( Maig de 2005 )
Fa unes setmanes, en un diari de prestigi de Madrid, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia dos plànols amb el títol "Plan estratègico de Infraestructuras y transporte". El primer ells era titulat "Red de ferrocarriles para 2020. Red básica (altas prestaciones". El tema fou posant a consideració dels assistents en la darrera reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Resultava especialment xocant, que en aquest plànol la part oriental d'Espanya era la menys grafiada, en contrast amb la part central, occidental i sud, on les línies eren especialment abundants.
Hi havia doncs, una primera constatació: Les actuacions ferroviàries previstes a la xarxa bàsica d'altres prestacions eren molt clarament sesgades cap a una part de la península, essent les regions mediterrànies, en general, receptores de poques de les actuacions previstes.
Entrant més en detall, les comunicacions ferroviàries amb França eren tres: Per Irun, per Osca i Canfranc (actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querol no apareixia per cap lloc. I sense que serveixi de consol cal dir que la línia fèrria Barcelona-Manresa-Lleida tampoc apareixia per enlloc.
Haver donat publicitat a un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes del centenari i setanta-cinc aniversari de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tour de Querol (amb la circunstancial presència del ministre de Defensa José Bono), es constata que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors de la xarxes de transport espanyols.
En aquest sentit la qüestió hauria d'estar en l'ordre del dia de la propera reunió que han de tenir els alcaldes i el Ministeri de Foment: Tenen algun pla a 20 anys vista per aquest ferrocarril internacional?
En l'entrevista de la ministra de Foment que acompanyava els dos plànols, aquesta aseverava que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. Ripoll, a menys que les distàncies s'escurcin, és a cent quilòmetres de Barcelona o Girona. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas.
La nostre petició es molt més simple. No demanem tenir una estació d'un tren d'alta velocitat més a prop. Sols volem que la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol tingui un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional.
Volem que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Volem, senzillament, que la línia ferroviària tingui l'equipament i utillatge tècnic que correspon a una línia convencional moderna. Volem que, almenys fins a Ripoll, el línia estigui inclosa dins del servei de Rodalies, amb una freqüència de pas regular i constant, de metro regional.
No volem res més del que tenim tot el dret a demanar: Respecte, consideració i tractament correcte, d'acord amb les característiques històriques, de necessitat social i de servei que mereixem.
Quan es planteja la necessitat i es vol promocionar una euregió cal que les instàncies públiques facin els seus plans estratègics d'acord amb el plantejament polític.
La línia ferroviària Barcelona-La Tour de Querol ha de estar permanentment en els plans ferroviaris de l'Estat, més enllà d'actuacions puntuals i programades i més enllà de celebracions commemoratives.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Barcelona-La Tor de Querol en els plans ferroviaris pel 2020
( Maig de 2005 )
Més enllà de la consideració política que es faci de la celebracions dels centenari o setanta cinc aniversari de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol (amb l'anecdòtica presència del ministre de Defensa José Bono), cal continuar molt atents a la planificació ferroviària estatal.
En un dels dominicals del diari El Pais, fa unes setmanes, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia un plànol que detallava el pla estratègic d'infraestructuras i transport de la xarxa ferroviària pel 2020.
Una lectura atenta del que quedava reflexat en el plànol donava peu a preocupació: Les comunicacions ferroviàries amb França que constaven en aquesta previsió eren tres: Per Irún, per Osca i Canfranc (una línia actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querolno apareixia per enlloc.
Un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes de celebració de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tor de Querol, es constata novament que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors estatals de la xarxes de transport.
Els alcaldes, en la propera reunió que tindran amb el Ministeri de Foment, hauran de inquirir sobre quins plans hi ha per a aquest nostre ferrocarril internacional.
Quan una euregió avança en la seva configuració com és el cas, cal que les administracions públiques facin plans estratègics, especialment en el tema de les comunicacions.
Les peticions que des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s'han estat fent en els darrers anys continuen tenint una total vigència.
Cal que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Tant difícil és indicar en la pàgina web de RENFE aquesta situació! Tan difícil és indicar que pots anar de Barcelona a París per Tolosa de Llenguadoc!
