Al·legacions al POUM de Ripoll 2006

Pere Jordi Piella amb DNI 40590983P i domicili a Ripoll C/ Nou 2; 3; recollint el parer de les persones assistents a la reunió de la Plataforma El Ripollès existeix! del dia 20 –10-2006 guiats per la voluntat de contribuir a la millora del POUM de Ripoll actualment en període de exposició publica i que afecta en major o menor grau les comunicacions del Ripollès, es fan els següent comentaris i al·legacions a fi de que es prenguin en consideració :


PREAMBUL
La Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix ja va presentar a l’Ajuntament de Ripoll , en data 9 de maig de 2005, unes consideracions perquè es tinguessin en compte en els treballs inicials de elaboració del POUM.

Els eixos que, des de la seva constitució, orienten las actuacions de ”El Ripollès Existeix” son:

• Compromisos ferms i prou promeses

• Projectes racionals i respectuosos amb l’entorn

• Mes enllà de la comarca per prosperar

D’acord amb aquests principis es va creure convenient analitzar l’actual POUM de Ripoll - preferentment en la vessant de les infrastructures - a fi de fer arribar las nostres observacions a l’Ajuntament de Ripoll, amb l’objectiu de ajudar a la millorar l’esmentat Pla

Amb aquest fi es va organitzar una reunió del plenari del Ripollès Existeix precedida per la exposició de unes ponències que es varen encarregar a dos arquitectes expert en el tema .Fruit d’aquesta reunió varen ser un conjunt de observacions o esmenes consensuades que en alguns casos van mes enllà de les infrastructures però que es va creure convenient tramitar . En data 4 de novembre es va lliurar un esborrany de les esmenes als participants del Plenari tot donant de termini fins el 15 de novembre per presentar-hi aportacions que milloressin el text inicial .Dins aquest termini s’han fet tres aportacions al esborrany inicial .

MARC GENERAL
Valorem positivament el treball fet que, amb les degudes modificacions, ha de portar a que Ripoll tingui un nou POUM adequat a les exigències de l’actual societat ripollesa i de la comarca. La situació de Ripoll, via de pas per accedir a la majoria de pobles de la comarca i a una part important dels Pirineus Orientals catalans, és el punt crucial d'aquest POUM pel que cal estar molt atents a que les seves solucions tinguin un abast ambiciós però factible, amb solucions raonables, amb visió de futur, però sense caure en actuacions agressives al paisatge, sobredimensionades o difícilment executables.

AL·LEGACIONS

A) ASINCRONIA COMPETENCIAL

1.-Per la execució del POUM s’han de tenir en compte :

• Actuacions no condicionades als plans i projectes d’altres administracions.

• Actuacions condicionades als esmentats plans i projectes .

Es per això que, en el segon cas, cal considerar:

2.- Algunes de les actuacions previstes, especialment importants dins de l’urbanisme de Ripoll i molt especialment les relacionades amb les infrastructures viàries i de transport, estan supeditades als plans d’altres administracions (Estat central, Generalitat de Catalunya, RENFE,...). Aquesta situació suposa una greu dificultat de coordinació i realització que pot dificultar considerablement la seva realització.

En alguns casos, algunes de les actuacions previstes de les diferents administracions tenen per part d'aquestes terminis d’execució que van molt més enllà dels terminis del POUM. Tot això pot arribar a originar un “col·lapse“ administratiu en el seu desenvolupament.

B) INFRASTRUCTURES
1.- No es veu necessari - i la incertesa que un nou traçat ferroviari passi ,en el futur ,per aquest indret tampoc ho justifica - el trasllat de la estació del Ferrocarril transpirinenc al pla d’Ordina. Una estació central es quelcom que reclamen moltes ciutats.

Amb aquest trasllat s’està llençant el missatge que Ripoll esta disposat a prescindir de la estació de FC actual , cosa que pot tenir repercussions negatives per la vila davant d’un nou traçat ferroviari.

2.- Les carreteres han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. S'ha de tenir en compte, que amb l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, cal donar continuació raonable però no sobredimensionada cap a les valls de Ribes i Camprodon, sempre tenint en compte que la circulació es bifurca .Cal preveure aquests vials amb el mínim impacte, acomodats a l'orografia del territori prepirinenc , sense solucions monumentals.

La solució de donar continuïtat a la C-17 per l'est, recollint les diferents carreteres que conflueixen a Ripoll des de Girona i posteriorment dirigir-se cap a la vall de Ribes per darrera Sant Roc es teòricament la més correcta, però cal que faci la seva funció, donant connexió en totes direccions a totes les carreteres que va recollint.

La circumval·lació de Ripoll per l'est està molt supeditada al trasllat de la via fèrria.

3.- Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d’una comarca de muntanya .

4.- S’ha de preveure una reserva de sol adient per la variant súper nord.

5.- No és convenient planificar i creiem que , donada la política de RENFE de anular passos a nivell , es molt difícil que es doni el premis per fer-ne un de nou a l'alçada de l'Ambulatori

C) FINAÇAMENT
1.- Les indemnitzacions per pèrdua d’edificabilitat poden arribar a crear problemes seriosos a les finances municipals, bloquejant o minvant actuacions (socials, culturals etc.) necessàries per un desenvolupament equilibrat de la vila .

