( Octubre de 2004 )
Al Ripollès hem vist construir carreteres respectuoses amb el territori i amb el paisatge i, també, hem suportat agressions visuals i obres indignes. Tan sols posaré uns comptats exemples que mostren, per un costat, una certa capacitat de fer obres impecables i, per l’altre, exercicis maldestres.
La via del Capsacosta cap a Olot, amb els seus túnels, és un exemple d’obra ben inserida en l’entorn i que ja en el projecte tenia previstes les cures a les agressions inevitables al paisatge. Els terraplens foren entapissats de gespa i es construïren falsos túnels per no fer tallsmassa visibles. Un exemple contrari és la variant de Ripoll. La ferida feta a la muntanya del Catllar resta,encara avui davant dels nostres ulls, sense cap capacitat de regeneració, essent visible des de molts quilòmetres de distància.
La remodelació de la carretera de Ribes, de l’Eix Pirinenc, amb el sobrevol que es va fer sobre el riu és una solució imaginativa. Però les solucions destinades a reduir l’impacte paisagístic en els túnels de la Farga de Bebié fins a la Corba, son una mostra de maquillatge matusser o potiner, com volgueu. Recordeu que en l’inici del túnel de Tarradelles i el de la Farga, sobre les boques, hi ha plantats uns avets? Recordeu que el túnel de Tarradelles no estava previst en el projecte i que sols una mobilització popular va fer que fos una realitat? I el túnel fou fet quasi sense projecte executiu i els desmunts abans de cada boca son mal fets, han ocasionat víctimes mortals, i ha estat necessari retocar-los diferents vegades.
És obvi que una carretera entre muntanyes costa més que una carretera per terreny pla, però els habitants del Ripollès també tenim dret a gaudir d’obres viàries modernes, amb lacapacitat que mereixem i necessitem, correctes i ben fetes.
Quan un viatja per Suïssa o Àustria veu solucions a les dificultats que planteja l’orografia de muntanya. Quasi sempre la solució escollida per superar les dificultats és el túnel i no n’estalvien cap. Però també es pot veure altres recursos tècnics com vies segregades a diferent nivell, cobertures dels rius, plenes de dificultat hidrogràfica, i viaductes i ponts, alhora bonics i d’una gran complexitat tècnica, no fets amb quatre vigues.
Superar dificultats importants és car. Avui quasi tot és possible tècnicament. Sols cal adoptar, davant les accidents que té el territori, la solució més idònia amb un cost raonable. Cal tenir present que com em va dir un important enginyer quan una obra destrossa un paisatge no compleix una de les seves funcions. Una carretera, un túnel o un pont ha de facilitar la comunicació, però no pot destrossar un paisatge. Al contrari, ha de millorar-lo o crear-ne un de nou, sense deixar ferides que molestin.
L’objectiu d’aquestes asseveracions és, tal com va decidirla darrera assemblea de la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix! el de plantejar que la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries al Ripollès mereixen una atenció preferent, carinyosa i respectuosa.
Que les obres de la variant de Sant Quirze de Besora no es fessin per part del govern anterior amb la previsió d’un futur desdoblament no ha de suposar cap entrebanc al desdoblament de la C-17 fins a Ripoll. Cal recordar que en el moment que era oportú la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix!va assenyalar que era necessari fer les obres amb previsió per a un proper desdoblament. Ningú va fer cas. Els pecats anteriorsno es tenen que fer pagar als ciutadans, encara que ja sabem que els pedaços ben fets sempre son molt més cars. Una obra necessària com és la del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll ha de serfruit d’un projecte racional i respectuós ambl’entorn.
Antoni Llagostera Fernández
Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
allagostera@sct.ictnet.es
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada