(Març de 2003 )
Durant les darreres setmanes el FFCC ha ocupat un lloc destacat en les noticies i comentaris. Els problemes per portar el TGV a Lleida i Barcelona han estat la causa. L’interès en l’alta velocitat ferroviària ha ajudat a que la interrupció , durant una setmana , de la línia transpirinenca entre Sant Quirze de Besora - Montesquiu i Puigcerdà també mereixés la atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
Sense dubtar de la importància del TGV, s’ha de dir que ,pels ciutadans dels Pirineus i de la Catalunya interior, és més útil i s’estimen mes l’únic FFCC transpirinenc que existeix; i que equilibra Catalunya al connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Aquesta funció equilibradora no la té el TGV que potenciarà, encara mes, la mobilitat per la zona costanera , materialitzant una Catalunya a dues velocitats.
Una setmana sense tràfec ferroviari entre Osona i la Cerdanya obliga a treure unes consideracions. Si, com s’ha dit , per poder posar en funcionament els combois ha estat necessari el vist i plau de Madrid , la primera interpretació és que ens trobem davant de problemes estructurals de la línia deguts a la manca d’un manteniment acurat i sistemàtic i no davant de simples problemes per la reparació d’una esllavissada. Quan el Ministre va dir, per justificar els problemes del TGV, que , per ell, el més important es la seguretat, es contradiu amb la manera en que s’ha actuat en el Transpirinenc . La inversió en la estació de Vic – que és molt important urbanísticament per aquesta ciutat - en res augmenta la seguretat d’aquell FFCC. Si una inversió similar a la de Vic, s’hagués fet en obres de infrastructura del Transpirinenc no hagués millorat en servei i seguretat?
Les inversions que els Pressupostos Generals del Estat destinen a infrastructures dels Pirineus son més aviat escasses , i en el cas del FFCC- per molt que la Unió Europea digui que ha de ser el transport del futur- es poden qualificar de raquítiques . Intentar aconseguir el màxim rendiment dels diners que el Ministeri de Foment i destinarà en el futur es una posició assenyada.
Quant el manifest “Raons que equilibren la Cerdanya i el Ripollès ”- aprovat a Puigcerdà el desembre de 2001- demana que s’estudiïn conjuntament les solucions per carretera i per FFCC de la collada de Toses ,pretén per una banda aquell objectiu i per l’altre que els dos sistemes siguin respectuosos amb l’entorn causant el menor impacte ambiental als Pirineus i al potencial turístic de la Vall de Ribes i de la Cerdanya. Es el que recomana un dels punts de l’Agenda 21 quant demana “ Un model de mobilitat mes sostenible amb el menor impacte ambiental i social possible”.
Fa uns dies el Ministeri de Foment va “filtrar” a la premsa la existència d’un projecte sobre la reforma de la collada de Toses proposant tres alternatives , una d’elles amb nou túnels .No sembla que hi hagi un estudi paral·lel o complementari que contempli el FFCC. De la manera en que s’ha actuat- sense facilitar prèviament cap document tècnic als Ajuntaments afectats - sembla un “globo sonda” per veure la reacció dels ciutadans i les institucions del Ripollès i de la Cerdanya. Per evitar que els ciutadans de les nostres comarques es trobin en fets consumats i que enlloc de projectes racionals per la collada de Toses es plantegin simples “pedaços” per complir amb l’acord del Senat ; caldria que des de el Ripollès i des de la Cerdanya es prengui la iniciativa impulsant un estudi de Túnel de Toses que contempli també el traçat ferroviari per poder-ho presentar ,com una proposta constructiva, al Ministeri de Foment, així s’avançaria vers una solució que a mes de optimitzar la depesa publica, tindria el mínim impacte ambiental sobre tot el territori. En la darrera trobada de “El Ripollès Existeix” es va arribar a aquesta conclusió al debatre les noticies i informacions sobre el Túnel de Toses.
Març de 2003.-
Pere Jordi Piella
Alcalde de Ripoll 1979-93
Coordinador de El Ripollès Existeix!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada