides i programades per l’esmentat Ministeri per poder donar una opinió definitiva
2. La totalitat de la inversió prevista es superior a 6.000 milions de € i d’aquests 730 milions de € (un 12%) es pensen invertir en duplicar la línia de ferrocarril Montcada -Vic .
3. Les previsions per la anterior duplicació son de fer-ho en dues fases :
• En una primera fase (2006-2015) es duplicaria la línia entre Montcada i La Garriga i entre Centelles i Vic .
• En una segona fase (2015-2020) es duplicaria el tram La Garriga – Centelles .
4. Cal dir que actualment el tram entre Vic i Ripoll no forma part de la xarxa de rodalies, encara que hi hagi indicis que aquesta s'ampliï fins abastar Ripoll.
5. Cal constatar que no hi ha prevista en aquesta proposta de la Generalitat de Catalunya cap inversió, en el període 2006 – 2020, per millorar la circulació ferroviària fins i al Ripollès.
6. La proposta d'inversions no fa cap esment als compromisos que el Ministeri de Foment, dirigit per Francisco Ávarez Cascos, va fer de millora del ferrocarril de Puigcerdà, amb inversions de millora realitzades (tram de Torelló), amb actuacions previstes i periodificades, amb actuacions molt específiques en els tram entre Vic i Puigcerdà.
VALORACIONS
A. S’ha de valorar molt positivament la aposta que fa la proposta de Pla esmentat per el ferrocarril en general i per el tram Barcelona – Vic en particular .
B. La duplicació de la línia Barcelona- Vic en l’horitzó de l’any 2020 representarà també una millora del servei als ciutadans del Ripollès i dels Pirineus que s’hauria de traduir en desplaçaments mes ràpids, regulars i segurs .
C. No hi ha cap referència als compromisos d'inversió que el Ministeri de Foment va fer pels trams de Vic a Puigcerdà. El pla suposa un canvi d'orientació i per tant desdir-se de les inversions previstes per aplicar-les a altres àmbits i trams del mateix ferrocarril?
C. En l’esmentat Pla no hem sabut trobar cap referència a inversions per els ferrocarril regionals i els internacionals . Si així fos las perspectives de futur per la millora del servei i la seguretat dels ciutadans que utilitzen el ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerda - La Tor de Querol, una xarxa ferroviària internacional, serien preocupants.
D. Esperem que properament també hi haurà una proposta de Pla per els ferrocarril regionals i els internacionals i que en aquesta es contemplarà com es mereix el ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol donada la seva importància per la ordenació del territori de Catalunya i com a via d’accés al Ripollès i als Pirineus .
Coneixedors del pla de rodalies que la Generalitat ha presentat al Ministeri de Foment, la permanent de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!, a la espera que el seu plenari pugui posicionar-se sobre el mateix, vol fer arribar a la opinió publica el següent comunicat :
ANALISI
1. Donat que la Generalitat no te competències sobre la majoria de ferrocarrils que circulen per Catalunya i el nou Estatut només preveu la participació en la gestió de la xarxa ferroviària; el Pla de rodalies esmentat es només una proposta de inversions que s’ha presentat al Ministeri de Foment. Caldrà esperar a conèixer quines actuacions son assumides i programades per l’esmentat Ministeri per poder donar una opinió definitiva
2. La totalitat de la inversió prevista es superior a 6.000 milions de € i d’aquests 730 milions de € (un 12%) es pensen invertir en duplicar la línia de ferrocarril Montcada -Vic .
3. Les previsions per la anterior duplicació son de fer-ho en dues fases :
• En una primera fase (2006-2015) es duplicaria la línia entre Montcada i La Garriga i entre Centelles i Vic .
• En una segona fase (2015-2020) es duplicaria el tram La Garriga – Centelles .
4. Cal dir que actualment el tram entre Vic i Ripoll no forma part de la xarxa de rodalies, encara que hi hagi indicis que aquesta s'ampliï fins abastar Ripoll.
5. Cal constatar que no hi ha prevista en aquesta proposta de la Generalitat de Catalunya cap inversió, en el període 2006 – 2020, per millorar la circulació ferroviària fins i al Ripollès.
