Una reivindicació aconseguida, la C-17 (antiga N-152)

Publicat a El 9 Nou (Vic) (juliol de 2011).

Pere-Jordi Piella i Vilaregut

Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

Fa uns dies es va inaugurar-se el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, en concret el tram entre Sora i Ripoll. Sense voler pecar de pedants podem dir que estem en un moment històric. Una de les reivindicacions de la comarca del Ripollès durant molts anys, és avui una realitat.

Però davant els autoritats que es varen penjar la medalla (que els hi aprofiti!) cal recordar que les comunicacions de les comarques del Ripollès i Osona, entre les que hi havia la C-17, s’han fet més per les reivindicacions de les administracions locals i dels habitants de les dues comarques, més que per les planificacions dels governs (autonòmic i estatal).

Si fem memòria, la mobilització dels ciutadans mitjançant la coordinadora “Per la feina ben feta a Terradelles“ aconseguí que es construís el túnel en aquell indret de Ripoll (que al no estar va previst en el projecte inicial i que hauria originat un impacte ambiental enorme en aquella zona), un túnel que ara s’aprofita pel desdoblament.

Caldria recordar també la modificació de la variant de Voltregà que, inicialment, difuminava l’accés als Pirineus per Osona i el Ripollès, un accés als Pirineus, i donava prioritat al que anava cap el túnel de Bracons.

Cal recordar les reiterades peticions dels ajuntaments de els dues comarques i del Consell Comarcal del Ripollès, que va generar el Pacte Comarcal per les Infraestructures del Ripollès, amb una atenció preferent a les comunicacions de les dues comarques.

Han estat molts anys de peticions que semblava que no conduïent a res. Ara es pot exhibir un resultat, tangible i concret. Una millora substancial que suposa un abans i un després.

Avui el Ripollès queda ben comunicat amb la gran àrea metropolitana de Barcelona, el gran pool de desenvolupament econòmic de Catalunya. Som la porta (d’entrada o sortida, el que vulgueu), de la gran conurbanació barcelonina a una part del Pirineus.

Les infrastructures son instruments, no son un mitjà en si mateix. Ara aquest gran instrument que és el desdoblament de la C-17 pot ser utilitzat com es vulgui i d’intel•ligents seria crear entre Osona i Ripollès una massa crítica important de persones i d’activitat econòmica. Dels ciutadans de les dues comarques en depèn el rendiment i el progrés que aporti.

Aconseguida aquesta reivindicació, cal més que mai, deixar constància dels grans reptes. Està encara pendent el túnel de Toses i el seu complement o veí, la variant de Ribes de Freser; cal la variant de Sant Bartomeu i la variant nord de Ripoll, així com la variant de Sant Joan de les Abadesses.

Cal continuar reivindicant totes aquestes infrastructures viàries, ja que el país les necessita i tenim dret a elles.

I ara, per sobre de totes aquestes reivindicacions viàries hi ha un clam: la millora del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. Els polític semblava que tots estaven d’acord. Però no volem paraules, sinó fets! Qui tingui la responsabilitat, que faci la seva feina i que acompleixi els terminis.

Des de la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! No volem deixar de manifestar amb rotunditat que el desdoblament de la C-17 ha estat un èxit d’una campanya que fa molts anys que dura. I ara, lluny de parar, s’ha de continuar reivindicant que volem doble via fins a Ripoll del ferrocarril internacional Barcelona- La Tor de Querol. És el proper pas que exigim. Esperem les notícies!