Almenys fins a Ripoll, la línia ferroviària hauria d'estar inclosa dins del servei de Rodalies, amb el que això significa d'augment de la freqüència de pas, de manera que esdevingui com un metro regional. S'ha continuar amb una velocitat i servei que fa molts anys que no ha canviat i, al contrari, a vegades, ha disminuït!
Cal que les inversions previstes i en marxa a la línia ferroviària continuïn i que la via tingui l'equipament tècnic que correspon a les seves característiques.
La ministra de Foment asseverava en l'entrevista que acompanyava el plànol objecte de la nostra atenció, que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas i dificílment s'assolirà.
La contraoferta que esperem és que la línia ferroviària internacional Barcelona-Puigcerdà tingui els estàndars actuals d'una via ferroviària tradicional.
Assolint aquesta situació la millora de les comunicacions de les comarques catalanes d'Osona, Ripollès i Cerdanya, haurien fet un salt important. S'hauria assolit un nivell decent.
La línia internacional Barcelona-La Tour de Querolha de tenir un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional moderna.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Més enllà de la consideració política que es faci de la celebracions dels centenari o setanta cinc aniversari de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol (amb l'anecdòtica presència del ministre de Defensa José Bono), cal continuar molt atents a la planificació ferroviària estatal.
En un dels dominicals del diari El Pais, fa unes setmanes, hi havia una entrevista amb la ministre de Foment, on apareixia un plànol que detallava el pla estratègic d'infraestructuras i transport de la xarxa ferroviària pel 2020.
Una lectura atenta del que quedava reflexat en el plànol donava peu a preocupació: Les comunicacions ferroviàries amb França que constaven en aquesta previsió eren tres: Per Irún, per Osca i Canfranc (una línia actualment sense servei) i per Portbou. La línia ferroviària internacional Barcelona-La Tour de Querolno apareixia per enlloc.
Un plànol com aquest ens col·loca de nou davant un fet que moltes vegades ha succeït: Davant unes actuacions que ens omplenen de satisfacció i d'una certa esperança (com han estat les obres entre Torelló i Ripoll) o les festes de celebració de la connexió internacional Barcelona-Ripoll-La Tor de Querol, es constata novament que aquesta via de comunicació continua no existint a ulls dels planificadors estatals de la xarxes de transport.
Els alcaldes, en la propera reunió que tindran amb el Ministeri de Foment, hauran de inquirir sobre quins plans hi ha per a aquest nostre ferrocarril internacional.
Quan una euregió avança en la seva configuració com és el cas, cal que les administracions públiques facin plans estratègics, especialment en el tema de les comunicacions.
Les peticions que des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! s'han estat fent en els darrers anys continuen tenint una total vigència.
Cal que el caràcter de connexió internacional de la línia sigui mantinguda i promocionada. Tant difícil és indicar en la pàgina web de RENFE aquesta situació! Tan difícil és indicar que pots anar de Barcelona a París per Tolosa de Llenguadoc!
Almenys fins a Ripoll, la línia ferroviària hauria d'estar inclosa dins del servei de Rodalies, amb el que això significa d'augment de la freqüència de pas, de manera que esdevingui com un metro regional. S'ha continuar amb una velocitat i servei que fa molts anys que no ha canviat i, al contrari, a vegades, ha disminuït!
Cal que les inversions previstes i en marxa a la línia ferroviària continuïn i que la via tingui l'equipament tècnic que correspon a les seves característiques.
La ministra de Foment asseverava en l'entrevista que acompanyava el plànol objecte de la nostra atenció, que ningú estaria a menys de 50 quilòmetres d'una estació del Tren l'Alta Velocitat. La promesa de la Ministra no s'acompleix en el nostre cas i dificílment s'assolirà.
La contraoferta que esperem és que la línia ferroviària internacional Barcelona-Puigcerdà tingui els estàndars actuals d'una via ferroviària tradicional.
Assolint aquesta situació la millora de les comunicacions de les comarques catalanes d'Osona, Ripollès i Cerdanya, haurien fet un salt important. S'hauria assolit un nivell decent.
La línia internacional Barcelona-La Tour de Querolha de tenir un tractament, un manteniment i una consideració al mateix nivell de una via ferroviària convencional moderna.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)