6. La proposta d'inversions no fa cap esment als compromisos que el Ministeri de Foment, dirigit per Francisco Ávarez Cascos, va fer de millora del ferrocarril de Puigcerdà, amb inversions de millora realitzades (tram de Torelló), amb actuacions previstes i periodificades, amb actuacions molt específiques en els tram entre Vic i Puigcerdà.
VALORACIONS
A. S’ha de valorar molt positivament la aposta que fa la proposta de Pla esmentat per el ferrocarril en general i per el tram Barcelona – Vic en particular .
B. La duplicació de la línia Barcelona- Vic en l’horitzó de l’any 2020 representarà també una millora del servei als ciutadans del Ripollès i dels Pirineus que s’hauria de traduir en desplaçaments mes ràpids, regulars i segurs .
C. No hi ha cap referència als compromisos d'inversió que el Ministeri de Foment va fer pels trams de Vic a Puigcerdà. El pla suposa un canvi d'orientació i per tant desdir-se de les inversions previstes per aplicar-les a altres àmbits i trams del mateix ferrocarril?
C. En l’esmentat Pla no hem sabut trobar cap referència a inversions per els ferrocarril regionals i els internacionals . Si així fos las perspectives de futur per la millora del servei i la seguretat dels ciutadans que utilitzen el ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerda - La Tor de Querol, una xarxa ferroviària internacional, serien preocupants.
D. Esperem que properament també hi haurà una proposta de Pla per els ferrocarril regionals i els internacionals i que en aquesta es contemplarà com es mereix el ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol donada la seva importància per la ordenació del territori de Catalunya i com a via d’accés al Ripollès i als Pirineus .
D'acord amb potenciar el ferrocaril, també el de Puigcerdà
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.
I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.
El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.
EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.
Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.
Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".
¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.
Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?
Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.
I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.
El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.
EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.
Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.
Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".
¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.
Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?
Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Potenciar el ferrocaril, però no el de Puigcerdà!
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Al·legacions al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC)
(Gener 2006)
PREAMBUL
Molt segur que el tema mes important per el futur d’un poble , una comarca o un territori son les infrastructures . Les decisionsqueuna infrastructura passi o es localitzi en un poble, permolt que no te un impacte immediat , al cap dels anys es veu la seva importància i la seva capacitat de generar benestar i riquesa per el territori que l’acull.
Ripoll i el Ripollès coneixenaquesta factor per , entre altres, la decisió que en el seu dia es va prendre de construir el túnel pel Cadí en llocde Toses.
Ara la vila i lacomarca es troben en una nova cruïlla quant la Generalitatplanteja el PITC que pretén planificar les infrastructures de transport amb l’horitzó de l’any 2026 es a dir una generació.
El document del PITC que actualment esta a exposició publica , en el cas del ferrocarril ,margina Ripoll i el Ripollès .
Segons la U.E. i la OCDE el ferrocarril serà el mitja de transport del futur , estar ben o mal comunicat per aquestes infrastructures es el que decidirà que en el futur estem o nodins la Catalunya de primera velocitat ; per això es necessari lluitar per modificar el pla i això només es pot aconseguir :
ANTECEDENTS: AMBIT GENERAL
A) El setembre de 2001 la U. E . va presentar El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010 .
B) El mes de juliol de 2005 el Ministeri de Fomentde l ‘Estat va presentar el Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte ( PEIT)
C) El mes de desembre de 2003 la Generalitat de Catalunya va plantejar un Ferrocarril Transversal , per viatgers i per mercaderies,amb la següent traçat. Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic- Ripoll- Puigcerda) – Olot- Figueres ( Veure plano adjunt)
D) El mes de desembre de 2005 la Generalitat va presentar elPla de Infrastructures de transport de Catalunya(PITC )que vol planificar- les amb l’horitzó de l’any 2026 .
E) La construcció del Tren de Alta Velocitat ( TAV) i l’entramatque l’envolta porta a que moltes decisionss’hagin subordinatal voltant dels seus interessos empresarials .
Existeix una subordinació entre cada un dels Plans A, B i D.
