Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.
I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.
El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.
EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.
Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.
Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".
¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.
Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?
Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Potenciar el ferrocaril, però no el de Puigcerdà!
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
Amb el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), per primera vegada, un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins un llunyà any 2026. El Pla ha aixecat molta polseguera, ja que estem davant d'una proposta a llarg termini i no val a badar.
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquest pla. I hi havia indignació. El document del PITC margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà.
EL PICT planteja el fet que dins de les infraestructures de comunicació, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport del futur, seguint les tendències europees. Però amb aquest plantejament, sobta la poca consideració pel que fa al ferrocarril de Puigcerdà.
Hi ha una qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar els ferrocarrils que ja funcionen.
La línia de Barcelona a Tolosa és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja augmentar els contactes entre les dues vessants del Pirineus i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.
Quan es planteja una euroregió en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa ferroviària entre dos dels més importants vèrtexs de la zona.
En la reunió de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! es varen plantejar algunes de la reivindicacions a fer i que s'haurien d'incloure en la versió definitiva del PICT:
Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà, amb inversions creïbles, raonables i programades. Fa uns dies, una petita millora del tren d'Alta Velocitat a Girona es deia que costaria 75 milions d'euros, que és el previst en el PICT d'inversió durant els propers 20 anys al tren de Puigcerdà!
El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Donada la seva condició de connexió internacional, es totalment viable, quasi inevitable e irrenunciable, alhora que suposarà comptar amb material mòbil modern. Deixar l'ample actual, com proposa el PICT, suposa condemnar aquesta línia ferroviària a la mort.
La línia de Puigcerdà ha d'utilitzar-se per a trànsit de mercaderies. El tren de Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, es utilitzat a pesar de tenir característiques molt semblants a la línia de Puigcerdà. O és que som diferents! Cal incloure les decisions i millores oportunes per tal que la línia de Puigcerdà s'utilitzi pel transport comercial i industrial.
Les infraestructures del transport serveixen per configurar un país equilibrat, sense excessives concentracions en algunes zones. Un territori equilibrar és sinònim d'un territori sa. Cal suposar que els actuals governants catalans són clarividents, que volen el millor pel país i pel seu desenvolupament econòmic. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.
Al·legacions al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC)
(Gener 2006)
PREAMBUL
Molt segur que el tema mes important per el futur d’un poble , una comarca o un territori son les infrastructures . Les decisionsqueuna infrastructura passi o es localitzi en un poble, permolt que no te un impacte immediat , al cap dels anys es veu la seva importància i la seva capacitat de generar benestar i riquesa per el territori que l’acull.
Ripoll i el Ripollès coneixenaquesta factor per , entre altres, la decisió que en el seu dia es va prendre de construir el túnel pel Cadí en llocde Toses.
Ara la vila i lacomarca es troben en una nova cruïlla quant la Generalitatplanteja el PITC que pretén planificar les infrastructures de transport amb l’horitzó de l’any 2026 es a dir una generació.
El document del PITC que actualment esta a exposició publica , en el cas del ferrocarril ,margina Ripoll i el Ripollès .
Segons la U.E. i la OCDE el ferrocarril serà el mitja de transport del futur , estar ben o mal comunicat per aquestes infrastructures es el que decidirà que en el futur estem o nodins la Catalunya de primera velocitat ; per això es necessari lluitar per modificar el pla i això només es pot aconseguir :
ANTECEDENTS: AMBIT GENERAL
A) El setembre de 2001 la U. E . va presentar El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010 .
B) El mes de juliol de 2005 el Ministeri de Fomentde l ‘Estat va presentar el Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte ( PEIT)
C) El mes de desembre de 2003 la Generalitat de Catalunya va plantejar un Ferrocarril Transversal , per viatgers i per mercaderies,amb la següent traçat. Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic- Ripoll- Puigcerda) – Olot- Figueres ( Veure plano adjunt)
D) El mes de desembre de 2005 la Generalitat va presentar elPla de Infrastructures de transport de Catalunya(PITC )que vol planificar- les amb l’horitzó de l’any 2026 .
