Eleccions i el ferrocarril transpirinenc

(Abril de 2003 )

Desprès del doble descarrilament de l’ un d’abril i amb l’historial de problemes dels darrers mesos al ferrocarril internacional Barcelona –Puigcerdà- Toulouse , difícilment aquest accidents es poden atribuir al capítol de simples reparacions. Casi segur que son els símptomes de la decrepitud de unes infrastructures ferroviàries internacionals a les que , des de fa molt temps , s’han negat les inversions necessàries per garantir la seguretat dels usuaris . Tampoc es pot argumentar que la manca de inversions son fruit de una política de austeritat pressupostaria. Les quantitats destinades a la estació de Vic i el projecte de soterrar el TGV a Girona mostren que s’ha estat mes sensible al marketing electoral i a les qüestions de imatge que a millorar el servei ferroviari, qüestió aquesta última d’inequívoc interès general per els habitants dels territoris per on transcorre la línia.

Uns mesos abans de les eleccions de 1999 el Govern de la Generalitat va presentar als mitjans de comunicació i als alcaldes un estudi valorat sobre aquest ferrocarril . Han passat quatre anys i l’Unió Europea ha elaborat una proposta ferroviària amb l’horitzó del 2010, s’han aprovat un seguit de plans de transport etc. sense que en cap d’aquest documents hi figuri una mínima atenció al Transpirinenc . Ara es presenta una nova tanda de eleccions: municipals, autonòmiques, generals i mes tard europees. Molt segur que aquest nou horitzó electoral va motivar la promesa del ministre de Foment de reunir-se amb els alcaldes. Pot ser que l’interès que ara mostren tots partits polítics per aquest ferrocarril, amb iniciatives de tot tipus, tingui que veure, en molts casos , també amb l’interès per captar el vot ciutadà; tot i que es just reconèixer que en aquests darrers quatre anys puntualment algun dels nostres representants, instigats per la ciutadania i/o els usuaris del tren han aconseguit que el Parlament català i espanyol aprovin per unanimitat resolucions o mocions per invertir a la línia.

Es parla d’un progressiu divorci entre la societat i els polítics , molt segur que les promeses i iniciatives que sorgeixen durant els períodes electorals i que desprès queden al “ frigorífic” durant quatre anys poden ser una bona explicació d’aquest desencontre; la part positiva d’aquest divorci es que cada vegada mes ciutadans estan disposats a mobilitzar-se i a participar activament en els temes que els afecten més directament.

El ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà- La Tro de Querol es utilitzat per quasi un milió de ciutadans , es un potencial important que si , per una banda es mobilitza i aconsegueix atreure la atenció dels mitjans de comunicació i per l’altre es te en compte l’interès intrínsec d’aquesta línia per solventar problemes funcionals del país – per exemple la necessitat de comunicar el port de Barcelona amb Toulouse , entre altres –pot constituir una bona base per que s’aposti pel ferrocarril, no deixant tota la política ferroviària penjada o depenent únicament del TGV. També s’ha de dir que no es una solució de futur el traspàs de la línia a la Generalitat si això porta a renunciar a la categoria de FFCC internacional.

Dissortadament s’ha demostrat que son mes efectives les mobilitzacions ciutadanes i els titulars als mitjans de comunicació que la paperassa que es discuteixen als Parlaments del nostre País . Per això les Plataformes “RENFE Espavila´t” i “El Ripollès Existeix” creuen que s’ha de canviar de estratègia incidint mes en la mobilització ciutadana. Per això es necessari una coordinació amb els diferents col·lectius interessats en el ferrocarril a fi de crear un estat d’opinió que, fent veure la diferencia entre els pedaços d’urgència i les inversions reals ,pot ser decisiu perquè es destinin a aquest ferrocarril internacional els recursos necessaris per posar-ho a la altura del segle XXI.

Davant del conjunt de eleccions que es presenten en l’horitzó immediat i com un element mes de les nostres actuacions, les Plataformes “RENFE Espavila’t” i “El Ripollès Existeix” demanem als usuaris que, en les properes votacions electorals , orientin el seu vot vers les formacions polítiques que es comprometin a impulsar la modernització del Transpirinenc tot recalcant que es un dels pocs ferrocarrils internacionals del nostre país .També, amb el seguiment que pensem fer durant els propers anys, farem arribar als usuaris el que ha quedat només en promeses per sortir del pas i el que son compromisos ferms amb visió de futur.

Vic – Ripoll abril 2003

Carles Baronet i Pere Jordi Piella
Coordinadors de les Plataformes “RENFE Espavila” i “El Ripollès Existeix”

També va recolzar aquest escrit el “Grup d’opinió de la Cerdanya”.