Respecta a A: El llibre blanc de la UE
La poca , per no dir nul•la, participació o interès dela majoria de les institucions i de la majoria delspolítics catalans en la gestació del Pla A ( mes enllà de la obsessió per l’AVE Barcelona – Perpinyà)per reclamar comconnexió ferroviària transeuropea , la línia de FC Barcelona- Ripoll- Puigcerda – La Tor de Querol- Toulouse , va portar que aquest ferrocarril no s’esmentes en el Llibre Blanc de la UE.
Aquesta actitud catalanadavant de la UE, contrasta amb l’interès de la comunitat autonomica de Aragó que reclamava una connexió ferroviària transeuropea , com així ho recull l’esmentat Llibre Blanc.
Respecte a B. Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte (PEIT)
Davant d’aquest Pla del Ministeri de Foment que ja no contemplava el FC Barcelona –Puigcerda , tampoc va haver-hi molt interès , per part de la majoria de les institucions i delspolítics catalans , per reclamar-ho per molt que el Senat havia acordat actuacions davant de la UE en aquest sentit . Es continuava amb la obsessió que mes enllà del Tren de Alta Velocitat ( TAV)no hi ha ferrocarril.
Una vegada mes aquesta actitud catalana contrastava amb la de les institucions i els diputats aragonesos , principalment el Diputat J.A. Labordeta , que varen aconseguir que l’any 2005 el Congres delsDiputats a Madrid aproves la seva aspiració d’una connexió ferroviària transeuropea Aragó- França .
Respecte a D . Pla de Infrastructures de transport de Catalunya (PITC )
Com ja s’ha dit , es el presentat per la Generalitat i que esta condicionat per els dos Plans anteriors. Els Ajuntaments i els Consells Comarcalshi poden presentar al•legacions com ja ha fet l’Ajuntament d’Olot i el C.C. de la Garrotxa basat amb un projecte tècnic que demostra la necessitat que el Ferrocarril Transversal de Catalunya passi per Olot.
VALORACIONSPOSITIVAS DEL PLA
1. La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar lamobilitat de les persones de la Catalunya interior
2. La actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuaciócal recordar que, no fa massa temps , el tram del “Congost”era una actuació que es considerava prohibitiva . La reivindicació permanent de les institucions i els col•lectius interessats en elFC transpirinenchan aconseguit remoure aquest obstacle .
3. L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà . No obstantla seva inclusió en un apartat “cul de sac” junt amb altres línies ferroviàries residuals i que , la consignació pressupostaria per el conjunt de les tres (82M€ amb 20 anys) , raonablement fa tema que es puguin donarresultats satisfactoris en aquest ferrocarrils transpirenenc internacional .
VALORACIONS NEGATIVAS DEL PLA
I) Donat que la Constitució ( Art. 130.2) mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ,com es el cas dels Pirineus , no es coherent amb aquest mandat el tractament que elPla d’ Infrastructures de Transport de Catalunya fa dels Piirineus en generali delferrocarril transpirinenc Barcelona- Puigcerda- La Tor de Querol en particular.
II) Que malgrat que l’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005 ,per la Generalitat , la UGT.; CCOO; Foment del Treball; PIMEC i FEPIME; i que en el seu apartat 3.4 . Altres actuacions competència de l’Estat , es diu ..... es considera del tot necessària la nova línia per passatgers i mercaderies d’ample internacional ...... i les seves connexions fins la frontera francesa , per Puigcerda i amb els ports de Barcelona i Tarragona , el PITCtampoccontempla aquest mandat .
III) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució mes immediata i econòmica de arranjar , potenciar -donant serveis a nivell europeu - els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.
En una recentconferència europea sobre transport ( Victoria –Gasteiz. European Federation for Transport and Environment . Abril 2004) es va proposar condicionar el ferrocarril Barcelona- Puigcerda- Toulouse per fer-hi passar 20 trens / dia.
IV) Que el PITC no reconegui la categoria internacional de la línia delferrocarriltranspirinencBarcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.