E) La construcció del Tren de Alta Velocitat ( TAV) i l’entramatque l’envolta porta a que moltes decisionss’hagin subordinatal voltant dels seus interessos empresarials .
Existeix una subordinació entre cada un dels Plans A, B i D.
Respecta a A: El llibre blanc de la UE
La poca , per no dir nul•la, participació o interès dela majoria de les institucions i de la majoria delspolítics catalans en la gestació del Pla A ( mes enllà de la obsessió per l’AVE Barcelona – Perpinyà)per reclamar comconnexió ferroviària transeuropea , la línia de FC Barcelona- Ripoll- Puigcerda – La Tor de Querol- Toulouse , va portar que aquest ferrocarril no s’esmentes en el Llibre Blanc de la UE.
Aquesta actitud catalanadavant de la UE, contrasta amb l’interès de la comunitat autonomica de Aragó que reclamava una connexió ferroviària transeuropea , com així ho recull l’esmentat Llibre Blanc.
Respecte a B. Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte (PEIT)
Davant d’aquest Pla del Ministeri de Foment que ja no contemplava el FC Barcelona –Puigcerda , tampoc va haver-hi molt interès , per part de la majoria de les institucions i delspolítics catalans , per reclamar-ho per molt que el Senat havia acordat actuacions davant de la UE en aquest sentit . Es continuava amb la obsessió que mes enllà del Tren de Alta Velocitat ( TAV)no hi ha ferrocarril.
Una vegada mes aquesta actitud catalana contrastava amb la de les institucions i els diputats aragonesos , principalment el Diputat J.A. Labordeta , que varen aconseguir que l’any 2005 el Congres delsDiputats a Madrid aproves la seva aspiració d’una connexió ferroviària transeuropea Aragó- França .
Respecte a D . Pla de Infrastructures de transport de Catalunya (PITC )
Com ja s’ha dit , es el presentat per la Generalitat i que esta condicionat per els dos Plans anteriors. Els Ajuntaments i els Consells Comarcalshi poden presentar al•legacions com ja ha fet l’Ajuntament d’Olot i el C.C. de la Garrotxa basat amb un projecte tècnic que demostra la necessitat que el Ferrocarril Transversal de Catalunya passi per Olot.
VALORACIONSPOSITIVAS DEL PLA
1. La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar lamobilitat de les persones de la Catalunya interior
2. La actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuaciócal recordar que, no fa massa temps , el tram del “Congost”era una actuació que es considerava prohibitiva . La reivindicació permanent de les institucions i els col•lectius interessats en elFC transpirinenchan aconseguit remoure aquest obstacle .
3. L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà . No obstantla seva inclusió en un apartat “cul de sac” junt amb altres línies ferroviàries residuals i que , la consignació pressupostaria per el conjunt de les tres (82M€ amb 20 anys) , raonablement fa tema que es puguin donarresultats satisfactoris en aquest ferrocarrils transpirenenc internacional .
VALORACIONS NEGATIVAS DEL PLA
I) Donat que la Constitució ( Art. 130.2) mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ,com es el cas dels Pirineus , no es coherent amb aquest mandat el tractament que elPla d’ Infrastructures de Transport de Catalunya fa dels Piirineus en generali delferrocarril transpirinenc Barcelona- Puigcerda- La Tor de Querol en particular.
II) Que malgrat que l’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005 ,per la Generalitat , la UGT.; CCOO; Foment del Treball; PIMEC i FEPIME; i que en el seu apartat 3.4 . Altres actuacions competència de l’Estat , es diu ..... es considera del tot necessària la nova línia per passatgers i mercaderies d’ample internacional ...... i les seves connexions fins la frontera francesa , per Puigcerda i amb els ports de Barcelona i Tarragona , el PITCtampoccontempla aquest mandat .
III) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució mes immediata i econòmica de arranjar , potenciar -donant serveis a nivell europeu - els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.
En una recentconferència europea sobre transport ( Victoria –Gasteiz. European Federation for Transport and Environment . Abril 2004) es va proposar condicionar el ferrocarril Barcelona- Puigcerda- Toulouse per fer-hi passar 20 trens / dia.
IV) Que el PITC no reconegui la categoria internacional de la línia delferrocarriltranspirinencBarcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.