D) IMPACTES PAISAGISTICS
1.- S’hauria d’evitar l’impacte que ocasionarà el pont de la rectoria .

2.- La zona d’Ordina ha de ser considerada de concepte com a Parc Agrícola. Aquesta àrea fluvial és l'única garantia de poder mantenir, juntament amb les planes altes, una gran zona de qualitat entre Ripoll i Campdevànol.

3.- L’altra zona que també cal que quedi com a espai agrícola lliure és la zona del camí ral de Ripoll a Campdevànol, a la cota de les feixes altes. La muntanya de Sant Roc i les seves planes de Serrallonga, Sant Pere i Palou no han de ser proposades només que per ser espai agrícola i paisatgístic de gran visibilitat i qualitat. Cal afegir-hi aquí la destrossa immensa de la via de circumval·lació que baixaria del pla de Sant Pere,

tallaria el camí ral a l’alçada de Serrallonga i acabaria a la rotllana del Sant. S’intueix que aquesta rotllana de circulació interna funcionarà igual si té forma de U, i no pas de O.

4.- La exagerada carretera de territori que, venint de Barcelona amb quatre carrils, comença a desviar-se a l’alçada de Can Villaura i s’aixeca fins passar per damunt de la via del tren per entrar al futur túnel de Sant Bartomeu, és dissenyada a una alçada escandalosa. Com als dos altres punts 2 i 3, tindrem assegurat per sempre més: poc i banal accés al medi, contaminació acústica, lumínica i desenvolupament d’una gran infrastructura que farà riure al desviament de la del Monti-Calvari.

Alhora en aquesta zona les planes dels voltants de Can Villaura han de mantenir per llei un corredor biològic i han d’avançar, per tant en territori, fent recular la proposta del POUM d’ocupar tot l’espai fins el trencant de Les Llosses.

E) CIRCULACIO
1.- S’ha de potenciar el centre de Ripoll i promoure la seva rehabilitació. Per això ha de ser accessible preveient accessos per avituallament i suficient capacitat d’aparcament per accedir a l’esmentat centre.

Preveure importants zones d'aparcament en el centre o molt properes es bàsic per a la gestió del trànsit de la zona de casc antic. Caldria preveure una important zona d'aparcament lligada al monestir i conjunt museístic.

2.- La circumvolució pel pla de Sant Pere no es veu com la més adient per potenciar el centre urbà .

F) ACTUACIO A LA PREPARACIO TEXTIL.
1.- L’actuació que es preveu als terrenys de la Preparació Tèxtil pot portar que el 60- 70 % dels terrenys edificables de Ripoll passin a ser d’un sol propietari, aquesta situació de quasi monopoli pot distorsionar el mercat immobiliari de Ripoll.

2.-.Per molt que es digui que el sal d’aigua i la seva concessió passa a l’Ajuntament no hi ha cap mena de document que ho reguli i ,si es així ,quedarà fora del domini municipal.

G) APORTACIO DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER ( GDT) .
S’adjunta com l’Annex I les aportacions que ha fet arribar el Sr. A. Ferrer de GDT.

Assistents :
Carme Brugarolas; Jaume Camps; Eudald Fajula; Àngel Ferrer, Domènec Gómez, Antoni Llagostera Fernández, Santi Llagostera, Xavier Mas, Ramon Musach, Josep Palau, Josep Pascal, Pere Jordi Piella, Jordi Planadecursach, Josep Rossell; Pere Sola; Miquel Vivas.

----------------------------------------------------------------------------------------
ANNEX I
Esmenes del GDT aportades per el Sr. Àngel Ferrer .
Assumpte : Proposta de al·legacions al POUM de Ripoll.
Ajuntament de Ripoll
Regidoria d´Urbanisme
Plaça de l´Ajuntament, 3
17500 Ripoll Ripoll, 14 de novembre de 2006

Al·legacions PGOUM de Ripoll
El Grup de Defensa del Ter, amb el NIF G-59553644 i domicili al carrer Alta Cortada, 1 de Manlleu (08560),

EXPOSA:
Que dins el termini legalment establert per a presentar al·legacions al Pla General d´Ordenació Urbanística de Ripoll, aprovat recentment per l´Ajuntament de Ripoll, la nostra entitat presenta les següents al·legacions:

1.- Rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies.

El PGOUM aprovat no té en consideració el respecte necessari als rius, torrents, rieres, recs, fonts i sèquies del nostre municipi. Tan és així, que en diferents punts de la proposta del PGOUM de Ripoll, s´aixafen espais representatius dels diferents ecosistemes fluvials que encara sobreviuen al municipi de Ripoll, sense que es presentin mesures correctores i/o d´altres alternatives.

- Cal esmentar les destrosses inevitables que preveu el PGOUM i que afecten negativament als ecosistemes dels torrents de Carboneres, Maiols, Serrallonga, rec i Font del Sant, la sèquia del Molinar, etc.