V) Que el PITC noplantegi passar a amplada europea el Transpirinenc. Aquesta decisió podria portara la seva progressiva degradació , donat que ,en el futur , el mercat cada vegada es resistirà mes a fabricar material mòbil modern especial per amplaibèric
VI) Que el PITC descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies . Respecte a aquest decisió cal dir: Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguinòptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la delSant Gotthard , entre Suïssa i Itàlia,si que serveix per transportar mercaderies
Davant la disparitat entre ladecisió presa ,la capacitatd’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc , per conectar Barcelona i Toulouse ( centre de la aeronautica europea )cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de Françai Espanya del grup empresarial/ financer - que construeix el túnel de peatge de l’ AVEBarcelona- Perpinyà-ha obligat als Estats aprendre la decisió dedirigir totes les mercaderies vers aquest túnela fi deoptimitzar elsresultats econòmics de la explotació del peatge ? Si fos així es repetiria , a nivell ferroviari , el contenciósToses / Cadí , en el que,per augmentar els beneficis d’un delstúnels,un grup de pressió volia impedirla construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra del’equilibri territorial de Catalunya .
VII) Las partides pressupostaries queel PITC destina als dos ferrocarrils que donen servei als Pirineus Catalans, es a dir al FC Lleida – La Pobla de Segur iel FC Vic – Puigcerda , son de77 i 82 M€ respectivament -encara que la darrera quantitat s'ha de dividir entre els tres ferrocarrils que consten en l’apartat corresponent-durant els 20 anys de vigència del Pla.
Una orientació de com s’està administrant els pressupostos destinats al ferrocarril la pot donar,entre altres, la partidaque es destinarà només a modificar el soterrament de l’AVE a Girona . Aquest modificació pressupostariaes de 77 M€. sobre un pressupost total de 669 M€. Es a dir es destina mes pressupost a una modificació d’una actuació totalment prescindible i de marketingpolític ,com es el soterrament de l’AVE a Girona ,que a millorarels accessos i la seguretat dels cutadans dels Pirineus.
VIII) En números relatius una actuació de lluïment com es la de soterrar l’AVEa Girona ,te una inversió37 M€ / Km, en canvi unes millores necessàries per augmentar el benestar i la seguretat dels ciutadans dels Pirineus es de 0,6 M€/ Kmen 20 anys
IX) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futurd’una infrastructures de transport ferroviari per les seves mercaderies .Donada la importància que segons la U. E. ila OCDE, enun futur ha de tenir el ferrocarril, i que PITCreconeix, aquesta mancancerepresentara un desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo per eldesenvolupament industrial d’aquestes zones. Aixi es va configurant una Catalunya a dues velocitats, la turistica de caps de setmana i la innovadora i productiva det reste de la setmana .
X) La poca importància que el Pla dona alFC Transpirinenc . Aquest ferrocarril es trobaen el darrer lloc de l’apartat Variant i millores de línies existents,i en un apartat “ cul de sac” junt amb altre líniesque, en un cas concret, molt segur desaparareixera en un futur.
En uns moment en que la Generalitat parla del projecte d’una manera insistent delaeuroregio Mediterrani– Pirineus , aquesta difícilment es podrà materialitzar sense una comunicació eficaç entre Barcelona I Tolosa de Llenguadoc . Pere això elPITCha de tenir en contela totalitatd’aquest territorii d’una manera especial els Pirineus i Andorra.
AL·LEGACIONS
a- Que davant la imposició del govern de Madridd’un eix transversal ferroviari que no equilibra el territori ni satisfà las aspiracions dels ciutadans de Catalunya i , en especial , els que vivim als Pirineus es torni a negociar i s’aprovi la propostade la Generalitatque, per el ferrocarril transversal, contemplava la següent traça: Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic –( Ripoll- Puigcerda )- Olot – Figueres. ( Veure Plano adjunt)
b- Que la aprovació definitiva del PITC respecti:
El mandat de la Constitució ( Art. 130.2) que mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ´
L’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005.
c- Que es reconegui la funció internacional del transpirinenc per el transport de passatgers i mercaderies a fi de connectar las indústries a aeronàutiques de Tolosa de Llengua d’Oc i el port de Barcelona amb la conseqüent potenciacióde la zona per la que passa el recorregut del Transpirinenc .
b- S’han de potenciar ,donant serveis a nivell europeu, els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril Transpirinenc.
c- Que continuant la política que va iniciar el ministre de Foment A. Cascos es prevegi col•locar travesses de doble amplada fins la Tor de Querol a fi de que , en un futur , aquesta línia ferroviària tingui amplada europea .
d- Que es tingui en conte el potencial del Transpirinenc com un futur corredor ferroviari que doni servei de viatgers i de mercaderies a l’Estat de Andorra .
