Al·legacions al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC)

(Gener 2006)

PREAMBUL

Molt segur que el tema mes important per el futur d’un poble , una comarca o un territori son les infrastructures . Les decisionsqueuna infrastructura passi o es localitzi en un poble, permolt que no te un impacte immediat , al cap dels anys es veu la seva importància i la seva capacitat de generar benestar i riquesa per el territori que l’acull.

Ripoll i el Ripollès coneixenaquesta factor per , entre altres, la decisió que en el seu dia es va prendre de construir el túnel pel Cadí en llocde Toses.

Ara la vila i lacomarca es troben en una nova cruïlla quant la Generalitatplanteja el PITC que pretén planificar les infrastructures de transport amb l’horitzó de l’any 2026 es a dir una generació.

El document del PITC que actualment esta a exposició publica , en el cas del ferrocarril ,margina Ripoll i el Ripollès .

Segons la U.E. i la OCDE el ferrocarril serà el mitja de transport del futur , estar ben o mal comunicat per aquestes infrastructures es el que decidirà que en el futur estem o nodins la Catalunya de primera velocitat ; per això es necessari lluitar per modificar el pla i això només es pot aconseguir :

ANTECEDENTS: AMBIT GENERAL
A) El setembre de 2001 la U. E . va presentar El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010 .

B) El mes de juliol de 2005 el Ministeri de Fomentde l ‘Estat va presentar el Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte ( PEIT)

C) El mes de desembre de 2003 la Generalitat de Catalunya va plantejar un Ferrocarril Transversal , per viatgers i per mercaderies,amb la següent traçat. Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic- Ripoll- Puigcerda) – Olot- Figueres ( Veure plano adjunt)

D) El mes de desembre de 2005 la Generalitat va presentar elPla de Infrastructures de transport de Catalunya(PITC )que vol planificar- les amb l’horitzó de l’any 2026 .

E) La construcció del Tren de Alta Velocitat ( TAV) i l’entramatque l’envolta porta a que moltes decisionss’hagin subordinatal voltant dels seus interessos empresarials .

Existeix una subordinació entre cada un dels Plans A, B i D.

Respecta a A: El llibre blanc de la UE
La poca , per no dir nul•la, participació o interès dela majoria de les institucions i de la majoria delspolítics catalans en la gestació del Pla A ( mes enllà de la obsessió per l’AVE Barcelona – Perpinyà)per reclamar comconnexió ferroviària transeuropea , la línia de FC Barcelona- Ripoll- Puigcerda – La Tor de Querol- Toulouse , va portar que aquest ferrocarril no s’esmentes en el Llibre Blanc de la UE.

Aquesta actitud catalanadavant de la UE, contrasta amb l’interès de la comunitat autonomica de Aragó que reclamava una connexió ferroviària transeuropea , com així ho recull l’esmentat Llibre Blanc.

Respecte a B. Plan Estrategico de Infraestructuras de Transporte (PEIT)
Davant d’aquest Pla del Ministeri de Foment que ja no contemplava el FC Barcelona –Puigcerda , tampoc va haver-hi molt interès , per part de la majoria de les institucions i delspolítics catalans , per reclamar-ho per molt que el Senat havia acordat actuacions davant de la UE en aquest sentit . Es continuava amb la obsessió que mes enllà del Tren de Alta Velocitat ( TAV)no hi ha ferrocarril.

Una vegada mes aquesta actitud catalana contrastava amb la de les institucions i els diputats aragonesos , principalment el Diputat J.A. Labordeta , que varen aconseguir que l’any 2005 el Congres delsDiputats a Madrid aproves la seva aspiració d’una connexió ferroviària transeuropea Aragó- França .