- El trencament dels corredors biològics amb un seguit de viaductes, ponts i passeres que tallen la continuïtat dels connectors ecològics evidencien una manca de respecte per a la flora i la fauna aquàtica i semiaquàtica del nostre municipi i no es corresponen amb les lleis, decrets, directives, etc. vigents actualment.

- Manca ncessàriament definir clarament la zona de domini públic hidràulic i consegüentment cal marcar els accessos i els camins de la vora dels rius. Un exemple clar és el camí ral, vora el marge dret del riu Ter, que va des del nucli urbà de Ripoll fins a Can Villaura, entre d’altres.

2.- Rutes, camins ramaders, camins rals, corriols, senders GR, PR i SL.

El PGOUM no té la cura necessària en diferents punts dels camins rals, de senders locals, del GR-210, etc. perquè en trenca la continuïtat que ha de tenir un camí.

Cal establir una xarxa de camins per a ús de vianants i ciclistes ben definida, sobre tot a l’entorn dels nostres rius, respectant la zona de domini públic hidràulic i les directives europees al respecte del tema en qüestió.

3.- Impactes sobre el medi.

Grans impactes mediambientals a nivell visual, acústic, paisatgístic, geològic etc.:

- La carretera prevista des del punt on finalitzarà el desdoblament de la C-17 en el lloc on travessa el riu Ter i segueix fins a la casa de la Marinyosa passant per sobre de l´actual via del tren. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)

- La carretera i el pont (a gran alçada) que es dibuixa més enllà de l´estació de Meroil i va fins a l´actual carretera de Sant Joan de les Abadesses. Cal estudi d´impactes (visual, acústic, etc.)

- La variant supernord no podrà evitar destruir paisatgísticament per a sempre l´entorn del Coll de Baups i de la vall del torrent de Maiols, entre d´altres espais propers. Cal estudi d´impacte ambiental.

- L´impacte sobre tota la zona de la Font del Sant, el camí ral de Campdevànol, la sèquia del Molinar, etc. que es produeix donant sortida a la nova zona urbanitzable de sobre el Pla de Sant Pere, a la muntanya de Sant Roc. Cal estudi d´impacte ambiental

3.- Creixement urbanístic desmesurat

- El PGOUM estableix un creixement urbanístic desproporcionat a les necessitats reals de Ripoll.

- Caldria anar construint paulatinament segons les necessitats per tal de no ocupar tot el territori legalment urbanitzable, la qual cosa comporta donar feina a la gent del territori, afavorir la transparència, etc. Allò que es diu creixement sostenible i no decreixement sostenible.

- Caldria retirar la proposta d´urbanitzar la zona de Mas Palou i la zona baixa de la plana de Sant Quintí. També cal disminuir la zona urbanitzable a les terrasses de Sant Roc.

- A la zona del Pla de Santa Magdalena (antiga "La Preparación Textil. S.A.), cal disminuir el nombre d´habitatges proposats en un 30% aprox. per tal d´equiparar les ratios a d´altres municipis propers al nostre i amb característiques semblants. Cal tenir en compte que la carretera de Barcelona és una zona molt densa actualment (massa) i que més aviat necessita un esponjament, que no pas una nova zona urbanitzable. A més, al seu entorn immediat ja hi ha proposades dues noves zones urbanitzables prou importants que inevitablement comportaran pèrdua de mobilitat, de fluïdesa de circulació, d’espais per a aparcaments, etc. en definitiva, una pèrdua de qualitat de vida.

El fet d’intentar construir un edifici de 7 plantes en la zona esmentada, contradiu el propi tarannà social dels habitatges previstos, en tant que discrimina tots els altres edificis i els limita les vistes.

L’aprofitament hidràulic de l’antiga fàbrica ha de passar indiscutiblement a mans municipals, tot respectant la recentment aprovada llei de cabals de manteniment.

- La plana d’Ordina és el darrer reducte natural pla de què disposem relativament a prop del nucli urbà. No s’ha de menysprear el seu valor (agrícola, paisatgístic, biològic, etc.) Cal preservar la plana d’Ordina

4.- Infraestructures viàries.

La majoria de les actuals vies proposades espatllen inevitablement el nostre preuat entorn. Cal recordar els nyaps del passat no gaire llunyà.

- Veure punt 2.- Impactes sobre el medi

5.- Conclusions.

- Cal tenir presents com a documents de referència:

1.- Els resultats del procés de participació ciutadana.

2.- Els informes de l´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU, i d´altres al respecte del tema.

3.- L´estudi de medi físic i natural.

4.- L´informe de sostenibilitat.

No adoptar un posicionament de consideració envers a aquests documents aniria en detriment de Ripoll i dels seus vilatans i possiblement no s’aprovarà en un annex superior.

Per això, el Grup de Defensa del Ter demana que es tinguin presents aquestes al·legacions i se’ns informi en tot moment sobre el desenvolupament del procés del PGOUM de Ripoll.

GDT Ripollès
Ctra. de Barcelona, 11, 4t-2ª
17500 Ripoll
Tel. 972700573-627417552
c/e. aferrer@xartel.net