La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

va nèixer el gener de 2001 com un lloc de trobada de les persones interessades i preocupades per la situació de les comunicacions viàries, ferroviàries i telemàtiques de la comarca del Ripollès.

Aquesta es la pàgina oficial de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!, una iniciativa que pretèn sobre unes bases programàtiques establertes en el manifest fundacional de gener de 2001, la millora de les comunicacions de la comarca del Ripollès.


- Compromisos ferms i prou promeses
- Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn
- Més enllà de la comarca, per prosperar

________________________

Comunicat de la Permanent d' "El Ripollès existeix!" davant del Pla d'Inversions conjunt Generalitat-Fomento

( Novembre de 2005 )

La permanent de “El Ripollès Existeix”,a la espera que en una propera reunió del seu plenari es pugui analitzar amb mes profunditat el conveni signat fa uns dies entre la Generalitat i el Ministeri de Foment -segonshan informat els mitjans de comunicació- per la execució d’un conjunt de carreteres a Catalunya entre els anys 2007 i 2012, i quepreveu la arribada de la C-17 (antiga N-152)com una autovia al Ripollès i també la connexió entre Ribes de Freser i la Molinamitjançant un túnel a la collada de Tosses, vol avançar el següent comunicat:

Volarem positivament que les dues administracions hagin elaborat, per primera vegada, un pla conjunt per coordinar les seves actuacions a Catalunya. Creiem que els ciutadans agrairan aquest tipus d’iniciatives que pretenen que el país funcioni independent de la titularitat de les infraestructures.

S’ha de valorar positivament el conjunt d’ actuacions queafecten al’Eix Pirinenc que, en un futur, ha de possibilitar una comunicació fluida entre les diferents valls pirinenques. La realització d’aquest eix millorarà la mobilitat entre les diferents valls pirinenques ipossibilitarà la defensa delsinteressos comuns i la millora delbenestar dels seus ciutadans.

Les comunicacions que es proposen avancen en el sentit de fer mes permeable els Pirineus, encara que la distancia que, en aquest sentit, ens separen dels Alps continuarà essent considerable.

També valorem molt positivament que tan la autovia fins a Ripoll per la C-17 com la connexió entre Ribes de Freser i la Molina,mitjançant un túnel a la collada de Toses, es trobin dins del conveni.

Sense voler restar mèrit als punt anteriors, cal fer les següents consideracions:

Si be es veritat que aquest conveni representa una promesa clara d’actuació a un nivell que, fins avui no s’ havia produït mai, hem de dir que fidels al nostre principi de Compromisos ferms i proupromeses, no podem anar mes enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que els projectes estiguin adjudicatsi en vies de realització.

Fa moltsanys que els ciutadans del Ripollès, carregats deraó, reclamen aquestes comunicacions; per això s’haurien de considerarprioritàries essent les primeres en fer-se realitat. Aquesta observació ve motivada per les ombres que projecta l’horitzó de 2012. En aquesta data, al haver finalitzat lesajudesde la Unió Europea, pot fer que la disminució de lacapacitat inversora de les administracions obligui a fer ajustaments en les inversions compromeses i no seria just que, una vegada més, el Ripollès estigués en el vagó de cua de les prioritats i que les reclamacions delsciutadans del Ripollès fossin les darreres ateses.

També d’acord amb un altre dels nostres principis, Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hem de recordar que bona part d’aquest projectes afecten a uns indrets de elevat valor paisatgístic i, per això, l’impacte pot ser considerable si no s’apliquen les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya perpreservar així els valors ambientals de la nostra comarca.

També recordant l’altre principi que guia les actuacions de“El Ripollès Existeix”, Més enllà de la comarca per prosperar. La realització d’aquests dos projectesserà un nou impuls per obrir elRipollès a lescomarques veïnes d’Osona i la Cerdanya. La suma dels potencials d’aquest conjunt de comarques segur que podran donar resposta als reptes del món actual i augmentaran el benestar i les oportunitats dels seus ciutadans. Només la manca de planificació i una comunicació fluida entre el Ripollès i el Berguedà aporta una certa ombra sobra el conjunt.

Donada la singularitat del projecte deconnexió entre Ribes de Freser i la Molina, voldríem fer-hi un seguit de consideracions:

Per la informació de que es disposa sembla que l’opció escollida per aquesta comunicació és la que en l’estudi informatiu presentat fa un any es denominava Baixa 60. Si apliquem a aquesta opció el nostreprincipi de Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn, hi ha seriosos dubtessobre la idoneïtat d’aquest opció per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya i fer competitiu aquest eix sud-nord amb l’eix del Llobregat i el túnel del Cadí. Aquestesconsideracions venen donades per:

La cota del túnel és aproximadament 1.570 m, el que representa una alçada molt per sobre dels 1.300 m que recomanen els experts si es vol facilitarla viabilitat hivernal d’una carretera de muntanya.

La pendent màxima del traçat de la opció Baixa 60 és de aproximadament el 7,7%. Si considerem que en aquest indret s’han arribat a assolir temperatures de –-20º C i que la traça transcorre per una zona obaga ens porta a veure que la connexió entre el Ripollès i la Cerdanya- per les seves les condicions de seguretat i viabilitat hivernal- continuaran tenint una certa precarietat.

La opció Baixa 60 afecte un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i d’unamanera especial la vall del riu Rigard, per això és necessari aplicar les millors tècniques disponibles per preservar el paisatge.

Per aquest indret també transcorrela línia delferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà–La Tor de Querol–Paris, per això caldria considerar, en la mesura de les possibilitats, el traçat de la carretera i del ferrocarril i els estudis que s’estan fent sobre aquestainfraestructura ferroviària.

Ripollès,5 de novembre de 2005.-