Al·legacions a EI-2-GI-07 (Túnel de Toses)

( Novembre de 2004 )

Pere Jordi Piella amb DNI 40590983; Carles Bassaganya amb DNI 43630620; Eudald Fajula amb DNI 40593391; Domènech Gómez amb DNI 406601619; Antoni Llagostera amb DNI 90000445; Xavier Mas amb DNI 39639623 ; Ferran Miquel amb DNI 40556119 ; Ramon Musach amb DNI 77886569; Josep Palau amb DNI 40555591; Josep Rossell amb DNI 40555591 i Pere Solà amb DNI 780209103 tots ells veïns de diferents pobles del Ripollès, recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma “El Ripollès Existeix!” del dia 19 de novembre de 2004, presenten les següents consideracions i al·legacions al: Estudio Informativo . EI-2-GI-07 . Mejora del trazado. Tramo Ribes de Freser – La Molina. Collado de Tosas. Carretera N-152 Barcelona Puigcerdà. Plan de infraestructuras 200-2007.

L’adreça de la Plataforma de “El Ripollès Existeix¡” és l’Apartat de correus de Ripoll Nº 85. En el seu defecte, es poden adreçar les comunicacions al primer signant : Pere Jordi Piella. C/ Nou 2; 3º. 17500 Ripoll.

Les següents consideracions i al·legacions es fonamenten en els principis que, des de la seva constitució, inspiren les actuacions de “El Ripollès Existeix!”.

CONSIDERACIONS.

1. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, forma part del “Eix Pirinenc “ que, comunicant d’est a oest les diferents valls pirinenques unirà el mar Mediterrani i el Cantàbric, des de Port Bou fins Irun, i aportarà, entre d’altres, les següents avantatges junt amb una millor mobilitat dels ciutadans:

Al permetre una comunicació fluïda entre els ciutadans de les diferents valls pirinenques facilitarà els contactes socials, econòmics i personals dels habitants d’aquest massís muntanyós, creant així fluxos de tota mena, així com poder defensar millor interessos comuns.

Evitarà la anomalia actual que obliga, en molts casos, que per accedir amb seguretat a una població pirinenca s’hagi d’anar, en uns casos primerament, en direcció sud, vers les zones metropolitanes, per connectar amb els eixos viaris verticals d’accés als Pirineus. En altres casos es necessari emprar les carreteres franceses per arribar amb seguretat a les poblacions de la vessant sud dels Pirineus.

En uns moments en que s’està avançant vers la Euroregio -que ha de sumar el potencial de territoris a una i altra banda dels Pirineus– a fi d’equilibrar aquest territori són necessaris eixos racionals est – oest a més dels nord sud que ja s’estan dissenyant. L’Eix Pirinenc ha de ser una comunicació, racional i respectuosa amb l’entorn, que permeti als ciutadans d’aquest massís muntanyós -caracteritzat per tenir una superfície important amb una densitat demogràfica baixa- jugar un paper singular i amb personalitat pròpia dins la Euroregio.

2. L’Estudi Informatiu objecte d’aquest escrit, es una carretera de muntanya que discorre per uns indrets amb unes condicions hivernals extremes- hem de recordar que a l’hivern de l’any 2002 es varen assolir temperatures al voltant de –20 º C, per això tan la cota màxima de la carretera així com les pendents de la mateixa condicionaran fortament la seva viabilitat hivernal. Per això s’ha de temir una especial atenció a les següents característiques d’aquest estudi informatiu :

La cota màxima del traçat esmentat es de aproximadament 1570 m. Aquesta cota es similar a la de un altre pas Pirinenc, el Port de Somport, que amb una alçada de 1632 m va motivar que, en el seu dia i per millorar la seva viabilitat hivernal, es construis un túnel a una cota de 1183 m.

Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que, a partir de 1300 m de cota màxima en una carretera de muntanya, la viabilitat hivernal comença a presentar dificultats importants.

