D'acord amb potenciar el ferrocaril, també el de Puigcerdà

Antoni Llagostera Fernández

Plataforma ciutadana El Ripollès existeix!

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) ha aixecat molta polseguera. I no podia ser per menys. Per primera vegada un Govern de Catalunya assenyala d'una manera diàfana, unes prioritats i un programa d'actuació que pretén planificar actuacions fins l’any 2026, es a dir, tot una generació. Estem davant un programa ambiciós que planifica a llarg termini i davant el qual no es pot badar.

I en el cas del Ripollès, el PICT a més de polseguera ha aixecat indignació. I no n'hi ha per menys! La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa dos caps de setmana aquesta qüestió.

El document del PITC, d'una manera manifesta, margina el Ripollès i, sobretot, la línia de ferrocarril de Puigcerdà, un dels sistemes de transport que suposadament es pretén potenciar. Aquesta fou una clara constatació en les conclusions de la trobada.

EL PICT planteja que dins de les infraestructures, el ferrocarril es configuri com el gran mitjà de transport en el futur, seguint les directius europees. Però, en aquest plantejament, el maltractament que es fa al ferrocarril de Puigcerdà en el PICT és especialment roent, pel que té d'injust i il·lògic dins del plantejament general.

Hi ha una primera qüestió que és de sentit comú: la solució més immediata i econòmica és arranjar, potenciar -donant serveis a nivell europeu- els ferrocarrils que ja funcionen. La línia de Barcelona a Tolosa passant per Puigcerdà és l'únic ferrocarril transpirinenc existent avui entre Espanya i Franca que no passa pels corredors costaners. Quan es planteja una potenciació dels contactes entre les dues vessants del Pirineus amb trens d'alta velocitat i recuperar el tren de Canfranc, no sembla lògic oblidar la línia ferroviària internacional de Puigcerdà.

Per reblar el clau, sembla de sentit comú potenciar una comunicació directa entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, dos dels més importants vèrtexs d'una euroregió que es vol potenciar.

Son raons potents i clares: No pot ser que un ferrocarril com el de Puigcerdà es trobi en el darrer apartat del PICT, a "Variants i millores de línies existents",en un apartat “cul de sac” – "Modernització de línies convencionals".

¿Quines serien les línies d'actuació a reclamar i exigir que fossin incloses en la versió definitiva del PICT?:

Manteniment i ampliació de les inversions previstes de millora de la línia ferroviària de Puigcerdà. L'ex ministre Cascos haurà estat flor d'un dia, al que caldrà recordar amb "carinyo"? ¿És coherent que una petita millora pel pas del tren d'Alta Velocitat per la ciutat de Girona amb un cost de 75 milions d'euros sigui la inversió prevista durant 20 anys al tren de Puigcerdà?

El tren de Puigcerdà ha de tenir amplada europea. Aquesta decisió és perfectament realitzable donada la seva configuració de via poc lligada a la xarxa general i la seva connexió a la Tour de Carol. Fer aquesta opció suposa comptar d'entrada amb un material mòbil modern. No fer aquesta reconversió suposa condemnar la línia ferroviària a la mort a mig o llarg termini.

Fer les millores oportunes per tal que la línia de ferrocarril Barcelona – La Tour de Querol sigui utilitzada pel transport de mercaderies. La geometria i les pendents d’aquesta línia tenen dificultats, però una línia de característiques similars com la del Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia, serveix per transportar mercaderies. O és que som diferents?

Les infraestructures del transport, una de les eines bàsiques per una reordenació del territori, han de configurar un país no centralista, amb un excessiva concentració en la franja costanera. Un territori equilibrat és sinònim d'un país sa, amb governants clarividents i que volen el millor per a la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i pel seu desenvolupament econòmic harmònic i potent. EL PICT, desgraciadament, en l'aspecte concret del tren de Puigcerdà, no sembla anar per aquesta via.