V) Que el PITC noplantegi passar a amplada europea el Transpirinenc. Aquesta decisió podria portara la seva progressiva degradació , donat que ,en el futur , el mercat cada vegada es resistirà mes a fabricar material mòbil modern especial per amplaibèric
VI) Que el PITC descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies . Respecte a aquest decisió cal dir: Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguinòptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la delSant Gotthard , entre Suïssa i Itàlia,si que serveix per transportar mercaderies
Davant la disparitat entre ladecisió presa ,la capacitatd’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc , per conectar Barcelona i Toulouse ( centre de la aeronautica europea )cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de Françai Espanya del grup empresarial/ financer - que construeix el túnel de peatge de l’ AVEBarcelona- Perpinyà-ha obligat als Estats aprendre la decisió dedirigir totes les mercaderies vers aquest túnela fi deoptimitzar elsresultats econòmics de la explotació del peatge ? Si fos així es repetiria , a nivell ferroviari , el contenciósToses / Cadí , en el que,per augmentar els beneficis d’un delstúnels,un grup de pressió volia impedirla construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra del’equilibri territorial de Catalunya .
VII) Las partides pressupostaries queel PITC destina als dos ferrocarrils que donen servei als Pirineus Catalans, es a dir al FC Lleida – La Pobla de Segur iel FC Vic – Puigcerda , son de77 i 82 M€ respectivament -encara que la darrera quantitat s'ha de dividir entre els tres ferrocarrils que consten en l’apartat corresponent-durant els 20 anys de vigència del Pla.
Una orientació de com s’està administrant els pressupostos destinats al ferrocarril la pot donar,entre altres, la partidaque es destinarà només a modificar el soterrament de l’AVE a Girona . Aquest modificació pressupostariaes de 77 M€. sobre un pressupost total de 669 M€. Es a dir es destina mes pressupost a una modificació d’una actuació totalment prescindible i de marketingpolític ,com es el soterrament de l’AVE a Girona ,que a millorarels accessos i la seguretat dels cutadans dels Pirineus.
VIII) En números relatius una actuació de lluïment com es la de soterrar l’AVEa Girona ,te una inversió37 M€ / Km, en canvi unes millores necessàries per augmentar el benestar i la seguretat dels ciutadans dels Pirineus es de 0,6 M€/ Kmen 20 anys
IX) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futurd’una infrastructures de transport ferroviari per les seves mercaderies .Donada la importància que segons la U. E. ila OCDE, enun futur ha de tenir el ferrocarril, i que PITCreconeix, aquesta mancancerepresentara un desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo per eldesenvolupament industrial d’aquestes zones. Aixi es va configurant una Catalunya a dues velocitats, la turistica de caps de setmana i la innovadora i productiva det reste de la setmana .
X) La poca importància que el Pla dona alFC Transpirinenc . Aquest ferrocarril es trobaen el darrer lloc de l’apartat Variant i millores de línies existents,i en un apartat “ cul de sac” junt amb altre líniesque, en un cas concret, molt segur desaparareixera en un futur.
En uns moment en que la Generalitat parla del projecte d’una manera insistent delaeuroregio Mediterrani– Pirineus , aquesta difícilment es podrà materialitzar sense una comunicació eficaç entre Barcelona I Tolosa de Llenguadoc . Pere això elPITCha de tenir en contela totalitatd’aquest territorii d’una manera especial els Pirineus i Andorra.
AL·LEGACIONS
a- Que davant la imposició del govern de Madridd’un eix transversal ferroviari que no equilibra el territori ni satisfà las aspiracions dels ciutadans de Catalunya i , en especial , els que vivim als Pirineus es torni a negociar i s’aprovi la propostade la Generalitatque, per el ferrocarril transversal, contemplava la següent traça: Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic –( Ripoll- Puigcerda )- Olot – Figueres. ( Veure Plano adjunt)
b- Que la aprovació definitiva del PITC respecti:
El mandat de la Constitució ( Art. 130.2) que mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ´
L’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005.