Respecte a D . Pla de Infrastructures de transport de Catalunya (PITC )
Com ja s’ha dit , es el presentat per la Generalitat i que esta condicionat per els dos Plans anteriors. Els Ajuntaments i els Consells Comarcalshi poden presentar al•legacions com ja ha fet l’Ajuntament d’Olot i el C.C. de la Garrotxa basat amb un projecte tècnic que demostra la necessitat que el Ferrocarril Transversal de Catalunya passi per Olot.

VALORACIONSPOSITIVAS DEL PLA
1. La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar lamobilitat de les persones de la Catalunya interior

2. La actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuaciócal recordar que, no fa massa temps , el tram del “Congost”era una actuació que es considerava prohibitiva . La reivindicació permanent de les institucions i els col•lectius interessats en elFC transpirinenchan aconseguit remoure aquest obstacle .

3. L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà . No obstantla seva inclusió en un apartat “cul de sac” junt amb altres línies ferroviàries residuals i que , la consignació pressupostaria per el conjunt de les tres (82M€ amb 20 anys) , raonablement fa tema que es puguin donarresultats satisfactoris en aquest ferrocarrils transpirenenc internacional .

VALORACIONS NEGATIVAS DEL PLA
I) Donat que la Constitució ( Art. 130.2) mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ,com es el cas dels Pirineus , no es coherent amb aquest mandat el tractament que elPla d’ Infrastructures de Transport de Catalunya fa dels Piirineus en generali delferrocarril transpirinenc Barcelona- Puigcerda- La Tor de Querol en particular.

II) Que malgrat que l’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005 ,per la Generalitat , la UGT.; CCOO; Foment del Treball; PIMEC i FEPIME; i que en el seu apartat 3.4 . Altres actuacions competència de l’Estat , es diu ..... es considera del tot necessària la nova línia per passatgers i mercaderies d’ample internacional ...... i les seves connexions fins la frontera francesa , per Puigcerda i amb els ports de Barcelona i Tarragona , el PITCtampoccontempla aquest mandat .

III) Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució mes immediata i econòmica de arranjar , potenciar -donant serveis a nivell europeu - els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.

En una recentconferència europea sobre transport ( Victoria –Gasteiz. European Federation for Transport and Environment . Abril 2004) es va proposar condicionar el ferrocarril Barcelona- Puigcerda- Toulouse per fer-hi passar 20 trens / dia.

IV) Que el PITC no reconegui la categoria internacional de la línia delferrocarriltranspirinencBarcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.

V) Que el PITC noplantegi passar a amplada europea el Transpirinenc. Aquesta decisió podria portara la seva progressiva degradació , donat que ,en el futur , el mercat cada vegada es resistirà mes a fabricar material mòbil modern especial per amplaibèric

VI) Que el PITC descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies . Respecte a aquest decisió cal dir: Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguinòptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la delSant Gotthard , entre Suïssa i Itàlia,si que serveix per transportar mercaderies

Davant la disparitat entre ladecisió presa ,la capacitatd’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc , per conectar Barcelona i Toulouse ( centre de la aeronautica europea )cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de Françai Espanya del grup empresarial/ financer - que construeix el túnel de peatge de l’ AVEBarcelona- Perpinyà-ha obligat als Estats aprendre la decisió dedirigir totes les mercaderies vers aquest túnela fi deoptimitzar elsresultats econòmics de la explotació del peatge ? Si fos així es repetiria , a nivell ferroviari , el contenciósToses / Cadí , en el que,per augmentar els beneficis d’un delstúnels,un grup de pressió volia impedirla construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra del’equilibri territorial de Catalunya .

VII) Las partides pressupostaries queel PITC destina als dos ferrocarrils que donen servei als Pirineus Catalans, es a dir al FC Lleida – La Pobla de Segur iel FC Vic – Puigcerda , son de77 i 82 M€ respectivament -encara que la darrera quantitat s'ha de dividir entre els tres ferrocarrils que consten en l’apartat corresponent-durant els 20 anys de vigència del Pla.