Pere Jordi Piella
DNI 40590983P
Ramon Cortina
DNI 90001828E
Eudald Fajula
DNI 40593391R
Domenec Gomez
DNI 40601619H
Antoni Llagostera
DNI 90000445L
Ramon Mussach
DNI 77886569J
Josep Palau
DNI 40555229L
Josep Rossell
DNI 40555591J
Joan Vilalta
DNI 40549730V
PREAMBUL
Molt segur que el tema mes important per el futur d’un poble , una comarca o un territori son les infrastructures . Les decisionsqueuna infrastructura passi o es localitzi en un poble, permolt que no te un impacte immediat , al cap dels anys es veu la seva importància i la seva capacitat de generar benestar i riquesa per el territori que l’acull.
Ripoll i el Ripollès coneixenaquesta factor per , entre altres, la decisió que en el seu dia es va prendre de construir el túnel pel Cadí en llocde Toses.
Ara la vila i lacomarca es troben en una nova cruïlla quant la Generalitatplanteja el PITC que pretén planificar les infrastructures de transport amb l’horitzó de l’any 2026 es a dir una generació.
El document del PITC que actualment esta a exposició publica , en el cas del ferrocarril ,margina Ripoll i el Ripollès .
Segons la U.E. i la OCDE el ferrocarril serà el mitja de transport del futur , estar ben o mal comunicat per aquestes infrastructures es el que decidirà que en el futur estem o nodins la Catalunya de primera velocitat ; per això es necessari lluitar per modificar el pla i això només es pot aconseguir :
ANTECEDENTS: AMBIT GENERAL
A) El setembre de 2001 la U. E . va presentar El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010 .
B) El mes de juliol de 2005 el Ministeri de Fomentde l ‘Estat va presentar el Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte ( PEIT)
C) El mes de desembre de 2003 la Generalitat de Catalunya va plantejar un Ferrocarril Transversal , per viatgers i per mercaderies,amb la següent traçat. Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic- Ripoll- Puigcerda) – Olot- Figueres ( Veure plano adjunt)
D) El mes de desembre de 2005 la Generalitat va presentar elPla de Infrastructures de transport de Catalunya(PITC )que vol planificar- les amb l’horitzó de l’any 2026 .
E) La construcció del Tren de Alta Velocitat ( TAV) i l’entramatque l’envolta porta a que moltes decisionss’hagin subordinatal voltant dels seus interessos empresarials .
Existeix una subordinació entre cada un dels Plans A, B i D.
Respecta a A: El llibre blanc de la UE
La poca , per no dir nul•la, participació o interès dela majoria de les institucions i de la majoria delspolítics catalans en la gestació del Pla A ( mes enllà de la obsessió per l’AVE Barcelona – Perpinyà)per reclamar comconnexió ferroviària transeuropea , la línia de FC Barcelona- Ripoll- Puigcerda – La Tor de Querol- Toulouse , va portar que aquest ferrocarril no s’esmentes en el Llibre Blanc de la UE.
Aquesta actitud catalanadavant de la UE, contrasta amb l’interès de la comunitat autonomica de Aragó que reclamava una connexió ferroviària transeuropea , com així ho recull l’esmentat Llibre Blanc.
Respecte a B. Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte (PEIT)
Davant d’aquest Pla del Ministeri de Foment que ja no contemplava el FC Barcelona –Puigcerda , tampoc va haver-hi molt interès , per part de la majoria de les institucions i delspolítics catalans , per reclamar-ho per molt que el Senat havia acordat actuacions davant de la UE en aquest sentit . Es continuava amb la obsessió que mes enllà del Tren de Alta Velocitat ( TAV)no hi ha ferrocarril.