c- Que es reconegui la funció internacional del transpirinenc per el transport de passatgers i mercaderies a fi de connectar las indústries a aeronàutiques de Tolosa de Llengua d’Oc i el port de Barcelona amb la conseqüent potenciacióde la zona per la que passa el recorregut del Transpirinenc .
b- S’han de potenciar ,donant serveis a nivell europeu, els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril Transpirinenc.
c- Que continuant la política que va iniciar el ministre de Foment A. Cascos es prevegi col•locar travesses de doble amplada fins la Tor de Querol a fi de que , en un futur , aquesta línia ferroviària tingui amplada europea .
d- Que es tingui en conte el potencial del Transpirinenc com un futur corredor ferroviari que doni servei de viatgers i de mercaderies a l’Estat de Andorra .
Pere Jordi Piella
DNI 40590983P
Ramon Cortina
DNI 90001828E
Eudald Fajula
DNI 40593391R
Domenec Gomez
DNI 40601619H
Antoni Llagostera
DNI 90000445L
Ramon Mussach
DNI 77886569J
Josep Palau
DNI 40555229L
Josep Rossell
DNI 40555591J
Joan Vilalta
DNI 40549730V
PREAMBUL
Molt segur que el tema mes important per el futur d’un poble , una comarca o un territori son les infrastructures . Les decisionsqueuna infrastructura passi o es localitzi en un poble, permolt que no te un impacte immediat , al cap dels anys es veu la seva importància i la seva capacitat de generar benestar i riquesa per el territori que l’acull.
Ripoll i el Ripollès coneixenaquesta factor per , entre altres, la decisió que en el seu dia es va prendre de construir el túnel pel Cadí en llocde Toses.
Ara la vila i lacomarca es troben en una nova cruïlla quant la Generalitatplanteja el PITC que pretén planificar les infrastructures de transport amb l’horitzó de l’any 2026 es a dir una generació.
El document del PITC que actualment esta a exposició publica , en el cas del ferrocarril ,margina Ripoll i el Ripollès .
Segons la U.E. i la OCDE el ferrocarril serà el mitja de transport del futur , estar ben o mal comunicat per aquestes infrastructures es el que decidirà que en el futur estem o nodins la Catalunya de primera velocitat ; per això es necessari lluitar per modificar el pla i això només es pot aconseguir :
ANTECEDENTS: AMBIT GENERAL
A) El setembre de 2001 la U. E . va presentar El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010 .
B) El mes de juliol de 2005 el Ministeri de Fomentde l ‘Estat va presentar el Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte ( PEIT)
C) El mes de desembre de 2003 la Generalitat de Catalunya va plantejar un Ferrocarril Transversal , per viatgers i per mercaderies,amb la següent traçat. Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic- Ripoll- Puigcerda) – Olot- Figueres ( Veure plano adjunt)
D) El mes de desembre de 2005 la Generalitat va presentar elPla de Infrastructures de transport de Catalunya(PITC )que vol planificar- les amb l’horitzó de l’any 2026 .
E) La construcció del Tren de Alta Velocitat ( TAV) i l’entramatque l’envolta porta a que moltes decisionss’hagin subordinatal voltant dels seus interessos empresarials .
Existeix una subordinació entre cada un dels Plans A, B i D.
Respecta a A: El llibre blanc de la UE
La poca , per no dir nul•la, participació o interès dela majoria de les institucions i de la majoria delspolítics catalans en la gestació del Pla A ( mes enllà de la obsessió per l’AVE Barcelona – Perpinyà)per reclamar comconnexió ferroviària transeuropea , la línia de FC Barcelona- Ripoll- Puigcerda – La Tor de Querol- Toulouse , va portar que aquest ferrocarril no s’esmentes en el Llibre Blanc de la UE.
Aquesta actitud catalanadavant de la UE, contrasta amb l’interès de la comunitat autonomica de Aragó que reclamava una connexió ferroviària transeuropea , com així ho recull l’esmentat Llibre Blanc.
Respecte a B. Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte (PEIT)
Davant d’aquest Pla del Ministeri de Foment que ja no contemplava el FC Barcelona –Puigcerda , tampoc va haver-hi molt interès , per part de la majoria de les institucions i delspolítics catalans , per reclamar-ho per molt que el Senat havia acordat actuacions davant de la UE en aquest sentit . Es continuava amb la obsessió que mes enllà del Tren de Alta Velocitat ( TAV)no hi ha ferrocarril.
