Per una nova collada de Toses

( Novembre de 2004 )

La Plataforma El Ripollès Existeix! es va plantejar en la seva darrera reunió una sèrie de consideracions, que seran presentades en forma d’al·legacions, al projecte de millora de la carretera de la collada de Toses que a estat posat a informació en els darrers dies als municipis afectats i al Consell Comarcal del Ripollès.

Hi ha una primera consideració a fer: la necessitat d’una via de comunicació adequada entre Ripoll i Puigcerdà és una reivindicació que ha estat sostinguda en els darrers trenta anys per moltes diferents institucions i entitats de la zona. Per coherència cal continuar apostant per aquesta millora de les comunicacions, amb la voluntat d’escollir la millor opció tècnica, la més racional i respectuosa amb l’entorn. Algunes veus que plantegen oblidar-nos d’aquesta reivindicació, ara que comença a tirar endavant, no tenen en consideració que aquesta carretera no és sols un millor pas pels cotxes o per arribar a la porta de casa, sinó un eix d’ordenació i vertebració del territori, de desenvolupament econòmic i que estem parlant d’una millora que afecta a tot el Ripollès i la Cerdanya, a Catalunya en el seu conjunt. Cal que sempre prevalgui l’interès general.

Però més enllà d’aquesta primera consideració i de crida a la coherència, a no perdre una oportunitat de millora de les comunicacions de aquesta zona de Catalunya, la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer les següents consideracions a l’estudi informatiu presentat.

Aquesta millora de la carretera de la collada de Toses forma part de l’Eix Pirinenc que es pretén que comuniqui el Mediterrani i el Cantàbric, per la vessant sud, evitant l’anomalia actual que fa més fàcil i quasi obliga a fer comunicació per la vessant francesa.

En uns moments en que s’està avançant vers una Euroregió dels Pirineus, sumant el potencial de territoris d’una i altre banda, son totalment necessaris eixos est–oest a més dels nord-sud.

L’estudi presentat de les alternatives al túnel de Toses té una feblesa considerable en el túnel que es planteja, de sols un 1.500 metres i que és situat a una cota de 1.600 metres. És la mateixa cota del pas pirinenc del Port de Somport, que va motivar que es construís un túnel a una cota d’uns 1.200 metres. Els expert amb carreteres de muntanya assenyalen que a partir de 1.300 metres la viabilitat d’una carretera de muntanya, a l’hivern, presenta greus dificultats. És una qüestió que cal tenir molt en compte al dissenyar les pendent màximes i una traça que obviï en el possible les obagues.

La tecnologia actual permet construir túnels molt més llargs al plantejat i sempre aquests resulten molt més respectuosos amb el paisatge. Els túnels dels Alps son un exemple que els Pirineus han d’imitar, per anar convertint-se en un massís molt més permeable.

Però més enllà d’aquestes esmenes importants, cal que la nova via sigui extremadament respectuosa amb l’entorn, amb viaductes i túnels que minimitzint al màxim l’impacte paisatgístic i ambiental. Aquesta consideració es molt important donat el gran valor paisatgístic de la vall del riu Rigard per on transcorren les propostes presentades. Per aquest espai també passa la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà-La Tor de Querol–Paris, pel que cal considerar, en un mateix estudi el traçat de la carretera i del ferrocarril, i fer-ho dins de la partida prevista en els pressupostos de 2005 d’un estudi del desdoblament, des de Barcelona fins Puigcerdà, de la línia del ferrocarril transpirinenc.

La Plataforma també va recomanar que en els trams més difícils i de més impacte paisatgístic es realitzin maquetes, a una escala adient, a fi de preveure les correccions sobre la maqueta en la fase del projecte i no sobre el terreny durant la fase d’execució.

La carretera que passa per Fornells i Toses és cada vegada més utilitzada com alternativa al traçat actual de la N-152 i això fa que es vegi més adient una solució que passi per la vall que alhora sembla a menys agressiva al paisatge i amb viaductes massa espectaculars.

Però en tot cas, tornant a la consideració prèvia, cal optar amb decisió per la millora de la collada de Toses. Ara és el moment d’estudiar a fons les propostes, analitzar amb profunditat les alternatives i plantejar amb ambició les millors solucions a les necessitats que tenim en el terreny de les comunicacions, on sempre la collada de Toses ha estat entre les prioritats.

Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!