Una vegada mes aquesta actitud catalana contrastava amb la de les institucions i els diputats aragonesos , principalment el Diputat J.A. Labordeta , que varen aconseguir que l’any 2005 el Congres delsDiputats a Madrid aproves la seva aspiració d’una connexió ferroviària transeuropea Aragó- França .
Respecte a D . Pla de Infrastructures de transport de Catalunya (PITC )
Com ja s’ha dit , es el presentat per la Generalitat i que esta condicionat per els dos Plans anteriors. Els Ajuntaments i els Consells Comarcalshi poden presentar al•legacions com ja ha fet l’Ajuntament d’Olot i el C.C. de la Garrotxa basat amb un projecte tècnic que demostra la necessitat que el Ferrocarril Transversal de Catalunya passi per Olot.
VALORACIONSPOSITIVAS DEL PLA
1. La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar lamobilitat de les persones de la Catalunya interior
2. La actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuaciócal recordar que, no fa massa temps , el tram del “Congost”era una actuació que es considerava prohibitiva . La reivindicació permanent de les institucions i els col•lectius interessats en elFC transpirinenchan aconseguit remoure aquest obstacle .
3. L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà . No obstantla seva inclusió en un apartat “cul de sac” junt amb altres línies ferroviàries residuals i que , la consignació pressupostaria per el conjunt de les tres (82M€ amb 20 anys) , raonablement fa tema que es puguin donarresultats satisfactoris en aquest ferrocarrils transpirenenc internacional .
VALORACIONS NEGATIVAS DEL PLA
I) Donat que la Constitució ( Art. 130.2) mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ,com es el cas dels Pirineus , no es coherent amb aquest mandat el tractament que elPla d’ Infrastructures de Transport de Catalunya fa dels Piirineus en generali delferrocarril transpirinenc Barcelona- Puigcerda- La Tor de Querol en particular.
II) Que malgrat que l’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005 ,per la Generalitat , la UGT.; CCOO; Foment del Treball; PIMEC i FEPIME; i que en el seu apartat 3.4 . Altres actuacions competència de l’Estat , es diu ..... es considera del tot necessària la nova línia per passatgers i mercaderies d’ample internacional ...... i les seves connexions fins la frontera francesa , per Puigcerda i amb els ports de Barcelona i Tarragona , el PITCtampoccontempla aquest mandat .
III) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució mes immediata i econòmica de arranjar , potenciar -donant serveis a nivell europeu - els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.
En una recentconferència europea sobre transport ( Victoria –Gasteiz. European Federation for Transport and Environment . Abril 2004) es va proposar condicionar el ferrocarril Barcelona- Puigcerda- Toulouse per fer-hi passar 20 trens / dia.
IV) Que el PITC no reconegui la categoria internacional de la línia delferrocarriltranspirinencBarcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.
V) Que el PITC noplantegi passar a amplada europea el Transpirinenc. Aquesta decisió podria portara la seva progressiva degradació , donat que ,en el futur , el mercat cada vegada es resistirà mes a fabricar material mòbil modern especial per amplaibèric
VI) Que el PITC descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies . Respecte a aquest decisió cal dir: Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguinòptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la delSant Gotthard , entre Suïssa i Itàlia,si que serveix per transportar mercaderies
Davant la disparitat entre ladecisió presa ,la capacitatd’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc , per conectar Barcelona i Toulouse ( centre de la aeronautica europea )cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de Françai Espanya del grup empresarial/ financer - que construeix el túnel de peatge de l’ AVEBarcelona- Perpinyà-ha obligat als Estats aprendre la decisió dedirigir totes les mercaderies vers aquest túnela fi deoptimitzar elsresultats econòmics de la explotació del peatge ? Si fos així es repetiria , a nivell ferroviari , el contenciósToses / Cadí , en el que,per augmentar els beneficis d’un delstúnels,un grup de pressió volia impedirla construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra del’equilibri territorial de Catalunya .