Una vegada mes aquesta actitud catalana contrastava amb la de les institucions i els diputats aragonesos , principalment el Diputat J.A. Labordeta , que varen aconseguir que l’any 2005 el Congres delsDiputats a Madrid aproves la seva aspiració d’una connexió ferroviària transeuropea Aragó- França .
Respecte a D . Pla de Infrastructures de transport de Catalunya (PITC )
Com ja s’ha dit , es el presentat per la Generalitat i que esta condicionat per els dos Plans anteriors. Els Ajuntaments i els Consells Comarcalshi poden presentar al•legacions com ja ha fet l’Ajuntament d’Olot i el C.C. de la Garrotxa basat amb un projecte tècnic que demostra la necessitat que el Ferrocarril Transversal de Catalunya passi per Olot.
VALORACIONSPOSITIVAS DEL PLA
1. La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar lamobilitat de les persones de la Catalunya interior
2. La actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuaciócal recordar que, no fa massa temps , el tram del “Congost”era una actuació que es considerava prohibitiva . La reivindicació permanent de les institucions i els col•lectius interessats en elFC transpirinenchan aconseguit remoure aquest obstacle .
3. L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà . No obstantla seva inclusió en un apartat “cul de sac” junt amb altres línies ferroviàries residuals i que , la consignació pressupostaria per el conjunt de les tres (82M€ amb 20 anys) , raonablement fa tema que es puguin donarresultats satisfactoris en aquest ferrocarrils transpirenenc internacional .
VALORACIONS NEGATIVAS DEL PLA
I) Donat que la Constitució ( Art. 130.2) mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ,com es el cas dels Pirineus , no es coherent amb aquest mandat el tractament que elPla d’ Infrastructures de Transport de Catalunya fa dels Piirineus en generali delferrocarril transpirinenc Barcelona- Puigcerda- La Tor de Querol en particular.
II) Que malgrat que l’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005 ,per la Generalitat , la UGT.; CCOO; Foment del Treball; PIMEC i FEPIME; i que en el seu apartat 3.4 . Altres actuacions competència de l’Estat , es diu ..... es considera del tot necessària la nova línia per passatgers i mercaderies d’ample internacional ...... i les seves connexions fins la frontera francesa , per Puigcerda i amb els ports de Barcelona i Tarragona , el PITCtampoccontempla aquest mandat .
III) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució mes immediata i econòmica de arranjar , potenciar -donant serveis a nivell europeu - els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.
En una recentconferència europea sobre transport ( Victoria –Gasteiz. European Federation for Transport and Environment . Abril 2004) es va proposar condicionar el ferrocarril Barcelona- Puigcerda- Toulouse per fer-hi passar 20 trens / dia.
IV) Que el PITC no reconegui la categoria internacional de la línia delferrocarriltranspirinencBarcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.
V) Que el PITC noplantegi passar a amplada europea el Transpirinenc. Aquesta decisió podria portara la seva progressiva degradació , donat que ,en el futur , el mercat cada vegada es resistirà mes a fabricar material mòbil modern especial per amplaibèric
VI) Que el PITC descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies . Respecte a aquest decisió cal dir: Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguinòptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la delSant Gotthard , entre Suïssa i Itàlia,si que serveix per transportar mercaderies
Davant la disparitat entre ladecisió presa ,la capacitatd’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc , per conectar Barcelona i Toulouse ( centre de la aeronautica europea )cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de Françai Espanya del grup empresarial/ financer - que construeix el túnel de peatge de l’ AVEBarcelona- Perpinyà-ha obligat als Estats aprendre la decisió dedirigir totes les mercaderies vers aquest túnela fi deoptimitzar elsresultats econòmics de la explotació del peatge ? Si fos així es repetiria , a nivell ferroviari , el contenciósToses / Cadí , en el que,per augmentar els beneficis d’un delstúnels,un grup de pressió volia impedirla construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra del’equilibri territorial de Catalunya .