Una orientació de com s’està administrant els pressupostos destinats al ferrocarril la pot donar,entre altres, la partidaque es destinarà només a modificar el soterrament de l’AVE a Girona . Aquest modificació pressupostariaes de 77 M€. sobre un pressupost total de 669 M€. Es a dir es destina mes pressupost a una modificació d’una actuació totalment prescindible i de marketingpolític ,com es el soterrament de l’AVE a Girona ,que a millorarels accessos i la seguretat dels cutadans dels Pirineus.

VIII) En números relatius una actuació de lluïment com es la de soterrar l’AVEa Girona ,te una inversió37 M€ / Km, en canvi unes millores necessàries per augmentar el benestar i la seguretat dels ciutadans dels Pirineus es de 0,6 M€/ Kmen 20 anys

IX) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futurd’una infrastructures de transport ferroviari per les seves mercaderies .Donada la importància que segons la U. E. ila OCDE, enun futur ha de tenir el ferrocarril, i que PITCreconeix, aquesta mancancerepresentara un desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo per eldesenvolupament industrial d’aquestes zones. Aixi es va configurant una Catalunya a dues velocitats, la turistica de caps de setmana i la innovadora i productiva det reste de la setmana .

X) La poca importància que el Pla dona alFC Transpirinenc . Aquest ferrocarril es trobaen el darrer lloc de l’apartat Variant i millores de línies existents,i en un apartat “ cul de sac” junt amb altre líniesque, en un cas concret, molt segur desaparareixera en un futur.

En uns moment en que la Generalitat parla del projecte d’una manera insistent delaeuroregio Mediterrani– Pirineus , aquesta difícilment es podrà materialitzar sense una comunicació eficaç entre Barcelona I Tolosa de Llenguadoc . Pere això elPITCha de tenir en contela totalitatd’aquest territorii d’una manera especial els Pirineus i Andorra.

AL·LEGACIONS
a- Que davant la imposició del govern de Madridd’un eix transversal ferroviari que no equilibra el territori ni satisfà las aspiracions dels ciutadans de Catalunya i , en especial , els que vivim als Pirineus es torni a negociar i s’aprovi la propostade la Generalitatque, per el ferrocarril transversal, contemplava la següent traça: Lleida- Cervera- Igualada- Manresa- Vic –( Ripoll- Puigcerda )- Olot – Figueres. ( Veure Plano adjunt)

b- Que la aprovació definitiva del PITC respecti:

El mandat de la Constitució ( Art. 130.2) que mana donar un tractament especial a les zones de muntanya ´

L’Acord Estratègic per la Internacionalització , la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de la Economia Catalana, aprovat el 16 de febrer de 2005.

c- Que es reconegui la funció internacional del transpirinenc per el transport de passatgers i mercaderies a fi de connectar las indústries a aeronàutiques de Tolosa de Llengua d’Oc i el port de Barcelona amb la conseqüent potenciacióde la zona per la que passa el recorregut del Transpirinenc .

b- S’han de potenciar ,donant serveis a nivell europeu, els ferrocarrils que ja funcionen com es , en el nostre cas, el ferrocarril Transpirinenc.

c- Que continuant la política que va iniciar el ministre de Foment A. Cascos es prevegi col•locar travesses de doble amplada fins la Tor de Querol a fi de que , en un futur , aquesta línia ferroviària tingui amplada europea .

d- Que es tingui en conte el potencial del Transpirinenc com un futur corredor ferroviari que doni servei de viatgers i de mercaderies a l’Estat de Andorra .

Pere Jordi Piella
DNI 40590983P

Ramon Cortina
DNI 90001828E

Eudald Fajula
DNI 40593391R

Domenec Gomez
DNI 40601619H

Antoni Llagostera
DNI 90000445L

Ramon Mussach
DNI 77886569J

Josep Palau
DNI 40555229L

Josep Rossell
DNI 40555591J

Joan Vilalta
DNI 40549730V