VII) Las partides pressupostaries queel PITC destina als dos ferrocarrils que donen servei als Pirineus Catalans, es a dir al FC Lleida – La Pobla de Segur iel FC Vic – Puigcerda , son de77 i 82 M€ respectivament -encara que la darrera quantitat s'ha de dividir entre els tres ferrocarrils que consten en l’apartat corresponent-durant els 20 anys de vigència del Pla.
Una orientació de com s’està administrant els pressupostos destinats al ferrocarril la pot donar,entre altres, la partidaque es destinarà només a modificar el soterrament de l’AVE a Girona . Aquest modificació pressupostariaes de 77 M€. sobre un pressupost total de 669 M€. Es a dir es destina mes pressupost a una modificació d’una actuació totalment prescindible i de marketingpolític ,com es el soterrament de l’AVE a Girona ,que a millorarels accessos i la seguretat dels cutadans dels Pirineus.
VIII) En números relatius una actuació de lluïment com es la de soterrar l’AVEa Girona ,te una inversió37 M€ / Km, en canvi unes millores necessàries per augmentar el benestar i la seguretat dels ciutadans dels Pirineus es de 0,6 M€/ Kmen 20 anys
IX) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futurd’una infrastructures de transport ferroviari per les seves mercaderies .Donada la importància que segons la U. E. ila OCDE, enun futur ha de tenir el ferrocarril, i que PITCreconeix, aquesta mancancerepresentara un desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo per eldesenvolupament industrial d’aquestes zones. Aixi es va configurant una Catalunya a dues velocitats, la turistica de caps de setmana i la innovadora i productiva det reste de la setmana .
X) La poca importància que el Pla dona alFC Transpirinenc . Aquest ferrocarril es trobaen el darrer lloc de l’apartat Variant i millores de línies existents,i en un apartat “ cul de sac” junt amb altre líniesque, en un cas concret, molt segur desaparareixera en un futur.
En uns moment en que la Generalitat parla del projecte d’una manera insistent delaeuroregio Mediterrani– Pirineus , aquesta difícilment es podrà materialitzar sense una comunicació eficaç entre Barcelona I Tolosa de Llenguadoc . Pere això elPITCha de tenir en contela totalitatd’aquest territorii d’una manera especial els Pirineus i Andorra.
AL·LEGACIONS
a- Que davant la imposició del govern de Madridd’un eix transversal ferroviari que no equilibra el territori ni satisfà las aspiracions dels ciutadans de Catalunya i , en especial , els que vivim als Pirineus es torni a negociar i s’aprovi la propostade la Generalitatque, per el ferrocarril transversal, contemplava la següent traça: Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic –( Ripoll- Puigcerda )- Olot – Figueres. ( Veure Plano adjunt)
b- Que la aprovació definitiva del PITC respecti:
El mandat de la Constitució ( Art. 130.2) que mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ´
L’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005.
c- Que es reconegui la funció internacional del transpirinenc per el transport de passatgers i mercaderies a fi de connectar las indústries a aeronàutiques de Tolosa de Llengua d’Oc i el port de Barcelona amb la conseqüent potenciacióde la zona per la que passa el recorregut del Transpirinenc .
b- S’han de potenciar ,donant serveis a nivell europeu, els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril Transpirinenc.
c- Que continuant la política que va iniciar el ministre de Foment A. Cascos es prevegi col•locar travesses de doble amplada fins la Tor de Querol a fi de que , en un futur , aquesta línia ferroviària tingui amplada europea .
d- Que es tingui en conte el potencial del Transpirinenc com un futur corredor ferroviari que doni servei de viatgers i de mercaderies a l’Estat de Andorra .
Pere Jordi Piella
DNI 40590983P
Ramon Cortina
DNI 90001828E
Eudald Fajula
DNI 40593391R
Domenec Gomez
DNI 40601619H
Antoni Llagostera
DNI 90000445L
Ramon Mussach
DNI 77886569J
Josep Palau
DNI 40555229L
Josep Rossell
DNI 40555591J
Joan Vilalta
DNI 40549730V
Josep Anton Acebillo critica el model ferroviari
Josep Anton Acebillo critica el model ferroviari i es pronuncia a favor de la línia de Puigcerdà.
Informació publicada a El País (el gener de 2006).
Informació publicada a El País (el gener de 2006).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)