VII) Las partides pressupostaries queel PITC destina als dos ferrocarrils que donen servei als Pirineus Catalans, es a dir al FC Lleida – La Pobla de Segur iel FC Vic – Puigcerda , son de77 i 82 M€ respectivament -encara que la darrera quantitat s'ha de dividir entre els tres ferrocarrils que consten en l’apartat corresponent-durant els 20 anys de vigència del Pla.
Una orientació de com s’està administrant els pressupostos destinats al ferrocarril la pot donar,entre altres, la partidaque es destinarà només a modificar el soterrament de l’AVE a Girona . Aquest modificació pressupostariaes de 77 M€. sobre un pressupost total de 669 M€. Es a dir es destina mes pressupost a una modificació d’una actuació totalment prescindible i de marketingpolític ,com es el soterrament de l’AVE a Girona ,que a millorarels accessos i la seguretat dels cutadans dels Pirineus.
VIII) En números relatius una actuació de lluïment com es la de soterrar l’AVEa Girona ,te una inversió37 M€ / Km, en canvi unes millores necessàries per augmentar el benestar i la seguretat dels ciutadans dels Pirineus es de 0,6 M€/ Kmen 20 anys
IX) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futurd’una infrastructures de transport ferroviari per les seves mercaderies .Donada la importància que segons la U. E. ila OCDE, enun futur ha de tenir el ferrocarril, i que PITCreconeix, aquesta mancancerepresentara un desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo per eldesenvolupament industrial d’aquestes zones. Aixi es va configurant una Catalunya a dues velocitats, la turistica de caps de setmana i la innovadora i productiva det reste de la setmana .
X) La poca importància que el Pla dona alFC Transpirinenc . Aquest ferrocarril es trobaen el darrer lloc de l’apartat Variant i millores de línies existents,i en un apartat “ cul de sac” junt amb altre líniesque, en un cas concret, molt segur desaparareixera en un futur.
En uns moment en que la Generalitat parla del projecte d’una manera insistent delaeuroregio Mediterrani– Pirineus , aquesta difícilment es podrà materialitzar sense una comunicació eficaç entre Barcelona I Tolosa de Llenguadoc . Pere això elPITCha de tenir en contela totalitatd’aquest territorii d’una manera especial els Pirineus i Andorra.
AL·LEGACIONS
a- Que davant la imposició del govern de Madridd’un eix transversal ferroviari que no equilibra el territori ni satisfà las aspiracions dels ciutadans de Catalunya i , en especial , els que vivim als Pirineus es torni a negociar i s’aprovi la propostade la Generalitatque, per el ferrocarril transversal, contemplava la següent traça: Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic –( Ripoll- Puigcerda )- Olot – Figueres. ( Veure Plano adjunt)
b- Que la aprovació definitiva del PITC respecti:
El mandat de la Constitució ( Art. 130.2) que mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ´
L’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005.
c- Que es reconegui la funció internacional del transpirinenc per el transport de passatgers i mercaderies a fi de connectar las indústries a aeronàutiques de Tolosa de Llengua d’Oc i el port de Barcelona amb la conseqüent potenciacióde la zona per la que passa el recorregut del Transpirinenc .
b- S’han de potenciar ,donant serveis a nivell europeu, els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril Transpirinenc.
c- Que continuant la política que va iniciar el ministre de Foment A. Cascos es prevegi col•locar travesses de doble amplada fins la Tor de Querol a fi de que , en un futur , aquesta línia ferroviària tingui amplada europea .
d- Que es tingui en conte el potencial del Transpirinenc com un futur corredor ferroviari que doni servei de viatgers i de mercaderies a l’Estat de Andorra .
Pere Jordi Piella
DNI 40590983P
Ramon Cortina
DNI 90001828E
Eudald Fajula
DNI 40593391R
Domenec Gomez
DNI 40601619H
Antoni Llagostera
DNI 90000445L
Ramon Mussach
DNI 77886569J
Josep Palau
DNI 40555229L
Josep Rossell
DNI 40555591J
Joan Vilalta
DNI 40549730V
Subscriure's a:
Missatges (Atom)