La pendent màxima del traçat es de 7,7 % . Si a aquesta pendent s’afegeix que bona part del trajecte de les opcions denominades BAIXA, transcorren per una zona obaga, es pot veure que les condicions de seguretat i viabilitat hivernal no seran les mes adients per un eix que també pretén millorar la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya.

3. L’estudi informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i de una manera especial a la vall del riu Rigard, per això, serà necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aquest territori també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona – Puigcerdà- La Tor de Querol – Paris, per això cal considerar, en un mateix estudi , el traçat de la carretera i del ferrocarril.

4. Segons la nostra informació, els actuals pressupostos del Estat per 2005 han consignat una partida important per fer un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc. Això obliga, encara més, a fer un estudi conjunt del la carretera i del ferrocarril.

5. La carretera que actualment es un curt circuit de la N-152 i que passa per Fornells i Toses cada vegada es més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i és d’esperar que continui essent així. A més s’ha de tenir en compte que, independentment de escollir una o altra opció, s’han de millorar els accessos als pobles esmentats i altres nuclis habitats de les valls a fi de dotar-los dels accessos a que tenen dret, potenciant així els seu poblament i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants .

Aquesta consideració fa que es vegi mes adient una solució que, recullin les presents al·legacions, passi per la part baixa de la vall.

6. La tecnologia actual permet plantejar projectes ambiciosos i respectuosos amb l’entorn. Els túnels de Frejus ( França- Itàlia ) de 12.700 m o el de St. Gothart ( Suïssa) de 16.322 m, entre d’altres, poden ajudar a fer-ho veure. També hem de tenir en compte que mentre els Alps han estat dotats d’un gran nombre de túnels –més de 300 quilòmetres de túnels, alguns d ‘ells dobles- els Pirineus continuen essent un marcís poc permeable amb molt poques desenes de quilòmetres de Túnels foradats.

Es per tot això que es presenten les següents :

AL·LEGACIONS

1. Donat que aquest Estudi Informatiu es una part del Eix Pirinenc, les característiques han de ser similars a la resta d’aquest eix que ha d’unir el Mediterrani amb l’Atlàntic.

2. Donat que el tram objecte d’aquest Estudi Informatiu transcorre per una zona de muntanya amb una climatologia extrema i amb l’objectiu d’assegurar la seva viabilitat hivernal, la alçada màxima del seu recorregut hauria de aproximar-se, tenint en conte la orografia de la zona , a la cota 1300 m.

3. Donat que, en les alternatives denominades BAIXA, bona part del seu recorregut transcorre per la zona obaga, les pendents màximes de la carretera haurien de tenir molt present aquesta singularitat, a fi d’aconseguir una seguretat viària acceptable , principalment en el període hivernal.

4. Donat que el tram objecte de l’Estudi Informatiu afecta un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, és necessari aplicar las millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per disminuir l’impacte i preservar el paisatge. Per aconseguir aquest objectiu caldrà potenciar la part subterrània del traçat mitjançant túnels.

5. Donat que les alternatives denominades BAIXA afecten la vall del riu Rigard i que aquesta vall ja conté la infrastructura del ferrocarril internacional Barcelona- Puigcerdà - La Tor de Querol. Tenint en compte la nova política de transports de la UE i els plans d’infrastructures ferroviàries del Govern de la Generalitat de Catalunya, és possible que, en un futur més o menys llunyà, aquesta vall es vegi afectada per un nou traçat ferroviari que millori les prestacions actuals. A fi d’aconseguir un futur impacte mínim, es necessari estudiar el traçat de la carretera conjuntament amb el possible futur traçat ferroviari.

6. Donat que es molt important aconseguir una actuació amb un mínim impacte sobre el paisatge es convenient que , en els trams més difícils i amb possibilitat de més impacte paisatgístic, es realitzin maquetes , a una escala adient a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.

I com a mostra de conformitat dels punts ressenyats, signen les presents al·legacions les persones que encapçalen el present escrit.