Vic - Ripoll - Puigcerdà i el tren

(6 de novembre de 2001)


La línia Barcelona-La Tour de Carol és l única via ferroviària internacional espanyola que no apareix en la informació distribuïda per RENFE mitjançant fulletons i la seva web. I malgrat la manca d informació aquesta connexió en tren entre París, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona és utilitzada, com a sistema de comunicació, per bastants viatgers.

És una constatació que sobta davant el tractament que rep la mateixa línia, amb total normalitat i sense magnificiències, per part de la SNCF francesa. En canvi la línia de Canfranc, que fa desenes d anys que no funciona a causa d'un pont trencat a França, encara consta com a connexió internacional, segons la web de RENFE.

Però aquesta no és pas l'única crítica a fer a la situació d'aquesta línia ferroviària tant important per Osona, el Ripollès i la Cerdanya. Estem davant una via fèrria que s'està, literalment, deixant morir. Els darrers anuncis d'inversions no ens han d enganyar. Estem molt lluny de les necessitats d'inversió i modernització, amb dobles vies on sigui fàcil fer-les. I estem, qüestió més preocupant encara, lluny de la inversió que cal fer per mantenir simplement el servei en unes condicions segures i dignes.

Resulta desesperant veure que quan es parla de grans inversions ferroviàries, de TGV i de soterraments de línia fèrria a moltes ciutats, es deixa morir un sistema de comunicació que exerceix un paper molt important com a mitjà de transport bàsic per a una part de Catalunya.

Els membres de la plataforma ciutadana El Ripollès existeix! (i les iniciatives semblants que hi ha a la Cerdanya) que reivindiquem una millora global de les nostres comunicacions, tenim cada cop més preocupació pel mitjà de transport ferroviari, que considerem un sistema de transport primordial en el marc d'una política de reequilibri territorial a Catalunya. Per això veiem la necessitat de construir un túnel, a Toses, que comuniqui fàcilment el Ripollès i la Cerdanya, amb la possibilitat que tingui doble ús, automobilístic i pel tren.

L'Ajuntament de Vic, però, no ha estat fins ara un bon valedor en la ja llarga lluita que s'ha fet per mantenir la línia de tren Barcelona-La Tour de Carol. En aquest cas, com tantes vegades ha fet Vic (i resulta dur dir-ho quan es té present el debat sobre la capitalitat i la divisió territorial de Catalunya) continua amb una visió egoista i de vol curt. Ser capital d'un territori vol dir liderar les reivindicacions del seu entorn. Vic s'ha preocupat per aconseguir el soterrament i per a formar part de les zones de tarifa única integrada metropolitana, però molt poc per les necessitats de comunicació ferroviària de Manlleu, Torelló, Ripoll, Ribes de Freser o Puigcerdà. No és el mateix tenir un tren de rodalies que una línia internacional, que pot accedir a ajudes europees.

Les reivindicacions a fer son clares: Que RENFE informi (és molt senzill!) del caràcter de connexió internacional que té aquest traçat ferroviari amb França, Tolosa i Paris; que es realitzin les inversions milionàries que aquesta línia necessita i mereix, per tal de potenciar-la; i que, finalment, s'estudií la proposa d un nou túnel de Toses per a ús mixt (ferroviari i automobilístic). I fins hi tot, no seria millor cedir la gestió d aquesta línia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya?

La línia fèrria Barcelona-La Tour de Carol mereix una inversió comparable a la que s està fent a altres punts del territori en quant a sistemes ferroviaris i altres mitjans de comunicació. El futur d Osona, el Ripollès i la Cerdanya té també una reivindicació molt clara i pendent en el transport ferroviari.